No vull baixar

Si miro enrere,
em quedo enrere,
a la palmera,
guantanamera
Si miro enrere, no sé
Si miro enrere, no sé

Sota les parpelles veig el paradís
No sé si les sirenes ho canten així

No escolto els meus dimonis
please don’t worry about me
Com petazetas ballen tots els meus sentits
Tots els meus sentits

No sé com ha passat
No sé com hi he arribat
No sé quant durarà

Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d’esperar-me
Que he apagat l’alarma
No vull baixar
No vull baixar

Sota d’una esfera
Veig el meu destí
Compto les estrelles
No m’hi caben als dits
Massa estrelles per mi

Tot és com un somni
però no estic adormit
Canten les balenes
Canten els dofins
Eh, tst! Guantanamera per mi
Guantanamera per mi

No sé com ha passat
No sé com hi he arribat
No sé quant durarà

Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d’esperar-me
Que he apagat l’alarma
No vull baixar
No vull baixar

Paraules silenciades

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre què vol dir ser lliure.

Canta amb mi i escolta,
el ritme fet revolta i encetem un ball.
Que espante tots els monstres.
Són teus, són meus, són nostres, són com un mirall.

El vent ix de la meua boca,
tot ho trastoca i trencarà el parany
Hissem les veles i fem via.
Serà aquell dia, aquell que dure anys.

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre què vol dir ser lliure.

A dins teu hi ha una dona viva,
La seua veu ressona, ella crida.
Escolta't, mira't i somia,
ets el reflex d'aquesta melodia.

Han canviat entre elles
escombres i varetes, venen cap a mi.
Les fades i bruixes s'estimen
on les ombres s'afinen, els dic que sí.

Els teus ulls amb totes les mirades,
van cridant paraules silenciades.
Emocions que ens poden fer reviure,
per aprendre que vol dir ser lliure.

Talismà

Quan soc d’algú és quan no soc ningú,
sé que em podria enamorar de tu
i de tu i de tu i vull llençar-me al buit,
sé que em podria enamorar de tu.
Yeye hi ets.


No te’n refiïs de la bona sort,
si tens clar que depèn de tu.
Si l’amor em fa tornar a perdre el cul
no hi guanyo mai lluitant a contracor


I ho vull viure com si fos l’últim cop,
sentir-me a casa en un somni profund.
Vull viure-ho com si no ho hagués viscut,
com si la vida no m’hagués fet mal.


No segueixis fingint que ets de pedra,
quan t’has trencat tants cops aprens a refer-te.


Mirant enrere s’entenen les coses,
però es viuen mirant endavant.
Penjo d’un fil de nit i de dia,
no crec que vagi al cel però amb tu hi vaig a viure.
Tot el que m’emporto i tot el que s’esborra,
tot el que sento no m’hi cap entre les mans.
Penjo d’un fil de nit i de dia,
no crec que vagi al cel però amb tu hi vaig a viure.


Quan soc d’algú és quan no soc ningú,
sé que em podria enamorar de tu
i de tu i de tu i vull llençar-me al buit,
sé que em podria enamorar de tu.
Yeye hi ets.

Un altre aire

Ja no busques cap excusa més,
no sigues de les que s’ho pensen, ves acomiadant-te de les coses
que només t’acomoden que només t’empresonen

Tampoc cal que siga de pressa o que se n’assabenten,
pensa que és com és, emportar-nos així com vinga, que només som dos ones que només s’enamoren

I deixar que arribe l’amor i deixar que s’acoste el sol

I que sone una cançó que siga així com descarada
que s’emporte del nostre cos el mal humor
I que bufe el vent de cara, que s’ature en l’escalada
va nit que se’n va i ja no ens deixa ser com som


Jo no esperava haver-te conegut aquesta nit,
vull que fem la cullereta al meu llit
un somriure una conversa apassionat,
la teua veu m'acarona com la mar
I les mirades paren el puto món
els dos junts entonem una cançó
parlar de sexe i d'atracció de dos estranys menjant-se per tots els carrerons

I deixar que arribe l’amor i deixar que s’acoste el sol

I que sone una cançó que siga així com descarada
que s’emporte del nostre cos el mal humor
I que bufe el vent de cara, que s’ature en l’escalada
la nit que se’n va i ja no ens deixa ser com som

Tota la nit en remulla m'havia passat.
La sorra en els colzes el cul arrapat.
El sol s'aborrona, cebeta en samorra, Sodoma i gomorra
A la platja d'Alacant.
L'amor arriba i t'obri el pit com un llamp.
L'amor arriba amb la destral entre les mans
I tomba la porta, als núvols et porta i et deixa calent
amb la pell tiritant.

La del futbol

Corre per la banda una banda armada,
armada per màfies, ambient distés.
22 cabrons encenent la grada, la penya malhumorada
perquè no entra el balonet.

La multitud anava al circ romà,
passió real, fidelitat devota.
La soledat no és plat de gust, germà,
soc gilipollas però no masoca.
La multitud vol gol, i gol tindrà,
domini clar del joc i la pilota,
i tu has triat l'equip equivocat,
sempre perdent, dia de la marmota.

Jo, que em somiava seleccionat,
"per entrar ací no cal nota",
que fàcil pinten les coses quan tens uns cognoms tan llargs.
Tu, que et van dir "vas a ser un crack!",
t'has quedat amb cara d'idiota,
una partida amanyada i un gol cantat.

Són dosis d'opi letal,
puntades del capital...

I t'han fregit la neurona,
i mai acaba el partit:
trinca Juan Carlos; trinca Felip.
I algú assenyala la lluna,
però mirem tots al dit.
No se sent a gust, no viu tranquil,
su majestad està trist!!

Pa per avui i gana per demà

Un altre món ara ja és imprescindible
només tu ho pots fer possible
i mentre el pol es desglaça
ja ningú juga a la plaça
i ens obliguen a viure amb una cuirassa.

Falten escoles i sobra policia,
vull abraçar-te 10 vegades al dia
i mentre el món crema i crema ens imposen un sistema, una cadena que lliga a la pena.

No dimiteix el regidor de cultura
que la suspèn enlloc de fer-la segura
i mentre el món no s’atura i la terra gira i gira
aquí tothom s’agafa fort a la cadira.

La vacuna és la nova pastanaga
i te n’adones que la flama s’apaga
mentre tothom surt a aplaudir a fingir a la terrassa
cada dia fan més fora gent de casa.

I les seves molles són:

Pa per avui i gana per demà
ho sento però no vull
no em penso conformar
pa per avui i gana per demà
no m’hi caben a un full
les ganes d’explotar.

Misèria i amor

Fou tema tabú a la carretera
creuant de sud a nord tot els nostre horitzó.
Direcció a l’absurd, viatge amb la certesa
que jo sempre tornaré tot sol.

Tu sols eres tu i jo no sé qui sóc.
Vam parlar per què però mai el com.
Pel camí es va perdre tota la tendresa
i al final me’n vaig tornar tot sol

Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.

Hem deixat anar tota la tristesa,
hem pactat que mai tornarà l’amor.
Jo no sóc Romeu ni tu eres Julieta,
tota aquesta història no tracta d’açò.

Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.

Ball de rojos

Mira, ja saps de què parle
de què va la història
dels Sants Innocents.
Eixirem a nit fosca
quan cauen les bombes
sobre Ramala, Faluja, Mazar e Sharif.
No volem Kalashnikovs per ara
i esperem no voler-ne mai.
Ball de Rojos.
Sabem molt bé
que les bombes que ens cauen
són selectives, alienants, invisibles.
Frec a frec, entre el fum i la gent
avui no portem dol
avui sobreviurem.
Si arribem fins al migdia
assaltarem tots els palaus d'hivern.
Ball de Rojos.
Continua la partida
controlant que no sagne la ferida,
sabent que és més important en la vida
tener un pueblo y una familia.
Hermano,
tu que vives tan cercano,
la nostra sang és pura adrenalina,
tot el que cau torna a alçar-se i camina.

Roderes de fang

Desperta el dia a Bahia i sols
la remor serena de l’aigua que balla
parla quan la Caatinga calla. Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó,
l'essència de la vida entre tu i jo,
del cançoner la primera cançó.
Canta suau.

L’alba banya suaument el “sertão”,
del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla ens diuen, “txau”.
Que bon viatge i que marxem en pau,
entre somriures de curiositat,
jugant al riu, rentant-se el cap,
la senzillesa en la simplicitat.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

El meu rellotge és el tic-tac del cel
i la guitarra és un camí de terra,
despullats entre dos mons en guerra. Sense fi.
Aigua de coco per fer-ne camí,
podem sentir la vida bategar,
en silenci hem après a escoltar.

Endavant, el riu verdeja les virtuts del camp,
que fa olor de jaca i “bananera”.
Sota la cabana un home amb solera,
un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà
diu que anem a casa que ha sobrat menjar,
que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

Odio les presses que van com van,
deixant roderes per fer-me gran,
no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang,
deixant enrere la veu cantant.
M’he refugiat en l’instant
atresorant pam a pam.

Una senyora sembra el seu encant,
grana de fajol i lluna plena.
Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ens diu que no,
no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu,
somriu i diu que ens hi pot dur,
dormirem sota estrelles de “umbu”.

Va i bé

Cauen gotes dolces del meu pit.
S’esvaeix, suau, el temps s’atura.
Res no era pas tan important,
un somriure es dispersa i cura.

Què se n’ha fet del meu reflex,
on soc jo, on han quedat les hores.
Sola, ara el temps ja no em pertany
i un gegant vol dir-me com fer-ho.

Dormen pètals nous entre els llençols,
vull somiar però tan sols bressolo.
No puc perdre ni un sol detall
d’aquest cos fet a mes entranyes.

I, ara, invisible als vostres ulls,
fem silenci, han arribat narcisos.
Bruixes, reneguem rams de flors,
no voldríem pas ser enverinades.

Tot amor falla

Vull estimar-te sense cap esforç,
com estimar-nos, si tant ens costa?
Veig el teu cor dur com una post.
Vull vestir-te de colors, ningú no està de dol.

No pot mostrar el món
menys pietat, menys pietat
que la que mostra.
Ara davant meu,
davant teu, davant meu
tot amor falla.

Secretament m’he malacostumat
i m’ha agradat allò que em fas sentir.
Que a mi l’amor no em porta a morir,
l'amor no em dol: l’amor em fa més ric.

Ningú escolta cap plor
ni dolor, ni dolor,
només l'enveja té el món conquerit,
conquerit, conquerit:
Tot amor falla.

Qui no sent turment
ni dolor, ni dolor,
tampoc sent pena
qui d'això no en sap,
qui no en sap, qui no en sap.
Tot amor falla.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!

El mentider com vol
sense amar, sense amar,
a tots enganya i sempre és cregut,
és cregut, és cregut:
Tot amor falla.

Molts homes veig amats
sense amar, sense amar.
Em trobe vençut. Ara ja puc dir
ja puc dir, ja puc dir:
Tot amor falla.

Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó els teus ulls que em demostren voler.
Res més cert no puc saber.
No em cal buscar res més per ser content.
Molts veig amats dels que viuen sense amar.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!

Goodline

Ja no em preguntis què vull ser de gran,
que jo què sé què poso per davant.
El que jo vull és ser forever young,
forever young, forever young.

Ja no em preocupa el què diguin de mi,
no hi puc fer res si el món m’ha fet així.
El què jo vull és ser forever jo,
forever jo, forever jo.

Una bala perduda seré,
una bala em van dir.
Una bala perduda vull ser,
i una bala seré.
Què m’importa si no et sembla bé,
si soc feliç així,
una veritat et puc dir:
una bala seh!

I’m in the goodline,
I’m in the goodlife.

Si em preguntes soc pólvora,
no m’importa què durarà,
treuré foc fins al final,
i si em busques no em trobaràs.

Passen els anys,
forta, dany rere dany fonc el pany,
vull ser qui volia ser d’infant,
no n’hi ha per tant.

A mí me dijeron que sólo importaba el dinero,
voy a hacer todo lo que quiero,
bailar como un sonajero,
viajar con o sin dinero
al son del viento.

I’m in the goodline,
I’m in the goodlife.

Cada cop

M’he perdut per la ciutat
i els carrerons i la seva gent
m’han portat a viure a fons sols el present
sense adonar-me’n .

Sempre faig mitja hora tard,
em costa estar atent
i per empanat he fet mal a gent que sé que m’ha estimat.

No entenc què fas aquí,
ballant amb mi
serà el destí.

No saps el què fas sentir,
tot és nou i em dóna la vida
i em remou poder-te dir
cada cop que estic al pou
tu em dibuixes el camí .

He plorat el que he perdut
i no soc ningú quan no hi ha ningú,
fent la merda abans que admetre el que no vull
sense adonar-me’n
un altre cop me n’he oblidat
tu ja saps com sóc
m’entrebanco amb tot
i quan per fi me n’he adonat ja és massa tard.

No entenc què fas aquí
ballant amb mi
serà el destí

Tira'm a mi la culpa

No em vingues amb el conte que m’estimaves,
però les circumstàncies són les que són
No vages predicant que ni per a frare,
hagués estat si no fos pel teu do
Tot i que tinc raons per a menysprear-te,
el que jo vull és que tu sigues feliç

I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi
I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi

Digues-li a qui pregunte ni un detall tenia
Digues-li, fins i tot, que ni anell ni brida
Tira’m a mi la culpa d’allò que passe
Per mi que ni les ànimes se m’acosten

I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi
I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi

Deixa'm que caiga

Dolor, soroll de passes,
diuen que viu en descontrol.
Plora d'alegria, riu quan no deuria,
viu amagat baix els llençols.
Temors, ressonen frases,
fantasmes parlen al subsol.
Monstres d'un món interior inabastable,
en realitat mai ha estat sol.

Vaig perdre el nord,
vaig perdre el nord,
si el perd de nou deixa'm que caiga.
Qui sap on va? Qui sap què vol?
Camí del sud perdent el nord.

Soledat
per lliurar el seu combat,
viu en un estat d'alerta.
Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom,
pesa també l'existència.
"Francomiradors" viuen al balcó,
parles, crides, i ningú contesta.
Cau i mor un món, sols ho note jo?
la locura està d'oferta.

I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc..
venen en mil formes...
i tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més...
venen en mil formes...
i venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més...
llums es tornen ombres.

A poc a poc

Tot el que sóc ho he construït a pic i pala.
He pujat al cel i la pressa m’ha tret l’escala.
Mirant amunt no he vist el que el camí regala
i sense voler m’he convertit en l’home bala.
El món s’embala, se'n va la vida,
no tinc cap pressa, el temps la crida
ara que la paciència és la fruita prohibida,
maleïda flama que em crema l’orgull.
Només vull mirar-te els ulls
si el que resta és mentida,
ara ja li he pres la mida a aquesta vida.
Si t’asseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,
farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

Ha embogit l’esperança i la guardo en una caixa
perquè m’ha dit la pluja que tot el que puja baixa.
He deixat a les muntanyes la enyorança adormida
perquè l’ànima és viatge, és un adéu i una ferida.
Com un “tratge” fet a mida, cicatritza l’amistat.
S’han obert de bat a bat totes les portes de la vida,
tan atrevida, tan bel·licosa, tan fugitiva,
tan deliciosa, tan additiva,
tan punyetera i divertida,
no vull córrer gaire ja li he pres la mida.
Només vull mirar-te els ulls
si el que resta és mentida,
ara ja li he pres la mida a aquesta vida.
Si t’asseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,
farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

No es pot traçar una línia a sobre de l’aigua.
No es pot treure de l’aire el ritme que balla el món.
Viu, com dos amants que es despullen a poc a poc
en un ball d’espurnes de foc.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

Mare

Mare, digue'm on sóc,
que estic trist i sense forces,
perdut entre muntanyes de records,
que queden lluny.
Colors i olors…
La teva absència m’acompanya en tot moment,
acaronant el meu instint,
donant voltes a aquest astre tan lluent.
Mare, en el meu cor el teu parlar serè
ressona a cada batec.
A la meva sang, la dels meus nens…
I a la sang dels Pauets.
Mare…
La teva absència ens acompanya en tot moment,
El nostre nord, la teva llum,
ens dóna força, ens fa de guia i d’aliment.
Any rere any, quan t’enyoro i quan ploro.
Amb un somriure per cantar,
calmant els dies i encenent les nits!
Segon a segon
la teva absència ens acompanya en tot moment.
Mare… Sé molt bé
que fins que el sol no se m’apagui no ens veurem.

Brut sangonera

I així queda la muntanya urbanitzada
Què bonica i coenta!
Trista estampa violenta
Verge desvirgada a base de pistola
Que tanca les cames i la seua veu tremola
Que tanca les cames i les seues dents esmola

Però tu tranquil que si no tremola
Podrem continuar xuplant-la
Però tu tranquil que si no tremola
Podrem continuar xuplant-la

Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra
Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra

Caparra puta, em xuples com una puta
Em fas picor com una puça
Ets un paràsit que destrosses les neurones
Que arriben a nosaltres en forma d´imatges blaves
Que ens ensenyen les batalles que vosaltres feu d'amagades
D'amagades

Però tu tranquil, que el sac preparat
El podràs omplir de seguida
Paradís d'asfalt, teler i exquisit
Poble indefens sense eixida

Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra
Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra

Fem que surti el sol

Saps que ens mirem i ens vola el temps
quan ens tenim ens sentim eterns.
Quan ens toquem perdem el control
ballant fem que surti el sol.

Fa temps que ens mereixem
junts una escapada a l’infern
ja prou de treves
ja saps que no obeeixo ordres
de cap més govern
només les teves.

Fa temps que no sentim
una sensació tan especial
i avui convida
a estar unes hores junts
per damunt del que és el bé i el mal
cremant la vida.

I ara som una bomba a punt d’esclatar
benzina esperant un llumí.
Som l’última dansa abans de dormir
i en ple descontrol
ballant fem que surti el sol.

Wake up

I don’t wanna wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I don’t want to wake up,
I don’t.

I don’t want a wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I just want to make up with me.

Ja no vull ser més la pedra que s’espera,
ja no vull ser més el peix a la peixera,
vaig deixar caure una lágrima en la arena,
al final tot va de darle a tu cuerpo alegría ma…

Érem, érem, érem com palmeres aguantant el temporal,
llàgrimes que queien i ens omplien de demà,
érem l’horitzó i les ganes que anés tot bé,
érem com vaixells de paper.

I don’t wanna wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I don’t want to wake up,

I don’t.
I don’t want a wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I just want to make up with me.

Ja sabem que estem del,
no hem trobat un perquè,
si demà ja no hi som equivoquem-nos bé.
Pot semblar que tinc temps
d’escoltar com tu i tu i tu
ho faríeu millor.

Fas trampes,
vas donant la culpa als altres,
però saps que si no la cagues no avances.

I és per això que tant tant t’encalles,
i et falles a tu,
fas trampes.

Passarà i passarà i tot guai,
pot semblar que no s’acabi mai quan caic.
Passarà i passarà i tot guai,

tot el dia lailolai com in the night.
You’ll be free…

Amics, tiets i coneguts

Enyoro dinar a ca la iaia casi cada diumenge
Veure jugar a l’Iniesta, tinc ganes de quedar-me aquí

Enyoro els matins de ressaca d’un dia de festa
Avui fa tempesta, tinc ganes de quedarme al llit

(Ja no podem fer)

Tinc un mono de festa que em fa estar inestable mentalment
Crec que no empatitzo gens amb la gent
Pero veig que he après a valorar els petits moments

Però estic tranqui fent d’estranjis un projecte amb el meu tet
Busco pisos a Habitaclia i crec que sóc addicte a Vinted
Wallapop mentre faig pipi assegut i perdo el temps

Tu insultes a la ràdio per posar sempre el mateix
Jo ja et busco alguna playlist de temes que he descobert
Els temazos d’aquest mes i dels següents

Les finestres baixades, som tu i jo i la Golden Hour
Un sol que et pica a la cara i una musiqueta suau
Són les 10 de la mañana i em pregunto si vindràs i em dius que

Tinc a punt un Dropbox que es diu: Cançons que aviat ho petaran,
Duc el tupé d’en Bowie, sempre cito Josep Pla.
Si vols ser un gran geni, diu que abans ho has de semblar.
Tinc la gran sospita que compto amb un caballo ganador,

Un hit estratosfèric, prepareu-me ja el disc d’or.
Tyets, Amics i pasta: que tremoli Benidorm.
Ja som a mitja tarda i no m’acabo d’inspirar,
Va, n’agafo una de Queen, dissimulo aquí i allà,
Te la canto dos segons. Ja m’has pillat. (Tieta uh, uh, uh)

Soc un fracassat, ho engegaré a la merda tot.
Sort que hi ets, que et tinc a tu, que quan em veus amb el cap cot,
sempre vens, m’abraces fort i a cau d’orella em dius: tranquil no passa

No és tant això

No cal que t’ho discutisca, sé que és més forta la vida
Que la pura analogia, que fa més gran la ironia.
Que no cante per bogeria, ni tampoc per la seguida,
Cante per guanyar la vida.


És l’hora de descobrir-se, de contar les mentides:
Mai no he eixit a cap revista, ni escric llibres de temàtica oriental,
No tinc cap amic a Praga, ni cap joia venerada
Per aquells antics cristians.


Quan la ciutat s'il·lumina i cau la nit amb bona vista, jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
Una posta de sol tranquil·la, una cançó no molt sentida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra
I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai

Nararai

Camino i sento que els meus peus
corren més del que jo vull.
Un deliri s'apodera de mi,
i encara sento veus que canten…

Oh, mai més. Oh, mai més.
Oh, mai!

Nararai… Oh, mai!

L'amor més gran de tots

En secret vaig estimar-te
Vaig perdre-ho tot per tenir-te
Mar enllà vaig nar a buscar-te
Sembrant petons als teus passos.

L'amor més gran de tots,
O això ens pensàvem.
Ho havíem pogut tot
Però no el pas del temps.
Que mai no n'hi haurà prou
amb estimar-se
Fugim ben lluny d'aquí,
Abans no ens atrapi la nit.

I si mai em veus allunyar-me
Si us plau, segueix el meu rastre.
Que això tan dolç, això tan nostre,
Res ni ningú en faci cendres.

Lleponies

Mel i cotó,
bresquilla a mos redó,
una tallada de meló entre el teu cap i el teu mentó.
Fruits saborosos
cobrint-te els ossos,
focs fatus,
paladars fogosos.
Jo em menge la figa de la gota de la mel,
Eva i Adan i l'edèn sencer.
Confabule amb la serp,
sinuosament,
per recórrer els camins inescrutables del plaer.
Mil dimonis a la panxa
em ballen la dansa de l'enyorança del cotompel.
A les artèries se m'enganxa una fina pasta de taronja i de caramel.
La magrana esclata i em somriu.
La boca feta aigua feta riu.
Hi ha un banquet incendiari
muntat al teu cos,
capital mundial de la fam i el caliu.

Llepolia, com cou, com pica, com vicia,
el trident del dimoni m'acaricia i la llepolia em clava les dents. Mala alegria la llepolia,
de l'arbre de la fruita prohibida,
de l'ullal de la santa brutícia
que m'allibera de totes les creus.

Aigua-llimó, dutxeta de suquet d'Onan,
els meus deliris regalimant,
baixant per la cuixa, taronja de sang
i maduixa, la llengua vol carn, com la carn.
Peres llimoneres brillants,
mugrons de cirera, meló de tot l'any,
galló i més galló, pell i polpa,
tots els pèls de punta ni culpa ni Adan.
Un desert per la cintura,
cauen per la comissura
llàgrimes de zona obscura,
somnis de raïm i fromage: confitûre.
La fruita més selecta del planeta,
amb la matèria prima més fineta del bancal.
Orbite pel teu cos com un cometa,
menú complet, amor carnal

Bon appétit mes camarades,
apologia del pecat,
el cos és sagrat:
fregueu-vos,
toqueu-vos,
llepeu-vos,
ameu-vos.

A prop dels déus

No hi ha cap demà
Cap camí que pugui imaginar
Quin serà l'al·licient
Quan se'n vagi la gent
Que pugui tornar a fer-me volar.
No sé què ho va fer
Quan va començar quin va ser el primer
Aquest intent valent
Ni aquest sentiment
Són tantes nits
Amb els ulls humits
I crits fent-nos volar pel cel
Vull parar el temps
I vull fer-vos eterns
No sé com podré
No tinc molt clar com me'n sortiré
Quants cops hem palmat
I ens heu ressuscitat
No sé com us ho tornaré
Guanyats mil combats
Tants kilòmetres hem fet plegats
No sé si estem desperts
O tinc els ulls oberts
No sé si estic bé
No sé demà a on em despertaré
Passo de zero a cent
Segons com bufa el vent
Quin preu serà el que pagaré
Sóc com un soldat
Que sobreviu sempre a cada combat
I sé que a cada assalt
S’acosta el meu final
I estem a prop dels Déus!

Tot està per fer

UN somni toca el DOS
en un TRES i no res.
Som QUATRE gats però no estem sols.
No en tenim ni CINC i som rics.
Guardo SIS d’aventura
i molta SET de vida
per aquest món que està tan BUIT.
Abraço tot lo NOU,
perquè no em DEU res.

He vist muralles separant germans,
tota batalla és un joc de mans.
He vist la fam perseguir l’engruna,
créixer flors sobre la runa.
He vist l’esquela de la humanitat
a la favela del nen soldat.
Sota els fanals d’un món sense parpelles
he vist morir la llum de les estrelles,
entre les mans poció de vida,
entre tots protegim el druida.
I no hi ha tsunami que ho pugui desfer,
he vist marees de gent al carrer.
La vida hauria de ser per tots igual,
no hi ha prou terra per tant afany,
tots som part d’aquest engany.

Tot està per fer company,
tan senzill i tan estrany.
El pitjor enemic del món creix,
i al final sempre és un mateix.

He vist el sol esqueixant els camps,
he vist llaurar amb les mans al sense terra.
S’aferra a un món que no té cura,
a l’aventura he fet camí i per fi ho entenc.
He vist plorant els ulls de molta gent
perquè res és permanent excepte el canvi.
Sé que ho podem fer,
he vist marees de gent al carrer.
La vida hauria de ser per tots igual,
no hi ha prou terra per tant afany,
tots som part d’aquest engany.

Tot està per fer company,
tan senzill i tan estrany.
El pitjor enemic del món creix,
i al final sempre és un mateix.

Elefants

Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins,
comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.


Dins el plany, dins el pla…iaiai
hi ha una estrella que em diu,
que no et trepitgi mai ningú,
no deixis mai de ser tu.


I si el cor diu que vol jugar-s’ho tot,
qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-me que no?


Si veig l’error com una religió,
reso a les nits per viure dies nous,
estimo el sol quan fa dies que plou,
vull viure-ho tot com un primer petó.
De què em serveix la por?


Si l’alegria s’està omplint de pols
és que estic descuidant l’amor,
és que estic esperant la sort,
vull cantar fort, que plogui molt,
i que reneixi tot.


Hi ha un mur per cada decisió,
salto a l’abisme perquè és el que vull,
la sort no et busca, te la busques tu,
ningú afronta per tu les teves pors.


Segur que has pensat que no es pot,
tornar a renéixer des de dins el sot,
quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor,
he après a veure-ho clar quan es fa fosc.


Perdent és quan més he guanyat,
què m’impedeix anar amb el cap amunt?
Vull veure un cel que no es pot gobernar,
jo només vull veure elefants volant.


Jo només vull veure elefants volant,
jo només vull veure elefants volant.




Creixen flors on cauen les pedres,
tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m’hi a viure,
si sempre que em perdo és quan puc trobar-me
flors on cauen les pedres.
Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m’hi a viure,
si sempre que em perdo…


Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins,
comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.

Batiste Ceba

Encara no ha eixit el sol i allà va Batiste Ceba,
dos cassalles dins del cos, l'aixada al coll camí de l'horta.
Avui tot és diferent se n'adona Batiste Ceba
excavadores i ciment li estan destrossant la terra.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaran sa casa
l'alqueria més bonica de tota la comarca,
ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no són deu i el sol ja crema
crema.

El meu xiquet és l'amo
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
de la flor del taronger.

Cul de kilo

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

No vull estar a dalt fins que no em mori
pillo grans altures amb la shawty
no vull perdre el temps a mi no em moguis
cada dia és plata, making money

12 de la nit, el paqui està obert
una de Red Label perquè fa passar la set
tinc a tot de pussys parlant merda per darrere
no em puc pagar el Gol, i somio el Panamera

Però ara els deixo en espera
aquí zero enveges ja tinc plena la cartera
nai que això no frena, que no veus que estàs fent pena

Tinc tots els meus haters esperant el segon plat
ara que tinc fama totes em fan mal de cap
estic molt cansat, no vull perdre el que he guanyat
vull un Ferrari rosa per anar gold per la ciutat

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

Kid Pi, jove Didi són un combo imparable
no facis més drama no et té tanta confiança
a tu t’enganxa, aquella merda a tu t’enganxa
et fa dos putades i et deixa anant de viatge

Stopin’ me
ningú pot contra mi
tot allò que toco es converteix en masterpiece
De cantera com Paul Klee
noodles xinos pel matí
només vull donar-li gràcies a la dona que et va fer així

Vida plena, “cashy” ara és un somni per complir
família està aquí, família està aquí (bitch, bitch)
comptem plata cara, comptem Hermes pel camí
sé que em vols a mi, nena jo sé que tu em vols a mi

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

Per uns quants dòlars més

Calcula bé que ve després
Pensa-t’ho bé que si no és
Per pura ideologia, pura filantropia,
Ja no hi ha qui et pare els peus,
Ja no hi ha qui et diga veus
Ja no hi ha qui et comente que al final mai ens ix res

Faig veure que jo soc dels que
Els va el posat de cavaller
Un poc trist, un poc depre’
Però amb el punt perfecte
Per a no semblar tediós, ni tampoc fora de lloc
Encara no has conegut totes les meues cares B

Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Per l’eficàcia del desig
Per veure com ens diuen hui:
“Tan fràgils, tan alegres,
Tan bon punt de comèdia”
Fins i tot un poc distints, quan fem veure que a les nits
No ens supera l’estratègia, no ens superarà l’oblit
Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Encara que no sé que dir-te,
I és molt prompte per llançar-te el primer vers

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Mil batalles

Ets el cop que trenca la cadena
amb la que ens han lligat.
Ets el foc que crema aquesta pena
que inunda la ciutat.

I ara el cor batega tan fort
que la fe s’esgota,
sense tu aquest any és una derrota.

Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort
i m’invento que aparco al teu port.

Per molt que em mori
i torni a néixer
cremaria cent vides
per tornar-te a conèixer,
puc perdre mil batalles
si guanyem junts la guerra.

Ets un raig de sol que m’il·lumina
quan tot és foscor.
Ets la cura, ets la medicina,
ets la solució.

Ets la clau que obre el candau
amb una mirada.
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada.

Desprès de la tempesta

Jo, mil guerres perdudes
I diga'm si vols, tu
Lluitar en el meu nom.
I tu, mil núvols de pluja.
Que tornen de nou
Però avui ja no tenim por

Saps que quan tot va bé,
Ens fem més forts.
I que quan s'obri el cel
Serà millor.
Després de la tempesta,
Sempre neixen dies millors
Dius que no però sempre arriben.
Quan el cor es fa més fort.

Jo, que ja no tinc dubtes.
Que tinc clar que el món per a mi,
és al teu costat.
I tu, que busques la pluja.
Poder perdre el nord i així,
Tornar-te a trobar.

Saps que quan tot va bé,
Ens fem més forts.
I que quan surti el sol,
Serà millor.

Després de la tempesta,
Sempre neixen dies millors
Creus que no però sempre arriben.
Quan el cor es fa més fort.

Bye bye

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

Diuen money mana,
money mana, money
You say bye bye

A la bim a la bam a la voravia,
un pasito pa’lante com la Maria.
Esperant el teu tren jo m’hi floriria,
és tan fàcil tirar-me a la mala vida…
És més fàcil tirar-me a la bona vida,
un pasito pa’lante com la Maria.

Pots forrar una montanya d’or,
falta d’amor, falta la sort.
Plorava que plorava cara al vent,
ens pot faltar el valor però ens sobren els motius
per fer-li cas al cor.

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

Diuen money mana,
money mana, money
You say bye bye

Sóc feliç sobrevolant el cel prohibit
sobrevius com un estel amb un desig.
Pel bon camí hi ha una moneda amb dues creus,
hi ha una por que m’agafa els peus,
no es pot tornar a viure el que visc,
you survive bye.

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why
I say…

Pots forrar una montanya d’or,
falta d’amor, falta la sort.
Plorava que plorava cara al vent,
em pot faltar el valor però em sobren els motius
per fer-li cas al cor.

Sonhos na rua (pròleg)

Tir al ninot

On reparteixen el destí abans de néixer?
Quin és l'origen? A qui les gràcies?
Qui és l'arquitecte i el rei del castell?
L'han mort a disgustos? Morirà de vell?
Pell contra pell, el cor sap com fer.
Presoner no oblida la cara del carceller.
Sincer amb la vida, de boca explosiva,
sentint-se estranger al desert de la mentida...
viu una nostàlgia del passat que no ha superat,
una crisi de relat, un punyal clavat,
un regust amarg, un dolor ingrat,
tristesa no reparada, un rancor innat.
A ell no l'enxufaven a l'equip de la ciutat,
a ella la insultaven per ser pobra i malparlada,
males companyies per a pares malpensats
la xusma selecta, d'este carnaval

I el món veu baralles on ells soles ballen
i no poden parar; i no volen parar

Fills del caos i la locura,
filles de les males herbes,
trens que van descarrilar,
ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar.

No recordava els anys d'agitació on el pamflet li funcionava,
i ara no fa pamflet, parla d'amor: more drama.
Ara ha canviat de plans, plans d'encefalograma,
la fama es paga i qui paga mana... i
no! Que tenen més jaquetes que problemes, que ho sé jo,
que venen talladets tots pel mateix patró:
alçaven la peülla, rajaven de qui no
tragava amb les doctrines oficials.
Carrera meteòrica, èxits assegurats, fracassos no es contemplen, mercat no regulat,
col·legi religiós, censura parental,
un retoret de dogma i "cantinela" liberal.
Ací el col·legi públic, ací els que anaven mal,
els "jebis" dels 80, els punkis d'aquell bar,
els redskins del poble, els rapers d'aquell parc:
l'orgull de la derrota que arrastrem fins al final.

I pels seus carrers es passegen,
i tenen un bon mercat, avingudes, llums i parcs.
I què guapes van per a festes, i què net el cotxe car,
i com saben ells estar...
I als barris obrers remoregen...

13

You count them 20’s and 50’s them 100’ you lyin
You celebrate with your homies i feel like u lying
I wanna count my m’s
I wanna drive a brand new banz
You know we go w that slime
You go out wastin your time

Que em vols veure caure perquè ara estic ballin'
ara estic collint el blat
Que en un any portem, el que tu volies
allò que tu sempre has somiat
Que mates al veure que les coses canvien
però l’Edi encara no ha canviat
puc sense cap de vosaltres, on eres sinó al meu costat

Estic sol en carrera
Koalekay a la base sta full
runnin’ la taula de joc tiren fixa a la taula i és nul
Segueixo lluintant contra els meus dimonis, dimonis del meu passat
ara veig que ereu ovelles, fa temps que estic fora el ramat

You count them 20’s and 50’s them 100’ you lyin
You celebrate with your homies i feel like u lying
I wanna count my m’s
I wanna drive a brand new banz
You know we go w that slime
You go out wastin your time

Vivint la meva millor vida, he perdut el rumb
no vaig trobar el temps que feia falta pels que ja no hi són
Sou la copia de la copia, que agafar lo nostre i fer-lo vostre
no té mèrit: això ho sap fer tothom
Els meus els vull veure amunt, els vull veure amunt
Quan ho vegis tot negre jo seré la teva llum

Ho fem tot pels nostres, ho fem tot per la família
Per els que ens estimen i pels que es fan estimar
Volem que aquest somni sigui un record per viure
Volem que la fama sigui igual per no canviar

I ara ho celebrem, i ara ho celebrem
31 no para, un petó a la meva gent

Si no tienen de comer, yo les daré mi comida
mira lo que he conseguido la vida que yo quería
y sé donde estoy y les debo mi carrera
si no tienes de que hablar, pues habla de tu persona

Los míos en el cielo, los tuyos en el suelo
no me hables del Infierno que ya no me lo creo
no me hables de drogas que ya no sé de eso
háblame de familia, háblame de ellos

Mirando para los lados como Fernando
yo no tengo amigos tengo hermanos
por mucho que corras vamos ganando
Intentas copiarnos, sigue probando

Por el papa, por la mama, por los míos, joder
el orgullo en su mirada, te complace
no lo dudes mi nene ahí siempre estaré
si me ofreces la mano yo te la daré

Una veu que crida

Ens indignem,
ens abracem,
som la revolta que camina
i no vol pujar al seu tren.

Som l’aigua de la pluja,
l’artista que dibuixa,
som un salmó que puja
per un riu contracorrent.

Som la guerra,
som l’amor,
som cada mirada
que penetra fort.
Som la vida
sense por
i una veu que crida.

Som el riure,
som el plor,
les que volen viure
la revolució.
Som la Clau
de la presó.

I el cor ens fa: Boom!

Ens han trencat,
ens han marcat,
som el somriure que no agrada
als que et voldrien callat.

La pedra que s’escapa,
el còctel que t’esclata
el nus de la sabata
que demà haurem deslligat.

Tribu

Pluja fina cau i el cos tremola
Destells de llum, estels caiguts,
que abans no havíem entès
i ara abracem i ho podem tot
perquè estem junts i el món batega.
Quan estem junts tot creix i tot pot ser.

Aquells fantasmes vinguts del passat,
No ens trobaran
Dels dits ara en brollen milers flors
I fa un sol radiant

Arriba i clou l'estança
Caliu roent
Perfum de verd per tot i un riu etern
On farem net totes les pors
i ofegar junts totes les ombres,
perquè sols junts tot creix i tot pot ser.

Per un grapat de dòlars

Encara que no sé que dir-te
I és molt prompte per llançar-te un primer vers
Perdona, no vull repetir-me
Segur que estaves fent alguna cosa més

Encara que no tinc molt per a donar-te, encara que la vida ens presente cada volta com a dos estranys.
Encara que veges que no tinc la suficient mesura que esperaves i que sempre acaba tot fatal.

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

I quan vinguen els anys i entre nosaltres potser tot s’acabarà
I encara que em recordes bé, i encara que no tan ben fet
Tu tan forta com has sigut sempre jo tan desgastat
De quan ens perdíem per veure’ns
Per a poder-te recordar

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

Encara que no sé que dir-te
I és molt prompte per llançar-te un primer vers

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes

Sé que no és igual, que soc poca cosa
Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo
Puguera estimar tot allò que fores
Em cal encara viure quatre voltes.

Paradís

Sa llum dels fars mos il·lumina
dins sa fosca de sa nit
amb es gust de sal marina
i s’escalfor que té es teu llit
Ses teves aigües cristal·lines
i es teu cos despullat
jo t’observ mentre camines
quan sa lluna s’ha amagat

Terra dura i llegendària
rodejada de penyals
Sa roca mil·lenària
aguanta tots els temporals

Asseguts a sa terrassa
mentre es va ponent es sol
observant sa gent com passa
un vespre qualsevol

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

I és que amb sa teva pell daurada
i es teu accent salat
en un conte de fades
tu m’havies transportat

Aquí sa gent és agradable
però qualcun està fatal
i supòs que és molt probable
que as final jo acabi igual

I quan torni a ser de dia
voldrem seguir somiant
en un món de fantasia
que és real d’ara endavant

Vull continuar amb es meu viatge
per davall dels teus llençols
explorant es món salvatge
fins que perdi es control

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Aquí és a on jo vull estar
amb els ulls tancats ho veig tot molt més clar
enmig des silenci és quan puc escoltar
es meu cor està a punt d'explotar

Observant ses meravelles
que tenc as meu voltant
es cel tot ple d'estrelles
i tu que ets sa més brillant

Ets sa cosa més polida
que jo mai hauré vist
passaria deu mil vides
amb tu en aquest paradís

Aquí és a on jo vull estar
aquí és a on jo vull quedar
vull trepitjar s’arena fina
i guardar a sa retina
sa posta de sol dins la mar
Tu ets amb qui jo vull estar
tu ets amb qui jo vull quedar
embruixat per sa bellesa,
dels teus ulls color turquesa
me mires i es cap se me’n va

Oceà

Que la teva cara sigui un oceà.

Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser:
veig que no tinc res clar del cert.
Que el cel obert és fosc
i dic més del que sé.
Que el cel obert és fosc.

Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per escriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.

Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà!

Que la teva cara sigui un oceà.

T’estàs equivocant, però vas pel camí correcte.
Sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes.
Tens les cames “rajades” de tant jardí blanc.
Com et diria que t’estimo, que t’estimo quan

Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per descriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.

Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà

Sacsejar-te el cos
Fer fora les pors

Que la teva cara sigui un oceà.

La noble vila de Su

Al capdamunt de la bella riera de Matamargó
hi ha un indret on a l'hivern fa fred i a l'estiu fa calor
tot pujant des de Solsona el camí no serà gens dur
us donem la benvinguda a la noble vila de Su

Entre avis i àvies, pares, mares, infantes i infants,
al dos-mil vuit hi comptaven seixanta-tres habitants
cap d'ells no s'ha trobat mai amb la necessitat d'un far
perquè està a més de set-cents metres sobre el nivell del mar

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Podrem fer la migdiada o menjar tiramisú,
jo t'espero amb una pinta a la noble vila de Su

De la fauna i la flora també en podem parlar,
hi abunden pins i roures i alzines de gla,
tudons, senglars, mustèlids i algun eriçó comú.
Admireu la biosfera a la noble vila de Su.

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Si vens a l’hivern i neva podrem construir un iglú,
però porta una rebequeta si vens a visitar Su.

Vine, que farem lloc per tu,
aquí s'està molt a gust i no ens molestarà ningú.
Jugarem al SingStar i cantarem el Boig per tu,
un temazo rere l’altre a la noble vila de Su

Vine, que tenim plans per tu,
ballarem el llac dels cignes si et portes el tutú,
viciarem als Sims i repassarem la taula de l’u,
unirem tots l’energia i vencerem al monstre Bu,
farem gresca i xerinola a la noble vila de Su

Ferrari

Ella sap que no em fa falta
Sap per on portar-me tot l’amor per ella és free
Quan la cago les coses sobre la taula
Però si ella em perdona, jo puc perdonar-me a mi?

Ampolles de ginebra per sobre la taula, i promeses per cumplir
Com els teus problemes jo m’he fet a mi mateix
Amor- odi perquè ja no estàs aquí

Ella vol dormir dalt d’un ferrari
Comprar ampolles de vodka fins que l’alcohol s’acabi
Llogar un jet privat i fugar-se fins a Bali
Vestir tota Versachi, de marca tot l’armari
Ella es mou suau i delicat,
Si els dos estem d’acord ja no és pecat
I els diamants més que el rom la deixien cega
Per vestir-la Fendi ara tinc buida la cartera

She done with me I’m done with her
You text me I don’t give a fuck
Makin’ music so I don’t forget ya
They call me, I’m like oh I never met ya
Oooh I wish I’d met ya
Use to wear them jordan’s to impress ya
Always trynna push me to the edge ya
Now she wanna go back where we started
I switched it up, now diamonds make em’ twerk
Don’t you get it now, I ain’t trynna flirt
Trynna make it through this shit without you
Although I won’t miss everything about you

El cor pels meus, però sobretot per ella
Que es mou pel cel com àngel i que brilla com estrella
Ella ve de dalt de tot i el combo ja m’ho deia
A l’infern si va en parella

Ella vol dormir dalt d’un ferrari
Comprar ampolles de vodka fins que l’alcohol s'acab
i Llogar un jet privat i fugar-se fins a Bali
Vestir tota Versachi, de marca tot l’armari
Ella es mou suau i delicat,
Si els dos estem d’acord ja no és pecat
I els diamants més que el rom la deixien cega
Per vestir-la Fendi ara tinc buida la cartera

Tipus suite

Cap al 2000 se’m va assecar el cervell
de molt dormir i molt escoltar indie depriment
i, amb la mà lliure, un matí triomfal
vaig dir adéu als pares i a la hisenda familiar.

Però això és propietat privada,
segur que heu vist el senyal,
no jugueu amb aquell gerro,
sé que és lleig, però és un regal.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri respectable,
si us plau, abaixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit.

Venia flac i sentimental,
venia amb disponibilitat total.
Potser vau veure’m buscant entre la gent,
potser vau veure’m convençut repetint certs arguments.

Però teniu molt poca gràcia
i deslligaré el gos,
aneu amb compte amb el quadre
que és d’un artista famós.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri que treballa,
si us plau, abaixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit.

La masovera us acompanyarà al carrer.
Agraeixo la visita, us conserveu prou bé.
Però com em torba que encara avui seguiu aquí
pensant que m’interessa el que tingueu a dir...

El meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sento caure des del llit...

L’altre dia vaig sortir,
vaig anar al parc al matí
i un nen se’m va asseure al banc
amb una motxilleta.
En va treure un entrepà,
no el vaig voler espantar,
només vaig compartir
una perla de saviesa:
Viu bé, minyó, viu bé, minyó,
planteja’t cada dia si ho pots fer millor.
I mor bé, minyó, mor bé, minyó,
com la Mary Santpere, dintre d’un avió.

Viu bé, minyó, viu bé, minyó,
planteja’t cada dia si ho saps fer millor.
I mor bé, minyó, mor bé, minyó,
com la Mary Santpere, dintre d’un avió.

Cassalla paradise

Cassalla Paradise
vaig a deixar-me caure
Cassalla Paradise
plouen canonades.
Nit a València,
els proscrits han deixat les cases buides,
portes obertes, a la tauleta m'he deixat les cases buides,
xiqueta tonight a rebentar, he eixit de les coves
i hem tancat el forat,
baby, no em faces molt de cas,
hem eixit de bon humor i tinc un pòquer entre mans.

Nit a València,
els murs diuen que els diaris callen.
Tu tens els ulls cremant i jo tinc ganes de
cantar-te a l'orella;
xiqueta tonight a rebentar. València està
podrint-se i jo em podrisc amb ella,
baby, no em faces molt de cas,
hem eixit de bon humor i tinc un pòquer entre mans.

I com vols que vaja el meu cap
si açó és el paradise,
sempre in the night.
I com vols que vaja el meu cap
si vaig com un gos darrere els teus ossos.

Benvindos ao mundo do miudo mais louco
curta é menssagem do que vos entra aos poucos
antes de contiuar, cierra el punho que votto,
Gossa Sorda Chamou e aquo estamos nosostros
é desta vez que peço
agradeço a ovaçao de qual sucesso,
venho provocar sensaçoes é regresso,
sem estilar de campeoes mostramos o
progresso muito bem meu; muito bem nao me queixo,
brinca, brinca, tudo perfeito,
Anrau, Julio, Irmao, Yaman, satisfeitos
desde gandia reggae represento,
noites de praia e cazalla, un sentimento.

Já por costume,
litros de garrafas que al final se consumen,
oye nuestra rabia a luta é devagar,
grito ao ceu até que caia,
eh! Vull la meua gent preparada així que 1, 2, 3, bailla
solo la peña del Este sobrevive a la cazalla,
quiero gargantas fuertes listas para la batalla.

¿Hay alguien ahí? La Raíz!

Cassalla Paradise
vaig a deixar-me caure
Cassalla Paradise
plouen canonades.

Cristalls trencats

Trista la nit en la foscor,
quan va esclatar aquell soroll,
cristalls trencats als nostres cors.
Trencant la pau, portant la por,
odi i tristesa als nostres cors,
cristalls trencats que anuncien morts.

I ho van cremar tot al seu pas,
la nostra forma d'estimar,
van segrestar la llibertat.
La llibertat dels sentiments
morta a les mans dels innocents,
mares i fills plorant de por quan cau el cel.

No volem mai més cristalls trencats,
assassins de dignitat,
mor l'esperança als nostres caps.
Ja mai no podré vore els teus ulls
ni el teu somriure,
només ràbia és el que em queda dins dels punys.

Ni a l'Alemanya amb els jueus,
ni a Palestina avui al revés,
ningú és pitjor si és diferent.
Diners, poder o religió
mai ningú faran superior,
plora la història amb tantes morts.

El darrer vals

Els dits corren damunt la pell
Que s'estira i tremola
Inventem paraules, tot ens fa riure,
comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.

Tot el temps és amor,
no és temps i no compten, els cossos.
Ens busquem arreu, ens sabem de lluny,
ja comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.

Jo voldria, amb tu, un vals etern però res no ho és.
Els nostres passos prendran nous camins,
serà un somni, un record,

serà el ball més dolç dels balls
que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà

I ara, entre els llençols, ja,
l'olor d'aquells dies, s'esborra.
No ets pas de ningú. No estimes per força
i no et diguin què fer o com fer
Tu ets el ball més dolç dels balls
Que han vingut i vindran
Però un dia, la nit passarà.
I serà el ball més dolç
Dels balls que han vingut i si vols
Tornar a ballar el darrer vals,
seré amb tu.

Als 30

En passar el portal decorat per un senglar dissecat que van comprar en un mercat.
Si t’hi fixes bé la fusta és de tall modern, un poquet antic si te n'adones bé.
I jo que preguntava: bon senyor diga’m seriós, que no hi ha estudiants que visquen per aquí
Que jo soc molt tranquil i dissabtes per la nit, ho comprendrà, això és l’edat, però he dormir.

I en el segon, senyor, viuen uns capellans que practiquen el cant coral
I van a missa aquí al costat
I el de l’esquerra una parella original
Que munten sopars per a vegans

Vinga per aquí que veure’m com de bonic és el pis que li lloga un amic.
Es disculpa per no haver tornat del camp, però no podia venir a Alacant.
I des del balcó sentia com dos hòmens forts, que parlaven d’algun fet de la història occidental.
Intercanviaven impressions de la guerra dels balcans, no parleu d’armes si hi ha el xic davant.

I deien que al món, senyor, viuen els comandants que s’han retirat
I en un racó de la memòria van guardant
El xiquet que un dia va somiar els fussells
I creuen en el penediment

Hem trobat un pis per a llogar
No és molt cèntric, però el barri és en silenci per la nit
Tu ja ho saps, el que més es valora és la tranquil·litat
I es sagals aprenguen a jugar en balancí

Avant

Un senyor que s'oxida al sofà,
una ment que no troba la boca,
una vida que no sap parlar,
un profeta més de la derrota.
Un patriota de la soledat,
de deixar-se dur, una mascota.
Un imbècil amb autoritat,
un sacríleg de la integritat...
Cauen les filles anònimes: mort natural;
fallen les forces, clima hivernal.
Tristes i "anades", quina postal
lluny de les llums, dels pedestals...
Sense homenatges ni flors en corones,
com si sols foren persones normals.
Com si en un món de misèria i de runes
fora bonic oblidar.

S'ha intoxicat la mollera,
s'han oblidat d'estimar.
De vore tan gran la bandera
la vista es comença a cansar.
S'ha intoxicat la mollera,
s'han oblidat d'estimar,
i ara respirar és una quimera.

Però estaran.
Les nostres sempre estaran.
Com pedra dins la sabata,
com la palmera que aguanta l'huracà...
i allà estaran,
fent burla i fent sacrilegi,
per sempre bruixa i heretge,
sempre a la contra i avant!

Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut,
que se'ls perdone este suïcidi prematur.
La seua sort no és vostra, però l'"enterro" costa,
i els han cobrat la medicina i el taüt.
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa,
orfes d'amor omplin la misa,
ixen les hordes de les cavernes,
guarden la merda baix la catifa.
I, com sempre, pagues tu la seua festa...
el resultat era un, la jugada era perfecta.

Perduda a l'aigua

Enmig de la tempesta, girant amb l’huracà,
veiem l’ombra d’una ona gegant.
Es trenca la coberta, no podem ni cridar,
tot ha passat en menys d’un instant.

Tan sols puc nedar, lluitant amb el mar.
Només puc nedar i a terra arribar.

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Voldria tornar enrere, però ara ja és massa tard
Ja he tastat l’aigua de sal.
Mano a l’illa de plàstic i a les bèsties del mar
Ja he perdut del tot el cap, ha!

Tan sols puc nedar, lluitant amb el mar
Només puc nedar i a terra arribar

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Tan sols puc nedar, ningú em vindrà a buscar
Potser no moriré, doncs les sirenes m’han pres.

Oh Estic perduda a l’aigua.
Oh Vaig caure sola al mar.
Oh A sota hi tinc l’abisme.
Oh I al voltant l’oceà.

Carrer de l'Esperança

I en aquest pati bonic,
sent el mar escardassar-se,
i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
i és el barri més bonic
un xic blaus un xic antics
el carrer de l'esperança.

i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.
I mai ningú no hi ha pogut
saben bé per on naveguen.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
el barri els meus amics
un xic blaus un xic antics
i mai no perden l'esperança.

Forta i valenta

Arriba a casa i tot són colps,
torna la por dins del teu cos,
cos maltractat per les mateixes
mans que va estimar.
El teu fill sent totes les nits
el teu plorar desconsolat,
no pot entendre què ha passat.

Però ja estàs farta de plorar,
d'amagar-te i de callar.
T'has decidit a denunciar
i així tornar a començar.
La nova vida que t'espera
amb el teu fill al teu costat,
junts, agafats, amb el somriure dins les mans.

Ja no et tornaran
els seus colps a despertar,
a les nits ja sols tindràs
la tendresa d'un abraç.
Per fi has guanyat
el teu combat, tot s'ha acabat.

Ara el teu fill ja s'ha fet gran,
li has explicat què va passar
i amb un 'abraç' t'ha contestat
tan orgullós i estimat.
La nova vida ja et somriu,
has oblidat aquell passat.
forta i valenta ja la por has superat.

Vici

Sembla que sigui ahir quan penso amb esta historia
Que porto dintre, ben guardada en la memòria.
Estàvem tu i jo sols, i això no ens importava
Perquè un amb l'altre, el nostre mon se'ns acotava
Passàvem hores, asseguts en una barra
Que sols deixàvem quan el barman la tancava
Seguirem junts i tu sempre donaves guerra
Vagàvem pels carres, fins que quèiem a terra


I encara avui no vull que pari aquella festa
Que els dos gaudíem quan volíem sortir de gresca
La nostra relació per sempre segueix viva quan per casualitat tu i jo ens retrobem algun dia

Passen els anys i si et conec, fas bona cara
Tot i que jo no et miro com abans mirava
aguantar el ritme per mi ara es un sacrifici
però de tan en tant vull recordar el teu vici

Oh estimada cervesa, en aquesta vida tot canvia y es transforma
menys el plaer que compartim al estar junts
birra que corres per las meves venes, ets la millor de las meves penes

I encara avui no vull que pari aquella festa
Que els dos gaudíem quan volíem sortir de gresca
La nostra relació per sempre segueix viva quan per casualitat tu i jo ens retrobem algun dia

Males cares

L'amor propi em va ensenyar que no vals res,
i ara cauen de 3 en 3.
Sóc jo qui ha perdut l'interès.
Porto ulls de xino però no sóc xinès,
puta, no em fas el pes..
Sóc més del que tu em vas fer creure i ara ho veig...

Si jo ho ballo, tu també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles
Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles

Ella se vuelve loca cuando suena el dembow,
tiene demasiado flooooow.
Al bailarlo todos gritan "Wooooow"
no te hagas baby, bailalo..

A ella le encanta,
le giro la cara no le doy esperanza.
Conmigo no se cansa,
al final nos iremos pa' mi casa..

Y ahora tú, quieres enamorarte,
yo no encuentro vida tampoco encuentro marte.
Lo unico que pido es que pongas de tu parte,
mirar el horizonte y poder encontrarte.

Yo no seee, si tuu,
estás pa' mi o estás pa' otro,
yo no se si quiero, tengo el corazón roto,
por daños que me hiciste cuando andabas con otro.

Si quieres que lo baile pues lo bailo,
si quieres que me arrime pues estoy a tu lado.
Tengo los móos preparados,
sacando cosas buenas de todo lo malo.

Yo no se, si tuu,
eres de la multituud,
yo quiero contigo, tu quieres conmigo y eso lo sabes tú.

Bailemos pegaditos,
solo siente el ritmo
vamo' hacerlo tabú,
Que siempre te ves bonita,
y esa es tu virtud. ––

Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles

Si jo ho ballo, tú també ho balles,
si jo t'ignoro, tot son males cares
Si jo no et busco, digue'm perquè t'amagues,
si no et miro perquè em parles (x2)

Tú la tens molt vista,
quan vol et despista.
Ella mou la pompa com si fos de revista,
només em vol a mi però jo no soc egoista,
no sóc un més de la llista...

Bitch em sento molt salvatge,
vinc de lluny no fa cap gràcia.
Aquella nena vol formatge,
però és que a mi ja no em fa falta.

Per què perdre el temps amb tu, 

si tu per mi no ets ningú.
Si vols pots tornar amb mi,
tenir una historia sense fi...

Avui va per mi, avui va per mi, i ningú més.
És que aquí hi ha molta droga
i nosaltres en posem més..
Demà va per tu, demà va per tu, i algú més.
Pensa que jo ja en tinc moltes i ens en cauen moltes més...

La nina

No sé si m'has pres alguna cosa,
si m'has donat una altra solitud.
No sé si m'has fet alguna cosa,
si m'has cobert d'amagatalls de llum;

Que en un racó he trobat la melodia
d'aquell matí de Sol i dos minuts
que es van tornar de plom i avui són vidre,
i jo sóc una gàbia, i jo sóc una gàbia:
un pèndol sense ritme.

Balancejant una ferida d'una imatge,
d'una nina que no sap sortir.
S'amaga dins la llum i em crida, m'ha trobat dins
la piscina plena de verí...de verí.

Bec sense saber, nedo sense ser.
S'esgarria la pell en la dansa dels vidres.
I dins meu dos cristalls van creixent en l'abisme

No sé si m'has pres alguna cosa,
si m'has donat una altra solitud.
No sé si m'has fet alguna cosa,
si m'has cobert d'amagatalls de llum;

Que en un racó he trobat la melodia
d'un plor desconegut que ve de lluny
que sona com lo cant de la reeixida:
l’oblit que no s'oblida; l’oblit que es rebobina
damunt de la ferida

Balancejant lo temps, la vida, dins de l'aigua
es cristal·litza tot lo meu verí
que ha congelat la llum furtiva que ara es fon a dins
la nina dels meus ulls humits

La nina em busca, la nina em vol,
la nina em canta, la nina es dol.
I jo la busco, i jo la vull, i jo la canto,
i es fa una llum.

I jo la sento en l’amagatall,
i em canta tot lo que no diu mai.
I em fa una dona plena de llum:
és la nineta dins meus ulls.

I jo l’abraço i la veig plorar:
ja no s’amaga, ja no se’n va.

Diëresi

Poses paraules
per dir el que estic cantant.

Poses la veu
per dir el que estic pensant.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.

Dóna'm la mà,
no perquè ara sigui fosc,
sinó perquè així em sembla tot més clar.

Sonen espases
a dins de la teva ment,
cercant la direcció,
confiant que el que estàs fent és el millor.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria no ser a prop quan estàs absent.
Quan estàs absent.

Tiba'm la corda, fes que em soni sobre el pit.
Que ressoni el que he sentit.

Mulla'ns amb l'aigua
que no haguéssim tastat mai.
I si ens ho beguéssim tot
et diria -he estat feliç
molt més del que mai m’hagués imaginat.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver passat, haver estat tan a prop
del que m’has donat.

Tu fas créixer en solitud
el regal que ens fas.
Van passant els anys,
no t'has cansat,
creixent endins.
Fer córrer els dits
pel tall dels llençols
que ha esquinçat l'atzar...

I és aquesta andana
on espero sol encara
la que fa que em senti a casa,
si ens trobem a partir d’ara
junts al proper tren.

La jungla

Li vaig dir de fer una ruta,
de sortir d’hora, al matí.
Prop d’un riu acamparíem
just abans que es fes de nit.
Tinc hamaques, armes blanques,
tinc colònia pels mosquits,
per sopar piranya a la brasa
i tota la jungla per tu i per mi.

Però què va! Però què va!
Ella no hi volia anar!
Jo l’hi he dit, jo l’hi vaig dir,
i ella mai va voler venir.

I a la jungla els rius, si vessen, es transformen en pantà,
i quan ve l’època de pluges ja no s’hi pot arribar.
I ella no hi va voler anar.

I què me’n dius si faig trucades
i recluto alguns amics,
si sortim aquesta tarda
i a l’estany fem un partit?
Hi ha molt gruix, el gel aguanta,
no hi ha risc, no hi ha perill!
Que l’esport és saludable!
T’ho prometo, serà divertit.

Però què va! Però què va!
Va dir que potser més endavant.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però ella mai va voler venir.

I el desembre era l’època ideal per patinar,
però ja se sap que, el gel, si deixes passar els mesos es desfà.
I ella no hi va voler anar.

Fins que un dia dins el cotxe
excitat vaig proposar
de trencar per la drecera
de les corbes del barranc.
Apreciar unes bones vistes,
evitar les retencions,
inventar el nostre propi trajecte
que per l’autopista ja hi va tothom!

Però què va! Però què va!
Va dir “frena, que vull baixar!”.
L’hi vaig dir, vaig insistir,
però no va voler canviar de camí.

Vaig parar enmig d’un polígon i ella, en lloc de dir-me adeu,
cridava “no hi ha un bon camí, sinó que cadascú té el seu”.
I “si autopista i carretera són opcions tan diferents,
el teu camí i el meu”, va dir, “t’ho juro, no s’assemblen gens”.
I es va perdre entre unes mates remugant que era molt trist
que realment jo necessiti tot això per ser feliç.

I ella no hi va voler anar.

He descobert

He descobert que la insignificança
de coses que no veig, desapercebudes crec,
és el que fa que en moments de boira espessa,
no hi vegi més enllà d’un kilòmetre potser.

Però sé que es dissiparà aviat,
ho espero i espero.
Doncs vull veure-hi amb claredat
per dir-te, ja arribo, ja arribo.
i et podré dir als ulls t’estimo.

Un petit somriure, una melodia,
coses increïbles que ens regala el dia
Una suau carícia i sentir el vent
que mou i remou dins meu
l’alegria de viure bé.

He descobert, que si vaig trobant les peces
d’aquest meu trencaclosques que vagin encaixant,
faré del mal un record autoesborrable,
la vida és una imatge difícil d’enfocar.

Peces i peces que muntar
paciència, demència.
Tan sols hi ha dues opcions,
construeixo o destrueixo,
i és millor si no menteixo.

Un petit somriure, una melodia,
coses increïbles que ens regala el dia
Una suau carícia i sentir el vent
que mou i remou dins meu
l’alegria de viure bé.

Tot s'altera

Cremen les flames perdudes
I em passo el dies temptant a la sort
Desafiant els paisatges
Buidant la memòria d'antics records
Traficant amb l'esperança
Omplint els silencis amb l'aire del cel
Fer tot allò que et prohibeixen
L'essència de viure sent el més rebel.

Sempre mirant de trobar-nos
I ens passem la vida forjant el present
Anticipant els desitjos
I escriure els destins dels teus pensaments

Res de prohibit no ens fa falta
Ni límits que no puguem sobrepassar
Només tenim una vida
I no la perdrem revisant el passat

Perquè Vens Tu I Tot S'altera
L'acció Comença
La Nit Ens Espera
Perquè Vens Tu I Tot S'altera

Perquè Vens Tu I Tot S'altera
L'acció Comença
La Nit Ens Espera
Perquè Vens Tu I Tot S'altera

Tornar A Encendre L'espurna Dels Nostres Sentits
I Que Ara Durin Per Sempre
Tornar A Viure La Màgia De Les Nostres Nits

Tornar A Escriure Els Desitjos Que Estaven Prohibits
I Que Ara Durin Per Sempre
Tornar A Viure La Màgia De Les Nostres Nits

Somnis

Tantes vegades t'has plantejat si arribaran
eixos somnis que amb esforç i amb il·lusió vols fer real.

Ho veus tant lluny, tan complicat,
ningú es meneja al teu voltant
i comences a estar cansat.
Tanca els punys, ix al carrer,
només depèn de tu mateix.

Tantes situacions d'adversitat t'han fet dubtar.
Quantes persones al teu costat ja han renunciat.

I la foscor de la nit
trencarem per ressorgir
i els nostres somnis construir
per guanyar un nou demà
on continuar somniant.

Alçat, riu i balla amb
esperança en el demà.
Lluita pels somnis que et faran fort
als teus combats.

Allò tan lluny serà més prop,
obrint el pas no estaràs sol,
no tingues por, diu la cançó.
La utopia aproparàs
quan un nou dia haja acabat.

Buidor

Buidor dins el cor, buidor arran de pell.
Buits els ulls, glaçats, buits tots els malsons.
Els dies van passant i aquesta buidor és va escampant per tot.
Buidor a cada instant, fins al moll de l’os.


Obriré cada racó aviem si, potser així, m'acarona l'aire.
Gota a gota, molls els llavis per sentir el desig de cada besada.
Ningú escoltarà el crit sord q'ofega tot aquest silenci.
Ningú et donarà la mà encara que et vegi a terra; i somriu.


Transparent.

Boirines

Camines sobre l'horitzó que marca aquesta mar serena, ignorant la meva presència. Lentament vas seguint el sol fins allà on moren les onades, allà on morí el nostre amor. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record. T'apropes com un antic somni que arrossega tots els vells amors. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record.

Tourmalet

Un quart de nou i el sol encara no fa ni menció
De passar per davall de l’horitzó
I al carrer vas sentint una remor
S’ha quedat enganxat l’últim botó
De la camisa, tu que deies: “no,
Jo soc com soc i no fa falta esforç
Que vaja decorant-me aquest cos.”
Però hui has acceptat el teu cos
I ja tens recalculats tots el mots:
“Mira, què vols que se’n faça, d’aquesta vida,
Què vols que jo et diga? Si quan jo creixia algú em deia:

Que al remat tot se n’acaba anant
El temps és un concepte
I nosaltres no entenem
De números i precisions
Només sabem cantar

I si tens por em quedaré aquí soc com l’escalfor
De quatre cents soldadets de cartó
Que fugen per construir un món millor
Però no cal que vagen molt allà
Més enllà del que pots imaginar
On es fa fosc si deixem de parlar
On guardem un raconet per somiar
Que preferim parlar del que no és real
Abans que del que coneixem ja
Què vols que et diga, jo només creixia
Però aquesta vida em repetia

Que al remat tot se n’acaba anant
El temps és un concepte
I nosaltres no entenem
De números i precisions
Només sabem cantar

Interlude

Nena jo no sóc de despedides, i menys amb tu
El teu nom sonava en bucle a casa, i ara és tabú
I diga-li: tot el que fa amb tu dins el llit, tot ho ha après de mi
i quan siguem ben grans espero tornar a coincidir
Convidar-te a Capri, riure junts, beure molt de vi
per tornar a casa, desvestir-te, nena veure’t envellir
Porta el teu cul cap a aquí, masses nits en vela perquè no et vas despedir

Herbabona

Ets filla d'una estrella
Ets flama dolça i bella
Ets una onada d'espuma i de sal

Ets la lluna plena
Ets un tro de primavera
Sota la pluja t'he estat esperant

Ets d'or i d'herbabona
La teva veu la duc al meu cor.
Ets d'or i d'herbabona
La teva veu la duc al meu cor.

Quan veig la teva espurna
Et respiro dintre l'urna
I em recordes tots els meus racons

Ara em sento ben lliure
Em despertes un somriure
I t'apoderes del meu present

La pluja a la finestra
I un esbós en un paper
No sóc capaç d'escriure
Ni ordenar els meus sentiments

El fum de l'herbabona
Navegant pel meu carrer
Perquè tothom s'entesta
En dir-me que és el que he de fer.

La llum del teu capvespre
Es va apagant molt lentament
La nit ja es ben entrada
Ja arribat el meu moment

El fum de l'herbabona
Navegant pel meu carrer
Cada dia que passa
Tinc més clar el que he de fer