Carrer de l'Esperança

I en aquest pati bonic,
sent el mar escardassar-se,
i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
i és el barri més bonic
un xic blaus un xic antics
el carrer de l'esperança.

i ara vinc i ara me'n vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l'esperança
i l'esperança de ser ells
i per això son cor batega.
I mai ningú no hi ha pogut
saben bé per on naveguen.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m'és entranyable
el barri els meus amics
un xic blaus un xic antics
i mai no perden l'esperança.

Boirines

Camines sobre l'horitzó que marca aquesta mar serena, ignorant la meva presència. Lentament vas seguint el sol fins allà on moren les onades, allà on morí el nostre amor. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record. T'apropes com un antic somni que arrossega tots els vells amors. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record.

Immaculats

Purificarem els nostres cors amb la flama nova d'aquest foc i, amb les cendres a les nostres mans, ballarem brillant immaculats. Entrarem tots junts al fons del bosc amb els ulls oberts plens de colors i, amb les dues mans fent de mirall, ballarem brillant immaculats. Ballarem brillant immaculats amb les cendres a les nostres mans. Amb els nostres ulls plens de colors entrarem tots junts al fons del bosc. Sembrarem de nou les velles llavors. Formarem un cercle agafant-nos ben fort. Ballarem brillant immaculats.

Navegarem

Si tot el que has viscut s'esborra, dorm profundament.
Allà on anirem no hi ha ciutats, tan sols hi ha un mar immens.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó, per sobre les onades,
amb el nostre cor il·luminant la nit
Enrere quedarà el dolor i totes les pors, i el mal que vàrem fer.
I amb les mans aixecarem aquest palau de llum enmig de l'espigó.
Perquè ja no ens queden més paraules ni temps per perdre en va.
Hi ha massa gent seguint uns titelles com un ramat de xais.
Oferirem la nostra veu per cantar cançons de mariners,
i de nit avançarem lluitant ferotgement per viure un dia més.
I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó,
per sobre les onades, amb el nostre cor il·luminant la nit.
Perquè ja no queden gaires homes tan valents!

Tots els sants

Si poguéssim tenir una nit per nosaltres,
marxaríem tots dos corrent pels camins.
Els llençols al balcó penjant morts de riure
i els ocells cantant als coixins.
Si poguéssim estar una nit sencera tu i jo sols, i ningú més...

Les campanes picant les hores a l'aire
i els gats baixant pels carrers.
M'imagino tots els sants parlant de nosaltres
mentre tu i jo ja estem ben lluny!
M'imagino tots els sants buscant-nos per casa
mentre tu i jo dormim agafats!
Molt abans de que el gall canti de matinada
i els homes s'aixequin per anar a feinejar,
tornaríem corrent pels camins cap a casa.
I aquí no ha passat res.

M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja haurem arribat.

Invisibles

Invisibles pels camins,
perseguits creuant la frontera,
anem fugint dels nostres crims,
som foragits a la nostra terra.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
No ens espanta pas la mort,
tots sabem que ens ha d'arribar.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
Invisibles pels camins, creuant la frontera.

La vall de la mort

Tant de bo pogués ser fort
Com ho era abans de tornar a la Vall de la Mort
I sortir a buscar tota aquella llum
Que m'està esperant, un cop més, lluny d'aquest poble
Vull travessar ciutats
Conviure amb estranys
Dibuixar-te cada nit
En el cel, oh, en el cel
Aquí a la vall no passa el temps
Tothom s'ha conformat i ha deixat de lluitar
I ara sóc com un gos rabiós
Que ha embogit i no té cap mena de por
Faré girar molins de vent
Pujaré a dalt d'un tren
Saltaré directe al buit
A l'espai, a l'espai.

Mestres de la guerra

Mestres de la guerra
Els qui feu els fusells
Els mortífers avions
I les bombes gegants
Amagats rera els mur
Amagats al despatx
Jo puc veure qui sou fins i tot disfressats
Res mai no heu fet
Tan sols destruir
Jugueu amb el món
Com si ell vostre fos
Em poseu un arma a les mans
I torneu al forat
Com les rates s'esmunyen quan arriba el combat
Heu sembrat la por
Més terrible que hi ha
És la por a portar
Fills a aquest món
Amenaçant al meu fill
Que no és nat ni té nom
No mereixeu la sang que us corre pel cos
Inexpert com jo sóc
Per parlar lliurement
Direu que sóc boig
I que sóc ignorant
Però jo sí que sé
Tot i sent boig
Que mai no tindreu ni pau ni perdó
Com Judes d'orient
Mentiu i enganyeu
Em voleu fer pensar
Que una guerra es pot guanyar
Però jo sé com viviu
I també com penseu
Com veig l'aigua del riu morir al clavegueram
Fabriqueu l'armament
Que altres dispararan
I us asseieu a mirar
La gran llista de morts
Amagats en mansions
I la sang del jovent
S'esmuny del seu cos i s'enfonsa en el fang
Ara tinc un dubte
Tan bo és el diner?
Us preteneu redimir
Comprant el perdó
I llavors quan la mort
Us prengui la carn
Sabreu que els diners no us serviran de res
Jo us veuré morir
Molt, molt aviat
Jo us seguiré
En el vespre funest
I quiet miraré
Com us baixen al sot
I no marxaré fins saber que sou morts.

Espurna de llum

Tu i jo ens enlairarem
I serem miracle que obre les aigües
Vivint i morint
Agafant-nos fort a un clau roent
Sense res viurem
I ens aixecarem per sobre dels homes
I l'ull assassí d'un tauró
Ens portarà al regne del sol

I esperant, esperant estripat una petita espurna de llum
On no hi ha esperança
Allibereu-me, allibereu-me d'aquesta presó
Que són les paraules

Petita de mans d'argent
Deixa'm omplir-te el cos de flors
D'antics càntics ancestrals.
D'aquells guerrers caiguts lluitant

Esperant, esperant estripat una petita espurna de llum
On no hi ha esperança
Allibereu-me, allibereu-me d'aquesta presó
Que són les paraules.

Taurus

Amb la claror del nou matí, jo et muntaré, reina gitana
Encara el firmament és ple d'estels
I tu em despenges
D'una creu en flames
A dins de la casa de cristalls i flors
Veurem brillar Saturn, dona salada

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Som impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa

El firmament és ple de nius
Ocells volant lluny del desastre
Un viatger interestel·lar
Ha decidit comunicar-se amb mi
Som intervals de temps i espai
Em diu drogat el missatger del mal

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Són impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa.

Terranova

Són morts que no descansen
A la verbena de Sant Joan
És l'empremta que ja s'ha esborrat
L'instant que mai més tornarà
I jo tinc suor freda i, de tant en tant
Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal
De tant ensopegar
La pedra s'ha esmicolat
I el meu amor s'ha perdut en el temps
La princesa ja té pretendent
No cal que et manifestis
Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi
Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat
Jo he crescut sense lliri a la mà
L'escorpí va injectar-me el verí
El braç no cau ni penja
I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car
És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot
És aquell que ara diu el pregó
El culpable d'un combat a mort
La pressa ja no mata
I el presoner troba la pau a dins la presó.

Talaia

Mai s'acaben les penúries
El tall del carnisser
L'impacte del martell al front
I és quan començo a plantejar-me
Si l'àngel protector
No és un impostor

Oh, les veus diran que mai no he estat a temps
Oh, però jo sé que he fet el que he pogut
Oh, la combustió de formes celestials
Oh, i homes devorant-se entre ells

Al damunt d'una talaia
Puc veure el búfal blanc
Allunyant-se cap al nord
Esmorteït es difumina
Perd la protecció
I mor als peus del sol

Oh, que mil dimonis caiguin de genolls
Oh, davant la forma opaca del senyor
Oh, i aquí les llàgrimes no paren de rajar
Oh, engrunes que ara ens porten enganyats
Oh, directament al centre de l'infern.

Un únic foc

Heu idolatrat un pobre escultor
Per haver esculpit el vostre redemptor
I tu pobre escultor
Que ets un fabricant
De déus de fang
Ben coberts amb or
I tu saps que tan sols són les restes
De trista terra contaminada
Ells sempre voldran dividir i guanyar
Drogar el pensador, no deixar avortar
O insultar el rei o dormir als parcs
Posar murs allà on no hi han de ser
Perquè ells tot el que fan és per diners, amargura i maldat
Poble lluitador, no us desespereu
No escureu mai més les restes del plat
Del bon president o del nou partit
Si el foc és déu i les flames els humans
Siguem una explosió de foc
Envers l'abús de poder i d'injustícia.

El nostre vincle

Una mà recull el què has llençat
Allò que ja mai més no tornaràs a tenir
I l'escut d'espart no ha aturat
El cop d'un déu rabiós que s'ha cansat de donar
Que n'ets de clara i estàs entre les ombres
Perduda i rebutjant l'amor del nostre vincle
I jo forçat a destruir del tot el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu
El llampec retruny a l'horitzó
Fort, tan fort, que em desconnecta de tot'
Protegint-me dins d'un formiguer
Fent-me petit i decidit a canviar
Que n'és d'absurd el present
Si vius i mors
Portant el teu turment i jo el meu damunt l'esquena
I proves d'arrencar amb les dents el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.

Invencible amor

Tu mors perquè jo pugui veure el sol
Jo visc gràcies a tu
En pau, jo et reconec sense un cos
Perquè tu ets tot per mi, el mar envers la forma indestructible
Et sento tan i tan a prop de mi, encara viu
Vaig ser les teves mans tocant les mans
I els cabells de la meva mare
I ho sé perquè sóc una part de tu
Jo sóc la part que ha incendiat els temples deshonrats
Perseguidors, covards
Sóc la llum entrant per les parpelles
El cel obert, el pou i sóc l'aranya encargolada en el seu niu
I aquesta força que ens aixeca del desastre
L'impàs entre la mort i la vida de pare i fill
Ara et reconec en tots els moviments de les constel·lacions
De primavera fins a hivern
A tu et cantaré i t'ofreno en cadascun dels meus amors
I amb la força de la meva veu.

Origen

Així se'ns mostra el present, daurat, lúcid i despert
Després d'aquella allau d'innombrables pors
Convé que utilitzem cada instant per tal de combatre el patiment
És massa trist ingerir un verí conscientment
Obre'm, vull brillar desprotegit
En el segment del nou dia
Porta'm a aquell indret tan lluminós
Origen de la flama i el foc
Ara girem perfectes circularment, movent-nos en l'espai
I probablement canviem la nostra pell com les serps
Obre'm, vull brillar desprotegit
En el segment del nou dia
Porta'm a aquell indret tan lluminós
Origen de la flama i el foc.

Tempesta

Arriba la tempesta i el seu malson
Que mai ningú s'oblidi dels esguerrats
Ells sempre han viscut condicionats
I tu que tot ho tens vius amargat
Desperta, arrisca
O more't
D'un tret a les dents
Jo n'he vist molts com tu en el camí
La seva ment il·lusa els fa pensar
Que estan per sobre del bé i del mal
I riuen entre dents amb impunitat
Ministres, basura
Que mor
D'un tret a les dents!
Puc viure amb l'addicció o la santedat
Sovint m'he destruït sense motiu
Jo sóc la viva imatge de l'esguerrat
Aquell que pica abans de preguntar
L'ampolla, l'agulla
Se'm clava a les dents
Se'm clava a les dents!

Victòria i sang

Dits encargolats surant pel riu
La donzella de la mort t'escurça el temps
I tu en el teu govern et sents segur
Un govern que està podrit de tant mentir
Aquest poble serà ungit i esperarà
Que un mar negre engoleixi aquest poder
Un poder tan corrosiu no ha d'existir
Que és injust i afavoreix només els seus

Victòria i sang
Oh, i sang!

I ara demanes el perdó dels déus
Però aquí no hi ha clemència ni perdó
Sols el fred indiferent del teu botxí
I aquest fred glaçat que arriba des del nord
No hi haurà cap protecció per tot aquell
Que utilitzi el seu poder per subjugar
Sou tan pobres d'esperit que ni tan sols
Mereixeu està de peu i respirar

Victòria i sang
Oh, i sang!

Hawaii

On ets? Per què has marxat?
Si teníem un bitllet directe a Hawaii
I jo era el foc, la sorra i el vent
i tu el port, les mans el miracle i el cel

I volia tocar, saber, sentir
i viure pescant i fent l'amor amb estranys
Però a cada racó, a cada hostal i a cada mirall
sempre et veia a tu

I me'n vaig haver d'anar
i aprofitar el bitllet d'avió
i per fi viure sol a Hawaii

I què has fet amb tot el teu or?
Potser la lluna t'ha ofert
un temple en la nit
i de cares al nord
emprenc el camí que em durà a tu
i et segrestaré amb un cavall

Ni tu ni jo controlem el futur,
així que el millor serà que ens dediquem a pescar
I com una flor el món s'obrirà
i un grup reduït de soldats anunciaran el final

I algun dia serem dos estranys
travessant el país amb un cotxe robat

Montserrat

Porta'm a un lloc assolellat
Il·lumina'm, oh Montserrat!
En els teus ulls es dibuixava un mar
Un mar salvatge amb onades gegants
Cada estiu jo et comprava un gelat
Tu som reies i se't desfeia a les mans
Massa aviat te'n vares anar
I cada dia jo et trobo a faltar

Oh, Montserrat!
Oh, sóc amb tu!

Ets somiada blanca, espurna de cristall preciós
Que el vent s'ha endut i ara tu, tu viatges sense cos
Quantes vegades trista, perduda caminant de nit
Jo era a prop i la mort t'ha fet omnipresent
Reina salada, lila, la flor que va sortir de tu
Estàvem junts en aquell castell de perdedors
Et canto, amiga Montse, tempesta de passió i dolor
I ens vam cremar en el foc del nostre paradís.