Fortadora d'ànimes

La sang dels innocents
Omple la seva copa d'or
Assegut al tron dels manaments
Mentres el món s'omple d'horrors
Els cants no surten ja dels pits
La terra s'obre sota els peus

No hi ha qui el pari
No té nom
Rostra del fred
No hi ha qui el pari
És la mort

La ombra estesa sobre els camps
Fa que l'acer perdi calor
Anells que lliguen
Encès de ràbia com un gos
Mentres laments sonen llunyans
És l'agonia dels mortals

No hi ha qui el pari...

La ballarina sense cos
Despulla d'ànimes el món
Deixant les armes en el camp
Com creus malifetes sense nom
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tron

No hi ha qui el pari
No té nom
No hi ha qui el pari
És la mort.

La festa

Ja comença a clarejar
i la festa va ser gran
"tot déu" anava col·locat
i tot just ha començat.
La nevera en un racó
i en el centre rock and roll
els col·legues molt passats
no paraven de "liar".

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Ja comença el festival
i els llums s'han apagat
el "Jack Daniel's" s'ha acabat
aixecava la moral.

Ara entren en acció
las guitarres i els timbals
una fresa celestial
s'apodera del local.

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Somnis entre boires

Somnis entre boires
Boira entre els dos
Tu i jo pell a pell
Ombres dins el cel
Torna'm a somriure
Nena, sota el meu cos
Guanya'm amb mirades
Tendres com el son

I t'obriré
un camí enmig del mar
Ple de llum
Ple de plaers
i ocults secrets

Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
I dóna'm la tendresa
que et surt del fons del cor

I t'obriré
un camí enmig del mar
Ple de llum
Ple de plaers
i ocults secrets

Inqui-missió

Fa mil anys gravada en pedra
una mà immortal assenyala el camí
als soldats de Déu,
trobaran les portes blanques
d'un infern tot ple de verges i sants
que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
que els condemna a l'oblit etern.

No demanen perdó,
són la perfecció
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
són amics de la mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.

Veig passar les hores mortes
assegut davant la imatge del mal
perduda en el camí
per cada any deu mil misèries
han omplert el món amb fulles de sang
dels soldats de Déu.
Mentre sonen les campanes
que els retornen de l'oblit etern.

No demanen perdó,
són la perfecció
maten sempre amb la mà de l'àngel
som la Inquisició,
són amics de la mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel
el seu rostre és amor
els seus ulls són la mort
maten sempre amb la mà de l'àngel.

Sento crits dins de la boira
és la veu d'aquells que han perdut el seu nom
pels camins del món,
és la mà gravada en pedra
un punyal immens que talla el fort vent
quan porta la raó.
Mentre sonen les espases
enmig d'aquell infern etern.

No recordo

No recordo si et vaig veure
perque anava molt passat
deu "cubates" i una "estrella"
vint canutos i un "ying-yang".
tot el món anava de festa,
tot el món menys en Joan,
que venia de l'església
de resar pel seu germà.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

M'he passat la nit sencera
bellugant-me dins del bar,
perseguint dones per terra,
però totes m'han trepitjat.
N'he trobat una de tendra
m'he adormit sota el seu braç.
Què dures són les pedres
de la plaça del mercat

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Són les dotze del migdia
d'un diumenge sufocant
posa'm un "cubata-whisky"
vull que em pari el mal de cap,
En Joan entra de pressa
i s'asseu al meu costat,
dues llaunes de cervesa
i comença a plorar.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Només sé que eren les dotze
i jo ja estava plorant.

Sang en el fang

Sento com disparen
sobre el cos d'en Sam
s'ha carregat el poli del costat
veig el cos a terra
com va perdent sang
i la gent com crida "Criminals!".

Un vell s'aparta
aixecant el seu bastó
un tret li ha travessat el cor.
La gent s'amaga
ningú no vol ser el segon
i el vell la palma amb el bastó.

Una dona crida
és la seva amant
té una criatura de tres anys,
els veïns la insulten,
ja li ho havien dit,
no és pot ser l'amant d'un assassí.

Ja ve la pasma
i s'emporta el cos d'en Sam,
tot déu es fica dins del bar,
l'amant se'ls mira
i els troba repugnants,
veïns que sempre l'han odiat

Se'n va dolguda
els seus ulls no ploraran
l'amor es queda al mig del fang
la sang s'eixuga,
els gossos la lleparan,
la nit a tots se'ls menjarà.

El senyors de les pedres

Hey, els seus ulls t'estan mirant
anem, ells ens estan esperant
foc, s'està cremant el castell
surt, es el senyal de la nit (esperit).

Volen que vinguis amb l'aire
quan faci fred
són els senyors de les pedres
et criden a tu.

Hey, tu estaràs preguntant
quin camí hem de seguir
per a poder-nos trobar.
Hey, hem de guiar-nos pels ulls,
pels ulls foscos del falcó
buscant el rastre perdut.

Volen que vinguis amb l'aire
quan faci fred
són els senyors de les pedres
et criden a tu.

Hey, hem arribat a la fi
ara només cal esperar
noia, estàs sentint el poder
escolta, ja són aquí
són els senyors de la nit.

L'altre cantó del mirall

Sóc una ombra en la foscor de la nit,
només vull satisfer els meus somnis.
No desitjo tenir milions
ni riqueses que em facin pobre.
Sóc un núvol en el cel del matí,
només vull que el teu vent m'empenyi
allà dalt cap el sol i em fongui
en mil gotes de pluja blava.
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.
Vull somiar, vull ser un somni
dins el teu cap eternament
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.

El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se'l mirava nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em traieu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se'l pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

La reina de gel

Parlen els vells d'una història d'amor
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.
Llança a la mà, sobre un cavall d'acer
lluiten els dos per tenir dret
a l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del Drac
crema el seu foc la mà del cavaller.
Lluiten a mort, només un serà el rei
d'aquell castell, on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Per un instant, els estels
són testigs de la lluita mortal.
Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.
Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules del cavaller.

Per un instant, els estels
són testigs de la lluita mortal.

Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.