Melodies per menors d'edat

I ens intentes tancar dins del sac
Has posat preu a la lluita
Amb melodies per menors d'edat
I no
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
Ajuntaments acariciant-te el cap
Ets la dosi necessària
Per tenir als joves controlats
I no
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
I la ràbia mai vesteix de blanc
I l'ambició regalimarà
No
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
I la ràbia mai vesteix de blanc
I l'ambició regalimarà
I la pancarta serà ben gran
Gran com les polles que engoliràs

No hi serem

Ho sento si no som un grup de joves disfressats
ho sento si el que escric no va d'històries a cap bar
ho sento, no serem per tu ni jutges ni soldats
ni aquells que tirin pedres cap al seu propi terrat.
Ho sento per que tants imbècils parlin d'amagat
ho sento si pels meus collons hi surt la veritat
d'inútils amb més ganes que motius per enterrar
a aquells a qui rebutgen i no volen que caminin al costat

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Ho sento si no ploro amb cap dels himnes d'unitat
que apunten a un sistema d'arquitectes reptilians
ho sento si no ploro per sentir-me rebutjat, ni sento cap color pel fet de néixer on m'ha tocat.
Ho sento si t'agrada l'horitzó sempre al final
jo visc a un precipici on cada dia és un regal.
ho sento si t'entregues al sistema electoral
jo m'hi cago jo m'hi pixo cada dia i no m'espero quatre anys.

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Fart d'estar a la mira
d'escopetes de fira
que apunten als qui anem caminant
contra vent, contra vent
fan la història a mida
i ens volen a la fila
on serveixen merda en plat calent
no hi serem, no hi serem

Sonen himnes dins l'habitació
que parlen d'aquell temps, quan eres un nadó
revolucionaris des d'ordinadors
però sempre que caminis ho faràs ben sol

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Últim avís

Mai entendré per què val la pena
cada cop que he de pujar en aquest tren
sento bullir les venes
i altre cop em sorprendrà
l'odi cap a aquesta via
on tot es mou cap al costat
on es moren tots els somnis
i tot el que em fa lliure

Mai entendré aquesta puta maleta
perquè vestir-nos si en el millor dels moments
la roba està a terra
i altre cop gravant-me el cap amb aquesta melodia
que donarà el punt elegant al tornar cap a casa
amb les ganes fetes miques

I no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols

Ara ja entenc per què val la pena
entre setmana potser visc un infern
però avui ja és divendres
i el megàfon anunciarà que comença una mentida
on tu i jo viurem plegats
sense agulles d'un rellotge que fa molt que ens castiga

I no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols

Benvingut enemic

Se me'n fot aquest martiri que tant dius que estàs passant,
no m'importa que no tinguis ja la vida de fa uns anys,
si tan sols el teu discurs de merda toqués la realitat,
veuries que hi ha vida fa molt temps des d'aquí avall.

No em pots mirar, els discursos d'empresari benestant,
el teu puny sobre la taula condemnant a l'immigrant,
et vas sembrar la merda i si la sort et dóna l'esquena és perquè nosaltres no hem lluitat.

Benvingut enemic, benvingut al fracàs,
un gust per mi, patir al teu costat.
Benvingut enemic a la realitat,
un gust per mi, sentir un monstre plorar.

Què se sent quan les factures s'acumulen al calaix ?
on hi guardes aparences de gomina i cotxes cars,
et veig fent malabarismes per sortir d'aquest forat
el que et cava l'avarícia, el que hi caben subnormals.

No em pots mirar
i a la dreta hi tens valors equivocats
ja no et pesen les butxaques
potser ets tu aquell immigrant
buscaràs entre la merda i escalaràs les barreres
que fa un temps vas aixecar.

Benvingut enemic, benvingut al fracàs
un gust per mi, patir al teu costat.
Benvingut enemic a la realitat
un gust per mi sentir un monstre plorar.

Tots aquells cops a l'esquena acomiaden del passat
el mateix cop a l'esquena que fa temps que em vas donar.

Avui fa bon dia

No ho sé
no sé com començar amb aquest full en blanc
i un món tant negre

No ho sé, perquè collons vas demanar-me que escrigués un vers alegre, no vull fer una cançó trista, però no et mentiré,
amb poemes per nens.
Ja no sé on clavar la vista
ni les fulles de les
plantes miren cap al cel

No ho sé, com parlar-te d'un futur quan el present és la gran merda
potser la balada que buscaves t'apunyala per l'esquena
no vull fer una cançó trista
però no et mentiré amb poemes per nens
les petjades de la vida
van en cercles com el sucre morint dins del cafè .

I avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida .

No ho sé, com t'ho fas per suportar tanta arrogància sense escletxes
potser, vas deixar de contemplar les realitats que ens fa ser febles
no vull fer una cançó trista
però no et mentiré
ja han morts masses nens
el que tu entens per justícia
va una mica més enllà de tapar-se quan fa fred

I avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida

L'orient és malvat i vas néixer a les estrelles
i les armes dels soldats surten sota les pedres
dius que ets ciutadà del món però estimes les fronteres
no hi ha hòsties a miralls que et facin veure .
que avui només plou cendra

I avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida

Vaixells de paper

Tota la vida amb els colzes esmolats
i la cadira s'ha unit a la pell
passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents
que diguin tant se val
els obedients
els més covards
colors i fulls en blanc
i menys motxilles i files i nens amb els braços lligats

Vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus que juguen a ser déus

I tots aquells que van fer créixer al teu costat  .
corren per viure per sobre els demés
al cementiri tots ens podrirem igual
almenys que diguin per fi ja estàs quiet .

El que diguin tant se val
ser diferent
és ser especial
d'imbècils sempre n'hi ha
lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat

Vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus,
que juguen a ser déus

Guionistes d'aquest món

Ja està tot dit, han decidit una tragèdia, i un enemic
ja han convertit a molts titelles en profetes, però avui hi ha partit
gent fent petons a les falses banderes
gent de genolls que accepta pau per merda
l'imperialisme és sota  a  terra, allà on la guerra es torna freda
i es donaran les mans, rèptils amb cua a les esquenes

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo

Ja està vist
ja està molt vist, com incendiar les masses febles, apuntant dits
ja han convertit
han convertit el patriotisme en la disfressa, però avui hi ha partit

Conspiracions que esborren les empremtes
grans explosions i passaports perfectes
i el control el que ens grava les esqueles
i els avions fumigant merda
mor abans no siguis gran
que a l'estat tenir vells no els interessa

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo
i els dolents callats o morts

I tots aquells que han mort per treure el món de la misèria
vull viure a un lloc millor on les xemeneies siguin torres Tesla

Dons brindem

I em dius que estàs bé amb un somriure prudent
jo potser no tant, un dels dos no és sincer
fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Com collons t'ho fas per anar amb el cap dret
treballant a un banc que empobreix a la gent

Fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Te'n recordes d'aquells grups
dels que deien veritats
que escoltàvem d'amagat

Te'n recordes d'aquells nens
de les tardes a aquell parc
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?

Doncs brindem

I em dius que vas fent amb un somriure prudent
portes tratges cars i sabates lluents
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Com collons t'ho fas per canviar els arguments
ara et veig covard i amb les ganes d'un vell
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Te'n recordes d'aquells grups, d'aquells que ens van fer vibrar
que escoltàvem d'amagat
te'n recordes d'aquell grup que volíem fer plegats
per tu tot ja està oblidat
ara canto sobre tu, sobre un nen que ha madurat
i vol xalets a prop del mar
ara canto sobre un vell prematur i hipotecat que està acabat
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Si pogués tornar a escollir amb qui vull malgastar .
una altra infantesa
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

Si veiés alguna resta d'esperit lluitant
contra el que penses
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Per la infància

Blau sang, vermell cel

I l'avarícia ja fa molt que et contempla
compres abrics i t'arranques la pell
sempre has triat el camí fàcil i amb tornada
res com estar a casa
quan el sol diu adéu.

I que la calma et blanquegi la consciència
i que la pauta et mantingui amb els demés
el teu silenci, la millor de les jugades
i a la taula tots som cartes
però les barallen ells

I als matins, el cafè, negre
saludant, els veïns, blancs
i els teus peus ben lligats
a unes putes cadenes eternes
les que et forja el benestar
que de merda en fa ideals

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la
que ens protegeix d'enemics que enyorem
les guillotines fa molt que estan rovellades
però els ocells no tenen ales
ni esmolen els seus becs

I als matins, surten brots, tendres
i la nit, són muntanyes de cendra
només vull que t'aixequis i miris què hi ha a la finestra
i em facis un poema
que res et rimi en merda

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Vull que el sol desfaci el gel
que l'espurna esclati
i la sang d'un món tan cruel
sigui el gran naufragi

Verí caducat

Avui m'han partit en dos
i he tornat caminant descalç per brases
he sentit dolor
una cremor que em persegueix pels llocs més freds de casa
i no se'n passa
m'enfonso des de dins i vull cridar
i les llàgrimes caient
em fan sentir com el nen
a qui menties

Avui només veig foscor
la llum es filtra pels forats de la persiana
que s'apagui el món
i t'evaporis del meu cap com un toll d'aigua estancada
per no trobar-te entre lletres i acords que mai escriuré
i l'olor dels teus cabells en el llit ple de moments on fèiem vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

Ànsia i por de la mà quan passo a prop de la parada
l'autobús cabró aquell que et feia marxar d'hora i mai es retrassava
hi pugen altres el conductor arranca indiferent
i m'emprenyo amb mi mateix per què et vull veure igualment
i em fot la vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

I el sol, tal dia fondrà aquest glaç


I si esborro les ferides amb ortigues i sal
em fa por que arribi un dia en què no em tornis al cap
si m'arranco les espines de verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar.

No vull despertar.

Castells de sorra

Ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata

No hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu

Per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar

Estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades

No hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern

Ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra

Martells, reixes i altres invents de merda

No vull seguir despert
no ho vull seguir veient

L'esperança al terra mor de fred
condemnada, sola i sense veu

Lleis que escanyen, colls al descobert
els que criden per fondre la ràbia
lleis que caven, la tomba al sentiment
i que calmen la foguera amb més fogueres

Les petjades de color vermell
tots som terroristes diuen ells

Hi ha tempesta, l'abús l'han tornat llei
hi ha sirenes, preludi del drama
les balades, que ens fan seguir ferms
les que enfronten les muralles amb el cel

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit fosca i eterna

Deixa que t'insultin i et degradin més
deixa que t'agafin sense haver fet res,
l'estructura amb dinamita, on tu i jo som les parets

Tornar enrere,
l'esclavisme d'aquest segle
despertem, que la llum que ens cegui
sigui foc al parlament

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit, fosca i eterna

Una cançó i una promesa

Mirant-te els peus costa caminar
i no trobes cap motiu que et faci aixecar el cap
i viure s'ha tornat un passatemps
i escups la sang d'un sabor amarg
més ànsies més respires culpabilitat
el pànic s'acumula al teu cendrer

Només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix

I aquí tens un cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar .
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment

I estirat des del llit els matins són llargs
massa temps a la deriva, massa temps llençat
gravant propòsits en barres de gel
penedit per tant costa recordar
com plantar cara a la vida amb un nus lligat
a un món que gira més que el teu cervell

Només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix

I aquí tens una cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment

Sé que la vida pot ser intensa
quan esquives els problemes enganyant-te a tu mateix
no sóc ningú per donar exemple
quan ballem en la misèria
però fem dolç el camí cap a l'infern

Maneres de viure

Sé que fa molt que no visc com
molts haurien desitjat
els que es fan adults rere els murs
on ser lliure és un pecat

Masses peus tocant a terra
massa cors pels decorats
oblidant-nos que la vida és més que seguir respirant

No estic perdut, només escric en pena
cartes a tot als qui he deixat
atentament: te'n pots anar a la merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall

I el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure.

Sé que fa molt que no ric
com molts haurien desitjat
carregant-me un pes absurd del
gran abús que ens ha criat

I els retrets no em defineixen
ni els elogis educats
vull que et facis la pregunta
has conegut o has estimat?

No estic perdut, només escric en pena
cartes a tots als qui he deixat
atentament: m'importa una gran merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall

I el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure

Se que per fi ets lliure
maneres de viure

Pare nostre que esteu a l'infern

Esperant el judici final
i demostrin que és veritat
que hi ha un Déu allà a dalt
escrivint llistes de convidats

El diluvi universal
hidratant aquest món malalt
i els fidels navegant
entre fems de lleons i elefants

vols dir que no t'han mentit?
entre llums i decorats?
de costelles surt la dona i el pecat
van cremar vius els interrogants
o en està el manament que permet abusar d'infants?

veus l'anyell de Déu udolant
violadors vestits de capellans
predicant la humilitat mentre tenen tot l'or amagat
reprimits amb bromur a la sang
a la boca el cianur parlant
i a la creu dessagnat veig un màrtir que s'han inventat

no li trobo cap sentit
mal-gastar aquest regal
viure amb por a que et jutgi un ser celestial
jo em quedo aquí, vivint en pecat
les trompetes dels àngels s'han desafinat

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
ja són masses guerres en nom teu

M'han donat el cos de Crist
m'he begut la seva sang
practicar el canibalisme no és pecat
jo em quedo aquí
tu no em jutjaràs
desitjant que set plagues rebentin el Vaticà

On ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
I no ho entenc
som un trist experiment que no ha anat bé

On collons ets?
Pare nostre que esteu a l'infern
No ens visites per molt que et resem
no som res
masses vides per un Déu que no existeix

Caiguda lliure

Veig el guió canviat
últim full esborrat
dono voltes sobre el coixí suat
i odiant el llit
potser es que m'he fet petit
potser es que ell s'ha fet gran

L'alarma diu que és tard
també ho diu el mirall
guerra entre cabells negres i blancs
però aquí estic
mirant un reflexe trist
o potser és que m'he fet gran

Vaig enviar a la merda els projectes neutres
propòsits fabricats pels que fabriquen cadenes
i a la foguera el que em corva l'esquena
potser no n'hi ha per tant
un grapat de cendra
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran
o potser m'aixafa el cap

Lligat de peus i mans
a un somni fet realitat
em pessigo més cops que dies té un any
i creuo els dits
perquè això no acabi aquí
perquè això no acabi mai
a la merda molts arreveures
que només volien jutjar
un somiador a la banqueta
i esclafo contra el terra futurs i promeses
i no hi caps, aquesta maleta
em fa entendre que

Vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
apropant-se contra el cap
o potser és que s'ha fet gran

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure
cremar l'última pàgina del llibre
i el final
cada cop el veig més clar
potser és que s'ha fet gran

Vull deixar aquesta vida avorrida penjant d'un fil
fer del dia un acord i un motiu per agrair
que em sento viu

Vull clavar-me claus ardents sota la pell
vull cremar-me les mans mentre moro somrient
avui sóc viu, demà no ho sé.

Només vull viure
(en caiguda lliure)

Quan tornin les sirenes

Em fas sentir vergonya aliena
per què aplaudir? que cony celebres?
desintegrant la integritat
l'abús mai canviat de costat
com pots haver oblidat?
les llàgrimes del Maig s'assequen

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

mateix patró porres i emblemes
plaques brillant en dies negres
on veus herois jo hi veig farsants
on veus l'orgull jo hi veig fracàs
no me'n penso oblidar
les llàgrimes d'Octubre al terra

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Els que obliden es condemnen
els que aplaudien es lamenten

Hi haurà pedres per ensopegar quan pugi la marea?
Cap.
Cendra de cotxes oficials per enriquir la terra

Tornaran
(les sirenes)

Quan tornin les sirenes
veureu com cau la merda
Quan tornin les sirenes
Tindreu la boca oberta

Apatia
Cau el vespre
Afonia
Boques plenes

Tornaran.

Castells de sorra

Ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata

No hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu

Per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar

Estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades

No hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern

Ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra

Hivern etern

Aigua amb sal
gotejant d'uns ulls malalts
que agonitzen quan el sol diu arreveure

esquivant
la mirada i el cap baix
camuflan-te en l'apatia d'aquest segle

va com va
el jutjat t'ha pres la clau
i a la nit al fred l'importes una merda
i on vivies hi ha maons
tapiant portes i balcons
com diu la constitució,
article 47
tens dret, tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

Salfumant
a una ferida mortal
classe mitja triant llenties entre pedres
esquivant
vianants fent malabars
que procuren no sortir de la vorera
va com va
neixen nens hipotecats
i la lluna segueix fent cara de pena
i toques fons
el teu món entre cartrons
com diu la constitució
article 47
tens dret a que et congeli el fred

la vida s'ha tenyit de negre
i no hi ha estrelles en aquest hotel
mullat
tots tenim un lloc al banc de pedra
quantes esquerdes podrem suportar

tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

l'hivern etern

Potser no hi ha final

Cicatrius que supuren al veure't
sobren motius per dir-nos adéu per sempre
entre els dits em cauen les promeses
com somriure quan porto l'infern al ventre

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Fugitiu
cansat d'ombres de cavernes
i de rius
que desborden sota les parpelles

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
i ho sembla
potser no hi final.