Els nous instints

llença records tan ferits
mou-te i prova de sortir d'aquí
aire, que et fa ser petit
fes-ho, escolta els teus nous instints
i així serà poc a poc
sembla que ja ho veus millor
perds tots els papers, allò que has après
trenques amb tantes parets presents
cercles que ja vas tancar
d'altres que ja s'obriran davant
i ara et sents molt més fort
sembla que ja ho veus millor
i ara et veus més a prop
sembla que has perdut la por

Eterns

Saps que la vida cura ferides
noves o antigues, però mai les oblides
Quan les abrigues cauen adormides
Cantes i esperes alguna sortida

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.

Ara respires, mentre van arribant
Aires que tornen que ja coneixies

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

Focs i brases

A l'hora de l'alba humida
en camps oberts somiats
trenquem silenci verge
amb crits hereus del vespre

Som el foc d'ahir a la nit
les brases del matí
i fem fora les cendres
que només son molèsties.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

A l'hora del capvespre
en camps oberts somiats
seguim trencant silenci
amb crits hereus d'un dia llarg.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.
I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala.

I ara corre i trenca l'aire
que respires avui
i et fa viure el moment
com si fossin tots els instants
que la vida ens regala avui.

Podríem ser

Podríem ser com l'aire
que arriba quan fa falta
obrir de cop les portes
per ventilar les cases

Podríem ser poetes
poder descriure els reptes
reviure mil escenes
d'aquelles que ens sorprenen

i ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes

Podríem ser més àgils
i córrer molt més ràpid
tenir alguns poders màgics
per ajudar els més fràgils

Podríem ser grans mestres
i mai deixar d'aprendre
que esperes les vivències
que et sumen i que et resten

ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes

Podríem ser finestres
trobar-nos cada vespre
poder espiar les llunes
i a totes les estrelles, tan belles

El carrer nou

Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
No erem més que adolescents quan res importava gens

Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
I voler saltar les normes i el que era prohibit
Invocàvem esperits, amb ouijes especials
Erem els més atrevits i res ens feia aturar

Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits

Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
I les llums de tants colors, que ens van treure la son
I ballàvem a les fosques, les millors cançons
Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons

I aquelles nits plenes de màgia
que no sabíem acabar del tot
la casa on tots ens refugiàvem
l'habitació del carrer nou.

Al meu davant

Quan de cop la vida
ens fa entendre la partida
que per dins jugàvem
mentre ens inventàvem

I tantes històries
I altres que ens esperen
de les nits sense final
les que no s'acaben mai

Quants detalls observes
Des de la mirada immensa
la que et deixa veure
com segueix tota l'escena

I de sobte ens hem trobat
Abraçant els canvis
i ara sabrem on trobar
tot l'alè que ens calgui

Ara has arribat per fer-ho tot
Més clar que abans
quan no eres al meu davant

Portaavions

Me falla un botó de s'abric
i pòsters en quadricromia anuncien
uns discos que vaig deixar aquí.
Davall ses escales i mir ses meves sabates.
Carrers que davallen i plugen
amb poca esperança de llunes,
que els moixos no surtin encara,
que dormin davall es teu cotxe.

Un dia de vespre i de son
que mires i aplegues sa roba,
que mai no sé on tenc sa porta,
que no proliferen ses hores,
que no puc cordar-me s' abric,
a un món ple de combinacions,
combina es meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.

Li falta una capa de mel,
li falta una banda sonora
a aquesta mirada d'oliva i de gel.
Un dia de sucre i de son,
vols ser qui per mi ja no plora,
vols ser qui me xerri amb sa planta,
que no puc omplir aquestes hores,
que no sé planxar es meu abric,
a un món ple de combinacions
combina el meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors