Silenci

Sé que no tornaràs, que he de viure sense tu.
Pel camí del fracàs t'he buscat per mil racons.
El temps al teu costat, un regal que t'has endut,
deixant-me plenes les mans de misèries i de pors.

Ets tan delicat
que et trenques just en pronunciar el teu nom.
Sense haver-te maltractat
te'm vas trencar i, dels teus bocins, n'hauré de fer valor...
... encara no sé com.

T'odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rancor;
però em miro i has tret de mi el pitjor.

Nits vestides de blanc amb orquestra i sense son,
però tu em deixes penjat enmig del ball de bastons.
El meu cap no és capaç, no recorda ja el teu so.
Fa massa temps que vas marxar. Jo et porto clavat al cor.

Qui sap si el meu cap
ha fet dissabte per llevar el teu dol
i al teu lloc hi ha posat
sorolls, batecs, remors, xiulets... que ell mateix s'ha inventat
per no sentir-se tan sol.

T'odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rancor;
però em miro i em veig com caic.

A fora

Parla'm de tot.
Com ha canviat
a fora el món
tot aquest temps que he estat aquí tancat?

Ara fes-me un favor;
Digues el que et passi pel cap,
que jo tan sols,
vull escoltar una veu fent-me costat.
I no guardo rancors.
Només espero haver calmat
així el dolor
que hagi causat sense cap voluntat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar
que estic mort de por de tornar a començar.

Ningú m'espera a l'altre costat.

Sentir de nou

l'olor del mar
i l'escalfor
quan surt el sol, que amb els anys he oblidat.

Vull notar ben a prop
una brisa de llibertat
després de tot
el que he passat dins d'aquest trist forat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar

que estic mort de por de tornar a començar.
Ningú m'espera a l'altre costat.

Puc ser jo

Els ulls delaten que et fa figa el cor,
que ets al fons, que no pots.
Que algú ha obert la ferida un altre cop,
que el dolor va calant més fons poc a poc.

Que t'han pansit la il·lusió.
Però no has de tenir cap por
que jo sóc aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d'espantar tots els teus mal sons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Sempre pacient a l'ombra del teu cor
t'he esperat sense cap condició.
I avui que ens necessitem tots dos,
saps molt bé que aquí em tens,
que no em moc, com sempre sóc a prop.

Si no et queda cap racó
d'esperança, puc ser jo
qui et tregui d'aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d'espantar tots els teus mal sons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Cada cop que te'n vas

Cada cop que te'n vas
em quedo clavat, amb un pam de nas.

Cada petó que em fas
són flors de taronja del més de març.

Cada cop que te'n vas
naufrago dins del teu mar.

Cada cop que te'n vas,
que trobis allò que has anat a buscar.

Cada cop que ens llevem plegats
caic dins dels teus ulls i no en sé tornar.

Cada cop que te'n vas
vull creure'm que no has marxat.

Cada cop que te'n vas
el meu pis es queixa perquè et troba a faltar.
A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
busco el teu perfum al nostre calaix.

Cada cop es desfan
els nusos que tu m'has anat afluixant.

Cada cop que te'n vas
ja espero quan tornaràs.

Cada cop que te'n vas
l'estómac se'm fa tan petit i el llit tan gran?

A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
el meu pis es queixa perquè et troba a faltar.
A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
ja penso impacient en quan tornaràs

No tornaran

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat
creient millors sempre els temps passats.

La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
imponents, ja mai més tornaran.