Quan somrius, el món somriu amb tu

Quan somrius,
el món somriu amb tu.
Quan tu rius,
el sol brilla amb més llum.

Però quan plores,
Arriba es mal temps,
tot torna fosc i trist,
i tothom vol tornar a sentir com rius.

Perquè quan rius,
el món somriu amb tu.
Quan tu rius,
el sol brilla amb més llum.

Però quan plores,
els niguls ploren amb tu,
són llàgrimes d’amics,
que volen tornar a sentir com rius.

Tanca els ullls

Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Surt del llit on tot es
veu petit, petit i en foscor.
Sent les olors del que no coneixes però
que et farà bé. Tanca els ulls que ara
no serveixen de res.
Dins endins d'aquell jardí on no fa molt
vas jurar al món que un matí entendríem
per fi que ets un ser diví.
Però fa molt temps que no, les promeses
del déu redemptor no et mostren res més
que a tu mateix.
Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Tu ets petit, bonic, bonic
no et cal, no, salvar el món.

Grans esperances

Només cal
un segon de més,
perquè el tren
et passi pel damunt.

Tant se val
quin sigui el teu nom
quan la sort
se't gira del revés,
gira del revés.

De què
et serveix
el què tens,
si no pots tenir el que vols?

Només cal
un instant de més
perquè el cel
s'obri sobre teu.

Mala llet

Com una cuca que s'escampa i s'estira,
Que rígida i tendre ben fresca i humides,
I una formiga mandrosa el visita

I que si tu no la mires, mala llet
Però ella bé es despentina, mala llet
I que si tu no la mimes, a preu fet
Ja t´ha passat el dia, a preu fet mala llet
Dins un jardí ben petit fen pastetes
Fen safareig de melics i de tetes,
Ningú no neix vestit.

És una nina de fil,
Que penja d'un drap torrat, i enverinat
És una titella que xerra,
Que escampa i que viu dels que no tenen niu

Si la frontera et vacil·la, fuig d'aquí
Com del somni a la vigília, fuig d'aquí
Que quan la terra s´enganxa, va parir
Ara m´hi rasco la panxa, va parir fuig d'aquí
Aguantaré sense farinetes de fer nones,
Resistiré el deliri de les xocolatines
Potser mateu l´alè del meu desig
Necessito mancança per escopir venjança

És una nina de fil,
Que penja d'un drap torrat, i enverinat
És una titella que xerra,
Que escampa i que viu dels que no tenen niu

Muriel

No fou desídia, un exili ben concertat
homicidi, incontinències en primer grau
catequesi amb sorna, un neòfit practicant
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.
Sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu
confessionaris somnis de bastaix, clues, cloïsses,
llagues al coll
Muriel.
Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga, rovellat
sí, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem els vals dels morts
Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al cent per cent, vicaris
falses promeses clues, sofregits bastards, tot per tu.
Tot teu, un bon sou
contes de velles, sense cap regle de tres
subsidiaris, totes et ponen, tot et va bé, cerebral
cara dura, petit angelet petit
cau la vergonya, excuses, amics pedants...
sense rancúnies, sense encomanar-te els mals
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu
confessionaris, somnis de bastaix, clues, cloïsses, llagues
al coll
Muriel, Muriel...
Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga, rovellat,
ei, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts...
Muriel, Muriel...

Lladre de cors, lladre de versos

Conec el teu antifaç,
Distingeixo els teus passos,
Reconec l’olor que fas
I els teus moviments fugaços.
Molt ràpid intueixo
Que et dec tornar a tenir al cap
Quan altre cop et penso
A tu, i al meu cor robat.

Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que jo penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

Lladre que em vas robar el cor
I no te’l vas estimar,
Lladre que em vas robar el cor
Per deixar-lo abandonat,
Ara que em robes els versos
I em fas fer-te una cançó,
Tapa’t si vols les orelles
Quan en sentis el ressò.

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És perquè et dediqui cançons
Que passes dissimulant
Per tot allò que jo penso?

Lladre de cors,
Lladre de versos,
És per fer-te teves les cançons
Que véns sempre a treure el cap
Pels pensaments més intensos?

La vida es perfecta

Hola què tal, tu com estàs?
perdona si t'he molestat
no voldria fer-me pesat
però crec que això t'ho he d'explicar

M'han coronat emperador
tinc el control de mil legions
puc conquerir el món en un segon

No cal que diguis res més
que jo ja no canviaré
la meva vida és perfecta
però tu no l'entens
I si no tornes mai més
doncs mira a mi ja em va bé
que ara la vida és perfecta
no em falta de res

Ja veus que no em puc queixar
no tinc problemes de moral
si em deixes seguiré explicant
són dos minuts, no et faci pal

M'he fet pirata sideral
que està per sobre del bé i del mal
si veus que caic em tornaré a aixecar

No cal que diguis res més
que jo ja no canviaré
la meva vida és perfecta
però tu no l'entens
I si no tornes mai més
doncs mira a mi ja em va bé
que ara la vida és perfecta
no em falta de res

Només volia trucar-te
per dir-te adéu

L'amo de son Carabassa

L'amo de Son Carabassa
diu que sap molt de nedar,
i un dia el varen trobar
anegat dins una bassa.

Dalt sa muntanya més alta
hi ha un romaní florit,
i a les dotze de sa nit
hi ha un rossinyol que canta.

Sa darrera i no en cant més,
sa darrera i no en cant d'altra.
Perdonau-me, cavallers,
si he comès alguna falta.

Món al revés

Vet aquí que un dia el món és blau
i t'estima perquè ets vermell
qui ho hagués pensat?
Com t'agradaria despertar en un.

Món al revés
món al revés.

On les bicicletes roges, per fi
et passessin pel costat volant
mai no ho has somiat?
Tu ets l'únic home blau que hi ha.

Al món al revés
món al revés.
món al revés.

Potser no cal un segon de més
perquè al damunt, no et passi un tren
potser avui no s'ha obert el cel.

però no hi ha un món al revés.

Sense estil

Ben aviat
t´envoltarà
el teu vestit
camines amb dificultat.
Reflexaràs
tan subtilment
de molt endins
la teva feminitat.
Sense estil sota la pluja d´estiu
sempre aniràs passejant el record
de la teva identitat.

Sense estil
i et diràs
un altre nom
tret a l´atzar
quan et cridin
no et giraràs.
Coneixeràs
un altre estil
intentaràs
desfer-te de l´home d´abans.
Tu ets davant de Déu.
Tu ets davant del cel pecat.

De muda en muda

Per què m'enganyes? Per què no em vols?
Per què m'ignores? Prou que hi ets.

De muda en muda i torno a casa
ben florit per fer farcells
buscaré un lloc on no quedar-me
trobaré un lloc per caure mort.

Hi haurà estones que em demanes
hi haurà minuts que va i no em sents
hi haurà instants que mai no em crides
hi haurà moments que no em dius res
hi haurà cases embastades
hi haurà conills sortint de més
hi haurà cargols pintant els sòcols
hi haurà carrers sense sergents.

No hi haurà segons que no et recordi
no hi haurà cap lloc on caure mort.

De muda en muda i torno a casa
ben florit per fer farcells
buscaré un lloc on no quedar-me
trobaré un lloc per caure mort.

No hi haurà segons que no et recordi
no hi haurà cap lloc per caure mort
no ens cal minyones, mai no ens faltin
amb tants propòsits en l'oblit.

Perquè m'ignores poc
perquè m'enganyes poc
perquè em menteixes poc
perquè m'estimes molt.

Si és bonic navegar

Si és bonic navegar
més bonic és arribar a port.
Viure una vida intensa
i tenir una bona mort.
Quan el mar és la vida
i el port l'esperança
el cruel crit de la gavina
esdevé cant.
I prop del mar les roselles
i dins del mar la calma,
I prop del mar les roselles
i dins del mar...

Quan endevines el silenci
sota les ones murmurants
i atures el cotxe
davant de l'espadat
busques la vida
no vols l'esperança
i el cruel crit de la gavina
esdevé cant
I prop del mar les roselles
i dins del mar la calma,
I prop del mar les roselles
i dins del mar...

Dolces nits de somnis curts

Jo que no sé fer una truita
Ni un pastís ni uns canelons,
Per un noi així em faria
Sa majestat dels fogons.
Cuinaria tot el dia
Olles plenes d’il·lusions,
I mai no ens atiparíem
De menjar entre passions…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Crearia una recepta
Ideal pels mals de cor,
No es prendria amb cullereta
Sinó amb grans cullerots.
Al rebost del nostre temple
Guardaria un pot amb sort
Per poder-la cuinar sempre
I viure fins la mort…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Quin plaer el de la cuina,
Quin plaer poder cuinar
Una vida sense espines,
Una vida al punt de sal,
També somnis, nits divines,
Per poder-la acompanyar,
I amb unes postres ben fines
Fer sentir al paladar…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Nits calentes, somnis verds
Cuinats amb molta tendresa,
Somnis que calmin la set
Beguts amb delicadesa.

Ja m’hi veig, jo gran cuinera,
I ell el millor dels gourmets,
Fent-nos àpats de primera
Procedents de mil indrets:
Plats d’hivern, de primavera,
Plats tebis, calents o freds,
I algun dia sense espera
Menjar ràpid a peu dret…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres.

Nits calentes, somnis verds
Cuinats amb molta tendresa,
Somnis que calmin la set
Beguts amb delicadesa.

I si un dia  mengem sopes
Sense sal, sense sabor,
I comptem amb compta gotes
Les nostres dosis d'amor,
Hauran madurat les vides,
Potser no podrem cuinar,
Però durant les nits divines
Sempre podrem recordar…

Dolces nits de somnis curts,
Nits tendres, llamineres,
Nits intenses, nits picants,
Nits cremoses, nits lleugeres…

Sempre junts

Quan t’has despert amb molta son,
però no tens forces per somiar,
i et sens com un nigul tapant,
tot es sol.

Quan sentis que es teu cor està buit,
quan s’esperança t’hagi fuit,
agafa’m ben fort de sa mà,
caminem junts.

Serem foc cremant es gel,
serem llum dins sa foscor,
serem dos amants, mirant a un sol futur,
i es teus somnis compliràs,
sempre junts

Quan ja no tenguis cap motiu,
per imaginar-te nous camins,
agafa llapis i paper,
i escriu “me’n sortiré”.

Quan ja no creguis ni amb es temps,
en què res se pot arreglar.
Agafa’m ben fort de sa mà,
I creu amb tu.

Serem foc cremant es gel,
Serem llum dins sa foscor,
Serem dos amants, mirant a un sol futur,
i es teus somnis compliràs,
sempre junts.

Les fades també moren

Quan els records fermenten dins meu,
quan emeten rius de ràbia,
quan les llàgrimes inunden
la cambra on has de somniar.

Quan cau el teló de l'amor,
quan només queden els ossos,
és el moment de la llarga nit
en què les fades moren.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.

Quan un somriure esdevé un fòssil,
quan l'orgull aixeca estàtues,
quan has d'interpretar un paper
en una amarga sàtira.

Quan t'exilies d'un vell passat,
quan anestesies el teu cor,
és quina un amor et veu plorar
i s'et gira d'esquenes.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.

Llum de colors

Hi havia llum als carrers, recordo neu a les carreteres. Els nens estaven desperts. Màgica nit i màgic vespre.

El Sol escalfa les nostres mans els carrers fan olor de desembre. La Lluna balla dins d'un bassal intentant protegir les promeses.

Llums de colors ballant pel teu cantó. Cada cop que tu ets aprop, és Nadal un altre cop.

És Nadal altre cop, si tu ets aprop.

Hi havia llum als carrers, recordo neu a les carreteres. Pintant cares somrients un nou Nadal ens desperta.

La platja

El mar quan cavalca un esbós d'onada ben lluny.
El mar quan es trenca i arriba a casa.
La platja.

Lliure o descansar

Portem tant temps buscant la pau
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar

Portem tant temps perdent el temps,
la pressa ens va encalçant
i ja no sé si és ella qui ens va matant

Portem tant temps sentint parlar del que hem de fer, felicitat,
on t'amagues si existeixes no ets al lloc on ens van dir que havies d'estar:
ni a la casa, ni a l'amor forçat d'abans dels 35
ni a les hores que hem perdut fent-nos el llit

Portem tant temps volent arribar a vells, sentir felicitat:
si la trobes què faràs quan ja no sapigues pensar, estimar, plorar i sentir
com ara ho fas, que ara et sents ple i capaç
de ser més lliure sent menys gran

Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient 'aneu on vulgueu' simplement 'aneu'

Portes tant temps buscant el temps on gastaràs el que has guanyat, felicitat,
no et sé veure disfressada de treball cinc de set parts,
ni avorrint les il·lusions en un descans que ens allunya de ser humans

Portem tant temps buscant la pau, felicitat,
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar

Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient 'aneu on vulgueu' simplement 'aneu'

Declar

Declar que he sortit de la mar,
que he venut s'escafandre,
que s'exili era provisional,
que ja sé respirar.
Declar que es meu nom rovellat
té sa forma d'una alga,
que es meu joc és un poc il·legal,
que som de mala raça.
Declar que no tenc voluntat,
que es colors me fascinen,
que es meu cor se dilata davant
es mínim signe de vida.
Dins es meu tros d'atmosfera
no vull que hi entri ningú,
hi ha un poquet d'aire en reserva,
l'has d'alenar només tu.
Des teu residu diòxid
han de florir primaveres,
ja tenc un peu
sembrat dins sa pastera,
i estic esperant un nigul.

Sense

Vas marxar un matí,
el balcó segueix plorant amb mi.
Vas tirar-te sense cap permís
i el silenci es va fer al cinquè pis.

Al quarto de bany
continua moll el teu raspall
i l'olor del teu jersei em fa
viatjar entre els records d'abans.

I el dilluns no hi ha ningú,
el dimarts es fa tan dur
quan em trobo lluny de tu.
I el dimecres cap al vespre
vaig sentint per les parets del meu amor
que crida estant tot sol.

I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.

I ara on estàs,
ei, si véns, tanca la porta amb clau
que a les nits sempre oberta està
per si tornes i no pots entrar.

I el dijous no hi ha ningú,
el divendres es fa dur
em trobo tan lluny de tu.
I el dissabte vaig pensant que potser aquest diumenge tornaràs
quan sé que no és veritat.

I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí ubicada.
I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t'estimo perquè sense,
sense ganes d'oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.

Ossos dins d'una ciaxa

L'Anna era una cambrera grassa, porca i queca
que sempre deia "Però tu què,
que-ta-que-t'has begut l'enteniment?"
El Fot-li era un xinès que mirava
el tragaperres fixament.
Mai li vam sentir dir res de res.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant.

El Balanza diu que viatjava a través del temps,
que de sobte era a Crimea
i l'endemà a la dels Cent Anys.
Però, per una mena de miracle,
tu el veies sempre allà, sostenint
un petit got amb líquid coure entre les mans.

El Ticiano s'ho follava tot.
Tot el que podia, és clar.
I pagant

Un dia van venir tres, rient com hienes,
com si allò fos casa seva
i no el nostre esplèndid cau de corbs.
La mandanga era a la barra roja fent bandera americana
i aquells estels van caure tots.

Tot i que alguns semblaven recent baixats de l'arbre,
en breu serien tots ossos dins d'una caixa.

Per cada ànima un abisme i una manera de fugir-ne.

Jo avui

Jo avui, mar, cel i núvols

Jo avui, recerca d'alga de pell de sal

Jo avui, arena entre els dits,
aigua que vessa, llum.

Jo avui, sang esquerdada, terra d'ahir
m'espols les mans.

Jo avui tinc un mapa del tresor de la nit.

Jo avui, un dolor empedrat, un deliri de
lliri, l'evocació d'un record inventat.

Jo avui, una mà que a l'esquena enceta
una línia.

Una imatge, un segon, una nota enlairada,
i jo avui, paraules que troben paper.

Eclipsi

I, de cop, va entendre-ho tot:
les idees, les antípodes i el nord.
Un eclipsi tan distant
A la calma d'una tassa, fumejant.
Descrivia altres llocs
Amb detalls tan clars que fins i tot en sento el so.
I els podia imaginar
a les línies de la mà.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l'òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
I de cop va encendre-ho tot,
va deixar quatre paraules dins d'un pot.
I la resta dels presents
discutien sobre màquines del temps.
Escrivia un punt de més
o la fórmula precisa per no pensar en res.
Una gota en un bassal
que s'evapora en vertical.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l'òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
Tant se val si la línia es dilueix,
si hi ha algun pis més amunt o no existeix,
si hi ha matins de diumenge a un altre lloc,
si érem part de res o potser part de tot.
Si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.

Lau Teilatu

Em sembla bé que passin els anys.
Si veiés el pare que ens fem grans.
I jo tinc por, del que el futur dirà, posa't la bufanda i dona'm la mà.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

Gaudeixo jo, si em xiuxiueges tu, a l'orella una dola cançó.
Segueixes sent tant bonica i tant maca, les llàgrimes no et deixen cantar bé.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

Feliços dies vindran, pots confiar amb mi, amb Xampany brindarem des d'aquí.
Saps que no tenim diners, però les coses aniran bé, el piano tornarà a tocar.

Asseguts dalt del terrat, i la lluna que ens dirà, que estar amb tu és reconfortant, saps bé que temps bons vindran potser ara n'estic n'estic segur.
No ens caldrà recordar. La nit ens esperarà, amb un cel clar, a qualsevol festa tot ballant.

lau teilatu gainian
ilargia erdian, eta zu
goruntz begira,
zure keia eskuetan
putzada batekin... putz!
neregana etorriko da
a berriz izango gara
zoriontsu
edozein herriko jaixetan. edozein herriko jaixetan.

Semblava mentida

Era un dia qualsevol...
D'aquells que no tens ganes de res,
Que surts al carrer i penses
Això és el què sóc i això és el què he fet.
M'assimilo i camino sense saber
Que just davant meu hi ha possibilitats.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia perillós...
D'aquells que no saps on acabaràs
Trepitjo el carrer i penso
Això és el què som i això és el què fem
Ho assimilo i m'imagino sense un després,
I just davant meu hi ha tant per triar.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia qualsevol...
No vaig ni pensar ni ho vaig plantejar
Estava capficada.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

I la vida és tan fàcil quan no penses en res...
Només deixa que passi el què havia de ser.
I ara em sento tan ximple de no haver-ho entès!

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.
Semblava mentida,
tot ple d'energia
només provocant, despertant i posant'hi interès.

Què donaries per mi?

Sé que no suportaré
viure un segon més, aquí desitjant-te.
Sé que et tinc digital ment,
però no puc estar més, aquí simulant-te.

Si és així, què donaries per mi?
Et busco entre un milió de bytes,
però encara no t'has connectat amb mi.

I a cada instant que va passant,
a cada moment de soledat,
a cada segon de pau,
la vida va passant aquí
per què no véns a canviar aquest destí?

Sé que no suportaré
estar-me un minut més, imaginant-te.
Sé que aquest món virtual
podria ser un engany, perquè no arriscar-te.

Si és així, què donaries per mi?
Et busco entre un milió de bytes,
però encara no t'has connectat amb mi.

I a cada instant que va passant,
a cada segon de soledat,
a cada moment de pau,
la vida va passant aquí
per què no véns a canviar aquest destí?

I a cada instant que va passant,
a cada moment de soledat,
a cada segon de pau,
la vida va passant aquí
perdut entre un milió de bytes,
si véns t'ensenyaré el camí
i així canviarem junts aquest destí .

Què donaries per mi?

Ai, Tomeu

Senyores i senyors, vos voldria contar
s'història d'un pagès que tot lo dia va ben gat
Ell és bona persona, però sempre mos trastorna
amb es problemes amb sa mare amb sa filla i es veinat.

És un tio “bon rollo”, És un tio legal
És un tio que sempre té coses que contar
Però quan arriba s'hora de posar-se a “currar”
desapareix i tothom diu: “Tomeu, on t'has ficat” ?

Sa seva dona el cerca pes jardí i pes corral.
Son pare ha passat pes bingo i tampoc l'hi ha trobat
No està a sa “tragaperras”, a s'escurabutxques,
i es germà diu que ja torna a tenir es mòbil apagat

I ell se demana un tassó de canya Valls
se fa un cigarro i se prepara per fumar,
i surt des bar per saludar a tothom, i diu mirant a n'es sol:
“Nits brillants i dies obscurs, els demantins no aguant ningú”.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Saps que vius de bé, Tomeu.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu.

“Tomeu, què fas? ja tornes estar igual,
estàs fent patir a ta mare i a tot es personal.
Au venga beu i paga, i tira cap a casa
que si l'amo et veu penmig te fotrà tot es jornal.”

"Anit he anat de gresca i encara no m'he colgat.
I abans d'anar a canostra m'ha pegat per 'nar a pescar,
però encara tenc ressaca, i estic ben regirat
perquè me cerca tot es poble i jo ara m'he “enterat!" "

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Saps que vius de bé, Tomeu.

Ai, Tomeu!
Ai, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu.

Tothom vol ser com en Tomeu
Tothom vol ser com tu Tomeu…
Tothom vol ser com en Tomeu
Sense presses, sense complexes… no tens reflexes.
Tothom vol ser com en Tomeu
Ai, Tomeu, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu
Ai, Tolito, Tolito, Tolete, Bartolo, Tomeu!
Tothom vol ser com en Tomeu

Passen els anys i tot segueix igual a ca'n Tomeu,
ell segueix tan feliç i fora res a fer.

Ull salvatge

Ull salvatge, pell de nina a la bo d'un gran fressó,
que es trenca en riure i clara i blanca cabellera negra presó.
Penyora mort, desig, lila, taronja, flama encesa, escut d'un últim bastió.
Figa brusca enyorada mare misteri de totes les cançons.

Llum de la meva vida, petita joia, afilada coïssor.
Llum de la meva vida, enigma, solució.

Llum de la meva vida, enigma, solució.
Llum de la meva vida, petita joia afilada coïssor.
Llum de la meva vida, mireu com resplendeix tota la seva foscor!
Mireu com resplendeix!

Mireu com resplendeix tota la seva foscor!

Poesia lenta

La roba plegada,
l'estació guardada
i el protocol que segueix sempre el sol.
Mira a la finestra
la vida silvestre,
ella s'asseu i es descalça amb un peu.
Poesia lenta,
si para el vent, es venta,
i els ametllers
que fan ombra al seu compàs d'espera.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.
L'ordre de les plantes,
terra, pols i branques.
Sent el perfum i el dibuix de la llum.
I cada dia menjaria el mateix pa
Cada dia com l'engruna d'algun altre
Poesia lenta,
infusió de menta.
Sempre llegeix cada lletra com si no fos seva.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.

Perles de gel

Silenci, que cauen perles de gel
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
quan toquen a terra germinen
ves en compte on trepitges.

Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.

Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
i es crea una màgia i s'encén un fanal
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.

Silenci, que parlen els déus de la tribu
a través de les plantes, els arbres i els rius:
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
que aquesta consciència us desvetlli del son
que totes les vies us portin al cor
que l'únic poder sigui el de l'amor.

Sempre corrent

Veus? Camino entre cames com si fos un nen
i tot em queda gran
Els arbres no em deixen veure el bosc
on hi viuen els anhels,
com animals
Sents? Aquest soroll que sents no és de marxar,
neix dintre del meu cap
Tinc a dins pensaments sense casar
perseguits per esquellots,
com enviudats buscant un niu
per passar els seus últims anys
Sempre corrent esperitats

Veus? Camino els mateixos llocs que em van fer gran
i res em sembla igual
Busquem un indret on no hi plou mai,
on l'estiu és sempre etern:
és immortal
Sents? Aquest soroll que sents no és de cantar,
és la tinta tacant
el paper d'un garbuix de pensaments
divorciats del meu combat
per posar fre al meu magí
que va tothora desbocat
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
no et pot pas fer plorar
I si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas
t'ajudarà

Veus? Em neixen dessota els ulls dos solcs profunds
tan fondos que fan mal
Són valls que he cavat de tant bramar
i on hi sembro la virtut
de mai parar
Sents? Aquest soroll que sents no és de plorar,
són llàgrimes regant
aquest camp empestat per la raó
i on hi creixen a(r)brissons
on niaran els meus anhels
i on em perdré segur de nou
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
No et pot pas fer plorar
i si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas

Tornar a sa terra

Desmesurat com un carnaval
ja m'ha superat
sa riquesa des teu callar.
Recopilant es meus drets humans
dins un cel nocturn,
permanent i vermell de Mart.
Estimar és una malaltia
de transmissió sexual.
Centrifugat amb es huracans
de ses teves mans
visc a part de sa realitat.
Inventar és sa meva forma
de multidiscapacitat.
Me tir a sa piscina,
la deix embarassada.
No vull tornar a sa Terra,
sa sort no m'hi acompanya.
Vull ser es pilot d'un ovni,
vull ser es pilot d'un ase.
No sé què val un ovni
i sé que estic com una puta cabra.

Canta amb mi

Cant, perquè tenc ganes de solfejar
totes ses notes que trauré,
Cant melodies, a pulmó i amb alegria,
per moure tot s'ambient des carrer.

Cant, perquè tenc ganes de cantar,
jo mai en tenc a bastament.
Cant cada dia, i amb sa teva companyia,
Encendrem s'esperit de sa gent.

Canta amb mi,
per curar-mos de tots els mals,
per sentir-mos com animals cantant,
celebrant cada instant,
bravejant de sa llibertat.

Canta amb mi,
per curar-mos de tots els mals,
per sentir-mos com animals cantant,
Engrescant els callats,
contagiant es personal.

Canto que cantant aixeco el vol,
riu l'alegria, plora el dol.
Canto a la vida, l'amor i la mentida,
la meva melodia tot ho pot.

Canto quan tinc coses que amollar,
quan no hem dóna la gana de callar.
canto quan ballo, quan dormo i quan treballo,
que sempre és bon moment per a somniar.

Em deuria enamorar

Ha passat molt temps,
no arribava ni als disset.
Ens n'enfotíem l'un de l'altre.
Mai he tornat a riure tant.
Jo ja en tenia trenta-cinc,
i l'edat m'incomodava,
però em feia sentir tan viu,
tan més jove,
que el cor no m'hi cabia al pit.
Em deuria enamorar,
perquè de sobte em vaig sentir
tan sol...
Ella jugava amb el meu cor
i el puto joc no s'acabava mai...
Comences creient
que et perdrà la bellesa
llavors et topes amb l'amor
Comences creient
que et perdrà la bellesa
fins que et trobes en l'amor.

Epíleg

Porto les sabates dins d'un sac,
i la flor d'un pensament amagada al meu barret
perquè no li toqui el vent,
per poder-la recordar,
per entendre l'animal que tots tenim i ningú sent.
Saps que tot allò eren detalls,
les paraules a les dents,
assegudes com records a la capsa del present.
La petita imperfecció que fa moure cada
clic que fa el rellotge
mentre sents passar l'estona,
potser ja fa massa temps que no entenem que el vent
no bufa a favor dels nostres cossos,
primmirats de pell i ossos,
potser ja no cal, potser ja no ho veus.
Som la ciència exacta,
la caducitat de l'acte,
la remor que fa el telèfon quan no sona
i ja no trobes res de tu surant a la memòria.

Intuïm el rastre d'un camí
que de lluny va perdre el foc
la distància el fa d'oblit, de preguntes i racons.
I t'enfiles més amunt
perquè mai no sigui dit que no has provat de veure el fum.
Saps que tot allò eren miralls
que amb el sol han anat cremant
els papers que ja hem perdut,
els retalls que no hem trobat
dels minuts accelerats que fan moure cada
clic que fa el rellotge
mentre sents passar l'estona,
potser ja fa massa temps que no entenem que el vent
no bufa a favor dels nostres cossos,
primmirats, de pell i ossos,
potser ja no cal, potser ja no el sents.
Som la ciència exacta,
la caducitat de l'acte,
la remor que fa el telèfon quan no sona
però tu hi sents una altra veu surant a la memòria.

Em trenco

He passat, he vist i he entès,
i he agafat les meves coses.
T'he deixat les meves claus,
no obriré més aquesta porta.

Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.

He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.

Hem estat dos anys i mig
en un viatge sense mapes.
Hem sigut amants i amics,
m'he sentit viu, m'he sentit ample.

I ara ens cau el cel a sobre,
tot comença i tot s'acaba.
Tot s'acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.

Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.

He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.

Em trenco i em torno cec i fosc...

La cara de la reina

Bressola la tramuntana
oliveres ancestrals.
Roca de pedra tallada
la reina dalt de la muntanya
dibuixada sobre el blau.
Mantellina de boirina
m'amanyaga dia i nit.
Brodats de núvol i vent,
ets senyera, camí i guia
que estima la meva gent.
Frontera de Catalunya
festeges la tarongina
que puja des de la vall.
Terres del sud que caminen
amb l'oblit escrit al cor
i el desengany a les mans.

Tenim vent, oliveres, palmes,
Garrofers, arròs i blat.
Tenim platges envejades,
de peixos engalanades,
cadències de pedra i fang.
Tenim terres saonades,
Vergers de fruits i mel.

Muntanyes amb foc prenyades
que s'agarren fins al cel.
Tenim festa i tenim jota,
Llàgrimes, dol i treball.
Som de mena tan tossuts
que igual passegem capgrossos
com fem desfilar gegants.

Mentellina de boirina,
senyera llençada al vent,
roca de pedra tallada
que estima la meva gent.
Terra del sud estimada
cridem fort, no passareu!

Terra natal

Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Sobre la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.

No cal que m'esperis
no hi ha misteris, és la terra natal.

El record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.

No cal que m'esperis enlloc,
no hi ha misteris, és la terra natal.

Encara que siguin de bar

Sembla que no ho vas entendre
quan vaig mirar-te els ulls
la teva carta em va sorprendre
no esperava menys de tu .

No m´agrada seguir lleis
que em resolguin el futur
només faig sempre el que vull.

Saps política estimada
més val que t´ho muntis bé
el teu paper és tan miserable
que t´amagues en el temps.

No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m´han avorrit.

Jo no crec en el poder
jo no crec en l´orgull
jo no vull parlar per ningú.

Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que et mira els ulls.
Mira´m els ulls!

No t´he vist mai cap paraula
que no enganyi a ningú
sempre m´omple de promeses
d´hipocresia, de joc brut.

Despertes l'inútil

Cada vegada que em passes pel cap,
despertes l'inútil que estava tranquil.
L'invites a beure i m'ofegues en vins,
cada vegada que em passes pel cap.
Cada vegada que et tinc al davant,
et diria el que penso,
però tu em fas un petó,
que desperta l'inútil que dius coses per dir.
Cada vegada que crec que te'n rius de mi.
Cada vegada que et veig a venir,
m'ensumo el pitjor i això és com dir-te que si
Es el teu alè qui m'encanta i sense tu no valc res
Despertes l'inútil que no em deixa dormir,
que no em deixa dormir.

El sol dura un dia

Jo no sé si tu saps
que qui diu si plou
és el cel i no l'aigua.
Que la passa més gran
no és senyal de res,
si un dels peus no avança.
I comptem els carrers per milions d'estels,
jo tinc fe relativa…
La raó no és un do,
i dormir millor
pot canviar-nos la vida.
I de cop, no sé com,
t'he estimat de més.
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
m'hi he trobat immers.
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.
He pensat l'equació
per trobar-te el so
i me l'acosto a l'oïda.
He desfet un petó,
l'he estudiat de prop:
llavis, son i saliva.
I procuro ordenar cada situació
pel seu grau d'importància.
Entenent tot això
com un mal menor,
que pot fer certa gràcia.
I de cop, no sé com,
t'he estimat de més.
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
el control no hi és
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.
I sovint se m'escapa la ironia,
ja veurem, ja veurem,
que no he vingut a fer-me el fort jo aquí amb tu.
I tranquils que controlo la partida,
ja veurem, ja veurem,
que tingui bona sort i mai no siguis fum.
I de cop, no sé com,
t'he estimat de més
Que no, que no, no cal que diguis res,
que jo això ho arreglo en un “pim-pam”.
Però de cop, no sé com,
el control no hi és.
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
que el sol dura un dia.

Rostres estranys

Camins que desfan els horitzons,
dies i anys rere panys que omplen els racons
d'ombres cants i olors que venen quan no
estàs esperant.

No volent voler em sento estrany,
el cor pres d'un dolor que m'agrada tant.
Cantar a cor obert a gent que saps,
no has estimat mai.

Vull fer camí des d'aquí agafant-te la mà.
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure't córrer,
riure com abans.

I tot són records, rostres estranys,
moments que un dia aprendràs no tornaran
mai. I has idealitzat les vides de qui
estava al teu costat.

Vull fer camí des d'aquí agafant-te la mà.
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure't córrer,
riure com abans.

Cançó de bressol per la primavera

Menut meu, no tens per què plorar.
Menut meu, és l'hora de dormir.
Ja he mirat baix del teu llit,
ja he mirat i el monstre és com nosaltres.
A ell també li agraden els cels blaus.
A ell també li agrada beure orxata.
I sovint troba a faltar
les manisetes, les canyes i el fang.

Menut meu, que tingues bona nit.
Menut meu, somia amb els angelets.
Els monstres no, no són roïns,
volen dormir i els fan por els xiquets.
Ells no són els que porten els malsons.
Ells no són els que t'allunyen de casa,
ni fan plans d'austeritat,
ni furten tratges per vestir-se d'home honrat.
Menut meu, no tens per què plorar.
Menut meu, és l'hora de dormir.
Ja he mirat baix del teu llit,
ja he mirat i el monstre se n'ha anat.

No has vingut al món equivocat.
Has vingut a un món que resistix.
Ai, menut, no tens per què plorar
Si vols passaré la nit ací.
No has vingut al món equivocat.
Has vingut a un món que resistix.
Ai, menut, no tens per què plorar.
Si vols passaré la nit ací.

Tu ja m'entens

Una paraula i moltes més
diuen tantes coses
unes molt, unes altres res
jo és que no sé explicar-me
encara no hi après.

Mirem de lluny, mirem d'aprop,
mire'm d'allà on tu vulguis
ara mateix tenc s'impressió
de que no sé explicar-me com tu vols
no se fer-me entendre, tu tens raó
i jo no.

Jo no som cap llibre obert
ni tan bo ni clar com s'aigua
som sa pedra d'un torrent
per on no hi passa sa corrent,
tu ja m'entens.
Jo no som cap llibre obert
ni tan bo ni clar com s'aigua
som sa boira que amb es vent
desapareix rápidament,
tu ja m'entens.

Vaig per amunt i al capdavall
qui no té cap té cames,
com sempre es dos tantes vegades
acabarem tirant-mos per ses murades avall…

I si guanyam o si perdem
això ho sabran es frares,
és evident que si no ho feim
mos quedarem amb ganes d'haver-ho fet,
no sé si m'explic, no sé si m'entens,
jo crec que sí…

Fa calor

Consider que en principi no és sa plàstica
D'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un clamaret amb gust de sípia,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.

Puc tancar i obrir

Puc tancar i obrir la mà
puc posar un peu davant
l'altre peu
i fer un pas endavant.

Puc obrir el meu cor tancat
puc posar una mica de llum
per allà on vaig.

I amb l'altra mà puc oferir-te
un ram de flors
collides pel camí que jo he trobat.

Vull entrar en un llac seré
i lentament treure'm la roba
que ja no em serveix.

Em despullo davant teu
i si vols fusionem
el teu cos amb el meu.

Puc estimar-te i no tenir-te
deixo ben obertes
les finestres de l'amor.

Aquest moment

Amb regust d'onada a la boca
dius que avui el mar és fred, que potser més que ahir.
Deixes les petjades a la vora
com qui deixa engrunes per si cal desfer el camí.

És brillant la línia d'una gota coll avall.

Hem deixat les platges a la porta.
Als minuts de lluna dediquem les nits en blanc.
Som de fer sintaxi entre hores.
Del silenci en fem un bon motiu per escoltar.

I es que és tan, tan, fàcil el traçat del teu carrer,
que vaig aprendre'm un per un els noms d'aquells xiprers.

Per si un dia som ben lluny de tot,
per si algun dia ens plou la sort,
seguirem el que estem fent en aquest moment.

La remor dels braços dins de l'aigua
diu que és com un mantra d'aritmètica constant,
que no atura el temps però, de vegades,
omple tot l'espai d'una manera al·lucinant.

I és que és tan, tan, plàcid el retrat d'aquest instant.
D'universos paral·lels que sempre es trobaran.

Per si un dia som ben lluny de tot,
per si algun dia ens plou la sort,
seguirem el que estem fent en aquest moment.
Per si un dia el vent es fa més fort,
per si algun cop baixem de l'hort,
et prometo que viurem en aquest moment.

Llavors tu, simplement

Pujo caminant cap a Gràcia
amb aquella eufòria de qui sap
que allà on va trobarà una raó
per quedar-se, tot i que és enlloc
on es voldria exiliar.
Som a mitjans dels noranta
i tot crit m'ha semblat sempre aliè.
Tu ets l'única causa santa per la
que estic disposat a sofrir, estic
disposat a patir, estic preparat
pel dolor.
Però ai amor, no ens havíem vist
mai encara i als ulls de l'altra
gent hi fulguraven altres drogues.
Llavors jo era valent i la por
la millor metzina, llavors tu,
simplement, no existies...
Torno rodolant a Gràcia amb el
cap ple d'enllocs i ningús i el cor
buit d'esperança però també de
l'enyor que ja sentia per tu.
Som a mitjans dels noranta
i tot crit m'ha semblat sempre aliè.
Tu ets l'única causa santa per la
que estic disposat a sofrir, estic
disposat a patir, estic preparat
pel dolor.
Però ai amor, no ens havíem vist
mai encara i als ulls de l'altra
gent hi fulguraven altres drogues.
Llavors jo era valent i la por
la millor metzina, llavors tu,
simplement, no existies...

La penúltima

Han tancat el Baresito,
ja són les cinc del matí,
i encara portem la bufa
intacta i sense ferits.
Què farem si a esta hora als bars
només queden els cambrers
que vigilen els agritos
per a què reposen bé.
Mentres teníem el got ple
ens créiem els almiralls
i ara només som uns nàufrags
sense illes on naufragar.

Emporteu-vos la guitarra,
que aixina no em trobaran,
si les meues cançons tristes
em vénen a visitar.
N'hi ha que hem refreguen detalls,
n'hi ha que em criden mentirós!,
n'hi ha més d'una insoportable
i una que porta el teu nom.
Però cap d'elles va fer
que pensares en tornar,
potser només foren nàufrags
sense illes on naufragar.

Han tancat el Baresito,
resistim els més tossuts,
i és quan més notem les baixes
dels companys que tenim lluny.
Espere que aneu bufats
fent comboi pels bars del món
parlant de la reconquesta
planejant vostre retorn.
Tornarem a encendre el foc
d'este poble endormiscat
o serem per sempre nàufrags
sense l'illa on naufragar.

Tot és poc

Confio en un món millor
on tothom pot trobar el seu lloc
on tu i jo coneixem un joc
amb les mateixes normes per tots dos

Perquè som iguals
tu vius al mar, jo entre les valls
tenim records, guardem detalls
ens agrada viatjar per pensaments siderals

Entre estrelles i planetes
neix un nou desig per tornar a terra
que el temps no ens espera
no vull mirar enrere
no hi ha cap camí que ens ensenyi dreceres
dins d'aquesta selva et vull sentir a prop
m'he posat per límit la imaginació

Tot és poc, quan vius per conèixer
tot és poc, si el temps té pressa
tot és poc, quan la nit és freda
junts som foc, el present crema

Som les ganes de fer
som com l'estiu al mes de gener
potser ara em passo de sincer
som contradictoris perquè sí

Però ho volem així
fem com si no existís camí
fem-ho bé, fem-nos-hi mal
tornarem a començar amb un nou viatge sideral

Entre estrelles i planetes
neix un nou desig per tornar a terra
que el temps no ens espera
no vull mirar enrere
no hi ha cap camí que ens ensenyi dreceres
dins d'aquesta selva et vull sentir a prop
m'he posat per límit la imaginació

Tot és poc, quan vius per conèixer
tot és poc, si el temps té pressa
tot és poc, quan la nit és freda
junts som foc, el present crema

No suportem l'hivern

Com rebobinar aquesta bonança
i tornar a recórrer el son
d'aquest estiu etern

Com rebobinar aquest canvi d'hora
que ha tornat els vespre curts
i els ha fet caure amb glaç i fred

No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això no suportem l'hivern

Com rebobinar aquella mala hora
en què vaig tacar les pàgines de blanc
amb dits de fang

Com puc evitar tancar-me a casa
i canviar capa i espasa
per un llibre i un llençol

No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això no suportem l'hivern

Volem músiques tranquil·les,
no volem
sentir als altres plorar

No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això odiem l'hivern
i volem l'estiu etern

No vull ancorar-me

No vull ancorar-me en un port pansit, no vull
No vull enfonsar-me en un port pansit, brut i malaltís
No vull, no vull un Cor agre, ni els ulls enfosquits, no vull
Les mans tremoloses, tibades i agafades al neguit.
M'evaporo amb la rosada, em poso als núvols a les al es
De les àguiles, dels corbs i dels falcons
M'evaporo amb la neu de les muntanyes, baixo dius
Salto pels marges, regalimant fins a la font
I on tu vas sempre a beure aigua, entro dintre teu
Al temple del teu cos, entre el teu sexe i el teu Cor.
I em quedo, entre el teu sexe i el teu cos
I em quedo, em quedo a fer l'amor
I em quedo, al temple del teu cos
I em quedo, em quedo a fer l'amor

0001

Soc capaç de pensar
molt més lluny que un humà,
puc predir-me el futur,
tinc el cor ordenat.
Soc més ràpid que el vol
d'un mosquit qualsevol.
Tan binari com tu
però m'arreglo tot sol.
Jo que sé tantes coses,
jo que invento el que mai ningú ha inventat,
penjaria les tecles en un camp de blat.
0001
0001
Mai no apaguis la llum
que jo cavalco el meu rumb,
mentre espolso amb els bits
quatre bytes plens de fum.
Però sentiu tantes coses
quan viviu la vostra càpsula espai-temps,
que jo us canvio memòria per un cel obert.
Jo que sé tantes coses,
jo que invento el que mai ningú ha inventat,
penjaria les tecles en un camp de blat.
0001
0001

Qui n'ha begut

Qui n'ha begut en tindrà set tota
la vida. Qui ho ha deixat
ja no suporta el pas dels dies.
Enganxa més que l'heroïna,
i es tan eficaç, tan eficaç com
l'aspirina.
Diu que et transporta a un altre
planeta, t'inflama el cor amb
mil somriures i del cel fa caure
espurnes d'or per cada moment
que tornes a viure.
I ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas
explicant. Diu que tu també ho
has provat. Digue'm que ho
recordes? O quan ho deixes tot
s'oblida?
I ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què
et parlo. Digue'm que és veritat.
Digue'm que no pot ser que això
també sigui mentida.
Diu que et transporta a un altre
planeta, t'inflama el cor amb
mil somriures i del cel fa caure
espurnes d'or per cada moment
que tornes a viure.

Eduardo i el fantasma de la mascletà

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d'entre els morts buscant morts de matinada.
I si em veus rondant prop teu, mala barraca.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.

Vius a una festa constant
lluint tot l'any el moreno
i amb accent cartagenero
fas bromes als convidats.
Balles la conga triomfal
dels que han vingut a forrarse
i tu et veus molt honorable
amb un vermú a cada mà.
Però quan a mitjanit
tornes a la teua alcova
em confons amb cada ombra
i mulles de suor el llit.

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d'entre els morts buscant morts de matinada.
No caldrà presentació, tens bona fama.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.

És cert tot el que t'han dit:
no tinc ni cames ni pressa,
sóc tan sols pólvora i cendra
baix d'un llençol vell i gris,
que s'alça quan cau la nit
i camina per les cases
on vos amagueu els lladres
que heu saquejat el país.
I és cert que eres el següent,
i que ja he trobat l'escletxa
per a entrar a casa teua
i dur-te cap a l'infern.

És normal que et faça por, sóc un fantasma.
Vinc d’entre els morts buscant morts de matinada.
Comença la mascletà, no hi ha esperança.
És normal que et faça por, sóc un fantasma.

Un nou present

Tant de temps
Sense tornar a casa
Camins perduts

Mirant de lluny
La confiança
Cercant forces per tornar

Tots els secrets
Totes les cares
Dibuixaven un final

Que fàcil és
Parlar dels altres
Si mai t'has sentit sol

Busco les forces per tornar
I poder viure en pau
Tots els records que tinc encara
Cercles que no van enlloc

No m'ho puc treure del cap
Com es fa per tornar a començar
Quan perds tot el que has estimat
I no tens res més per donar

Potser estic sol però no tinc por
Si cal ho tornaria a fer
Ja he fet el dol i de la buidor
Puc construir un nou present

Com un avió
Que s'enlaira
En contra del vent

Com un vençut
Que s'agafa
A les seves pròpies arrels

Vull sortir i recuperar tot allò que és meu
Vull tornar-ho a intentar i començar de res

No m'ho puc treure del cap
Com es fa per tornar a començar
Quan perds tot el que has estimat
I no tens res més per donar

Potser estic sol però no tinc por
Si cal ho tornaria a fer
Ja he fet el dol i de la buidor
Puc construir un nou present

A poc a poc et clica el cor

A Rússia

Catedrals plenes de sargantanes,
són verdes, són blanques,
i una flor surt dins una teulada
més groga i més alta.
Dues cullerades de sucre,
suc de taronja, sa boira d'Escòcia,
Dues cullerades de sucre,
suc de cafè, cafè de Colòmbia.
Catedrals amb dormideres i dones,
se tanquen ses portes,
i, dedins, jo sé que ja som a Rússia
i tocant sa veritat
d'una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb 0 graus,
se congelen i s'aguanten.

Ombra

Caminava al mateix pas,
en silenci perpendicular,
tacant l'asfalt,
escombrant la seva esquena.
I vivia de la llum,
de copiar l'exacte moviment.
Feia anys i panys
que escrivia les petjades rere seu.
-Aquí, va dir, el que plana des de terra.
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant,
que es trobés dempeus plantat al seu davant.
I li diria que és millor
passejar aquest món
de dimensions que fer-se el sou
exercint de silueta.
Que voldria veure-hi de lluny,
que seria bo
deixar vacant el lloc avui.
Si li calen quinze dies, ja dirà…
I provar de respirar i sentir com es va inflant,
entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot,
que tot va bé.
Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant.
I agrair-se tots els balls que van ballar.
Que la química i el cos en siguin part, com l'art
de la companyia grata, però es fa tard.

La forma d'un sentit

Tu també, potser sense saber-ho,
en algun moment, has volgut ser
una cançó, que algú et cantés,
ser melodia a la boca d'un
desconegut, sonar precisa
i tan lleugera com sentida,
verdadera, adoptar la forma d'un
sentit que es busca.
Admet que tu també, potser
sense saber-ho, en algun
moment, has volgut ser una
cançó, potser sense saber-ho,
en algun moment, fins i tot has
cregut en l'amor.

It girl meua

No em faces més fotos cuinant l'arròs,
què importa això als teus seguidors?
Estem fent un almorsaret, no un fotocol.
Tots els teus amics són tan instruïts, tan moderns.
Pronuncieu tan bé els títols en anglès, nivell first.
Tots tan ben plantats, tots etiquetats, tan muats
i jo semble un intrús, un turista perdut per Mart.

Vas ser la reina dels inadaptats
quan escrivies aquell blog,
però ara al Facebook ja se't veu que vius millor.
Viatges a Berlín, festivals d'estiu, flors al cap,
vinils dels Smiths, tardeo al teu pis, menús brunch,
vestits amb pardals, triangles tatuats al bescoll.
Buscaves un cantant dels que punxen als festivals
i m'has trobat a mi que només vull sentir Al tall.

Et mires a l'espill i em veus al fons llegint al llit.
Dius que és com la portada de no sé quin disc.
Et fas mil pentinats i de seguida te'ls desfàs
mentres parles de plans que ja m'has preparat.
Alce el dit cap al cel per comprovar si bufa el vent,
a vore si un corrent t'emporta amb ell.
Potser bufe un corrent i t'emporte el vent.

Cap paraula

Creus que pots explicar-me el mar?
Cel, sol, sorra, aigua, sal.
O si pots descriure l'olor de la nit
i la foscor.

Què quadrades i lletges són les paraules
d'aquest món que utilitzem per desxifrar,
per entendre i estimar.

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

No crec que trobi un bon nom, per poder-te
explicar que si tu caus a mi em fa mal.
No et sembla un pèl estrany?

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

Efecte cannàbic

ganja ... aquesta herba perfumada
efecte cannàbic sound
calada rere calada
ganja a la sortida, pel camí i la arribada.

fumar per meditar, per posar-me a cantar
fumo l'herba màgica espurna de creativitat
idees ennuvolades que ara troben la clariana
el cervell es posa en marxa, s'ha encès la meva flama

mentrestant va brollant l'efecte cannabic sound
tot omplint de lucidesa perspectiva relaxant
dins de casa meva sempre hi ha una aroma ben sensual
d'un encens ben potent de propietats medicinals

agradable amagatall, un refugi sensorial
un indret on descansar de la pressa de la ciutat
escapant de caure presa de tanta quotidianitat
tot trobant noves sortides al desti que vull triar

tot buscant alternatives fixo un rumb determinat
porto els cinc sentits perfectament afinats
i quan marco aquest ritme em vibra dins del cap
freqüència reggae music sound system sintonitzat

soc aquí, amb la meva colla celebrant 
gaudint de la bona collita que hem tingut aquest any
les quimeres dels companys tot fumant un bon mai
tramant com cultivar el psychedelic bonsai 

una dolça sensació que poc a poc va penetrant
l'absurda mentalitat de la moral marginal     
d'hipòcrites sentencies que et volen enganyar
quan les seves armes son les que de veritat fan mal 

va rolant va rolant 'efecte cannabic sound
una bomba de hash, un toc espectacular
va rolant va rolant l´efecte ne'm escampant
perquè com ben bé sabeu és el fenomen natural

La dolça por

La vida se'm desfà com un castell de cartes contra el vent
cada cop que mires dintre meu

Tinc la sensació que el teu somriure fa de llum als trompicons
amb els que sol avanço per aquest món

Tinc un anhel:
sentir-me enamorat per sempre més
Tinc una por:
la dolça por de viure'l sol
Tinc un record
i és el record d'aquell dolor
que hem sentit tots quan mor l'amor:
l'amarga por

El teu jo

M'he permès signar quatre paraules,
les que he pogut estalviar
fins que n'he reunit així unes quantes
i ara només provo d'endreçar.
Fa temps que camino per la idea,
que va del sud a la curiositat,
que jo de tu no en sé més del que penses,
que tu de mi el que vulguis recordar.
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
Soc al punt des d'on parteix l'onada.
Jo, el teu jo, el meu jo,
que desitja a cada pas que tinguem sort,
tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.
Com serà la lluna que ens espera
rere la persiana del teu llit?
Vaig prenent l'atzar sense recepta,
i ara, quan fa efecte, en dius destí.
Segur que hem tingut sort…
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
He firmat l'escrit com més m'agrada.
Jo, el teu jo, el meu jo
que desitja a cada pas que tinguem sort,
Tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.

Agueév

A l'esquena d'una persona
que has ferit i que s'allunya
hi ha alguna cosa que evoca
les injustícies i les ofenses
que ara t'hauràs d'explicar
i que et repeteix que cal dir adéu
una altra vegada, que cal fer-ho
ràpid, immediatament, perquè
aquest ésser se'n va per sempre
i deixarà rere seu molt de
sofriment, que potser en la
vellesa no et deixarà dormir
a les nits.

Milions d'estrelles

Sent es teu cor com batega damunt jo.
Sent sa teva ànima com s'encén dins es meu cos.
Sent es sol com cau rere ses ones.
Sent com s'apaga el món fins que només hi quedam tu i jo.

Milions d'estrelles banyaran el cel,
I sa nit mos trobarà.
Milions d'estrelles banyaran el cel,
I tu i jo dins s'univers.

Quan se'n va sa llum de s'oceà,
i quedam ben tot sols, sa lluna és com es sol.
Com brilla de valent a n'es seu tros de mar,
I espera insistent que mos tornem besar.

Milions d'estrelles banyaran el cel,
I sa nit mos trobarà.
Milions d'estrelles banyaran el cel,
I tu i jo dins s'univers.

L'home i els vents

Una ceba, un drap i un ganivet.
Un mapa d'estrelles i un xiulet.
I un castellà raro mig francès.

Dos cicatrius d'origen canviant.
Xancletes de dit amb calcetins.
I el bon pas de qui es sap el camí.

No portes pes
si vols que t'emporte el vent.

Volia fer-li una cançó a un bon home
que vaig conèixer de xiquet.
És cert que m'he inventat algunes coses,
a les cançons això es permet.
Mai sabrà que la cante.
Mai no ho sabrà. I li l'haguera bufat.

Potser no teníem ni deu anys
quan el seguíem per Lo Torrent
i ja ens oferia cigarrets.

Li parlàvem tots al mateix temps
i ell com si res es xuplava el dit
i l'alçava cap a l'infinit.

Calleu! Calleu! Mireu com bufa el vent!
Calleu! Calleu que ja comencen els vents!

Només et mouen els diners

t’aixeques de bon mati, com a bon emprenendor
al llevar-te se’t desperta l’ambició
l’objectiu has marcat, la presa ja has triat
l’estrategia del gran entabanador
controles la teva imatge com a bon camaleó
sense corbata per distreure l’atenció
un somriure al mirall picant l'ullet

només et mouen els diners
sempre tramant … com fer-ne més
envaït per l'ansietat
sense remei no tens remei
tot just sents el tacte dels bitllets no pots parar
i ara! ara és massa tard
només et mouen els diners

amb estil calculat, una encaixada ferma….. i mentides
i mentides per entabanar
amagues rera els llavis ullals ben esmolats
i duus les urpes llestes per l'atac
saps prou bé escurar la butxaca dels demés
d'un fred i net moviment per l'esquena al coll, la queixalada has clavat!

et mous dolçament i amb comoditat untant les rodes de l'alta societat
sols ser el primer … besant l'anell al president o a sa majestat
quan rodin els caps a la plaça major faràs molts calers amb la revolució!
només et mouen

només et mouen els diners
sempre tramant … com fer-ne més
envaït per l'ansietat
sense remei no tens remei
tots just sents el tacte dels bitllets no pots parar
i ara!   ara és massa tard
només et mouen els diners

Imparell

Tirolines i camins de pas,
tu i jo en un marge
espiant com ballen els sants.
Soc imparell i sura la calor,
jo sé d'un lloc on fa solet
i estarem millor.
Hem escoltat murmuris i elefants,
trepitgem herba i sentim la pluja a les mans.
Ets imparell i pesa l'horitzó.
Ara com ara la veritat és una cançó.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Quatre fotos, passa un avió,
al nostre cap natura sàvia i gravo el record.
Som imparells i nedes dins del mar.
I ens amaguem a l'aigua com un fil de pescar.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Imparells com tu i jo,
Imparells com el sol,
Imparells som tots dos.

I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.

Estendre sa roba

Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.

Antenes, terrats,
carrers d'abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
jo m'he tancat dins jo mateix.
Dins un ull tenc ses idees,
dins un altre ses diarrees.
Antenes...
M'he equivocat,
no sé què he fet.

Em dius adéu

I si és veritat que vols deixar-me si us plau fes-ho pel matí, en silenci, abans que em llevi que el què ara vull és dormir. Dormir…

El somni em mostra un altre sol, les nostres cares resplendents amb un somriure diferent sense ironia ni rancors, sota els arbres prop d'un riu, juguem amb frases d'altra gent, i en un gest que no m'espero s'amaga sol i em diu.

Les xiquetes de hui en dia

Les xiquetes de hui en dia
volem més un gat que un nòvio,
tu em vas dient: la xicona,
quan jo t'anomene: el rotllo.
Quan jo t'anomene: el rotllo,
i em dedique per la nit
a pintar pels murs del poble
mi coño te folla a ti.

Em vols, em vols, dius que em vols
i que vols que em case amb tu
i jo somric i conteste:
ningú pertany a ningú.

Les xiquetes de hui en dia
no li fem cas ni a ma mare,
quan ens diuen: torna prompte,
ens quedem tancant la rave.
Ens quedem tancant la rave,
podeu ahorrar-vos les copes.
Les fadrines de vint anys
hui volem dormir a soles.

Em vols, em vols, dius que em vols
i que vols que em case amb tu
i jo somric i conteste:
ningú pertany a ningú.
Aixina canten la jota
les filles, mares i iaies
que van ensenyant les dents
a un món que intenta domar-les.

Eres perdigot, eres perdigot
que piques i voles.
Eres més bonico, eres més bonico
que totes les coses.
Eres perdigot, eres perdigot
que voles i piques.
No eres tan bonico, no eres tan bonico.
T'hem calat les xiques!

Salta en espiral

S'arena inunda es teus peus,
sa brisa suau acaricia sa teva pell,
es sol vesteix es teu cos,
la mar t'abraça i t'emporta amb es corrent.

Sents com batega es seu cor,
et deixes dur per besades de sal,
enamorada del mar,
el mar que sempre té ganes de tu.

Així que…
Salta en espiral,
Salta, entra ballant a la mar.
Salta en espiral.
Salta, enta ballant a la mar, està esperant.

S'arena inunda es teus peus,
sa brisa suau acaricia sa teva pell,
es sol vesteix es teu cos,
la mar t'abraça i t'emporta amb es corrent.

Sents com batega es seu cor,
et deixes dur per besades de sal,
enamorada del mar,
el mar que sempre té ganes de tu.

Disfruta es moment, estima sa gent
La mar és immensa, no és un torrent.
Tot és un ser viu, sigues conscient
que ens afecta a tots a cada continent.
Si vols que te dugui bones sensacions,
no embrutis i cuida bé tots els racons,
hi viuen plantes i també animalons,
milions i milions de superfície a fons.
Només n'hi ha una i l'hem de cuidar,
la mar sencera, cada oceà.
Si no tant de plàstic ho destruirà.
Llavors cap a noltros això botirà.

Salta en espiral,
Salta, entra ballant a la mar.
Salta en espiral.
Salta, enta ballant a la mar, està esperant.

Lluita contra es qui la contamina.
Lluita contra es qui la contamina.

Com et mous

M'agrada com et mous
Tant tant que em fas para boig
Em fas perdre el control

Portem-ho a l'extrem
Fem-ho un xic diferent
Marcar el pas a des temps
Posar el mon del reves

Enganxat a tu al teu moviment
La teva cintura és el meu univers

M'agrada com et mous
Tant tant que em fas para boig
Em fas perdre el control

Portem-ho a l'extrem
Fem-ho un xic indecent
Tan a prop de l'infern
que se'ns crema la pell

Enganxat a tu al teu moviment
La teva cintura és el meu univers

Ratllant el marbre

 Afamat d'experiències i de sorpreses,
fart de ser l'home estàtic disfressat.
Un dia com tants per fi vaig fer-me la promesa
de veure món abans que se't fes tard.
Vaig guardar al traster el sac de la resignació,
vaig voler beure'm el món d'un sol glop.
Lluny van quedar amors, amics, auxilis de nostàlgia,
volia més i més i més,plantar llavors de màgia.
I no em feu dir-vos perquè
però vaig anar a petar aquí,
a partir d'ara tot s'hi val, m'ensibornaré.
Aquests carrers empedrats, fragància de nummulit,
seran la meva casa, el meu celler.
Milers de vins vaig  tastar sempre cercant
la mà tremolosa i tendra d'una nova amant,
buscant respostes, fent l'amor m'era borrosa,
sonaven campanars a deshora quan son les dotze.
Vine mossa, torna amb mi,
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
La inestabilitat ara em donava pau,
els canvis sempre són bons crec haver sentit.
Vaig fer potser massa viatges pels carrers del mar,
les nits se'm feien llargues, efímers els matins.
Vaig veure com mil prejudicis ens encadenen,
com podem alliberar-nos, creuar la carena.
Vivia pel moment però el vent em va deixar clar
que no tots els moments son bons també hem d'apoquinar.
Vine mossa, torna amb mi
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
I no espereu que us doni cap conclusió,
segueixo com vós, buscant a déu entre la boira.
Encara em queda vida per veure-hi millor,
quan més sé més se que no sé,
ja coneixeu la història.
Tan sols sé que el viatge se'n va sense un bon amic,
i si la musa us vol besar feu-li un petó per mi.

Blau

Com desfer l'amor
que em nua el cor de tant voler-te
No em trec dels ulls les cases blanques

No vull viure d'un record
de plens al cel i esglésies d'aigua
No em trec dels ulls les cases blanques

Per les meves venes no hi corre sang,
corren els dies
Per les meves venes no hi corren veritats

M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls

Com desfer el desig
que em crema a dins i atia l'ànsia
de trobar estius de tardes llargues

No vull viure amb el delit,
com estimar sense nostàlgia
de trobar estius de tardes llargues

M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls
i és vida

Cel estranger

Passaria tres vides pensant en ciutats
de les quals fugiria saltant pels terrats,
en la manera més digna de robar un llençol
que em servís com a tal, o com a eina de vol.
Ben mirat, avui soc viatger
de la línia més corba del fum del cafè,
d'una idea que es clava quan no penso en res.
Ben mirat, si t'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que sé;esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Vagaria tres vides comptant els detalls
tan petits com les gotes que ens fan de mirall,
cada peça perduda d'un lloc incomplet,
les virtuts de la llana quan sé que tens fred.
Ben mirat, estic la mar de bé.
L'intangible és l'única forma que sé,
jo que visc en un astre i no penso en res.
Ben mirat, si m'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que s'esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Ara que no som perfectes
i tenim el que sabem.
Ara que visc a la lluna
i no, no passa res.

La presó del rei de França

La nostra sentència

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat

Diuen combatre el terrorisme, però el poble està confós
Quan passen d'investigar el que va passar el 17 d'agost
Els diaris ho han difós per crear-nos noves pors
Promulgar una nova llei en contra el poble sediciós
Processos judicials, muntatges policials,
Condemna d'ideals, manipulació als mitjans
Perseguint els CDR i el poble organitzat
Per ell noves lleis antiterrorisme han aplicat.
Però la voluntat d'un poble és més gran que una sentència,
La gent surt al carrer reclamant desobediència,
Abaix la monarquia i amunt la lluita noble
I pel dret a decidir el futur del nostre poble,
No només per Catalunya, el conflicte és global,
És el que es viu al Kurdistan i al Sàhara occidental,
I a tots els pobles i nacions que no estan reconeguts,
Pels que han dividit el món, pels que fan més alts els murs.
Però no tots pensem igual, uns crear un Estat no ens mou,
No lluitem contra un imperi per crear-ne un de nou.
Però ens hem trobat als carrers i hem cridat que prou
Perquè se'ns pixen a la cara i encara ens diuen que plou.

Davant la justícia comprada, si vols garanties: lluita organitzada,
Davant la seva sentència, la llei és injusta cal desobediència
Davant la justícia comprada, si vols garanties: lluita organitzada,
Davant la seva sentència, la llei és injusta…
Diuen defensar el ciutadà però es repeteix la història,
I usen la llei mordassa per borrar-nos la memòria.
Ara sortir al carrer és ser terrorista,
És la manera de callar la lluita antifeixista.
Diuen que és el poble qui fa l'acció violenta,
Però compte: les revistes i els mitjans estan en venda,
Creix desinformació, criminalització,
Creen nous discursos de manipulació.
Amenacen amb porres, brigades i canons,
Nosaltres ho fem amb llibertat d'expressió,
Si trenqueu les normes carregueu amb tot,
Ara ens defensem, ja no hi ha altra opció.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

I es que res ens salvarà més que el poble organitzat,
Cap Estat ens farà lliures, l'Estat és autoritat,
Estat és capitalisme, Estat és repressió,
L'Estat és colonialisme, és guerra i invasió.
Volem un món circular, tal i com ho és la Terra,
Per poder deixar de ser còmplices de la seva guerra,
Per un món confederat, democràcia directa,
Ecologisme social basat en l'amor i el respecte,
I avui ens mou la memòria, conèixer la història,
És voler construir un nou món lluny d'aquesta escòria
I això ens fa sortir al carrer que és el que sempre ha estat nostre,
Quan el capital, els mitjans i la justícia és vostra.

Es tracta d'un moviment transversal,
Això no és polític, això ara és social,
Que els Drets Humans estan vulnerats
Quan per sortir al carrer et poden caure 13 anys.
No et cal ser indepe per sortir a lluitar,
Aquest conflicte va molt més enllà,
Al poble català tota la meva força,
De Xile a Rojava canviarem la història.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.