T'escoltaré

On estan tots aquells que “Al Vent” li cantaren?
On estan les cabòries que sempre rondaven?
On estan cada veu, cada crit, cada plor?
On estan les cançons, les de cor, les d’amor?
On estan els camins que a la lluita ens portaren
per lluitar sense por?

T’escoltaré, quan t’aboques a l’abisme
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem

Non daude kantatzen zuten txoriak?
Non inoiz kontatu gabeko elezaharrak?
Non dago jendea mugitzen zuen haizea?
Non pasatako momentu guztiak?
Borrokara eraman gintuzten bideak?
Beldurrik gabe aurrera!

T’escoltaré quan t’aboques a l’abisme.
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem

Embriagant-nos de goig jugarem amb el foc;
entre espurnes de llum la tristesa s’allunya.
si l’ahir es el hui i el demà ja vindrà,
mirarem a la nit, brindarem amb la lluna.
Abrigats amb records farem fora els enyors.
La nostàlgia esta nit ens serà inoportuna.
Lluitarem sense por!

T’escoltaré quan t’aboques a l’abisme.
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem

Aquí va un do

Creuar-me amb tu al carrer em sembla injust i cruel,
que ho facis coincidir amb que surt
el sol, ja em sembla l'infern.

Mira'm, l'ocell sóc jo.
Canta amb mi aquesta cançó.

Si fos per mi és així com s'acabaria el món.
Veure't caminant altiva canvia a fons l'expectativa
que en res pugui anar a millor la meva vida.

Veure com t'allunyes em fa sentir gelós
dels homes que caminen en la teva direcció.

Mira'm, l'ocell sóc jo.
Canta amb mi aquesta cançó.
Mira, aquí hi va un do
i la lletra diu que ara ve un petó.

La ferida

Estic flipant només de pensar-te.
La senda de les flors obri el camí per trobar-te. (Això és així)
Quan bote la foguera ja comence a notar-te.
Tres mesos i ho deixem. Quan vullgues vine a buscar-me. (Això és així)

Mai sé si vas a vindre o no.
Pel teu calor em tancaria a un congelador.
Portes el Sol penjant com arracades al vol.
Això és així, així, així, o no.

¡Quiero ser el único que te muerda la boca!

Ai, arriba! Ai, arriba! La llum que tanca la ferida.
Tota la nit ballant-te l’ai, ai, ai!
Ai, arriba! Ai, arriba! El licor que allarga la vida.
Tota la nit amb l’ai, ai, ai!

Les ones van trencant tots els marges.
Piscina al teu melic que acabarà desbordant-se. (això és així)
Buscar el trampolí més alt capaç d’assustar-me.
Tancar els ulls, volar i xof! escabussar-me. (això és així)

No puc parar de riure, tu!
Et mire als ulls i pense en la Major en el Truc.
Veig el futur, veig una becadeta els dos junts.
Això és així, així, així, i tu?

¡Quiero ser el único que te muerda la boca!

Ai, arriba! Ai, arriba! La llum que tanca la ferida.
Tota la nit ballant-te l’ai, ai, ai!
Ai, arriba! Ai, arriba! El licor que allarga la vida.
Tota la nit amb l’ai, ai, ai!

Pantalonets curts, cuixes a l’aire.
La vida pa’ mi, la glòria pa’ vosaltres.
La millor beguda la mentida als meus llavis.
Jo bade pedres, disloque pelvis.
Jo vos porte el soroll de les motos trucades baixant les costeres, arrimant-se a les places.
Capitanes Mores i Cristianes,
enyore ja les festes de totes les comarques.

Ai, arriba! Ai, arriba! La llum que tanca la ferida.
Tota la nit amb l’ai, ai, ai!
Ai, arriba! Ai, arriba! La llum que tanca la ferida.
Tota la nit amb l’ai, ai, ai!

Ai, arriba! Ai, arriba! La llum que tanca la ferida.
Tota la nit ballant-te l’ai, ai, ai!
Ai, arriba! Ai, arriba! El licor que allarga la vida.
Tota la nit amb l’ai, ai, ai!

¡Luz que cierra las heridas!
¡Luz que cierra las heridas!
¡Licor que alarga la vida!
¡Luz que cierra las heridas!

Multicinemes

Que difícil es dia i sa casa,
es domèstic avui me patina,
tot s'arregla amb es just bricolatge
que les coses en si necessiten.

Deshàbit, un drogata prosòdic,
prenc es sol i si no prenc sa lluna,
te diré perquè no t'equivoquis,
que t'estim amb total desmesura.

Dins es món que m'he inventat
tot se mou a total realitat.

Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Decibels de ràdios veïnes,
episodis de teles enceses,
sa persona que hi viu al·lucina,
s'animal no té ganes de brega.

Dins es món que m'he inventat
tot se mou a total realitat.

Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.

Dins es món que m'he inventat,
dins es món que m'he inventat.

Barcelona

Vaig buscant un traç de vida
pels carrers de la ciutat,
on canta història mestissa,
filla de moltes meitats.
Les espines d'una rosa
que has anat perdent.
Busco en tu alguna cosa
que em recordi que ens en sortirem.

Porto el so de Barcelona
que està fet tants camins,
de petjades de molts pobles,
d'ultramar a terra endins.

De la Cuba cantadora,
gitaneta de la nit.
De parrandes i revoltes.
Dels que no sabem dormir.

Presa del capitalisme
tu la pots sentir plorar.
Ni anarquista, ni indignada
balla trista la ciutat.
Barcelona poderosa
bella esclava del poder,
busco de tu alguna cosa
que em recordi que ens en sortirem.

Porto el so de Barcelona
que està fet tants camins,
de petjades de molts pobles,
d'ultramar a terra endins.

De la Cuba cantadora,
gitaneta de la nit.
De parrandes i revoltes.
Dels que no sabem dormir.

Jo porto el so de Barcelona.
Ese sonido que a mi me gusta,
que mi gente baila y me apasiona.
Jo porto el so de Barcelona.
Que encara canta, que encara sona.
Jo porto el so de Barcelona.
Yo soy el sonido de la lucha.
Jo sóc la força de la dona.
Jo porto el so de Barcelona.
Con mi gente, con Txarango así se goza.

Barcelona
poderosa
gitaneta
de la nit.

Barcelona
cantadora.

Eufòria

És natural somriure si ets al meu costat
M'agrada quan et fas desitjar
M'alegra que ens haguem trobat

Ets un regal
M'encanten els petons que fas
Les hores passen sense passar
I mai ho havia vist tant clar

I ara que tot és pur
Cada segon és una eternitat
Fins a estar amb tu

És fascinant
La teva pell m'encén la sang
I sento l'organisme flotar
En un cos sense gravetat

No puc parar
M'agafen ganes de ballar
De viure, de somriure i cridar:
"T'estimo fins al més enllà"

I ara que tot és pur
Cada segon és una eternitat
Fins a estar amb tu
I ara que tot és llum
Cada segon és una eternitat
Fins a estar amb tu

Estimar-te així

Tornem a intentar-ho,
refem el camí,
em costa d'entendre,
que no vius per mi.

Lluito amb els monstres
i amb la llibertat,
m'intenten fer creure,
que no és de veritat.

Si pogués mirar-te i fer-te tan feliç,
si pogués estimar-te així.

Trobaria les paraules per dir-te que t'estimo,
lliuraria la mirada que es diu que es va acabant.
Seríem invencibles, l'amor i la memòria,
l'última vegada no hauria tingut final.

Explicar-nos les nits,
i fer-nos petons,
amb la por pel mig,
viatjant en malsons.

Deixar-nos d'enganys,
no seràs com jo,
tu estimes així,
jo no entenc l'amor.

Si pogués mirar-te i fer-te tan feliç,
si pogués estimar-te així.

Trobaria les paraules per dir-te que t'estimo,
lliuraria la mirada que es diu que es va acabant.
Seríem invencibles, l'amor i la memòria,
l'última vegada no hauria tingut final.

Encara que tot s'acabi
Encara que tot s'acabi
Encara que tot s'acabi
Continuaré pensant que...

Estimar-te així, ja no em fa feliç.

Festa major

Sento repicar les campanes
al compàs del so dels coets que van petant,
los carrers del poble s'engalanen,
l'aire que es respira és lo d'una festa gran.

Gralles i tabals fan cercavila,
al pas dels gegants que ens refermen les arrels.
La colla fa l'entrada a la plaça
i al fons l'enxaneta que avança cap al cel.

Oh! És temps d'alegria,
Oh! És temps d'il·lusió,
Oh! Tots plens d'energia,
Oh! És festa major.

Els sardanistes dansen amb la cobla,
i el so de la jota s'escampa des del sud.
La gent tremola amb tot el bestiari.
La nit s'il·lumina amb els dimonis banyuts.

Oh! És temps d'alegria,
Oh! És temps d'il·lusió,
Oh! Tots plens d'energia,
Oh! És festa major.

Des dels Pirineus,
fins al riu Sènia,
des del Segre
fins al Cap de Creus,
l'ànima catalana
és al carrer, amb el poble.
Viu en les tradicions
en la música,
en la gent, en la festa.
Cultura popular, cultura viva!

Marianos i Marietes

El jove Mariano era un noi complidor.
Puntual a la feina i treballador.
De la nit en feia dia, però ell n'anava fent via.
Un ritme esgotador, pura carn de canó.
La jove Marieta té el futur molt clar.
Si vol seguir vivint només li cal pagar.
La vida és prou indigna per entendre això.
Per tant, alça la veu per fer-ne ressò.

Tots som Marianos, tots som Marietes.
Aquí tots ens en anem a fer punyetes.

El jove Mariano va marxant tot sol.
No li cal companyia, només vol consol.
Una minsa xineta o un vaset d'alcohol.
Quan toca la butxaca només hi ha borrissol.
Marieta, una mossa prou sencera.
Però aixecar-se a les sis li tocava la pera.
Quan ho va deixar tot es va quedar ben seca.
Digui'm senyor ministre, qui pagarà la hipoteca.

Tots som Marianos, tots som Marietes.
Aquí tots ens en anem a fer punyetes.

La medicina

Aquí estem, ja hem arribat,
portem la medicina que et farà canviar
i ja està, és un atac suprem,
quelcom demana el cos i reclama la ment

De la terra catalana fins a l'Índia americana,
de la terra confuciana fins la mar morta i salada.
Des del Tròpic del Koala fins al d'Èric el Viking,
Des de Bering, Tigris, Nil o Guayaquil

Balla, Balla, Balla, balla inclús la iaia
i com canta balla riu i no es baralla.
Balla la canalla, el Diluvi balla

Ja fa temps que l’hem portat
si plantes bé l’orella no podràs parar,
obri-la, que tothom ja la sent,
hem contagiat el món i ara balla la gent.

De la rumba catalana fins la cúmbia colombiana,
des de la Mediterrània fins als barris de Tijuana,
des del Golf de Sargantana fins al Kingdom Without Kings
des de Tully, Montañita o Medellín.

Balla, Balla, Balla, Balla inclús la iaia
i com canta balla riu i no es baralla.
Balla la canalla, amb Dusminguet balla.

Primavera

La primavera ja és aquí amb el seu millor vestit.
El vent remou els seus cabells plens de flors i fruits vermells.

La primavera s'ha fet gran, plena d'arrugues amb encant.
Ve per obrir i deixar passar, per desglaçar i tornar a omplir.
La primavera em fa sentir del cert que tot és part de mi.
Que és molt senzill que el que hi ha a fora és a dins.
La primavera ve per dir que sóc lliure i sóc feliç, que jo també puc fer florir amb el meu cor i amb els meus dits.
Que jo també m'he anat fent gran cicatritzant i de nou confiant.
Hem travessat deu mil deserts i n'hem sortit molt més desperts.
La primavera em fa sentir del cert que tot és part de tot, de tots, de tu i de mi.
Que és molt més senzill, que el que hi ha a fora és a dins.

La primavera ja és aquí amb el seu millor vestit.
El vent remou els seus cabells plens de flors i fruits vermells.

Si sabessis

Com un secret al fons dels ulls,
una cançó que mai no he dit
Hi ha un somni que s'assembla a tu.
Porta el teu nom, la meva nit.

I un neguit va calant foc si ets a prop meu.
Un desig sempre eriçant la meva pell.

Si sabessis un trosset de com et vull
Si sentissis un pedaç del que he callat
Si poguessis veure'ns junts amb els meus ulls
Si sentissis un pedaç el que he callat

Però hi ha una veu que em diu:
guarda algun somni pendent
que en el desig estem més vius...
Més que en allò que desitgem.

Hem caminat velles ciutats
pels seus carrers, entre els fanals.
També he inventat les nostres mans
desfent el temps, un matí llarg.

I un neguit va calant foc si ets a prop meu.
Un desig sempre eriçant la meva pell.

Si sabessis un trosset de com et vull
Si sentissis un pedaç del que he callat
Si poguessis veure'ns junts amb els meus ulls
Si sentissis un pedaç el que he callat

Però hi ha una veu que em diu:
guarda algun somni pendent
que en el desig estem més vius
Més que en allò que desitgem.

No serà etern

Va ser una nit lluitant a les palpentes
Quan vam deixar per sempre de ser esclaus
Ens va costar 100 vides i totes les naus

Anem directes allà on ningú ens espera
Mai hi ha bons vents per qui no sap on va
El timoner coneix una drecera fins allà

Les nits son llargues quan la tempesta fa enfadar la mar
Tots a coberta junts no ens podran enfonsar

Lluitem! Guanyem!
Ens mengem l'horitzó mentre cridem
Sabent que això no serà etern

Lluitem! Guanyem!
Ens mengem l'horitzó mentre cridem
Sabent que això no serà etern

Ja no queda res a la bodega
Ni el rom robat al capità Espanyol
La tropa ja batega només si hi ha força alcohol

Fa temps que saps que anem a la deriva
Que si estem vius és només per atzar
Que per canviar fa massa que l'estem liant

Les nits son llargues quan la tempesta fa enfadar la mar
Tots a coberta junts no ens podran enfonsar

Lluitem! Guanyem!...

Els dies passen i es fan llargs a alta mar
Recordant als qui van marxar
El pitjor arriba al tornar a la nostra llar
I veure que res és igual

Lluitem! Guanyem!...

Que això no serà etern.

Com camot

Vàndals, bandolers, bandes de roders.
Vàndals, bandolers, ionquis dels diners
vau jugar a ser Camot, rebolcant-se com a porcs
a les clavegueres del poder.

Palco, puro, pura dreta, massa visa,
poca classe, putes, coca, bous i missa.
Balla la parca al paradís contrabandista.
Que trista la mort si el teu nom surt a la llista.

Mira com corrien, s'amagaven entre portes,
trien qui és la víctima, faran que no els delate.
Miren d'escapar de les seues pròpies trampes,
hi ha qui no suporta la pressió i no respira més.

Qui la fa la paga

Callen tots, quan tot esclata
hi ha qui té por de sortir del pou
qui estirarà la corda.

Jo que allà estava con las manos en la masa
que vaig buidar de colp la mina i el caixó
jo que em vaig fer la casa, al centre de la plaça
que isc en la foto encapçalant la processó, jo

siempre en la cima, con la piel fina, tota eixa xusma
tu saps per què em critiquen? envejacoxina
jo! m'havia pagat ja el billet de avió,
per algo em va tocar set voltes el Euromillón

i ara volen que torne el que he gastat
que acabe arrossegant-me con un gos abandonat
i tota la gent jove que ha aportat totes les proves
i han aconseguit que em trobe ací a la porta del jutjat

Qui la fa la paga

Ara callen tots, quan tot esclata
hi ha qui té por de sortir del pou
qui estirà la corda.

Tontolava

Rebo el si d'un corb, el desgavell d'un mort.
El cop de gràcia d'un funcionari amb sort.
M'explica el seu triomf, té les seves raons.
No es preocupi, no entraré en discussions.
Sempre l'he vist xerrant, o si més no enredant.
Ja el conec de marrec i ja era un farsant.
Vull arrencar un insult però avui estic gandul.
No s'ho mereix, ell sol es descobreix.

Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.

No li desitjo mal però em posa malalt.
Nota que el mires i crida més alt.
Ha sigut prou dolent per maltractar la gent.
I quan ell parla amb mi sempre m'encén.
Tontolava.

Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.

Tinc i retinc tot l'odi que tinc dins.
Aquell qui m'escup sensatesa
o la ferum de la promesa.
No serà mai prou ben entesa
pels seus aires de grandesa, no!
Tinc i retinc dins.
Va malferint la ràbia pels camins.
Tinc i retinc dins.
La guillotina o el garrot vil mai serà prou hostil.

Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.

LLuna plena

Quantes coses et diria,
quantes coses afegiria.
El teu estat d'incomprensió,
el teu estat de dolor.

Si per sobre teu
vol observant la teva llum i el teu color.
Deixa'm perdre uns anyets
deixa-me'ls perdre.

I així ves fent, ves coneixent,
ves tastant el gust del mar.
Quan torni a girar el món a l'atzar
em trobarà aquí esperant .

Aquí hi ets només tu.
Aquí hi ets només tu.
No t'instal·lis a viure allà,
no t'instal·lis que farà fred.

D'aquí a poc temps no tindràs per abrigar
nit del destí enmig del desig congelat pel pas dels anys.
Aquí hi ets només tu.
Aquí hi ets només tu.

I així ves fent, ves coneixent,
ves tastant el gust del mar.
Quan torni a girar el món a l'atzar
em trobarà aquí esperant .

Aquí hi ets només tu.

La vida de s'astronauta

aquesta és sa vida de s'astronauta
que sura entre espais orbitals,
sa tecnologia ha estat una trampa,
tenc es nervis destrossats.

Perdut entre formes que no conec:
ses plantes són negres, el cel és verd,
es peixos caminen, volen es cans,
quan passen me diuen "hola, què tal".

I amb tal diversificació de gent
s'estratosfera té molt d'ambient,
es bars de copes sempre van plens
i mai se buiden es bars de gais.

Me'n vaig a un planeta desconegut,
m'assec a una platja amb sa nit damunt,
estels, nebuloses, immensitat,
tot sol dins s'arena he clavat es guants.

I amb tal diversificació de gent
s'estratosfera té molt d'ambient,
i es ministeri de medi ambient
demà inaugura un bar d'ambient.

I amb tal diversificació de gent
s'estratosfera té molt d'ambient,
es bars de copes sempre van plens
i mai se buiden es bars de gais.

No ploris més

Prendre el sol i vèncer el temps
cobert de sal que et deixa el mar,
un record que toca fons, deixa'l marxar.

I ja surt el sol, i et vas despertant
i et cauen les pors, com si fos real.

Les espurnes creixeran i no hi haurà un final,
són com dits de vellut que recorren un cos nou
i només si tu ho vols giraràs tots els sentits,
i només si tu ho vols ara tens un dia nou.

No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.

I et canvies la pell quan cau el passat,
tot gira endavant, no et quedis esperant.

Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure,
submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.

No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.

La revolució

Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Visca la revolució, la revolució!

Fixeu-vos que no la cante
ni a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Visca la revolució, la revolució!

No us penseu que vol dir guerres,
ni destrosses, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.

Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.

Visca la revolució, la revolució!

Tots volem que vinga a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.

Oh, sí
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!

Cançons de llibertat

Hem recollit a poc a poc la vostra flama.
No deixarem enrere cap de les batalles.
Per calar foc esperarem la tramuntana.
Lluna d'enyorança. Lluna que ara canta.


Plens d'esperança, vam néixer inconformistes.
Sempre amb la lluita, sempre antifeixistes.
Hem perdut la por, un futur s'obre:
no teniu presons per tancar a tot un poble.

Amb el cor gelat a les entranyes
preníem el fil de les muntanyes,
érem tot un poble caminant.

Rius de gent seguien la carena,
guardava la nit la lluna plena
i una cançó trista pels companys.
Una cançó trista pels companys.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Davant del fred hem calat foc a la bandera.
Contra el poder tenim armada la trinxera.
Vivim alhora als dos costats de la frontera.
Contra tots els ordres, la ferotge fera.

Els que ahir creuaven les muntanyes
són els que ara creuen les onades
venuts a l'abisme de la mar.

Mentre hi hagi un gest hi haurà esperança.
Mentre hi hagi algú que obri la casa.
Un poble rebel llest pel combat.
Un poble rebel llest pel combat.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Somos los caminos que tejieron vuestras huellas.
Somos los poemas que guardasteis en el viento.
Nacimos abrazadas a repúblicas sin miedo,
a otoños de rojas primaveras.

Somos el latido que sembrasteis sobre la piel de heridas viejas
y el presente que me disteis de futuro sin espera.
Somos el pueblo que camina.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Tot anirà bé

Trec el cap per la finestra del vagó
Veig algú que espera a l'estació
Amb un paper que dur el meu nom
Pujo a un cotxe que té més anys que jo
A la ràdio sona la cançó
Take me home, down country roads

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

Quan cau el sol
Parem a una pensió
Els queda lliure una habitació
Al costat del menjador
A mitjanit, de sobte sento un crit
I algú que riu em fa sortir del llit
T'esperem, diu, al segon pis

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé
I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

I ara vint anys després
Recordo aquell moment
I ens veig a tots tan bé
Tornaria a agafar el tren
Tornaria a aquell hotel
Per trobar-te entre la gent

I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé
I ara el cor em diu
Que tot anirà bé
I ara el món em diu
Que tot anirà bé

La marrana del jersei de llana

Una cançó d'amor
tu sempre havies volgut.
Ser la musa dels sons
la inspiració pels bons.
Per desgràcia no ets res.
Tu aquí no hi tens cap pes.
No sé si ho has entès,
que pel teu propi interès
has recreat el vers més malmès.

M'he quedat ben mut
cornut, perdut,
com un boig sense embut.
Atrapat, encallat.
M'he quedat ben mut
fotut i abatut,
com un boig sense embut.

Una cançó d'amor
tu sempre havies volgut.
Ser la reina del vers,
el centre de l'univers
Tenir el paper protagonista
de la història d'un artista.
Passejar-te amb kimono, com Ia Yoko Ono
de la mà del famós més caspós.

M'he quedat ben mut
cornut, perdut,
com un boig sense embut.
Atrapat, encallat.
M'he quedat ben mut
fotut i abatut,
com un boig sense embut.
Ets la marrana del jersei de llana.

Agafa'n un

Xeic! agafa'n un.
Xeic! agafa'n un.
Un somriure gran mos està esperant

Xeic! agafa'n un.
Xeic! agafa'n un.
Xeic! Sempre somriu i la vida viu.

Amb estos temps que ara corren,
bona cara s'ha de fer,
no val la pena ofuscar-se
quan les coses no van bé.

Al mal temps fes bona cara.
No afluixis, tira endavant
que la vida són dos dies
i tot surt millor cantant.

Respira

Eo, eo!
Respira, eo eo,
Respira.
Respira, eo eo,
Respira.

Desperte entre mil llunes del neguit al ser conscient,
Soc una ànima que mai descansa, sóc la tres voltes rebel.
Prenc partit pel que m’importa sumant-me al moviment,
Cada veu, cada plor, cada situació m’han portat a ser com sóc.

Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.

Després de mil albades trobem l’alliberament,
Som coratge i som tendresa, som les que vam voler ser.
Colze a colze creix la força, del futur som el present,
Cada crit, cada puny, cada emoció ens han portat a ser com som.

Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.

Me levanto to’ los días con la ganas de quedar con mis hermanas,
De juntar nuestras ideas, respetar nuestras visiones,
Compartir las emociones, aprender de los errores
Y saber continuar.
¿Cómo es? Siempre rebelde, pisando fuerte,
la vida está cambiando pero nuestro es el presente;
Nunca obediente, saca los dientes,
Unamos nuestras voces, no te dejes engañar.

Mirando el presente, ni un paso atrás,
Si tocan a una, juntas nos van a encontrar.
Tejiendo futuros de libertad, ya no nos podrán callar.
Un solo grito bajo el mismo son,
Apagando el miedo con nuestra voz.
Si no puedes sola, llama a tus amigas,
Alegres, rebeldes, caminando unidas.

Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per a tu.

Respira, eo eo,
Respira.
Respira, eo eo,
Respira.

Monstres i gegants

Trobar tresors a les butxaques oblidades
o despertar-me quan encara em queden hores.
La clau de casa que apareix a la primera.
Un dia d’estiu amb aigua fresca a la nevera.

Està esperant-me l’ascensor amb un somriures.
La multa que no aplega i el match en el Tinder.
Els cinc minuts que allargue cada matinada.
Una cançó a la dutxa ben desafinada.

I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.

Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”

Passar la nit pegant-li a la filosofia.
Obrir la porta i escoltar “hola, bon dia!”.
Cançó que mai s’acaba per la carretera.
Pegar-li foc a mitges prop de l’Albufera.

Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar.
Alçar-se tard i conjugar sense pensar.
Dissabte que comença a l’hora de dinar.
Diumenge de resaca amb ganes de tornar

I ara és l’hora de fer fora,
i ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.

Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”

La vella ferida

Aquest matí, al llevar-me, l'he sentida
com si fos una veu, coneguda
una vella amiga que tornés a mirar-me.
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me

I quan he vist, la cicatriu,
que de tan oberta tot l'univers s'hi abocava.
He entès que aquesta vegada,
no podria escapar-me.
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me

De sobte has entrat tu,
com una força de la natura,
I posant fil a l'agulla,
amb una paraula a la teva veu
Has cosit la boca roja,
que era oberta i ara els teus llavis
la suturen

Has entrat tu,
com una força de la natura
posant fil a l'agulla,
amb una paraula a la teva veu
has cosit la boca roja,
que era oberta i ara els teus llavis
la suturen

Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...

Nous camins

L'aigua d'aquest riu.
La llum dels estius
i tots els records
que amb vosaltres, guardo al cor.


El sol de l'hivern.
Els dies eterns.
Veure la neu
com cau, a prop teu.


Nous camins vindran
I amb ells vindran nous somnis.
Que mai s'adormi
la llum del nostre far.

Quan vingui la nit
queda't aquí,
apaga el soroll
d'aquest món boig.

A totes les pors.
Als petits errors
que han construït
el que som ara aquí.

A tots els atzars
que des de molt lluny
obren els mars
i ens deixen estar junts.

Nous camins vindran
I amb ells vindran nous somnis.
Que mai s'adormi
la llum del nostre far.

Quan vingui la nit
queda't aquí,
apaga el soroll
d'aquest món boig.

No sé si

Res comparat amb el què vull.
Disfressat del què un escull.
Si no fossis tan bonica
et guanyaria mica en mica
Res ha cremat tan poc a poc
com la brisa del record.
Que n'he fet mil gotes d'or d'un sol tresor.

No sé si val la pena abandonar.
Un trist deixar-ho estar, fins demà.
No sé si val la pena abandonar.
Un trist deixar-ho estar.
O potser si seria, millor així.

Res com compartir aquest sol camí.
Potser triar va ser el fallar.
Si no fossis tan petita.
et trobaria cada dia
un altre cop d'on bufa el vent.
No hi ha notícies per llegir.
Dissimulant cada matí.
Jo em sento així.

No sé si val la pena abandonar.
Un trist deixar-ho estar, fins demà.
No sé si val la pena abandonar.
Un trist deixar-ho estar.
O potser si seria, millor així.

Hitzeman

Garestia da muxu bat orain
Gorde bagenitu
Dohan zirenean

Orain "maite zaitut" gehiagotan
Elkarri esatea
Normala izango dela
Hitz eman

Del cim del riu es sent que creix apoc apoc la pluja
Si ens enganxa pujant contracorrent ja ens ho farem
Del plor de tantes ànimes que s’han sentit perdudes
Creix la llum del fons i esquerda el cel

Hitz eman
Momentu hau
Betiko oroitzea
En la nostàlgia del record
Hi ha un demà, hi haurà sort
Hitz eman

Urrun orain zure besarkadak
Elkarrekin geundenean
Enituen gorde

Som a temps d’escoltar la remor de dins
sempre corrents es va fent fosc i no es veu el camí

Hitz eman!
Udaberri bat berria benetan
Euriak idatzi du zeruan
Hitz eman!
La primavera dels teus ulls a l’infinit
Si et tremolen els genolls és que ets aquí

Hitz eman
Momentu hau
Betiko oroitzea
En la nostàlgia del record
Hi ha un demà, hi haurà sort
Hitz eman

Camina

Camina, camina,
camina, camina

Ja no dono importància a les pedres del camí
i no vull tornar a caure
avui m'aixeco igual que ahir

Un nou dia m'espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l'escalfor
dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Cada pas em connecta
a les arrels d'aquest camí
ara sento la màgia
de tot el que ha de venir

Un nou dia m'espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l'escalfor dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

I ara donem la mà
a aquests que hi serem també demà
i aquells que no hi són presents
inventen un altre preciós cel rogent
i et diuen...

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Sageta de foc

Hi ha un home a la presó dels qui avançaven
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Treieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans
Junteu-vos!
Junteu-vos!

Perquè faci camí
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Junteu-vos!
Junteu-vos!

Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen
No hi vulgueu saber res
que ells mateixos s’aixequen

Perquè faci camí
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Junteu-vos!
Junteu-vos!

Això ja és un camí
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Més... si cal governar agafeu una tralla
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Us estimaran més i àdhuc obeirà
Junteu-vos!
Junteu-vos!
No vulgueu governar
No vulgueu governar
No vulgueu governar
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Juntem-nos !
Juntem-nos!