Punt d'inflexió

Tot començà aquella nit, quan mon pare acollonat em tragué del meu llit,
Una motxilla bruta al muscle i poc més
la porta s'obri davant meu, l'apocalipsi, l'infern.

Caminàrem fins arrancar-nos els dits,
ja no ens quedava menjar, ja no ens alimentaven els pits,
la vida passa lenta, crema la incertesa, l'obscuritat ens guia, la por no està permesa

De sobte topem davant d'una gran tanca, serà el final del camí? O una altra porta que es tanca. Uns homes corren cap ací, què diuen? Uns homes corren cap ací, què passa?

Calla!
On vas!!!
Fora!!!

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

Han passat deu anys i res ha canviat, quan baixe a pel pa la veïna em mira mal, sóc el focus que t'enceguen als ulls, sóc el boc expiatori , sóc el teu aldarull.

Em feren pensar que el culpable era jo
quan sabia que tot depenia sols del lloc,
el joc brut,
una cosa em queda clara i és que tinc la certesa

Europa paradís, traficants amb la tristesa!
creixerem del foc de les muntanyes,
renaixerem de la cendra .
Cridarem si ens tornen a tallar les ales,
renaix la desobediència.

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió, Europa paradís, traficants amb la tristesa!
A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió.

Dolç esglai

'Eres cinc hores que m'han furtat de la nit,
eres la pell del llop que em cobreix al llit, tinc por
quan sent que cada pas ve en fals i no hi ha cap pregunta,
i no hi ha cap resposta, eres la pedra que conscientment buscaria
Per entropessar-me a cada hora, a cada dia, de nit quan es fa fosc tinc clar
qui és el meu heroi.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?

La crueltat de la incertesa, he ensopegat una i mil voltes amb la teua bellesa,
la casuística del nostre present, lletres escrites i esborrades totes al mateix moment.
Tinc massa dubtes, tants com ganes d'estimar-te, tinc tantes ganes que el temps amb tu no
passe, serem avui contrabandistes de la nit i quan arribe el demà que bufe el nou vent.

Crec que ja no crec, sols sé que vull, que allà on tu vages estiguem sempre junts,
canviarem el seu odi per somriures, l'únic camí per poder ser lliures,
crec que ja no crec, sols sé que vull, tornar a veure'm un altre cop junt amb tu,
T'absorbiran amb opulentes propostes, però tu manes, tu decideixes.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista….
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista, alça't del llit i canvia la realitat.
Mai et conformes amb la comoditat,
alça't del llit, uneix-te a la protesta, alça't del llit i crea una altra resposta.

Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa amb poemes i llegendes que hem de fer….
Amb els teus pinzells….

I al final de tot quedaran somriures, que qualsevol nit de tardor tal volta estiguen per vindre,
arribar ben lluny per estar a prop, caminar a prop sentint-te ben lluny.
Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa, amb els teus pinzells.'