Un dia viuré

Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat
Vorejaré la pal·lidesa dels estanys
I les remors encalmades d'antigues tebiors
Vida sense ales ni mirall
Al ras llis de les aigües
Amb brogits entreposats
Com és el temps que fa llanguir?
Com és l'espessor del nom
Que ja no arriba a travessar la nit?
Viuré el llast ignorant el solc de les carenes
M'endinsaré dintre els camps de les fredors
Acolliré la blancor dels vents
Que abandona la tempesta
L'ànima rodolarà com inútil fruit sec
Viuré en fi la claror nevada de les fulles
Saludaré l'esplendor del vent
I la llum d'on brolla tota vida
L'esclat de vidre trencat i l'amor
Cantarà la bravada dels migdies
Puig cada ona, com l'ànima reneix
Dintre el blau esperat d'un naufragi
Un dia viuré més enllà de l'embranzida
L'espai incert de l'oblit
No portaré l'empremta pesada del granit
Ni el ceptre gravat

Dona d'aigua

Clar de lluna en l'alta nit
la dona d'aigua que ha eixit
amb ses fines estisores,
tot vagant ha repetit
paraules encisadores:
"La ribera del Cadí,
la que de vespre i matí
va seguint la comalada,
en tot salt fa resplendir
una escuma platejada".

"A sa vora dormireu,
vós, dels nostres cants l'hereu,
i jo, vestida amb roselles
coronada amb flocs de neu,
us aclucaré les parpelles".

"I per prova de l'amor,
vos deixaré com record
ma mirada d'esmaragda
i les estisores d'or
que perlegen dins ma falda".

Clar de lluna en l'alta nit
La dona d'aigua que ha eixit.