Ves què hi farem

Si el pas del temps t'arruga la pell,
i d'amagat set cau el cabell.
Ens seguirem fent vells...
Ves què hi farem.

Quan plou i el vent s'emporta la gent,
tan emprenyant si es mulla el que tens.
T'enfades, però segueix plovent...
Ves què hi farem.

Quan perds el temps negant el que sents,
i saps molt bé que no hi ha res a fer.
L'estimes igualment...
Ves què hi farem.

Quan beus i sents que no hi ha res més,
tan decidit quan creus que no hi ets.
Hi ha tantes coses que no entens...
Ves què hi farem.

Si em mires

No te n'adones que he perdut el sentit,
quan apareixes ja no sé què dir.
Les cames em tremolen, vull fugir,
no te n'adones que ets tot el que tinc.
Tot el que em caldria per trobar el meu camí.

Hi ha tantes coses que mai et podré dir,
quan apareixes tan a prop del meu llit.
Les paraules volen quan ets aquí,
no te n'adones que ho ets tot per mi.
Tot el que em caldria per trobar el meu camí.

Per molt que vulgui,
el meu cor s'atura,
ja no puc decidir.
Per molt que et vulgui,
sóc un mar de dubtes,
tan lluny si et tinc amb mi.

Si em mires, s'atura el meu món,
si em crides, ja no sé qui sóc.
Si et quedes, em crema la pell,
si esperes s'atura el meu temps.

No te n'adones vida,
que ets el millor regal dels déus.
Que si el meu cor respira,
és perquè tinc la teva veu, tant a dins meu.

Dóna'm

Jo que no esperava descobrir-te, rere el meu mirall.
Tot, la teva olor i el teu somriure, el teu cabell, les teves mans.

Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.
Tot, les meves ganes de seguir-te,
la màgia de sentir-me estrany,
rere aquest ball...

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.

Jo, que no deixava de mentir-me,
creient que tot seria igual.
Por, de no provar, de no atrevir-me,
a ser allò que vaig somiar.

Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.
Tot, les meves ganes de seguir-te,
la màgia de sentir-me estrany,
rere aquest ball...

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.
Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
i els teus peus per caminar.

Dóna'm, la teva veu.
Dóna'm, les teves mans.
Dóna'm la teva veu, les teves mans.
Dóna'm la teva veu, les teves mans.
Jo que no esperava descobrir-te
quan el meu món se n'anava avall.

Dóna'm, la teva veu, les teves mans,
Jo que no esperava descobrir-te,
quan el meu món se n'anava avall.

Dóna'm, la teva veu, les teves mans.

Vine

Vine i deixa enrere allò que som,
que no t'atrapin els mals sons,
de no saber on ets.

Vine i deixa enrere aquesta por,
que no t'abraci la foscor,
de no saber d'on vens.

I agafat fort, crida si vols,
i estira el fil d'un nou camí lluny d'aquí.

Vine ara que sobren les raons,
per allunyar-nos d'aquest món,
que ja no té cap sentit.

I agafat fort, ja queda poc,
i estira el fil d'un nou destí.
I agafat fort, crida si vols,
i estira el fil d'un nou camí lluny d'aquí.

I crida fort, no tinguis por.
I estira el fil d'un nou destí lluny d'aquí.
Vine i deixa enrere allò que som,
ara que abraces un món nou, ara que ens tenim aquí.

Campanades

Ja fa temps que no trobava,
papallones de colors.
Només sento campanades,
que repiquen el teu nom.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que es faci fosc.

Tinc la teva olor impregnada,
amagats plens de suor.
Em mires a mossegades,
i els teus ulls que treuen foc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades i els teus ulls que treuen foc.

Ja fa temps que no trobava,
tremolors a dins el cor.
La ciutat està gelada,
jo em desfaig a poc a poc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades, que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades, i els teus ulls que treuen foc.

El que esperàvem

Ara que el camí que dibuixàvem,
és només una petjada,
que ha esborrat tot el que som.
Ara que ets molt més del què pensaves,
ara que ja no t'espanta abraçar un demà millor.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Ara que ens ofega la distància,
hem après de la ignorància,
sembla que ho hem perdut tot.
Ara que camino lluny de casa,
he vençut a l'enyorança,
ara que ja no tinc por.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Com més lluny de tu,
més perfecte sóc.
Per estimar-te, per estimar-me.
Com més lluny de mi,
més perfecte ets,
per estimar-te, per estimar-me.

Bassals

Si la pluja hagués pogut desfer tots els problemes.
Si no fóssim tan tossuts, si canviéssim les maneres.
Si la pluja hagués pogut, cremar cada paraula.
Les imatges del passat, cada cop que tu no estaves.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar, on començar.

Si abraçar la teva llum, donés sentit a l'aire.
Si ja no fossis tan lluny, si tornes de matinada.
Per allunyar-me al teu costat, per abraçar-te i recordar,
que som molt més del què hem somiat.
Per amagar-me als teus bassals,
per apropar-me i començar,
i aprendre a veure més enllà.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Si en dues nits de tempesta,
vam poder caçar mil llamps.
Si vam fer de la guerra, una dansa tribal.
Si hem trobat el reflex, oblidant tots els miralls.
Mai vam ser com la resta, i ara tot és tan normal.

Seríem com dues gotes d'aigua, en aquest mar...
On començar.

Fràgils

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou.
Regalar-nos unes copes de vi, descriure el que sentim,
sense oblidar qui som.

Tan fàcil, com ahir.
Tan fàcil, si ets amb mi...

Explicar-nos els llocs on hem estat,
els cops que t'he pensat, sentint la teva olor.
I mirar-nos com si no hagués passat,
tornar-nos a trobar, sabent que és l'últim cop.

Tan fràgils, com ahir.
Tan fràgil, si ets amb mi...

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

I fer l'amor a cada racó, cremant les pors.
Imaginant que per un segon, aquest no és l'últim cop.

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou...

L'última cançó

Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.
Sóc el mal que t'he fet,
i la meva gelosia.
Sóc el joc del retret,
tot allò que no volíem.

Sóc la pluja i el vent,
l'oblit i el present,
la por i la mentida.
Sóc l'olor als teus cabells,
el record d'un moment,
que mai somiaríem.

Sóc l'última cançó,
que parlarà del que ara som.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc un crit al desert,
la màgia del temps,
les ganes de riure.
Sóc imatges al vent,
tossut, impacient,
el que fuig per viure.

Per poder decidir,
quin serà el meu camí.
Si no vens amb mi,
seré lluny d'aquí.

Seré lluny d'aquí,
seré lluny d'aquí.
Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc l’última cançó...

Si tot va bé

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha manera per tornar a començar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha dreceres quan es tracta de ballar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

Si cau la nit deixar les pors enrere,
aquesta nit tornar-nos a ballar.
Amb els meus dits robar la teva esquena,
desfer la nit si creues el meu mar.
I si tot va bé, que s'encenguin els dies.

I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I surt bé, deixem-nos emportar.

Només amb mi

Començar un nou camí,
que em porti lluny d'aquí.
Que em faci despertar-me,
quan el sol vulgui sortir.
Començar de nou amb mi,
més fort i decidit.
Buscant una paraula,
que dibuixi un nou destí.

Si fossis amb mi...

Abraçar-te sense por,
sense buscar raons.
Deixant que el meu somriure,
surti a ballar amb el món.
Vull sentir-te més a prop,
i aprendre dels errors.
Vull tenir-me, vull cuidar-me,
no vull perdre allò que som.

Si fossis amb mi..,

Si fossis amb mi,
si fossis amb mi...

Més enllà del món

Portem més enllà de les paraules,
fem de l'enyorança un raig de llum.
Portem més enllà del que esperàvem,
fem de la tristesa un lloc més just.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

Recordar qui som,
per escriure un nou camí,
tan lluny d'aquí.
He perdut el nord,
dibuixant un nou destí,
tan lluny de mi.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

He deixat la casa buida,
per no tornar-hi mai més.
Trobaré a faltar aquells dies,
discutint pel que no em fet.
I diguem si és tan fàcil,
tornar-nos a trobar.
I diguem si és tan fàcil,
tornar-te a desitjar.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

Més enllà, més enllà,
Més enllà del món.
Més en enllà, més enllà,
Més enllà, més enllà,
Més enllà, més enllà,
Més enllà del món.

Més enllà del món.

Dos desconeguts

Com dos desconeguts,
que marquen el seu pas,
avui et veig tan lluny.

Tan desapareguts,
quan no trobem el mar,
buscant un raig de llum.

Com aquell nen tossut,
que ja no vol canviar,
pensant el que em sigut.

Se que no t'he perdut,
però no pot funcionar,
avui et veig tan lluny.

Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.

Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.

No, oh, oh...

Només amb tu

Obre la porta del cel, on les paraules volen. Només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Ha sortit el sol mentre parlàvem,
i hem aconseguit que pari el temps.

He rigut com mai havia pensat,
m'he sentit d'allò més desitjat.
Hem jugat a ser interessants,
I hem passat mil hores a aquell bar.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Mai he sapigut el que pensava,
l'estimat desmesuradament.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Només amb tu els dies son més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.
Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Fets a mida

Tu tan cridanera i sense paraules,
jo callat i tu mirant endavant.
Tu que ets més de bar demanes un altre,
jo que vull marxar, et miro emprenyat.

Tu tan impacient i desordenada, jo tan orgullós i despreocupat.
Tu desfàs el temps amb una mirada, jo que no se com...
Torno a començar.

Tu que has oblidat que ets tan despistada,
jo que sóc tossut, segueixo enfadat.
Tu tan incoherent quan rius encantada,
jo tan presumit davant del mirall.

Però t'he trobat caminant al meu costat,
donam la mà, farem del temps eternitat.

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Torna a ploure i se que és per nosaltres.

No hi ha ningú

Com el silenci dels teus ulls,
com la mentida quan no hi ha ningú.
Sóc un record entre la gent,
sóc la paraula que s'emporta el vent.

Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú.
Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú que ens escolti.

Que ens escolti...

Com el silenci dels teus ulls,
com la mentida quan no hi ha ningú.
Som el tresor que vol la gent,
som la paraula que s'emporta el vent.

Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú.
Ja no hi ha ningú,
ja no queda ningú que ens escolti.

Ja no recordo el que vam sentir,
una mirada per trencar el destí.
Ja no recordo qui ho va decidir
ja no queda ningú per cuidar de mi.

Per cuidar de mi...
Per cuidar de mi...

La teva

He despertat pensant que somiava,
buscant el sol i un raig de tardor.
M'has preguntat si encara esperava,
tan sols respon i diguem que som.

T'he desitjat escoltant com parlaves,
i t'he buscat en més de mil llocs.
Avui he somiat les teves paraules,
i t'he esperat sense saber on dorms.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

He dibuixat cada traç a mà alçada,
me imaginat arrancant-te el vestit.
Avui he robat un tros d'esperança,
i t'he trobat tornant de Madrid.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

He despertat pensant que somiava...

No timdrem perdó

Mira, mira com et miro.
Mira, mira com em moc.
Mira, mira com camino.
Mira, mira però no em toquis,
no tindrem perdó.

Cada minut serà un segon,
no tinguem pressa, no tinguem por.
Cada mirada serà un sol mon.
Aquesta nit no tindrem perdó.

Mira, mira com et miro.
Mira, mira com em moc.
Mira, mira com camino.
Mira, mira però no em toquis,
no tindrem perdó.

Si les mirades matessin,
ja estaríem morts,
si les mirades cremessin,
ja ens hauríem fos.
Si les mirades parlessin,
ja ho sabrien tot.
Mirem però no em toquis,
no tindrem cap perdó.

Si les mirades matessin,
ja estaríem morts,
si les mirades cremessin,
ja ens hauríem fos.
Si les mirades parlessin,
ja ho sabrien tot.
Mirem però no em toquis,
no tindrem cap perdó.

Trobaré

Que les llums es fonguin,
que s'apagui el sol.
Que el meu cel s'enfonsi,
que avui cremi tot.

Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,

Que les llums es fonguin,
que avui surti el sol.

Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,
Trobaré de seguir cantant al món,
trobaré de seguir cantant al món,

Els dies son més fàcils,
quan cantes amb el cor.
Que les llums es fonguin,
que s'aturi el món.

Detalls

Quan salten els ploms de la ciutat,
o et quedes adormit en el sofà.
Quan una paraula et fa tirar endavant.

Vinc a parlar dels petits detalls de la vida,
per convertir-los en part d'una cançó.
Vull recordar la llum del teu somriure,
o el meu reflex en algun aparador.
Com el bitllet en alguna jaqueta antiga,
quan un viatge té el nom d'una cançó.
Com la trucada que mai esperaries,
tan encantat quan seus mirant el foc.

Quan salten els ploms de la ciutat,
o et quedes adormit en el sofà.
Quan una paraula, et fa tirar endavant.
I sembla que el món s'hagi aturat,
i guardes l'olor d'aquell instant.
Agafes aire, i rius mig d'amagat.

Vinc a parlar dels petits detalls que em fan viure,
per convertir-los en part del que sóc jo.
Com una nit en bona companyia,
o aquell secret que avui ja sap tothom.

Si et tinc asseguda al meu costat,
i creus veure-ho tot des del terrat.
Quan una mirada, et fa sentir estimat.
I sembla que el món s'hagi aturat,
i guardes l'olor d'aquell instant.
Agafes aire, i rius mig d'amagat.

Cada petit detall serà un instant per recordar,
cada moment serà un tresor.
Cada petit retall serà un instant per respirar,
desfent el temps a poc a poc.