M'ha passat a mi

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu eres allà, i no m'ho podia creure,
Volia explicar-te, totes les meves emocions.
Veient els teus ulls, que no em miraven a mi,
Ja estava cansada, de tot el que podia succeir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els errors i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu t'explicaves, i jo vaig entendre
Que allà on tu anaves no era el millor lloc per mi
Veient els teus ulls que no
Em miraven a mi,
Ja estava cansada i no ho volia repetir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els erros i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi
Les darreres llàgrimes vessades, són llàgrimes del record,
Les primeres eren de por, després llàgrimes de dolor.
I des d'avui, són llàgrimes d'un record llunyà...

Alguna cosa m'ha passat a mi

Se'ns ha acabat

Perquè serà, que dormo amb tu sota el coixí,
El meu cos atrapat a dins d'un llit.
Un altre cop has de fugir d'aquí, fugir de mi,
És el destí que separa a dos amants fins a l'oblit.

Jo he esquivat el que tu em deies d'amagat,
Per no sentir tot el que tu feies per mi,
Tots hem jugat però el joc, se'ns ha escapat, se'ns ha acabat,
Tu vols compartir, allò, que jo, no vull, per mi.

Llums intermitents d'un mòbil silenciat,
molt sol·licitat ple de bústies inexistents,
Que encapritxat, no para de sonar,
l'última nota i un missatge més de tu, de mi de res, de res.

Se, se, se'ns ha acabat…

Decisió

Ei, ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió, fermesa i convicció
Ei, ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió, fermesa i convicció i em dic.
I em dic no hi pensis més, que se't desborda, i cau avall, tot cau avall.
No hi ha prou mans per agafar-te a aquestes cordes per trepar uns murs tan alts.
I t'he de dir que jo et busco, però no et trobo, on t'amagues?
I On ets i on ets i on ets? Diga'm on ets, jo et vindré a buscar!

I agafat fort, agafa't fort! Planta els peus a terra ferma
Agafa't fort, agafa't fort agafa't fort! La lluita interna sols comença
Aah... i tu ets aquí, aquí amb mi...
Aah... i tu ets aquí, ets amb mi però ets aquí... amb mi...

I et dic troba el que vols, surt a buscar-ho i a cada pas, fas un pas més
Ni el vent més fort pot desviar la trajectòria de la fletxa del guerrer
I t'he de dir que jo et busco, però no et trobo, on t'amagues?
I on ets i on ets i on ets? Diga'm on ets jo et vindré a buscar!

I agafat fort, agafa't fort! Planta els peus a terra ferma
Agafa't fort, agafa't fort agafa't fort! La lluita interna sols comença

Ei ei, tu, tu, sóc tot consciència, et parlo de decisió fermesa i convicció, ei, ei, tu, tu sóc tot consciència i em dic... (pont percussió)
La raó que tens per triar, per decidir, és un dret no afegit molts cops condicional i complicat.
La raó que tens per triar... és un dret no afegit...
Ei Ei tu, tu, sóc tot consciència et parlo de decisió, fermesa i convicció, la lluita interna sols comença.

La porta

Digue'm el que no entens,
vull viure aquest present,
per mi és un bon intent.

Des d'un primer moment
veient-te entre la gent
vaig començar a somiar eternament.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

De la mà.
Ets cec, no sents, no vius, no vols agafar-me de la mà.

Entenc tot el que veig, el que visc quan tu no hi ets,
quan has decidit marxar i així amb el temps tornar-nos a trobar.
Però, nen, diga'm què fas, amb qui vas, com t'ho fas.
Quan de mi ho has volgut tot m'he cregut capaç de tot,
d'estimar sense voler, fer un petó sense pensar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.
M'ho ha recordat el temps, que sempre es fa esperar.
Has fet volar les mans al cel quan no he tingut ales per saltar.

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.

Tanques la porta. No m'obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d'esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

Ocells a mitjanit

Escric amb tu el meu futur
-que ho hem tornat a fer-,
tu escrius amb mi i ho veus així
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Comptem el temps i es fa de nit
-que ho hem volgut així-,
però estem aquí sense fugir
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Com llumins molt lluny d'aquí
que cremen sense entendre el perquè de tot, de tu i de mi.
Han escoltat les nostres veus,
sords i muts hauran caigut per sempre
en l'oblit, retrobats més enllà del que hem viscut,
del que hem pogut pensar.
Hem après a no preguntar.
Digue'm tu com es fa això d'estimar.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir,
ens en fem càrrec que no ho hem volgut així, no.
Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir.

Ens hem cremat però ja queda en el passat,
que tu i jo ens hem estimat.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

La frontera

Vull moure'm lliurement per tots els continents,
allà on em porti el vent, sense aturar-me.
Deixant enrere els murs que atrapen cos i ment,
amb esperit invencible i combatent. Sense aturar-me.

Enemics de la frontera, salta o espera.
Enemics de la frontera, salta, corre, escapa
sense anar enrere.

Ha arribat el moment de córrer més que el vent
cap un nou món, ningú t'hi espera.

Enemics d'allò que ens desuneix, que ens divideix d'allò que ens fa patir.
Que el que no vols per tu no ho vulguis per ningú. Tampoc serà per mi.
Enemics de tot allò que resta a la suma, de la diferència de l'oblit,
de donar l'esquena als qui donen la cara, als que la vida paguen cara
escapant de la misèria humana.

Enemics de la frontera, salta o espera.
Enemics de la frontera, salta, corre, escapa.

Chen la conmoció (El tro)

Si perds el que més estimes,
no ho persegueixis,
tornarà per pròpia voluntat.

Escolta com parla amb boca greu
el tro des del centre de la terra
i celebra que hi ha una dimensió
intangible per als teus sentits virtuals.

Somriu o vincla't en platges eternes,
i retira't als nou turons blaus
quan amb glavi sever vinguin
els dies a emportar-se't la bellesa.

Per sempre

I em desfaig de dignitat,
el rebuig passa la llista on tu ets a prop.
Per què em crides i et preguntes
quan has despertat d'aquest morbós malson.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Vius encara d'un passat llunyà,
la penombra et persegueix, no hi pots lluitar.
No és tan fàcil veure-hi clar,
que de tants petons robats t'has desgastat.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Prou

Prou, ja en tinc prou de fictícies mentides.
Prou, que jo sé que em vull creure la vida.
Deixa'm fer salts que me'n vaig i cec mira
com m'allunyo d'un aparador gris.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

Deixa'm volar. Noves ales de volar més alt.
Vull retornar a sentir dins la meva pròpia pell.
Treu de dins teu qui dicta tots els pensaments.
Sento el batec com redobla al centre del meu pit.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

S'escriu la Història

Va passar en altres temps.
La foscor va anar creixent dins teu,
de cop vaig anar desapareixent.

T'he oblidat.
Com pots pensar.
Ara ja per sempre més estàs
formant part de la història d'un passat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Jo he canviat.
Sempre m'has buscat.
El temps està fet de moments, instants,
constantment tot es va transformant.

S'ha fet clar,
i ja és massa tard.
Formem part d'aquest destí que amb mi
vas compartir, però et recordo lluny d'aquí.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

S'ha acabat,
i ara he renunciat.
Puc donar-te tot el que no tens
però el que vull no ho trobo al teu costat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Em sento bé

Ocells volant lluny, tu saps com em sento.
El sol al cel, tu saps com em sento.
Brisa a la deriva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Peixos al mar, tu saps com em sento.
Rius corrent lliures, tu saps com em sento.
Flors als arbres, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Estrelles quan tu brilles, tu saps com em sento.
L'olor dels pins, tu saps com en sento.
La llibertat és meva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Bandera blanca

Obrint els ulls despertem en un món on res no està clar.
Emocions, devocions queden preses perquè ens fan callar.
Quan la tragèdia es perdrà i podrem conviure en pau?
Sota terra les armes de guerra volem silenciar.

La terra és de tots, ens recorda el que som, ens retorna el que fem.
Volem ser capaços d'entendre'ns però no ens escoltem.
Encara no hem despertat ni hem trobat la clau
per mostrar-nos tal com som sense por a ser ofegats.

I en el cel banderes blanques que van onejant,
i les terres ni teves ni meves, s'acaba el combat.

Obrint els ulls despertem en un món on no res està clar.
Emocions devocions queden preses perquè ens fan callar.
I així podrem avançar unint les nostres veus
per lluitar contra totes les guerres i tant foc creuat.

I en el cel banderes blanques van onejant…

Res justifica tota la injustícia que pots suportar.
Només els més forts sobreviuen per no renunciar.
Quan la misèria es perdrà i podrem conviure en pau?
Sota terra les armes de guerra volem enterrar.

I en el cel banderes blanques van onejant…

Temps

I vaig caminant enmig d'una ciutat ben adormida, que respira, respira…
Visc dintre meu, l'abandó d'una ànima viva i grisa, que respira, respira…
Ja sé que et tinc present en el pas del temps i d'aquest mateix dia, que respira, respira…
L'alè d'un calfred sec, que va esgotant els seus últims instants d'amor cec,
Que m'has donat, que t'he donat, que ens hem donat.

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps

I anar-hi anant, tot caminant, ja lliure del teu capritx,
Jo vaig marxant, ja vaig tornant, del teu encís i del teu encant,
I anar-hi anant, tot caminant, tot caminant i oblidant, el que de tu m'agrada tant,
del que tot sovint et xiuxiuejava abans,

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps.

Cendres

No ho dubtis, que no et falta pas la sort
Tot i així em dius que vius dies morts
Tot pren un nou sentit dins del relat,
que ple de mentides m'has deixat
Dins del meu mar gelat.

No t'enganyis, que per tu ha estat un joc,
No menteixis que has atemptat contra el meu esforç
D'oblidar que de mi n'has fet un foc apagat ara a contracor
Sols queda el fum encès,
Envoltat de cendres malmès.

I sé, que no et puc demanar res,
Jo i la bogeria d'un dubte que potser tu intuïes,
I saps que ho has ignorat,
que de tant amic fidel hem perdut les ganes de ser espies.