Bandera blanca

Obrint els ulls despertem en un món on res no està clar.
Emocions, devocions queden preses perquè ens fan callar.
Quan la tragèdia es perdrà i podrem conviure en pau?
Sota terra les armes de guerra volem silenciar.

La terra és de tots, ens recorda el que som, ens retorna el que fem.
Volem ser capaços d'entendre'ns però no ens escoltem.
Encara no hem despertat ni hem trobat la clau
per mostrar-nos tal com som sense por a ser ofegats.

I en el cel banderes blanques que van onejant,
i les terres ni teves ni meves, s'acaba el combat.

Obrint els ulls despertem en un món on no res està clar.
Emocions devocions queden preses perquè ens fan callar.
I així podrem avançar unint les nostres veus
per lluitar contra totes les guerres i tant foc creuat.

I en el cel banderes blanques van onejant…

Res justifica tota la injustícia que pots suportar.
Només els més forts sobreviuen per no renunciar.
Quan la misèria es perdrà i podrem conviure en pau?
Sota terra les armes de guerra volem enterrar.

I en el cel banderes blanques van onejant…