L'ona

Vam cantar al vent de llevant, al sud valent,
de paper de paper, vam fer un vaixell.
Ei, càrrega al fusell, amb les
memòries que guardàvem baix la pell.

Mar Mediterrani, massacre cultural
vam desplegar la vela per tornar a navegar.
Afonàrem el rancor que va fer niu,
remàrem fort en contra del suïcidi col•lectiu.

Ben vius, ben vius, estem ben vius.
Al merder del poder resistim,
amb la mentida a la deriva,
solcarem, guanyarem, desobeint.

I una ona ferotge enmig del mar salvatge
impulsa aquest vaixell entre l'oratge
de lleis, reis, de bitllets, d'excés.
Serem pirates, sempre a punt per l'abordatge.

Torna, retorna la força de l'ona que erosiona,
farem nostre aquest mar que mai es conforma.
Dóna-li la volta, ballem a contra.

Far de rebel·lia que ens guia
i, fent camí, fem la victòria,
un vell acord, una nova melodia,
sempre a bord, a l'Auxili d'altre dia.

Res acaba, tot comença,
hem arribat a port i la ciutat és immensa,
l'ona es cola, poc a poc rebenta
aquells ciments de la vella València.

Sense pressa, juguem en calma tensa,
on no és qui guanye, és qui no es vença.
A l'horitzó es prepara tempesta,
tornem a la mar preparem la gesta.

Que una ona ferotge enmig del mar salvatge
impulsa aquest vaixell i per bandera
quatre barres, una calavera i un missatge:
serem pirates sempre apunt per l'abordatge.

Torna, retorna la força de l'ona que erosiona,
farem nostre aquest mar que mai es conforma.
Dóna-li la volta, ballem a contra.