Quan cau el sol

Entre les runes
de cases vençudes
escoltem com xiulen
les bales perdudes
Seguim amagades
sota les finestres
retrats de famílies
parets metrallades
Hi ha un nadó que plora
sa mare l'abraça
buscant noves forces
per córrer a les fosques
La nostra ciutat
ha quedat devastada
però seguim lluitant

Entre les neus
de grans serralades
encenem fogueres
sota les estreles
Ens han rescatat
les nostres guerrilleres
armades de vida
bales i esperances
N'hi ha una que em mira
patint en silenci
per la gent que estima
i ha quedat enrere
és la incertesa
que ens mata per dintre
però seguim lluitant

I quan cau el sol
de les nostres batalles
vencem la foscor
amb les antigues danses
som la torxa encesa
dels nostres ancestres
herència i memòria
de la resistència
I sobre les cendres
de tantes derrotes
seguirem alçant-nos
una, dos, mil voltes
la nostra victòria
seran els somriures
que han de venir

Entre les flames
del front de Kobane
resistim el setge
amb armes lleugeres
Sota un mur de foc
hem quedat atrapades
quatre milicianes
a les barricades
Però els nostres dits
en senyal de victòria
combatem la mort
sense esperar la glòria
només ens queden
unes poques bales
però seguim lluitant

Entre la ràbia
de barris en runes
un taüt de fusta
carregat als muscles
Cares esgotades
de tanta barbàrie
caminen callades
però mai derrotades
Unes àvies criden
Visca la guerrilla!
Volen les banderes
i els pètals a l'aire
és el dolor
que conviu amb nosaltres
però seguim lluitant

Entre les flames
del front de Kobane
resistim el setge
amb armes lleugeres
Sota un mur de foc
hem quedat atrapades
quatre milicianes
a les barricades
Però els nostres dits
en senyal de victòria
combatem la mort
sense esperar la glòria
només ens queden
unes poques bales
però seguim lluitant