25 d’octubre 2019

A ritme de cançons




D'una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons a ritme de cançons.

Que no tot en la vida
se li pot prendre mida.
Que no importen alguns si podem estar junts.
Podem estar junts.

Si els carrers s'omplen de gent
no hi ha res més que tingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Repassem les vivències
més nodrits d'experiències.
La gent que hem conegut que ens porta a un nou futur.

La més mínima essència
és trobada amb paciència.
Per ser feliç només cal estar amb aquell que s'ho val.
Aquell que s'ho val.

Si els carrers s'omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s'omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s'omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.