Malgrat tot

Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser.

No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulneralbes si de sentiment es tracta.

Sé que tot arribarà,
visc enamorat d'instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.

Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.