Les silenciades

Set del matí, s'aixeca Marta,
Fa fred en gener i està molt farta,
D'aguantar al bar on treballa humiliacions,
Prepara cafè i somia en altres mons.
Hui la jefa l'ha renyada perquè sí,
Es menja l'orgull i pensa en fugir,
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure,
En pagar el lloguer, sobreviure.

Isa treballa a un supermercat,
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat,
Si se n'adonen, al carrer,
Necessita el sou i pagar bolquers.
Passen uns mesos, l'amo la crida,
A Isa l'acomiaden, puta vida,
Costera cap amunt per trobar faena,
No ens deixen ser mares: la nostra condemna.

Són les oblidades, les silenciades
anònimes, les que no són escoltades,
són a les que callen les veus,
són les quotidianes que ningú veu

Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet,
És el senyoret amb mirada de desig,
Fuig de pressa, llevant-se del mig.
La pobra no pot evitar el plor,
Per l'assetjament,per la humiliació.
Es sent maltractada, li fa mal el cor,
Que em tracten així és una aberració.

Carme és mare, treballa a una botiga,
Matí i vesprada, horari que fatiga,
Quan arriba a casa no descansa, que va,
Ha de fer el menjar, netejar i planxar.
El seu home relaxa de la dura jornada,
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba,
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà,
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa.

Són les oblidades, les silenciades
anònimes, les que no són escoltades,
són a les que callen les veus,
són les quotidianes que ningú veu

Heroïnes sense capa,
En les ombres del sistema que ens atrapa,
Que amenaça, trepitja i amaga,
Llinatge que mai s'acaba.
Generació de dones lluitadores,
Filles, mares, iaies, fortes,
Esquenes trencades, patriarcat,
Femelles insurrectes, coratge desbocat.