Quan tot és cert

Sabies el nom de cada estrella.
Parlaves de planetes
que poca gent coneix.
T'adormies mirant per la finestra
i tornaves de galàxies
perdudes enmig de l'univers.

El món et mirava i som-reia.
Els nens et dibuixaven
amb un casc a sota el braç
i una nau carregada de profetes,
que s'enlaira enmig del fum
i s'endú un desig de cadascú.

En què creus quan tot és cert?
Quan el negre és un mirall.
Quan la vida pesa menys.

Com ens veus des d'allà dalt?
On el blau és tan intens
i el dolor es tenyeix de verd.

Aquí, tot bé. Passant els dies.
Ahir des del terrat
jugava a imaginar que fent senyals
de llum potser em veuries
i em vindries a buscar
abans que se'ns endugui el mar.

En què creus quan tot és cert?
Quan el negre és un mirall.
Quan la vida pesa menys.

Com ens veus des d'allà dalt?
On el blau és tan intens
i el dolor es tenyeix de verd.