Cançó per les dones

Quan els homes triguen massa
mai no en surt res de profit;
mon fill és fora de casa
fa tres dies i tres nits.
Així cantava una dona
sense voler-ho vaig sentir.
Quan me mira no me mira
i si em mira no me veu.
La meva veu el regira,
vull parlar-li i no li lleu.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Ja torna el temps de plorar,
sento una veu que m'ho diu
una veu que mai no enganya,
sols les mares la sentim.
Tantes voltes l'he sentida
com un corcó al fons del pit.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Pregau dones, pregau dones!
Què Déu senti els vostres crits...

Et vull veure

Et vull veure, seguint de prop on mor el vent
Et vull veure, fent cançons fins que no puguis més
Tinc una estranya sensació de no poder anar a millor
Però es que amb tu tot va perfecte
Et vull veure, igual que el primer dia aquí
Cantant cançons de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I es que tot ho fas tan fàcil com petit
Però tu et fas gran en vas fer dinou a mitjanit

Et vull veure al carrer a la porta de camí
Et vull veure deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a la televisió però no coneixen la cançó
Que fa parar boig sempre al teu cor
Et vull veure poc a poc però sense tenir por

Vine amb mi aquesta nit

Que et vull veure bufant las espelmes del pastis
Que et vull veure cada dia com si fos ahir.

Mandarines

No sempre es de dia o no queden pomes
o he perdut el ritme de les hores.
Menge moltes mandarines i aguante
però no em sobren les forces.

Des que tu faltes no vaig tant al cine
i han passat més coses que voldria dir-te,
per exemple que et recorde,
que aprenc a cuinar
i que em costa riure.

La mar guarda del naufragi mariners i tresors
i torna parracs i ossos de màstil.
L'amor sempre és un miracle però fa mal
quan els records retornen al cap
com tornen les ones.

Tinc alguna història que ha tocat al timbre
i una bici nova d'alumini
que m'ajuden i em fan moure,
respire però tinc ganes de ploure.

La mar guarda del naufragi mariners i tresors
i torna parracs i ossos de màstil.
L'amor sempre és un miracle però fa mal
quan els records retornen al cap
com tornen les ones.

Ja s'ha tancat la porta de la casa del cor
i en una caixa forta tinc la meua clau.
Qui saps si tens la forma per a obrir-la de nou,
però se tornes porta les pomes
i torna'm la còpia de la clau.

Els estudiants de Vic

“A partir d'ara els estudiants de Teologia i Moral hauran de substituir el barret de copa alta, àlies «tarot», i la capa, per la sotana i el barret de cresta com en les antigues universitats espanyoles.”

Què t'empatolles?

Que ho diu aquí! Que és una llei!

Ara ens volen disfressar! Amb sotana i una cresta!

Qui no té feina el gat pentina! Mira que vestir-nos com els de les “universitats espanyoles”!

El copalta em queda bé, no penso pas ser un gall!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc!

I sols seré un tros de ruc!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc,

sols seré un tros de ruc!

Va, prou de bromes! Brillo... que avui d’aquí poc al seminari el doctor Serra ens ha de llegir les notes.


No cridis el mal temps tu ara! Tu, Jordi, avidus gloriae, què en dius de tot plegat?

Que què en dic?

Amb lo tricorni en batalla
i l'esparracat manteu,
amics meus no em mirareu
sens esclafir la rialla.
És cert que podrà la canalla
cridar-me: “quiquiriquí!”.
Bé podrà riure tot Vic,
puix que resulta a la fi
que molts se riuen de mi,
mentres jo de tots me ric.

Visca la cresta!

Mira que és fluix i encara els agrada. Tu Cinto, tu que fas versos de debò, què hi tens a dir?

Que què en dic? Doncs que no n’hi ha per tant. “Als estudiants / Recepta”; amb aquest mètodo qualsevol tros d’ase pot ser un estudiantàs amb lletra grossa, sense mirar-se cap llibre.

Això és tret de les memòries de la tia Coliflor, i donat a llum per lo venerable Estirabec!

Si per sort tens un bon nas,
com los setrills i pebreres,
sense unes grosses ulleres
de casa mai sortiràs:
amb un cigarro aniràs
com la cuixa d’un cossaco,
i si acàs no tens tabaco
fuma boll o fullaraca;
que sens claus a la butxaca
també es pot fer el gran i el maco.

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Anque sigues més perdut
que una rata de femer,
diràs que et sobra diner
en lloc de cantar el cucut:
si en aqueix cas a un aureiut
pots fer saltar la xavalla,
deixa'l sense creu ni malla
sens escrúpol, que amb tal trama
mates la fam, i tens fama
d'un gran home i no de palla.

Ves sempre tot estirat,
com un ruc quan s'assoleia;
camina amb prosopopeia,
pompós i arrepetellat:
i anque passés Ponç Pilat
vestit de pontifical,
no et llevis lo gavadal
ni pel bisbe si passés,
puix ell és bisbe només
i tu pots ser cardenal.
Cocorococococ!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Paraules gasta estrambòtiques,
més que trucs dóna la pèndola,
i més que cap frare sèmola
de tècniques macarròniques.
Mots tal com:

Sàtrapa, vòmiques,
tòfona, àrnica, mandíbula,
tràpola, òfites, clavícula,
rònega, pàncrees, sístole,
antípoda, perisístole,
mànega, òrbita, canícula.

La botella de vi bo
porta penjada a l'esquena,
i en tenir un tropell o pena,
alçant-la fes-li oració;
si has de fer mai cap sermó
recorreràs rendit a ella
i atribuirà alguna vella
ton saber a l'esperit sant,
i serà el que et va inspirant

—què?!—

l'esperit de la botella!
Quiquiriquiquiqui quiquiqui!

Cocorocococo cocococ!

Cucurucucucu!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Coc! Coc! Coc, coc!
Coccorocococ! Coccorocococ! Ei!

Senzil

Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
I ahir vaig veure un home
Ben vestit, tot mudat
Donava fe que el món és boig
I encara més aquí a ciutat
Però tu parles el meu idioma
Quan arrufo el nas
Somrius, tot seguit volen
Neguits del meu passat
I el te que s'evapora
Mentre et deixes estimar
Fa un rosetó amb el raig de sol
Que ens va il·luminant
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat

Junts

Diga'm on vas
Balla al ritme del meu compàs
Diu la dita que tot el que fas tornarà
Dolços records
M'acompanyen cada moment
Soc un mal poeta però la veu
És amb mi
Quan acabi tot te'n en riuràs
Hem conegut la sort i la derrota
Hem fet cançons d'amor amb quatre notes
Ens hem sentit tant forts i tan idiotes...junts...
Hem superat moments insuperables
Hem estimat moments inestimables
No hi ha res impossible per nosaltres...junts...
Vesteix-te elegant
Vull que et sentis molt especial
Sortirem de festa i aquesta nit brillaràs
Avui soc aquí, l'endemà no se si vindrà
Soc un nou profeta dins d'un mar per explorar
Quan acabi tot ens en riurem...
Hem conegut la sort i la derrota
Hem fet cançons d'amor amb quatre notes
Ens hem sentit tant forts i tan idiotes...junts...
Hem superat moments insuperables
Hem estimat moments inestimables
No hi ha res impossible per nosaltres...junts...
La felicitat és un instant tan breu
Tan dolç i ple de foc, és un moment d'amor
No ens ho poden prendre tot
Tindrem una maleta plena de records
Acompanyant-nos cada estiu de port en port
Potser podriem haver-ho fet millor
Hem conegut la sort i la derrota...

Set mil dos-cents

Tenia ganes de viure per tot,
va agafar es seu primer avió.
As seu costat es va seure tothom,
ningú volia perdre's aquell vol.
S'enlairaven direcció el món,
eren 7.200 milions.
Però ella era s'única raó
per a no fer escala allà on baixessin tots. Es van fer bromes fins a caure redons,
eren amics amb moltes opcions. De veure sempre lo millor que hi ha,
dins ses persones que mai han cantat per a ningú, ara... jo cantaré per a tu.

No s'esperaven veure com es motor,
explotaria també un aleró.
Ses mascaretes van sortir de cop,
ell l'abraçava per tenir-la a prop.
Holanda els veia passar per damunt
sense pensar resaven fort tots junts.
Si una pregaria pot arribar al cel,
esper aquesta sigui amor fidel. Ell va pensar que era es millor moment,
per demostrar què vol dir conseqüent. Es va posar a tocar es comandaments,
botons i llums de colors diferents.
Direm miracle direm es destí,
però ses rodes van tornar a sortir Van tocar en terra i ell va dir per fi
puc dir que entenc lo que estimar vol dir i ara sí... lo que sent cantat sona així.

I as final, ses paraules vaig trobar:
Me'n vaig, espera... un dia més, espera...
M'agradaria... estar just allà on es teus ulls volen mirar.

Abans

Començo a pensar que no vindràs amb mi,
encara que em diguis que sí.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Segueixo pensant que mai tindràs ningú
que t'entengui com t'entenc a tu.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Havent sopat

Deixes la porta oberta
Totes les coses llestes
Els primers amics va arribant
Gent que no pensaves veure
Junt amb els amics de sempre
Reprenent converses especials
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat
El llibre blanc a un lloc visible
Amb versos que tots coneixen
Tot girant planes a l'atzar
Cançons genials, temes que et sonen
Ben triats, velles i noves
I si algú s'animés a ballar
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat

Desig i amor

A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t'amagues pel bosc.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.
Ni tot el mar podrà apagar l'amor,
ni podrà arrossegar-lo cap riuada.

Sovint solo perdre'm
anant a collir flors.
Les que no vull bé trobo,
les que voldria no.

Em dóna una besada
als llavis amb candor.

Té els ulls de coloma,
té els llavis de llir.
Li'n dono una rosa,
l'agafa amb delit;

n'hi demano una altra:

vine-la a collir.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Ses galtes són com eres
de plantes aromàtiques.
Els llavis lliris vermells
que vessen dolls de mirra.

Son pit és un ivori,
esmaltat de pedreria.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Vine amor meu, anem al camp.
Farem nit en un poblet.
Vine amor meu, anem al camp.
Allà et donaré l'amor.

Bombolles

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d'aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d'agafar,
se't fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l'has bufat
o ho has somniat!

Innocents

Vull agafar-te la mà i retrobar el camí
Vull dur-te amb mi fins la fi de l'univers
Vull caminar sense pors i atrapar el destí
Vull viure així fins a la fi dels temps

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
Som viu encant
Som innocents

Vull levitar fent l'amor i acabar embogint
Vull adormir-me sentint la teva pell
Vull despertar-te amb petons i escoltar el teu pit
Vull ser feliç i no patir mai més

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
I amb viure ja ho tinc tot
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
Som viu encant
Som innocents

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant

Vine al meu regne
Viuràs un esclat de vida immens
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
I amb viure ja ho tinc tot
Som aires de festa
Som aquest instant
Ho sé
om viu encant
Som innocents

Teranyina

He estat espiant-te enmig de la foscor
Tres dies sencers sense dormir
Em cauen les parpelles però tot segueix igual
Dins el somni tornes a ser amb mi

Teranyina cristal·lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l'arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Cau la pluja fina i em surt sang del nas
Prendre decisions et fa valent
Però com puc refiar-me dels meus sentiments
Si sempre canvien constantment

Teranyina cristal·lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l'arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Un refugi que amb els dies empresona
És horrible no poder fugir.

L'adéu

En un racó
del teu calaix
i cau un tros
trist de paper:
no sé si sabré
explicar-t'ho bé

en uns rostolls
d'un ametller
al soc d'un bosc
o en un paller
no sé si sabré
què és el què et diré

en un camí
ple d'esbarzers
en un bell pi
un llamp caigué
no sé si sabré
què és el què he de fer

en un camí
que no sé on va
et dic adéu
al teu davant
no sé si voldré
no sé si en sabré

m'enterraran al teu davant
no sé ben bé com m'ho prendré
no sé si sabré
no sé si voldré
no sé si podré
no sé què he de fer

Diuen

Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l'he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l'aigua
immòbil el silenci
d'aquella que no sé
si sóc.

Que el foc emporpri
l'hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.

M'has robat lo fruit

Barregen nostres cors sa dolça flaire
com flors d'arbre gentil
bressades a petons pel mateix aire,
l'aire de maig i abril.

Té els ulls de coloma,
té els llavis de llir!
Llaviets i galtes
a punt de florir.
Lo beset n'és dolç,
m'has robat lo fruit.

La gent especial

Tant si és bo com si no
Cregués que jo he esperat
Tant de temps tot dormint
Tant de temps meditant
Que si es verd, com si és blau
Com si és groc, com si és roig
Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig
De viure, de jeure al prat
De seure en la immensitat
d'unes hores quan no és fosc ni és clar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
I ma germana m'explica
Que de petita
Somniava de tant en tant
Que una fada volava
Fins al seu davant
I li deia que les coses
Van més ràpides que el llamp
I és bonic perdre
Com tan bonic és guanyar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
Però jo no venia a cantar
Jo venia a escoltar

Des de baix

Diuen que hem de mirar més per nosaltres,
hipotecar el futur per una casa,
tancar els ulls i esperar que el dia acabi.
Currar, dormir, menjar i pagar, no mirar més enllà.

Pensen que ens rendirem al seu negoci:
explotar productors sense que es noti.
Seguirem avançant, cap pas enrere.
Sincronitzar la dignitat, és solidaritat.

Som la xarxa dels invisibles,
construïm des de baix noves fites.
Som els somnis imprescindibles,
immigrants de vides impossibles.

Som victòries inamovibles
de revolucions infinites.
Som consciència indestructible!

Volen traçar una línia que ens separi,
però treballem per fer reviure el barri.
De punt a punt sumem noves victòries,
creem el poder popular, nascut de la unitat.

Parlem d'organitzar-nos pel trajecte,
que l'esforç col·lectiu faci l'efecte.
Cridem 'no passaran', fills de la història!
Tenyim un cel de roig intens, l'amor d'un nou combat.

Festa de qui menja humans

Vaig cap a un funeral
S'ha mort una rata
Vam tenir amistat
Veig tres rates plorant
Damunt una tomba
De fems i pedaç

Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Merda! Ses rates m'agafen
Són altes com arbres
I fortes com cabres
Que cony volen de jo
Me tiren a un racó
Ei Bep! tu per aquí
Joder ja no tens dits

Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Sembla que esperaran a diumenge
Ni puta idea de perquè
Però les sent grinyolar

En Bep xerra de llum i sortides
Mirant com te ses ferides
Millor estaria callat

Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Si surt d'aquí promet ser un servidor de Déu
Escamparé es seu nom i no em sabrà greu
Benvinguts a sa festa de qui menja humans

Cinc anys i encara me donen
Menjar faig 100 quilos
Amb sa carn mai fan bromes
D'en Bep hi queden ets ossos
Me'n vaig per fi arriben
I m'arrabassen a trossos

Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans
Benvinguts a sa festa d'es meu funeral
Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans

Ie, el de l'oli!!

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Les olives estan per a plegar, el fred les ha fet madurar.
Agafa el tendal, les vares i el sac, els cabassos i ganes d'ajocar.

Les oliveres estan plenes, perquè enguany ha plogut molt,
les he esporgat a base de bé, i els plegadors estan fets.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Fica collons i amorra el llom, no em sigues senyoret,
que a l'hora de sucar l'oli tots som els primers.

Baldadet, m'he quedat baldadet, però a l'almàssera vaig content,
les olives estan plegades i l'oli refinadet.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

Les olives estan per a plegar, el fred les ha fet madurar.
Agafa el tendal, les vares i el sac, els cabassos i ganes d'ajocar.

Les oliveres estan plenes, perquè enguany ha plogut molt,
les he esporgat a base de bé, i els plegadors estan fets.

Ie! El de l'oli, el de l'oli ja està ací.

El salt

Dóna'm la mà
entre els dos farem un salt
fins la cabana
fins arribar al punt més alt

tens una força
mai a ningú faries mal
però si pertoca
pots arribar a ser mortal

dóna'm els ulls
per poder mirar
com tu em veus
no ho fas com el mirall ho fa

bufa'm la vena
que tinc incrustada al cap
deixa'm l'esquena
per a poder-hi arribar

Alerta muntanyeses

Dels nous festejadors, guardeu-vos-en donzelles, que és del primer amor d’on ve la flama vera.

Alerta, alerta, alerta muntanyeses.
Alerta, alerta, alerta muntanyeses,
les que teniu los llavis
de color de maduixa,
de gust de sucre candi.
Alerta, muntanyeses.

Si n'era una donzella
bella com cap n'hi hagi,
que tot venent maduixes
ne rodava pel barri;

si n'era una donzella
bella com cap n'hi hagi,
tot rodant per la vila
un hereu va parlar-li:

“Me'n donaries una
per eix anell de sàfir?
Me'n donaries una?”

“Portau-vos-les-en totes
mentres una n'hi hagi.”

“No m'agraden d'aqueixes,
oh ramellet de dàtils;
una altra jo en voldria
que més que totes valgui;
per purpurada i fresca:
la que dus en tos llavis.”

Alerta, alerta, alerta muntanyeses...

“Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
fent-li veure la joia
i de guanyar lo fàcil.
Amb festes i més festes
pregant-li sens cansanci,
lo llavi de maduixa
poguí petonejar-li.”

“Móres
se m'han tornat los llavis
quan aquí de maduixes
solia el tint mirar-m'hi.

Ai! Que m'ha emmetzinada
lo petó d'aquell gànguil;
ai! Que sa negra boca
m'ha comanat son hàlit.”

Son hàlit!

Buagh!
Alerta, alerta, alerta muntanyeses...

Alerta —muà!, muà!— muntanyeses! Muà!

Eterns

Saps que la vida cura ferides
noves o antigues, però mai les oblides
Quan les abrigues cauen adormides
Cantes i esperes alguna sortida

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.

Ara respires, mentre van arribant
Aires que tornen que ja coneixies

I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant

Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

Novembre

Riuràs per força
entre olors de pixum,
enmig de crits d'alcohol i ampolles,
d'una nyonya gris.

És nit de sants,
nit de fred i guspires,
nit de dol, xim-xim,
Ding-dong, ding-Dong!
Nits de sants,
de morts i difunts.

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d'encàrrec,
principiants a mesells.

Nits de foc ,
nits de fang i castanyes .
nits de farts,
nits de boira i desguàs.
Nits de bars de merda en un sac.

Ram rampataplam!
Quin aviram!
Ram rampataplam!
Novembre sant, em cous.

Cent trons que esmolen l'eina,
estriparan el cel, cels.
Cent manyocs, tots fills de gleva,
ben junts per cremar els déus, déus.

Enmig de pluja,
preludis de l'hivern.
Nits de cor agre,
de gaites i esbufecs.
Cinc nits d'autista,
d'antics amics
Cinc nits, cinc tous.

Ei noi! No cal que espantis mosques.
Ei! Girona fa olor a sants.
Ei noi! Guaita l'arcàngel.
Ei! Girona és immortal!
Ei noi! Girona és imortal!

Dos cops, no tres,
com ens deia el frare.
Amb dos cops n'hi ha prou
Dos cops, no tres,
tanta tifa embafa.
Amb dos cops n'hi ha prou.

Mariner

Açò era un mariner que no sabia nadar
Tenia un llaüt gros per plantar cara a la mar
Un dia de tormenta va sortir a pescar
Cinc boques no són poques boques que alimentar

Sa dona no ho volia: "queda amb jo fins demà
Farem una ensalada de clovees i pa"
Es fi mes gros sabia el que pensa es papà
No ho pot canviar es mal temps
No ho pot canviar sa mamà

Bé que ho sap quan sigui mort podrà surar

Quan érem a 100 metres de sa costa es papà
Mirant enrere veia a na petita plorar
Entre ses mans tenia aquell cosset de pedaç
Aquell cosset banyat que es meu papà va pescar

Jo era es seu fi gros i me sentia especial
Tenia es mateix fall no sabia nadar
Mon pare sempre deia: "se que tu n'aprendràs
Ses coses bones passen quan tenen que passar"

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer gots d'aigua ets oceans

Ses oles ens tapaven com si fossin llençols
Sabíem on amaven i que estàvem tot sols
Sa por mai es prou grossa quan perilla s'amor
Faràs tot lo possible per salvar a qui més vols

El vaig veure dins s'aigua era un punt diminut
Sabia que el perdria si esperava un minut
Em vaig tirar de peus dins aquell negre profund
Qui sap si tornarem a poder veure es sol junts

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer inquietar ets oceans

Sa mort ens saludava i convidava a sopar
Dever m'agradaria però avui ja he fet plans
Tenc que salvar a mon pare tenc que moure ses mans
Ses cames rompen s'aigua i me deixin pujar

Vam despertar perduts damunt s'arena suau
Banyats però contents a s'Albufera de's Grau
Ses coses bones passen quan tenen que passar
I jur que jo he nedat com deia sempre es papà

Bé que ho sap ara tots dos podem surar
Bé que ho sap et vam guanyar Senyor Oceà

Lilith

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

No es delicada ni aspira a ser una princesa.
Ni submisa ni insegura si ha de dir el que pensa.
Lilith escapa del rol que a l'home li interessa
i trenca amb prejudicis que només són violència.

Lilith no és trofeu ni es deu a un home per seguir de peu.
Lilith no calla si li alcen la veu.
No serà pas un tio el que la faci més dona i
mai serà un objecte al que li puguin posar preu.

Lilith està gorda segons les talles del zara.
A l'imbècil que la insulti li rebentarà la cara.
Lilith s'estima i s'accepta com és
però a voltes pateix perquè sent que no encaixa.

Lilith rep insults entre els blancs per ser negra.
Lilith és el blanc d'una societat infecta.
L'assalta la poli en batudes i la volen deportar.
Perquè és pobra i no els interessa.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith és la força de moltes generacions.
Són les dones lluitadores que mouen el món.
Lilith és orgull i dignitat, ja ho diu la bíblia:
Insubmisa deixa Adam, renuncia al paradís per ser lliure.

Busca-ho als llibres.
Lilith és la bruixa que del foc en sortí viva.
Somrigué i digué que res no pot als de sang lila.
Irreductibles. Lluiten per la causa feminista.

Lilith sap que el cos és una arma política.
Provoca per ser com és i passa de les crítiques.
Lilith es desmarca del feminisme burgès
que també reprodueix la norma dicotòmica.

Lilith és la guerrillera kurda que alça el puny.
La bala que guarda. Abans morir que sotmetre's.
Lilith és molt sàvia i una cosa sap segur:
la vida és finita però la dignitat eterna.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Lilith no creu. Lilith és resistència.
Lilith torna els cops i mai no es deixa vèncer.
Lilith és orgull. És lesbiana i negra.
Lilith habita en totes les dones del planeta.

Miris on miris

Miris on miris on miris on miris és aquest món un deliri
Miris on miris on miris on miris
Quanta riquesa i misèria, quanta por i quanta histèria
Miris on miris on miris on miris on miris

No t'enamoris (represa)

I en Jacint, que no ha vingut?

Prou que ens pensàvem que era allà amb vosaltres.

Doncs nosaltres no l'hem pas vist.

Ni en Cinto, ni l'altre...

Segur que deu ser per algun racó amb alguna llibreta o algun llibrot, allà, cremant-hi els ulls i les celles. Es deu pensar que fent versos arribarà a ser algú; només perquè quatre vells de Barcelona li han rigut les gràcies.

Estranyot com és, segur que ja s'hi veu: “Jacintu Verdaguer: Poeta Nacional!”

Ep, que mon avi també en feia, de versos, i mira-te'l: porquerol tota la vida. Oh, i els porcs contents, eh!

No ha vingut, doncs?

Ahir dos ocells cantaven,
avui no ne canta cap;
ai, Roser, no tens espines
que al teu cor les has clavat.

Amorets són una herbeta,
amorets són una flor

—no t'enamoris...—,

que pels uns és tot espines

—pels uns és tot espines—

i pels altres tot olor.

No t'enamoris...

Va, espavilem! Deixem-nos de Verdaguers, Verdagars i Bordegassos.

I d'hereus de tres pessetes...

Això: i si no hi són, per ells farà!

Us portem unes floretes maques maques per donar-vos i encara se'ns pansiran als dits!

Boniqueta sou, minyona,

boniqueta com l'or fi,

bé en sereu més boniqueta
quan haureu dormit amb mi.

Si jo sabia, minyona,
la cambra on vós dormiu,

a genollons jo hi aniria
per veure quin llit teniu.

Los cantons d'aquesta casa
són voltats de fulles d'heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.

Cristina

Passeges sola pel carrer.
Saps que ningú d'espera.
Com un peix dins una peixera
dónes voltes per la nit,
sents el silenci del món adormit.
Quan surti la lluna sé que et trobaré.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

La nit és l'ombra del teu cos.
La nit és un nou dia,
no necessitem més companyia.
La nit és el teu llit.
Quan tots els llums s'apaguen, tu ets aquí.
Quan tothom es lleva, anirem a dormir.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

Cristina, la nit està feta per tu.
Cristina, si tu te'n vas no em queda ningú.
Porta'm per la nit.

Quants secrets guarden els teus ulls.
Ets filla del silenci.
Digue'm quin és el teu misteri.
Tu em tens el cor robat.
Cristina, no et puc oblidar.
Quan surti la lluna jo et vindré a trobar.

Porta'm per la nit
si vols és una mica d'amor.
Porta'm per la nit,
Cristina, no diguis que no.

Cristina, la nit està feta per tu.
Cristina, si tu te'n vas no em queda ningú.
Porta'm per la nit.

Sempre la mateixa cançó

Saps que no saps res, sé que així és com sóc.
Res és com el Rock.
Ningú és ningú per dir res, així mai canvia res.
Res és com el Rock.
Què escoltes collons! Mira que hi ha grups bons.
Res és com el Rock.
Desperta els sentits, ganduls de no vibrar.
Res és com el Rock.

No és temps per cançonetes ni freaks amb fals talent.
Mentre uns s'avergonyeixen, la resta no hi sent.
Les melodies infantils em fan sentir violent.
Mentre la gent somriu, ho passo malament.

Petrucci, Pornoy, Govan, Dickinson, Hetfield i Vai,
Sheehan, Johnson, Young i Bazaga.
Fogerty, Lennon, Starr, Mercury, May, Deacon, Frey,
Harrison, Walsh, Mccartney.
Sento l'ampli roncar, la "distor" amb aquell gra..
Res és com el Rock.
Millor cremar dins l'infern que perdre el temps cap al cel.
Res és com el Rock.

No és temps per cançonetes ni freaks amb fals talent.
Mentre uns s'avergonyeixen, la resta no hi sent.
Les melodies infantils em fan sentir violent.
Mentre la gent somriu ho passo malament.

Vens consumir cultura tot programant basura,
sempre la mateixa cançó...