Fer-te feliç

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc.
Que sigui tan fort que surti tot de dins.

Tot seguit, preciós,
viscut com si fos l'últim cop.
Seguint l'olor del segon visc,
estones blanc, estones gris.
Sembla ahir, quan s'envà
el sol un tros enllà del riu,
i neix i mor el que estimem
i estem aquí tan plens d'ahir.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que no ploris més, que puguis obrir els ulls.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que calli el destí i així puguis ser tu.

No sóc res, però tot,
en cada instant de respirar.
Si et canto, despullo allò viscut,
tot ben foll i ben il·lús.

Canto al temps, que fuig,
sempre aprofitant el bon vent
i a cada passa moro donant-he
trossets eterns, de vida plens.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que sigui tan fort que et surti tot de dins.

Que parli aquest cor tan ple de cicatrius,
de tot el que escombra, de tot el que viu.
Que la llum del sol ens aixequi més forts,
que passin els dies, que vingui la sort.

Sembla que en lloc de pensar et desfàs dins el moment,
et pot semblar que no però n'hi ha que sempre en volen més.
Uns rapapam pam, altres rupupum pum,
no deixen de ser bombes encara que caiguin lluny.

No vull que els meus diners matin famílies innocents,
ni pensar que treballo i estic treballant per ells.
A la merda els privilegis i a la merda el món segur,
no hi ha res pitjor que quan manen els curts.

Feliç, tot el que vull.

Perdut per aquí, perdut feliç,
perdut per tu, perdut per aquí.

L'aire va ple de tu,
el temps que fuig,
allò viscut.

Tot són preguntes

Tot són preguntes que mai tenen resposta
Tocat per no sé quina absurda mà, se sent un violí
Perquè et fa mal, d'això no hi ha dubte.

Passem el dia en una vella taverna
on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments que no tenen cap mena d'importància.

Podríem fer moltíssimes coses que no són res
Partint d'aquest principi tot és ara i res
Partint d'aquest principi...

Podríem fer moltíssimes coses que no són res
Partint d'aquest principi tot és ara i res
Partint d'aquest principi tot és ara i res

El calaix de la memòria

Ara puc sentir molt dintre de mi,
l'olor de pluja fina acariciant la terra que em va bressolà
des d'avanç d'infant, ella és part de mi
i sentir-me'n tant lluny em fa petit

Vam créixer entre rius, que banyen records
de tardes de diumenge, divagant sobre l'amor i l'amistat
sempre al teu costat, caminant plegats
compartint la innocència

deixa'm dir-te amic
els records dibuixen el nostre esperit...per dins

I la vida capriciosa, que em va allunyar d'allà
i se m'obren les ferides al pensar
que sóc d'un lloc d'on homes fem castells
per tocar el cel, no hi ha un lloc millor
i jo el vaig deixar enrere

Només tu i jo...amic només tu i jo
Només tu i jo

Ferit, per el pas del temps
si pogués tornar enrere abraçaria tot el que vaig descuidar
per poder emigrar buscant l'esplendor
efímera fortuna

Deixa'm dir-te amic
les cicatrius no sempre són de l'enemic
amic

només tu i jo...amic només tu i jo
només tu i jo

només tu i jo

Sants innocents

Ans ens si reia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost
Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!
Escarransit i amb baves com un jueu que ofen
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...

Houston

Algú s'inventa les paraules.
Algú em va dir que al sostre no hi havia res.
Amago l'aire dels pulmons dins un globus que s'escapa
i amb una corda es va aixecant tot el meu pes.

Ja m'ha caigut una sabata,
sobrevolant finestres, núvols i pensaments.
Potser l'alçada em torna sord o m'oblido d'escoltar-te,
potser la lògica l'escriguin altres lleis.

Quan el camí es faci llarg
recordaré la vista d'aquesta ciutat.

Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu.

El mapa no diu com s'hi arriba,
però la curiositat viatja en missió espacial.
Si l'aire es fa més fred aquí, potser trigo més d'un dia.
Millor que avui ja no m'esperis a sopar,
potser és millor que no m'esperis…

Quan el camí es faci llarg
recordaré la vista d'aquesta ciutat.

Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu…

I cada cop que camino vaig més lluny,
coordenades d'un espai/temps que hem perdut.
Aquí les coses ja no cauen pel seu propi pes.
Relatius com els dies que hem viscut,
teories que s'escriuen i es fan fum.
Aquí les coses ja no pesen el seu propi pes.
Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu…

M'agraden els colors

M'agraden els colors, les camises florejades,
turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus.
El negre no és el rei, només la mandra explica
que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar,
amb aquella mala llet que no se'n va.
Camino pel carrer amb la marxa posada,
m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Prendre el sol a cada cantonada,
treballar i que tot surti com pensava.
Comences un projecte i va súper malament,
no passa res, apetxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer
tots aquests personatges que no saben ni què fer.
M'agrada escoltar i també que m'escoltin,
m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai.

Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó.
Ara que els carrers estan de festa
Avui que el fred du tants records.

Ara que importen les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no ens permeten veure-us,
Ni podeu parlar
Ens teniu sempre al vostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l'esperança
que aviat sereu a casa
quan s'acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.

És el buit que et deixa comptar els dies,
i les nits tant lluny de casa, sense llibertat.
Sou homes de pau i us volem lliures.

Com queda al jersei un detall groc.
Vam dir que mai ens rendiríem,
Seguim dempeus i confiats
El vostre exemple és de fermesa i dignitat,
Us volem junts al nostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l'esperança
que aviat sereu a casa
Quan s'acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.

La paga de Nadal

Per què quan arriba desembre
a tots se'ns veu tan motivats?
La gent, amb pressa, prepara el pessebre
buscant likes pel seu Instagram

Brindem amb cava de la terra
Guardem un lloc pels canelons
I quan esperes que arribin les neules
la sogra et fa menjar el segon

Anem a celebrar que estem ben escurats
La Grossa ens ha deixat tirats
La fava ens ha tocat
com l'any passat
Doneu-nos la paga de Nadal

Anem a celebrar "que no estamos tan mal"
Tanquem per cap d'any el Luz de Gas
Que el bo d'en Baltasar
no faci tard
I ens porti la paga de Nadal

Doneu-nos la paga de Nadal!
Fum, fum, fum!

Jo sóc com tu

M'agrada com la vida va traçant els seus camins,
i que els nostres passos ens hagin portat aquí.
M'agrada el pas dels dies que ja ens ha fet germans,
i que els nostres somnis en el fons siguin iguals.

Entre el somriure i el plor,
sota la pluja i el sol,
compartim aquest batec,
i guardem sota la pell els mateixos sentiments...

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

M'agrada que les tardes amb tu se'm facin nits,
i com m'acompanyes quan el món es torna gris.
M'agrada quan els reptes ens fan treure el millor,
i que l'alegria sempre ens ompli de valor.

Entre el somriure i el plor,
sota la pluja i el sol,
compartim aquest batec,
i guardem sota la pell els mateixos sentiments...

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

El dubte ataca però l'esperança ens guarda.
Les forces ens fallen però els esperits no es cansen.
Si em cantes, si em balles, sento que el temps
s'allarga.
Les ombres s'apaguen i pugen com les nits de la llum
del matí

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

El tren del temps

Les últimes pàgines d'un llibre.
Sentir la pluja sobre la pell
I veure com desperta el dia.
Fer-te l'amor després de tant de temps.

Del mig de la runa arrencar l'alegria.
Sentir que portem a dins els Déus.
I contra el mur morir-nos de riure.
Ser iguals vol dir ser igual de diferents.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
i la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
i que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
i el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
que tot valgui la pena.

Cantar cançons a la lluna.
Sentir la terra amb el pas descalç.
Riure de nou de la broma de sempre.
Quan no l'esperis fer-te un regal.

Viure l'estiu sota l'aigua clara.
Ballar borratxos la nostra cançó
i dir-t'ho tot amb una abraçada,
si alguna cosa pot dir-t'ho tot.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
i la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
i que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
i el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
que tot valgui la pena.

Desperta sota les ales del capvespre.
Camina amb mi un petit trosset del teu camí.
Deixa't vèncer per la pulsió que sents empènyer.
Dins del teu pit, que vol alliberar-se i crida per sortir.

Avui sí

Fugint de la desídia i d'avorrir-nos com un flam
Ens posem les botes que “ens en nem” d'excursió al camp.
Caminem sempre endavant, caminem sempre cantant
fem la ruta dels bons jans.
Fem periples impossibles
sempre a punt i amb un somriure
Fem periples impossibles
sempre a punt i amb un somriure escolta
sabem el que ens importa.

Que avui sí
que serà un dia per gaudir
de tot allò
que a la ciutat ja no s'hi troba
Avui sí
que serà un dia per gaudir
serà millor
que ahir, jo crec que jo dic que...

Hem posat a les motxilles material professional
mandonguilles, esterilles i fabada litoral
I faci vent o temporal o peti un sol descomunal
pujarem el cim més alt.
Fem periples impossibles
amb alcohol per les ferides
fem periples impossibles
amb honor farem el Pedraforca
això és el que ens importa.

Que avui sí
que serà un dia per gaudir
de tot allò
que a la ciutat ja no s'hi troba
Avui sí
que serà un dia per gaudir
serà millor
que ahir, jo crec que jo dic que sí.

Avui

Si avui em dius que vols sortir a donar un volt
Que al teatre has vist que qualsevol pot ser qui un vol

I ara balles contenta
T'entregues al sol del matí
I te'n rius tant de mi
Esperant que l'aigua arrenqui a bullir

Si avui em dius que vols estimar-me a mi sol

L'arbre ple de flors

Tens un niu d'ocells a dins
canten als matins
diuen que tens el cor dolç
que no et marxi mai la bona intenció

perquè fas el món millor
somriure generós
ets un arbre ple de flors
t'entre llum per dins, tu em desfàs el cos

dins l'aire quan les mans se't fan colors
se m'emporten lluny de tot
se'n van enllà
entre el cel i el món?

Obre els ulls com dos balcons
i em diu t'estimo molt
ets un arbre ple de flors
no tens cap maldat

no et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal

no et vull veure cap més llàgrima caient
vull que tot se't faci clar,
que estiguis bé,
no et vull fer cap mal

El castell dels dies perduts

I aquell viatger, que portava les muntanyes vora el mar,
fins al mar.
I aquell navegant, que portava el seu vaixell al cim més alt.
No hi ha ningú, ni jo ni tu.
I aquell vell tant vell, que portava mitja vida esperant
a fer cent anys.
I aquells que al partir, el seu somni més intens era seguir,
seguir cridant, no acabar mai.

I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
Ha caigut la bena dels ulls.

I aquells que un cop l'any ens conviden a passar i fer un vi
blanc i tots brindant.
Estimats ens direm! Això ho hem de repetir cent cops al mes,
i marxaran i oblidarem.

I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
Ha caigut la bena dels ulls.
El castell dels dies perduts.

I aquells que hem fixat les mirades en un astre il·luminat,
si ja no està, al fer cent anys.

El circ de les estones perdudes

Puja a la meva nau, reina feta de moments
Entra, ets benvinguda, tinc cervesa i llum de lluna
Aquí passo les hores, abraçant gotes de pluja,
tallant petits misteris amb un làser fet de contes

Queda't, vull escoltar el teu perfum fet de llum
Ara vés, deixa'm anar... com tu saps em faràs tornar
Com un meteorit que cau al mar i rebota
Com un camp de blat mullat i un cargol idiota

Si desperto a mil kilòmetres del cor... Baixa'm, amor

Si desperto a mil kilòmetres al nord del teu cor...

No em miris així, que em tremolen els colors
Busca'm sense plans, toca'm sense mans
Sota la neu d'abril col·lecciono un circ antic,
ple de nits en vela, mossegades per darrera...

Vull besar el teu coll fet de mar i jazz calent
Ara vés, deixa'm anar... com ja saps, em faràs tornar
Com un satèl·lit que cau i rebota en espiral,
com la roba estesa al vent, dient que no...

Si desperto a mil kilòmetres del cor... Baixa'm, amor

Si desperto a mil kilòmetres al nord del teu cor...

"Senyores i senyors, en el cul tinc pebre i flors!
Benvinguts, nens i nenes, i capsigranys de tota mena
Gaudirem de l'espectacle de l'elefant damunt l'aranya
Volaran fins a Cancún polítics dins un canó...
Dient veritats!
Soparem pomes i fades i riurem menjant espases
Cantarem amb en Dausà, poti poti, jo mai mai
I la dona del nas gran cridarà futurs passats
Es quedaran muts els més menuts amb el show del Domènech, el bruixot
Benvinguts al circ, peluts, dones grasses, cent mil iaies
Benvinguts al circ mundial de les estones perdudes
Benvinguts, senyores i senyores, a les estones perdudes!"

Fent equilibris

Totes les nits t'escric, somnie que sóc el segell d'esta carta,
que torne al teu costat com el soldat que torna a Esparta.
Sense esperança, ni assegurança, ells no demanen permís,
torna el passat com al 37 i els exiliats a París.
Demane auxili ningú m'escolta i aquest país que m'exporta,
si no estem junts ja res importa, començarem la revolta.
Junte vocables, forme paraules, bufen els vents favorables,
vinc d'una terra de foc, és el meu lloc i tu i jo diables.

Guanya la banca i s'esfuma el teu àngel,
dura jornada i poques esperances.
Un nou treball temporal, anestèsia local
que no calma el temor ni les ànsies,
mire al futur, no veig res segur,
a l'intempèrie famílies senceres,
l'Alarma social, ens cau al damunt,
colpege fins que tombe el mur.

Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i refugiar-nos junts.
Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i veure que hem vençut.

Al despertar, el dia està gris, només faltava l'enquesta del CIS,
últim avís, no hi ha remei, diuen els bancs que es queden el pis,
diguem adéu als nostres amics, no vam poder nàixer rics,
l'última opció que ens queda, s'obri la veda, és caminar decidits.
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,
no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.

No tens un clau per omplir la nevera,
cada matí pot ser una odisea,
brinda la patronal, per l'estafa legal
que t'ha buidat la cartera,
són ells o tu, no creus en ningú,
no sigues esclau que alimenta el joc brut,
sonen martells de la classe obrera
i creix la marea del sud.

Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i refugiar-nos junts.
Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i veure que hem vençut.

Yhumi

Yhumi,
noia d'orient,
mous l'aire calent amb la branca d'una figuera.
Yhumi,
sota un pont un estel
que intenta alçar el vol,
bufes però no pots i ensopegues.
Yhumi,
creues el filat
mentre algun soldat crida: "Yhumi casa't amb mi!"

Jo rere els binocles segueixo amb detall
els teus peus gelats, nus, creuant el bassal
i el meu pols fa tremolar el teu rostre en pau…

Recito en veu baixa un verset que t'he escrit:
voldria ser l'aire que hi ha entre els teus dits
Mai sense apropar-me mai sense ser vist.

Yhumi,
sent fort el pes del món,
per això, d'hora, a les set sent son.
Yhumi qui es cuida de tu?
T'han abandonat
atrapada dins la vinyeta
(La final)
Yhumi,
fas a la vora del filat,
d'un paper bastard,
un origami. Una obra d'art.

I des d'aquesta alta torre de marfil
punt a punt ressegueixo amb l'índex el perfil
de l'expedicionària creu que duus entre els pits.

Abans de creuar amb els peus nus el bassal,
més tard recitant un verset que t'he escrit.
Mai sense alterar el breu guió inacabat
que repetim fins l'infinit.

Dins d'un còmic atrapats
per la ploma d'algun boig.
Que algú acabi el seu dibuix.
I que hi pinti un prat!
On puguem córrer plegats!
Per fi lliures!

Al capvespre

Rull ris fil de bocí Debussy cabell de bri.
Rínxol s'enreda un pel es recargola,
rissos de faixa somrís d'eixam,
queix rioler alè bleix ull de bou i most de dent.

De nit en nit de cop i volta caic,
com esclafit esmorteït al llit.
De tiu en tiu, faig la viu-viu,
si em llepa el pit i em pren el piu escolto el xiu-xiu.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.

De bruixa en bruixa cap entrecuix ni cuixa,
l'ull cabellut m'embruixa.
De ruta per la gruta
el cap cabellut que m'embruta.

Cor arrodit mà clava cinc ungles
d'esquenes deu dits:
graten urpen, grapen el braç;
arpades les venes arrapats al jaç.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.

Pulgars

Ja no queda temps per estar tot sol
Ja no queda temps per reflexionar
Ja no queda paciència ni repòs
Res que no sigui immediat
Estar en silenci fa mal
Ni un sol moment per pensar
Sense mirar cap on vas
Segueixes cap endavant
Ja no queda res que suposi esforç
Ja no queda res sense ser explicat
Ja no queden espais per el record
Res sense estar rosegat
Estar en silenci fa mal
Ni un sol moment per pensar
Sense mirar cap on vas
Segueixes cap endavant
Plaer personalitzat
Esbraonant es pulgars
Lliure i acomodat
Segueixes cap endavant
Segueixes cap endavant
Segueixes cap endavant

La dotzena campanada

Quan em mires en silenci
dins els ulls t'hi veig un món,
insinues mig somriure
que desfàs amb un segon.
Quin misteri!, com la nit i com la vida
em desconcertes, i m'és igual,
si em deixes contemplar-te
només cinc minuts més...

Quan em parles amb matisos
no sé estar mai prou atent:
quan ressaltes una lletra
o canvies un accent.
No intueixo si voldries abraçar-me
o apunyalar-me, i m'és igual,
si em deixes escoltar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses
i ens sorprèn a cada pas,
amb un petó podem entendre'ns
i ballar al mateix compàs.

Vull despertar i veure que somies.
Quan passi el temps tindrem tots aquests dies.
Saps que sí, el destí
ha volgut que ens trobem aquí.
Compartim el coixí, ja et pots arraulir,
i és així com m'agrada a mi.

Quan em fonc en els teus llavis
sé que puc aturar el temps,
entendré tot el que vulguis
amb el teu desig ardent.
M'enamora que t'inventis mil històries
fantasioses, i estic tan bé
si em deixes desitjar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses...
Vull despertar i veure que somies...

Un sol gest, un sol mot,
un sol cor batega fort,
potser és Amor,
que no ens manqui la sort,
si el vent ho vol i va a favor arribarem a un bon port.
Un bon port ple d'amor.

Vull despertar i veure que somies...

I és així, així, així, saps que sí, és amb tu com m'agrada a mi.

Mentides

M'he aixecat xop de neguit
i he anat dalt del turó.
No era de dia ni era de nit.

En un cel tornassolat,
despullats de vanitat,
hem volat des del turó.

I aquesta nit, des d'allà dalt,
he vist que no es feia fosc,
però també he sabut
que no era pas veritat.

M'he sentit, oh, tan petit
buscant l'arrel de la por...
No era de dia ni era de nit.

No vull més tornar a aterrar,
vull volar set cels enllà.
I oblidar l'antic turó.

Però aquesta nit, des d'allà dalt,
he vist que no es feia fosc,
i també he sabut
que no era pas veritat.

Tot el que he vist era mentida
...però m'ha agradat.

Per ser feliç

Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp.
Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant.
No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual,
jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure.
Sé molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar.
Ara que tothom crida ja no vull ni opinar.
Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat,
ja fa temps m'estira, ja sé què fer amb la vida.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut.
Vull notar que el món es va fer per ser viscut.
Vols venir amb mi i ens posem a construir?
Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí.
I si ens paren l'obra perquè no tenim permís,
segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país.
Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat!
Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Si la cosa falla buscarem una altra opció,
muntaré una empresa, una secta o una nació.
Bastiré defenses i models de producció,
només volia una casa, però em varen dir que no.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Cançó de nit

Quan es despulla en el mirall
sap que la miro de reüll
que el seu cos nu no m'és estrany

Cobreix el cos amb el llençol
i el seu somriure omple de màgia
els cinc sentits pendents de tu

I alça la veu amb el meu nom
buscant resposta poc pacient
avui no serà diferent
estaré amb tu en tot moment

Vull cantar-li cançons de nit
vull mirar-la des de el llit
vull besar-la abans de dormir
i fer-l'hi sentir...que estic al seu costat

I alça la veu amb el meu nom
buscant resposta poc pacient
avui no serà diferent
estaré amb tu per sempre més

Vull cantar-li cançons de nit
vull mirar-la des de el llit
vull besar-la abans de dormir
i fer-l'hi sentir...que estic aquí

Chaplin

Calibrava el gest amb precisió
dibuixant-se la mirada amb un carbó
i un somriure mut.

Repassava cada moviment
amb la traça de qui mai va ser aprenent
i amb exactitud.

Com la idea que s'enreda pels cabells,
volta la corbata, i s'estreny el nus
d'un bigoti tragicòmic diminut.

Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal
des del primer niu a l'últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res,
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo.

Caminava amb pas tenyit de son
amb la pressa de qui corre i no sap on
mentre enreda el fil.

Desgranava cada floc de neu,
trepitjava cel·luloides amb el peu
amb un gran estil.

Quan l'orquestra submarina emprèn el vol
sobren les paraules, ballen els pingüins.
Posicions, que en tres, dos, un… ja serem dins.

Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal,
des del primer niu a l'últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo…

Records d'en Charles!

Amoride

Trau-me a passejar,
dus-me de la mà.
Anem a prendre el sol:
seré un home nou.
Gita'm en el llit,
despulla'm baix la nit.
Folla'm de tot cor
i fes-me un home nou.

30 dies sense cap accident

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.
A corre-cuita, he pujat fins al terrat.
I Lisboa no dormia tan serena...

Nova Delhi, simfonia de motors. '
Al rickshaw no he notat que m'adormia.
Ens segueixen. Sacsejant el conductor, dic:
“Hem de despistar-los, que m'hi va la vida!”.
Però, quan de cop obro els ulls, me n'adono:
en realitat sóc dins d'un tren
que va creuant un paisatge estepari.
Per la finestra, al fons, et veig:
la silueta al desert amb un dit apuntant cap a mi.
He escapat. De moment... 30 dies sense cap accident.

Quan desperto en un motel de mala mort,
a la porta, un puny que pica amb insistència.
El revòlver em tremola entre les mans.
Se'm dispara i recupero la consciència.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través
de l'espai i del temps. Comencem novament.

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.

Pensava que ja no hi eres.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través de l'espai i del temps.
Superar, finalment, 30 dies sense cap accident.

La força que fa girar el món

Estava sol
Intentant trobar-li excuses a la sort. Sense nord
Preguntant-me si jo mai sabré qui sóc

Recordant
Els moments que hem viscut junts en un instant Desitjant
Oblidar-te per poder seguir endavant
No...

Però de cop vas tornar Amb el meu cor a la mà

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop Gaudim cada segon

Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món

Estem sols
Perseguint-nos sense pressa entre llençols. Tu i jo
Som dos bombes esperant per l’explosió.

Capturant
Melodies impossibles que se'n van.
Avançant-
Entre enigmes que s'escapen de les mans.

Però de cop vas tornar Amb el meu cor a la mà

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc.
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.
Sentim entre tu i jo

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.
Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món.

Sento les ganes de viure al moment. No necessito res més
Et tinc sota la pell.

I ara ballem sota la llum del sol.Hem fet reviure el foc.
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.

Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món.

Sol d'estiu

L'estiu,
el mar,
el sol
i tu.
més prompte que mai,
és estiu, som joves,
ens agrada el mar.
Sortim al carrer
l'autobús no ve,
quan vol venir, ve.
Però...
L'estiu...
Comença el suar,
però anem al mar,
un damunt de l'altre,
però sense estimar.
Trepitjada al peu,
cop de colze al pit,
quan baixes de "bus",
ja estàs mig pansit.
Però...
L'estiu....
Vas a l'estació,
veus animació,
tanta que en l'espera,
perds fins la raó.
Si és dia de sort,
potser l'endevines,
si no tens el dia,
al mar tu no dines.
Fas un bany si pots,
si no pots et fots.
I cap a caseta
amb el tren de tots.
De tots pels qui el tren
és la salvació,
de passar un dia
sense obligació.
I...
L'estiu...
Arribes cansat,
no saps que ha passat,
beus un got de llet.
La llet s'ha tallat.
Has d'anar a dormir,
demà ve el patir,
i et faràs ben negre
de treball, cantant:
L'estiu...
i l'estiu i el mar
el disfrutaran
aquells que a tu et paguen
per anar a treballar.
I el sol no el veuràs,
i prou sort tindràs,
si tens l'estimada
al teu matalàs.
Per tant...
Ni estiu,
ni mar,
ni sol,
i tururú.

Lo meu riu

Lo meu riu és verd i blau
i fa una curva suau
quan creua la ribera.

Omple de vida, omple de color
lo camp d'arròs i l'albereda.

Lo meu riu ve de molt lluny
i porta dins del puny
riqueses als meus peus.

Gust de Cantàbria, gust de l'Aragó,
sabor a pluja i Pirineu.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu m'ha regalat
la meua identitat
i aquest orgull de ser d'on sóc.

La meua infància, lo meu vent de dalt,
lo meu parlar tan especial

Lo meu riu rega el record
que em neix de dins del cor
i em lliga a un poble i a una gent.

Fill d'una terra que acull al foraster.
Fill d'un pagès o un mariner.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu no és meu ni teu
però cal alçar la veu
si el volen atacar.

Gent que no escolta, gent que no comprèn
nostra cultura i sentiment.

Lo meu riu al pas dels anys
recordarà els germans
que avui lluitem per n'ell.

Lluitem pel fang i l'espiga
la fotja i l'anguila
i cada racó on vaig ser feliç.

Lluitem pel faro i les dunes
la platja, les llacunes,
allò que forma part de mi.

Lluitem per l'home i l'aixada,
la terra estimada.
Aquí on vaig néixer i vull morir.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Ves per on

Devora el meu carrer hi viu un captaire.
La seva flaira indica que és allà
T'explica amb la convicció d'un sastre
i la braó d'un bon soldat
que ell n'era el xef d'un restaurant de pasta
a la zona més carca de Rubí.
Però un dimarts una visió el col·lapsa
i capgira el seu destí.
Diu que hem vingut al món a fer-hi el préssec.
"Per més que ens hi esforcem no sabrem res del cert."
Diu que és astut el qui camina alegre
i tan estúpid l'univers!
I ara balla, balla, balla amb els "quillos" de la plaça
i ara imita un cordovès,
ara et gires i no hi és.
Ha condemnat el seu passat,
ha abandonat tot el que havia estimat.
I un dolç record vol aturar-li el pols però...
De sobte, ves per on, en un costat del pont
se li apareix mossèn Ramón.
I passa un tren de vapor en un paisatge misteriós
i passa un nen fent bombolles de colors.
Bombolles de colors.

Un nou Big Bang

I si te'n vas...
Noves formes d'escultura
Sorgiran al teu pas
Per catacumbes oblidades
Que et guiaran per sota el mar

I en aquest cas…
Jo em quedaré com una estàtua
Davant d'un taulell buit d'escacs
Intentant moure alguna peça
I esquivar l'escac i mat

Ja saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'hola Ferran
I què, com va?'

I és que ja ho saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'Ran Ran Ran'...

I si te'n vas…
Milers d'homes amb guillotines
Vindran a trobar-me al mas
On jo em refugiaria
Tot estudiant donar un nou pas
En aquest món de bogeria,
De tristesa i de fum blanc
I de falses melodies
Tot esperant un nou Big Bang!