Lo meu riu

Lo meu riu és verd i blau
i fa una curva suau
quan creua la ribera.

Omple de vida, omple de color
lo camp d'arròs i l'albereda.

Lo meu riu ve de molt lluny
i porta dins del puny
riqueses als meus peus.

Gust de Cantàbria, gust de l'Aragó,
sabor a pluja i Pirineu.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu m'ha regalat
la meua identitat
i aquest orgull de ser d'on sóc.

La meua infància, lo meu vent de dalt,
lo meu parlar tan especial

Lo meu riu rega el record
que em neix de dins del cor
i em lliga a un poble i a una gent.

Fill d'una terra que acull al foraster.
Fill d'un pagès o un mariner.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu no és meu ni teu
però cal alçar la veu
si el volen atacar.

Gent que no escolta, gent que no comprèn
nostra cultura i sentiment.

Lo meu riu al pas dels anys
recordarà els germans
que avui lluitem per n'ell.

Lluitem pel fang i l'espiga
la fotja i l'anguila
i cada racó on vaig ser feliç.

Lluitem pel faro i les dunes
la platja, les llacunes,
allò que forma part de mi.

Lluitem per l'home i l'aixada,
la terra estimada.
Aquí on vaig néixer i vull morir.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.