Al capvespre

Rull ris fil de bocí Debussy cabell de bri.
Rínxol s'enreda un pel es recargola,
rissos de faixa somrís d'eixam,
queix rioler alè bleix ull de bou i most de dent.

De nit en nit de cop i volta caic,
com esclafit esmorteït al llit.
De tiu en tiu, faig la viu-viu,
si em llepa el pit i em pren el piu escolto el xiu-xiu.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.

De bruixa en bruixa cap entrecuix ni cuixa,
l'ull cabellut m'embruixa.
De ruta per la gruta
el cap cabellut que m'embruta.

Cor arrodit mà clava cinc ungles
d'esquenes deu dits:
graten urpen, grapen el braç;
arpades les venes arrapats al jaç.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.