Tancs

"Saps que la vida té un principi i un final,
jo ja estic fora però la teua està acabant"
Allí em parlava demanant-se un altre rom
mentre a la tele el president ens ho furtava tot
mirant cap a una altra part.

"El rock'n'roll és un niu de covards,
ningú es queixa, els egos s'alimenten.
Mai voràs cap acció exemplar
mentres tinguen les ratlles ben fetes"
Varem seguir xerrant i unes rondes després
va mirar l'hora, se li esgotava el temps.
Allí a la porta se'm va quedar mirant,
cerimoniosament em va agarrar el cap
i m'ho va dir així de clar:

"Els cantants som un tall de subnormals
amagats baix miralls d'aforismes.
Cal aplicar la creativitat
al treball de la benzina i els vidres.
Al costat dels nostres fills i filles.

Perquè els tancs i la sang
i l'amor ens faran lliures"

2300 milions

Calella de la costa un guanyador
d'un sorteig el millor
qui sap qui? L'afortunat
on està? Està ocultat.

Calella de la costa s'ha llevat
un cop de fortuna massa gran
bona noticia de portada
tota la premsa s'ha exhaurit.

Periodistes i banquers
informadors i tafaners
català o bé africà?
És legal o no té papers?

De sota les pedres van sortint
micros i "walkmans" apuntant
preguntes, empentes i molts crits
la banca sospira per un tros del pastís.

2.300 milions en un sol full de paper
rius de tinta escampats pel carrer
no sabem qui és doncs ha tocat el dos
com una bola de fum.

Busquen busquen
l'home més ric
per treure'n profit
busquen busquen
l'home més ric
per treure'n un pessic.

Treball al camp o és pescador?
En la maduixa o el clavell?
Alt i fort o baix i prim?
És casat o be solter?

La sort a vegades fa patir
calma prudència val més que si
tens tota la vida pel davant
esperat no ho cantis tan aviat.

Busquen busquen
l'home més ric
per treure'n profit
busquen busquen
l'home més ric
per treure'n un pessic.

Serà un abisme

Això que em portes
Em fa sentir tan bé
Que només m'importa
Que demà me'n portis més
Però passen les hores
El sol es va ponent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tant dolç

La nit és fosca
Sé que per a tu també
En la distància
O en el ressentiment
Però cauen les hores
La lluna està creixent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç

Sel·lecció natural

L'esperança d'un futur que ja fa tard.
Queda't un minut, no t'ha quedat clar.
No m'importa, si és per comprendre'ns, t'ho torno a explicar.
Érem un tot al que no volia renunciar.

Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l'edifici que acabem d'enderrocar...

I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m'abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.

Les teves, teves, teves decisions et fan gran.
No més excuses, deixa de mamar.
Si tot és marxa enrere, jo miro quasi sempre endavant
i tota aquesta por construeix el meu món.

Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l'edifici que acabem d'enderrocar...

I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m'abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.

Deixa la veritat, la que sigui, lliure de camins
no t'ho creguis tot, el teu gurú ha de morir.
Que l'aire que omple el teu lloc...
Abans de disparar, pensa-t'ho tres cops.
No et sembla bastant aquest silenci
que has deixat?

Una altra ronda

Després d'un mal dia al carrer em trobo la Jordina
que avui fa l'aniversari, vol que l'acompanyi al bar.
Ens mirem amb simpatia, amb un gest mutu d'empatia
i ja a la primera taula que comenci el festival...
Que comenci el festival!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

Ja havent agafat el "puntillo" amb una barreja mortal
de begudes de la terra, ens disposem a fer mal.
Doncs m'agafa la mà esquerra, a l'atenció de la cambrera,
ens demanem una altra ronda i després ja veurem què tal...
Després ja veurem què tal!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

I aguantant la compostura, intentant fer-me la madura
"què, carai!" diu la Jordina "una altra no et farà pas mal!"
La nit és jove, la nit és festa, demà ja en patirem la resta!
Però avui fins que el cos aguanti traurà fum aquest local...
Traurà fum aquest local!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

Xafant fang

Corríem com llops a la vora del riu,
la cara bruta, el gest viu,
camp a través, barrancs amb patinet
argelagues i bassals i els pantalons desfets.
A comunions, només de convidats,
a l'església vam entrar una volta a escuadrinyar.
Fill meu, on vas? On has anat a parar?
Mala "bascollà" em vaig emportar.
A mi em cuidava Amparo a l'eixir de l'escola,
quan a Carmela li s'allargava la faena.
No en quedava altra que cooperar,
la Joana sempre amb un plat preparat.
"Lo" que faça falta, xé, suport mutu.
Per a totes elles: amor perpetu.
10 mares, 17 germans, som la tribu
criant en col·lectivitat.
El matriarcat, viu però amagat,
que isca de les cases i impregne tota la societat.
Desfent-nos de la marca del poder de l'home blanc,
de l'espasa i de la creu i del crist a la paret.
Obrir el ulls al món, riure i blasfemar,
no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar.
Repartint eines, ho fem juntes
regant les llavors de les idees comunes.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...

Corríem com llops pel carrer i el barranc
del poli a la renfe, per barri o marjals,
tant donava, la roba del germà major
la bici del cosí del poble i l'entrepà pa tots.
Primer creuar, després mirar, disciplina?
Imaginació i argot, street medicina.
Xeringues, cabanyes, foc al descampat,
la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac.
La mare el pare i sis cosins en un renault 7 a la platja.
El sol implacable en la vega baixa.
La "uela" i la Sole cuinant per a 30
i "siempre hubo un platico pal que entrara por la puerta"
Ni gomines ni tratges al cumple,
ni bateig ni litúrgies ni temples.
Plens de merda i de fang, de carrers d'asfalt,
perquè els buits amb regals mai no s'omplin.
La voluptuositat, l'efervescència,
els misteris insondables de l'adolescència.
Fugíem del present, del futur, i amb la llei
sentit militar i estratègia. Ei!!
Discussions en el banc del parc,
contractes d'un dia al supermercat,
oficis??
Amor incondicional,
no importava el cost, ni el marge de benefici.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...

A la jugular

Tinc un estil fi,
digues-li exquisit.
Ja està ací Narcís.
Vinc a filar prim.

Ho feu tot sense mim,
ràpid per complir.
I clar, ix el que ix.
En fi, és molt trist.

A mi no em pariren per dormir.
Em pariren per fer hits.
Érem futures promeses,
ara mira com omplim.

Som stars del rap d'ací,
oi que sí?
Érem futures promeses,
ara mira com complim.

Hem gaudit de l'ascens, tocats per la gràcia d'un públic fidel.
Un silenci impotent, envolta i soterra si no llancem res.
Són els grillons del moment, angoixa a la cara de no entendre res.
Bro, a la merda els bitllets. Que ho senta qui vulga, fem el que volem.

Fem el que volem, fem el que volem.
T'ho estampe a la cara en repeat.
Mentre uns ens comparen, jo em quede amb les cares que flipen en veure'ns fluir, sí.
Crític de crítics vés i digues que existisc, que el sentit del que escric el mantinc dins del pit, prim.

Ei, em trobaràs cantant, begut pels carrers del poble.
Ei, no estigues amagat, rajar per l'ordinador és molt pobre.
Game Robert en el flow, al show punys enlaire.
Mira com domine el ritme de forma especial i és brutal,
quan conecte skills en la jugular!

Poc, molt.

Buit, ple.
Roín, bo.
Tu i jo.
Duc un escrit nou.
Tu tens l'esperit tou.
Et folle fins dir prou.
Has vist què he assolit? Flow.

Has vist on estic? Tron.
Has vist com escric? Sort.
Has vist com fluïsc?
Ho has vist o estic boig?

Cou com un forn l'infern dels MCs.
Estic per ací si vols vindre a sofrir, bah!
Dóna-li, Adrià!!!!

Copia amb elegància i no digues a qui, és així.
A qui creu que el so innova l'aixequem del llit.
He vist mil puretes incompresos amb els textos com a presó.
I, per això, la careta ben posada per a tot.

Volen quedar bé i no els quadra el missatge
i semblen moniatos en twitter.
Sumant-se a proclames que a penes coneixen
creient-se la Davis, com flipen.

Amistats que són fictícies.
Mai oblides que açò és un negoci,
on l'oci és la base central
i després militar ja si tal t'ho proposes.

Entre lent com qui no vol la cosa,
em vigiles, em critiques. Welcome la premsa rosa,
és la moda, si la peta algun grup ja no mola,
per a eixos que preparen la soga.

Mire com et cante per a fer el rap mes heavy.
I aquell que diu que Robert no rapeja es queda.. Ouch!
Ja no puc parar, sobredosi de swing al cap,
alliberament d'ego en aquest track.

Ho estem fent evident,
que el rap en valencià ja no és motiu de burla,
i aquest drop el ballen,
fins les Mamachicho, no teniu excusa.

El pardal

Una cançoneta nova
vos la diré, vos la diré.
Del Pardal quan s'ajocava
sus l'oranger. Vos la diré.
Del Pardal quan s'ajocava
sus l'oranger.

El Pardal quan s'acotxava
feia remor, feia remor
per veure si el sentiria
la seva amor. Feia remor
per veure si el sentiria
la seva amor.

La seva amor és dins la cambra,
que no sent res, que no sent res,
sinó el mosso de la casa
i el traginer, que no sent res;
sinó el mosso de la casa
i el traginer.

De la finestra més alta
li'n vaig parlar, li'n vaig parlar.
Les onze hores són tocades,
vés-te a acotxar, li'n vaig parlar.
Les onze hores són tocades,
vés-te a acotxar.

No m'acotxo pas encara,
vaig de camí, vaig de camí.
Som fet una prometença
a Sant Martí. Vaig de camí,
som feta una prometença
a Sant Martí.

Quan a Sant Martí vaig ésser
vaig suplicar, vaig suplicar,
que em deixés tornar a mes terres
per festejar. Vaig suplicar
que em deixés tornar a mes terres
per festejar.

Quan a mes terres vaig ésser,
jo els encontrí, jo els encontrí
als tres amors que tenia,
tenia allí. Jo els encontrí
als tres amors que tenia,
tenia allí.

Tres galanes que tenia
eix ocellet, eix ocellet:
Mariagna, Peronella
i Isabelet. Eix ocellet:
Mariagna, Peronella
i Isabelet.

Ai cançó, qui t'ha dictada,
qui treta l'ha, qui treta t'ha?
Tres fadrinets de la plana
de l'Empordà. Qui treta t'ha?
Tres fadrinets de la plana
de l'Empordà.

El desig

Dins del llit ho desitjo aquesta nit
festa de llamps i trons fins que es desfacin els mugrons
Uf! Quin desfici, faré el sacrifici, vull ser el seient de la teva bici
vola la consciència, quan mous els teus malucs no tinc coherència
perdo la paciència, ho perdo tot no em queda herència
esquivo la fletxa de Cupid el presumit
tinc por del pessic, tinc por al teu desig.

No t'enganyo quan et dic que és per tu que canto
de vegades m'entrebanco, quan et veig sento un neguit, m'espanto
i penso que el que vull és joglar amb el teu melic
que investiguem racons, que compartim llençols
em manca la paciència si m'allunya la distància de l'estima
i és que em falta calma, em falta l'aire que respiro
quan et miro i em dius que no saps perquè somrius
que no saps perquè no vius en els moments que et sents més viu.

Somio que m'adormo entre els teus pits
desperta el meu desig amb els teus dits.

Les coses

Les coses
tenen ànima
tenen memòria
les coses també tenen drets

Les coses
es poden comunicar
poden empatitzar
les coses també tenen drets

Cuidem totes les coses
de la pedra al desmai
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses són guais

Les coses
són de debò
més que tu i que jo
aquesta és la veritat

Cuidem totes les coses
del diamant al carbó
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses molen mogollón.

He creuat el riu

He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el Capitol
I a dins uns homes que sempre han mentit
I a les portes un captaire demanant
A sota dels balcons
Les orenetes abandonaven els seus nius
I jo empès per la tristor he caminat
Buscant algun refugi per la nit
Vull viure i ser real
Ja no en tinc prou amb somiar
Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent
I que tu tornis tan sols per pietat i em tornis a amagar el que sents
Els més valents prendran
Totes les places i jardins de la ciutat
Executant sense pietat/A tots els lladres, els polítics i els banquers
He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el Capitol
I a dins uns homes que sempre han mentit
I a les portes un captaire demanant
Vull viure i ser real
Ja no en tinc prou amb somiar
Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent
I que tu tornis tan sols per pietat
I em tornis a amagar el que sents.

Ara anam!

Anam de 'cool', ara estam agobiats,
anam amb presses i tot són forats.
No és necessari girar-mos es cap,
deixar sa pell pes camí des penjats.

Na, na, na, ara anam...

Es temps que corren es van allunyant,
ja mos esperen i això és molt normal.
Amb tanta feina que hem d'acabar,
qui paga mana i això és natural.

Na, na, na, ara anam...

Tots a la junta, o potser casi tots,
estam igual, suportam sa pressió.
I es dia a dia es fa massa gros.
Ja no hi pensem, menjem-mos s'arròs.

Na, na, na, ara anam...

A Sant Hilari

Escolta (Què?)
Ja està bé (Prou!)

Escolta (Què?)
Ja està bé (Prou!)

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.

Ja sé,
que la vida és plena d'entrebancs,
de maleficis i de bergants,
de malentesos i xarlatans.

I ara diu,
que "l'asunto" està un pèl millor
però anem de Guatemala a "Guatepitjor",
agafa't fort que el tema fa una mica de por.

Per què
hem de veure el vas mig buit,
si l'altre mig ja ens l'hem begut
a Sant Hilari.

Serem
la claror d'aquesta nit,
esperant fins l'últim glop
perquè no s'acabi.

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Fa temps
que esperem a ritme
I si vols
pots fingir que no m'has sentit,
inclús argumentar-te que això està escrit,
recapacita i escolta el que dic!

Per què
hem de veure el vas mig buit,
si l'altre mig ja ens l'hem begut
a Sant Hilari.

Serem
la claror d'aquesta nit,
esperant fins l'últim glop
perquè no s'acabi.

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Els nostres tambors

Vam sobreviure a la dictadura,
la poció màgica es diu cultura,
Hi ha un poble rebel al Mediterrani
Que s'aixecarà com un tsunami.

Per ateneus, casals populars,
el cau, l'esplai, els pubs i els bars
hi ha una certesa que porta a un destí,
una flama encesa que marca el camí.

Nits de revetlla omplen les places,
hem caigut al foc ballant a les brases.
Torres humanes ja toquen el cel.
La llibertat ha pintat un estel.

Quan l'opressió es torna un fet,
la revolució és més que un dret,
però no tenim dret ni a somiar,
que ho aconseguirem sense lluitar.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.

S'encén el foc, cremen les falles,
una caramella i dues rondalles,
diu la llegenda que totes les nits
balla el festival dels oprimits.

L'art és el martell que li dóna forma,
el futur de la gent que no es conforma.
Si un poble té clar quin és el futur
aviat trencarà qualsevol mur.

És el moment, trenquem la cadena,
ets la solució o ets el problema,
a cada cançó, a cada concert,
fins que no arribi el traspàs de poder.

Qui s'agenolli, qui es vulgui rendir,
no pot dibuixar el que ha de venir.
Bruixes amb escombres volen per l'aire
i tallen els fils del titellaire.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.

Bassals

Si la pluja hagués pogut desfer tots els problemes.
Si no fóssim tan tossuts, si canviéssim les maneres.
Si la pluja hagués pogut, cremar cada paraula.
Les imatges del passat, cada cop que tu no estaves.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar, on començar.

Si abraçar la teva llum, donés sentit a l'aire.
Si ja no fossis tan lluny, si tornes de matinada.
Per allunyar-me al teu costat, per abraçar-te i recordar,
que som molt més del què hem somiat.
Per amagar-me als teus bassals,
per apropar-me i començar,
i aprendre a veure més enllà.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Si en dues nits de tempesta,
vam poder caçar mil llamps.
Si vam fer de la guerra, una dansa tribal.
Si hem trobat el reflex, oblidant tots els miralls.
Mai vam ser com la resta, i ara tot és tan normal.

Seríem com dues gotes d'aigua, en aquest mar...
On començar.

Soledat

Preserve molt la meua soledat.

Com un gran bé l'acaricie i tempte.
Ningú no sap el que a ella li dec,
ningú no sap el que a ella li dec.

Un sentiment feroçment solidari
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;
un vast amor per la mort i la vida,
un vast amor per la mort i la vida.

Cosa total, universal principi.

Defense molt la meua soledat,
el meu racó, petit, de cada dia,
el meu jardí o el meu convenciment,
el meu jardí o el meu convenciment.

Si el deixe un jorn em moriré aleshores.
I el deixaré, arribat el moment
per la més gran soledat irreducta,
per la més gran soledat irreducta.

Cosa total, universal principi

1983

Flota en l'aire, com el pol·len entre els arbre
la nostàlgia d'aquells anys

el somriure enorme als llavis
de qui té tota la vida per davant

quan els dies no sabien repetir-se
l'endemà era un full en blanc
on hi cabien misteris
i la infinita força per seguir somiant

No viurem per sempre
però potser no ens cal tant temps
només ser tan lliures com ahir, atrevits

i ara em miro i veig un boig ple d'esperança
a l'altra banda del mirall
on encara hi guardo intacte
l'esperit de mil nou-cents vuitanta-tres

l'aventura viu en un món sense pressa
on cada dia és un regal
que només pots entreveure
en la mirada d'un nen que no té por de res

No viurem per sempre
però potser no ens cal tant temps
només ser tan lliures com ahir, atrevits

Per sempre

I em desfaig de dignitat,
el rebuig passa la llista on tu ets a prop.
Per què em crides i et preguntes
quan has despertat d'aquest morbós malson.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Vius encara d'un passat llunyà,
la penombra et persegueix, no hi pots lluitar.
No és tan fàcil veure-hi clar,
que de tants petons robats t'has desgastat.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Tots sumem

Tinc un amic que no parla i mira als ulls fixament em diu que m'està esperant i no l'importa la gent.
Tinc un amic que no escolta I fa veure que no hi sent.
I somriu amb la mirada Del seu únic present.
Tinc un amic que no plora Perquè no en sap o no vol El seu mon es un misteri nomès hi habita ell sol.
Encara que no parlis tots sumem encara que no escoltis tots sumem encara que no ploris tots sumem
Encara que no abracis tots sumem encara que no cantis tots sumem encara que no riguis tots sumem
Tinc un amic que li agrada Abraçar l'escuma del mar. I als núvols s'agafaria per aprendre a volar.
No sap qui sóc ni l'importa. A mi només em somriu Jo cada dia hi passejo.
I això em fa sentir viu.
I m'omple el cor d'esperança Tenir un amic com tu Ets únic, com les albades,
no et canvio per ningú
Encara que no parlis tots sumem encara que no escoltis tots sumem encara que no ploris tots sumem
Encara que no abracis tots sumem encara que no cantis tots sumem encara que no riguis tots sumem
i aprenem a ser més lliures TOTS SUMEM!

Ara som gegants

Potser recordes quan
ens enfonsaves el cap dins el mar.
Potser recordes quan
triaves la pedra que feia més mal.
I escopies paraules plenes de fang,
i entraves als somnis que fan tremolar.

Potser recordes quan
amb un tros de fusta ens picaves les mans.
Potser recordes quan
ens despullaves amb els ulls sagnant.
I escopies paraules plenes de fang,
I entraves als somnis que fan tremolar.

Però ara som gegants.

Potser recordes quan
t'apropaves i abaixàvem el cap.
Potser recordes quan
et suplicàvem un tros de pa.
I empassàvem paraules plenes de fang,
i el so de la pluja ens feia tremolar.

Però ara som gegants.

I vist des d'aquí dalt,
ets un satèl·lit que es va allunyant.
Ets una nota que s'apaga,
ets un record que ja no fa mal.

Com el foc

Es consumeix, s'apaga, dins de mi la gana,
mil histories entre fums de tabac i marihuana.
Espurna, gas i flama, l'ambient brama a la sala.
Tinc replet el meu cervell ple de cendra, ple de brasa. Ple!

Ple està el cendrer d'instants i moments,
dies i nits, orgasmes, crits. Ple, ple!
Ple de mentides, males rimes,
apagat entre paranys cada volta que tu pires.

Entre la cendra veig el record i ja no pare d'anhelar oblits.
Em pot la pressa, enmig l'essència he vist…

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Donem la volta, comencem per aquí, som-hi!
Respirem amb força, obrim nou camí.
Seguim. Seguirem.
Aixequem la nostra flama.
Seguim. Seguirem.
De les derrotes s'aprén, no sempre es guanya.
Foc al meu cervell per cremar noves victòries,
foc, alcem el puny, companys, companyes!

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Ja era hora

El temps no és més que
runa entre els meus dits,
i els dies estan cosits
pels meus grups favorits.

Imatges descosides
per les dos paraules
desfilen davant de mi:
imatges tendres, imatges vives.

És temps de creure'm,
de retrobar-me.
No necessite
on agarrar-me

Tot ho puc.

M'he deixat de llepar
la llaga del costat
perquè les meues mans
tornen a vore notes i llum.

Les hores moren
amb tanta amabilitat
que les vores m'han llimat,
ja no puc fer mal

És temps de rebre
un nou setembre.
De netejar-me:
torne a ser verge.

Sóc or pur.

Les obagues de l'Eixample

Salta l'ampit de la finestra,
fes caure tots els testos
i enfila't cap al cel.

I sobrevola les terrasses,
enganya les gavines
i agafa't a un bon vent.

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l'Eixample… Les obagues de l'Eixample…

Liquens urbans fan de catifa
a cossos que s'estenen
daurant-se com gambots.

I una filera de maduixes
inunden en almívar
les places i els carrers.

D'aquí, no te n'escaparàs,
la cosa està encebada i no hi ha qui l'aturi.
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l'Eixample… Les obagues de l'Eixample…

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Serà l'estiu

Serà l'estiu...
que et fa pujar els colors a la cara
que et fa posar d'aquell humor que tan m'agrada

Serà l'estiu...
que fa que et treguis la jaqueta
i portis aquella samarreta tan ajustada

Serà l'estiu...
que fa que tot estigui viu
que fa que cada nit busqui el teu niu

Serà l'estiu...

Paraules

Amants de l'imprevist, de l'art sense sortida
de la vida divertida, del potser més tard.
Vaig ser exiliat a Mart per preferir el silenci a la mentida,
per exigir l'escepticisme al mite
la virtut a un fals carisma.
Ja s'endevina el meu fracàs.
Cadenes fòniques sense solta ni volta.
Lidero la revolta dels herois urbans.
Se us ha acabat garlar sempre darrere el vidre
mentre un pobre menda brinda per la llibertat.
Vaig ser exiliat a Mart per preferir el silenci a la mentida,
per exigir l'escepticisme al mite
la virtut a un fals carisma.
Ja s'endevina el meu fracàs.
I m'enganyes amb paraules amargues
M'entabanes amb...
I m'enganyes amb paraules.

Impresentables

Contant les hores, els dies, m'afone en un pou,
ja no tinc ni subsidi ni sou,
el València afonat, la tele trencada,
caiguent en picat toque fondo.
M'he papat tots els reality shows
Per ma mare, que arribe el dijous,
la taverna obrirà, el got preparat,
posem-nos el cap com un bombo.
He pagat per teràpies genials.
He viatjat fins a Lourdes descalç.
He resat a la verge, he fet ric al metge
carregue amb el ciri i el sant.
M'he passat ja les xarxes socials,
enganxat a les drogues legals,
la galàxia i el cosmos em queden tan lluny,
jo sóc de futbol i bar!

Impresentables total,
en eixes barres deixant-nos la pasta,
ja sé que estem un poquet alienats
però es fa complicat sobreviure a esta farsa

Contant els dies, setmanes
mesos i anys,
tinc un malson recurrent amb el banc,
no puc anar-me'n, m'està sagnant
una hipoteca que ja és una multa.
Un empleat se m'acosta,
és el pilota del mes, jugada fosca,
té una xaqueta on amaga un punyal
i una corbata que insulta.
Tic-tac.. tràmits burocràtics,
Pim-pam.. què mal està el pati,
buf bufff… impostos i renda,
si arribe a divendres
t'ho jure m'ofegue en cubates.
Contracte cremat, ben acompanyat,
cervesa que em tire de cap.
Em bec el que em posen davant,
que caiguen ben prompte eixes rates

Impresentables total,
en eixes barres deixant-nos la pasta,
ja sé que estem un poquet alienats
però es fa complicat sobreviure a esta farsa

La vella filosa

La vella filosa
de veu reganyosa
que sempre treballa
al mig del carrer;
jo explico la història
que sé de memòria,
veniu a la vora
que vos la diré.

Per anys endarrere,
quan jo encara n'era
petita com ara
els que m'escolteu,
mon avi tenia
aquella masia
que a terra en ruïnes
encara veieu.

Els mals de les guerres
trinxaren les terres,
cremant les espigues
el foc dels canons;
els camps i mesures
farcits de malures,
la fam hi portaven
pels quatre cantons.

Quan l'avi va veure
tants mals i va creure
la hisenda perduda
per tants de perills,
va dir a n'el meu pare:
-Tu ets jove encara,
treballa i ensenya'n
també a n'els teus fills.

Va dir a n'el meu pare:
-Ets jove tu encara,
treballa i ensenya'n
també a n'els teus fills.

Dictador

Plou, ja m'he aixecat del llit amb el peu esquerre, i amb la mala llet he fotut el cafè per la samarreta que jo et vaig regalar el dia que em vas deixar, sense cap explicació, ni tan sols un petó.

Intento pixar i no puc per la trempera (matinera!) i crido ai quin mal quan m'enganxo l'escrot amb la cremallera. Senyoreta que avui no puc treure'm el barnús, m'he fet mal, m'he fet mal a l'entrecuix.

I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.

Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.

M'escaldo la boca amb la sopa passada i amb molt mal gust i, quan surto al carrer, fot un fred que em tremolen les dents. La gent fuig del meu costat, això és que dec ser un desgraciat.

I en els meus somnis quan et vinc a buscar, a mi se'm menja el drac.

I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.

Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.

Tinc el nas tapat, les mans em fan pudor a ceba (man).

Quan pugui respirar, tot el poble es revoltarà. Tomàquets em tiraran, crec que no n'hi ha per tant.

Només us putejo, no n'hi ha per tant.
Només us embauco, no n'hi ha per tant.
Només us menyspreo, no n'hi ha per tant.
Només us atraco, no n'hi ha per tant.
Només venc mentides, no n'hi ha per tant.
Només crec que sóc Déu, no n'hi ha per tant.
Només reprimeixo, no n'hi ha per tant.
Només tinc 100 palaus i no n'hi ha per tant.
Només, només, només, només, només, només sóc un dictador!

El Nadal més tropical

Si el que paga que es qui mana té el pessebre ben muntat
Si el que mana que es qui paga pel Nadal t´ha col·locat
Si és que pagues i no manes i a sobre has de treballar...
L'únic que et demano nano
és ser com en rabadà

Ni a Betlem ni a Baqueira me'n vull anar
que m'acabo de llevar i vull esmorzar
que això és el pessebre dels marginats
aquí no sa salven ni els reis...

Ni galets ni gall d'Índia avui menjarem
tampoc cantarem ni ens estimarem
ni a la tia pepa li donarem un tall
encara que resi la missa del gall

Fum fum fum és el que venen als carrers tots plens de llum! ai! que fum que fum que fum

Que són massa hores ... i amb elles tu t'hi quedes

Fum fum fum és el que vénen als carrers tots plens de llum! Ai! Què fum que fum que fum que fum

Ni trajos ni corbates que avui no em poso les sabates
Sabatilles d'espart i vaig més tapat
i vaig més modat amb el meu barnús
que el nen Jesús
Que no hi ha res com tenir un pare fuster
que t'ho arregli així de bé
i sàpiga sempre que ens convé

Ni galets ni gall d'Índia avui menjarem
tampoc cantarem ni ens estimarem
ni a la tia pepa li darem un tall
encara que resi la missa del gall

Fum fum fum
ai que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum que fum

fum fum fum és el que venen als carrers tots plens de llum..
ai que fum que fum que fum
Que son massa hores..i amb ella qui t'hi queda

Fum fum fum
ai que fum que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum

Nina de vidre

Tens els dits xics i bonics,
el cap és gran i els ulls se't mouen.
També els peus xics i bonics,
les galtes, pa, i el pèl, tot xop.

Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.

I ningú t'ha sentit,
però et sonen les llàgrimes dolces.
I prop vas buscant
dins l'era una càlida font,
que va fent brots xics i bonics.

Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen, nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.

No hi ha res per assentar,
en un món on les coses són lliures.
I els ulls d'un infant
travessen la nina de vidre,
i va fent contes xics i bonics
amb els seus dits.

Tanca els ulls

Plou entre tu i els altres
sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
sé bé què sents

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Les estrelles són fars a l'horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls
duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls
d'una terra llunyana
somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol
aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
camina com qui vol saber-ho tot
camina fins a trencar-te
camina

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te,només acompanyar-te
que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
que tinguis l'alegria dels dies clars
que als matins et despertin sense precipicis
que estimis molt algú sense que el necessitis
i no deixis que les ferides s'endureixin al cor que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides
que viure, viure no és estar vius,
viure és l'actitud d'omplir la vida,
la vida,allò que passa quan tu rius.

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí