Els nostres tambors

Vam sobreviure a la dictadura,
la poció màgica es diu cultura,
Hi ha un poble rebel al Mediterrani
Que s'aixecarà com un tsunami.

Per ateneus, casals populars,
el cau, l'esplai, els pubs i els bars
hi ha una certesa que porta a un destí,
una flama encesa que marca el camí.

Nits de revetlla omplen les places,
hem caigut al foc ballant a les brases.
Torres humanes ja toquen el cel.
La llibertat ha pintat un estel.

Quan l'opressió es torna un fet,
la revolució és més que un dret,
però no tenim dret ni a somiar,
que ho aconseguirem sense lluitar.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.

S'encén el foc, cremen les falles,
una caramella i dues rondalles,
diu la llegenda que totes les nits
balla el festival dels oprimits.

L'art és el martell que li dóna forma,
el futur de la gent que no es conforma.
Si un poble té clar quin és el futur
aviat trencarà qualsevol mur.

És el moment, trenquem la cadena,
ets la solució o ets el problema,
a cada cançó, a cada concert,
fins que no arribi el traspàs de poder.

Qui s'agenolli, qui es vulgui rendir,
no pot dibuixar el que ha de venir.
Bruixes amb escombres volen per l'aire
i tallen els fils del titellaire.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.