Xafant fang

Corríem com llops a la vora del riu,
la cara bruta, el gest viu,
camp a través, barrancs amb patinet
argelagues i bassals i els pantalons desfets.
A comunions, només de convidats,
a l'església vam entrar una volta a escuadrinyar.
Fill meu, on vas? On has anat a parar?
Mala "bascollà" em vaig emportar.
A mi em cuidava Amparo a l'eixir de l'escola,
quan a Carmela li s'allargava la faena.
No en quedava altra que cooperar,
la Joana sempre amb un plat preparat.
"Lo" que faça falta, xé, suport mutu.
Per a totes elles: amor perpetu.
10 mares, 17 germans, som la tribu
criant en col·lectivitat.
El matriarcat, viu però amagat,
que isca de les cases i impregne tota la societat.
Desfent-nos de la marca del poder de l'home blanc,
de l'espasa i de la creu i del crist a la paret.
Obrir el ulls al món, riure i blasfemar,
no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar.
Repartint eines, ho fem juntes
regant les llavors de les idees comunes.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...

Corríem com llops pel carrer i el barranc
del poli a la renfe, per barri o marjals,
tant donava, la roba del germà major
la bici del cosí del poble i l'entrepà pa tots.
Primer creuar, després mirar, disciplina?
Imaginació i argot, street medicina.
Xeringues, cabanyes, foc al descampat,
la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac.
La mare el pare i sis cosins en un renault 7 a la platja.
El sol implacable en la vega baixa.
La "uela" i la Sole cuinant per a 30
i "siempre hubo un platico pal que entrara por la puerta"
Ni gomines ni tratges al cumple,
ni bateig ni litúrgies ni temples.
Plens de merda i de fang, de carrers d'asfalt,
perquè els buits amb regals mai no s'omplin.
La voluptuositat, l'efervescència,
els misteris insondables de l'adolescència.
Fugíem del present, del futur, i amb la llei
sentit militar i estratègia. Ei!!
Discussions en el banc del parc,
contractes d'un dia al supermercat,
oficis??
Amor incondicional,
no importava el cost, ni el marge de benefici.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...