Primavera

Mira com s'estiren quan fa bo,
els ulls se sorprenen de claror.
És cert que les coses van millor
quan deixes que manin els records.
Són la primavera.
Tot el que pots fer es fa molt millor
cuinat a foc lent i amb molt d'amor.
Si et dic que t'estimo és de debò!
Dels teus ulls puc dir que per mi són...
La meva primavera.

Campanes

Sents com des d'ahir repiquen les campanes,
melodies que et recorden quan cantàveu
els dos junts.

Ara, quan sents la teva veu sola i divagant,
la cançó ja perd història i ja no és tan brillant
com abans.

A la darrera estrofa de tota la cançó
t'explicava el que ens venia, i mai podia seguir:
la mort no perdona.

Envoltats

Envoltats de nostàlgia pel que hauria pogut ser
un binomi perfecte si hi hagués hagut més temps.

Penso que és massa estúpid tot això que vols,
i que barreges il·lusions i sensacions,
quan em dius que no.

Però és molt egoista que em diguis què haig de fer.
Digues que no m'estimes i no hi pensem mai més.

Penso que és massa estúpid tot això que vols,
i que barreges il·lusions i sensacions,
quan em dius que no.

Camí

Baixant d'una vall, a ritme constant, per arribar abans,
veient com l'horitzó s'allunya quan m'apropo jo.
És desesperant.

Buscar el camí, trobar neguit,
veure-ho aquí, escapar-se entre els dits.
Seguir insistint, en fer camí, fins a la fi.

Fins a trobar-se.
És l'objectiu.

Camines sol i falta poc per arribar a port.
Cal insistir a fer camí fins a la fi

Fins a trobar-se.
És l'objectiu.

Aire

Fa molt temps que no ho pots deixar estar,
per molt temps que et falti no ho vols fer mai.
El cos necessita constantment
perdre el món de vista i caminar més lent.

Ser una planta que s'enfila,
buscant més aire per respirar.
Aturar-se quan ho tries,
sense pensar si és el que has buscat.

L'aire que sempre has desitjat,
t'arriba en un altre format,
i si no t'enfiles no el tindràs.

Estàs esperant la llibertat,
sense tenir en compte que no camina.
Si no t'enfiles no arribaràs
a aconseguir l'aire més preuat.

L'aire que sempre has desitjat,
t'arriba en un altre format,
però si no t'enfiles no el tindràs.

Record

Busques el moment idoni per marxar i no tornar mai més.
Diuen de l'amor que només dura un temps,
i que només és apte per valents.

Busques un espai idoni per estar tranquil amb tu mateix,
i et permeti anar amb calma,
enmig d'un món tan revolucionat.

I em deies que no tenies temps per perdre,
i ara enyores les estones del demà,
que no vindrà.
Quan em parles amb tendresa me n'adono,
que el record és l'únic que ningú em traurà.
Però ara ja està.

Pena

Què fa que et sorprengui el meu neguit,
si ets tu qui no el consola?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

Per què vols que et digui la veritat?
Si llavors no m'escoltes,
i segueixes recordant
tot el que era mentida?

No té cap solució, el que sento jo
ja no és amor, és pena.

Mirada

Ja fa temps que mires
més lluny del més enllà,
però no faràs que torni
a força de mirar.
A força de mirar no tornarà.

Et tornen la mirada
al mig de la foscor,
uns ulls que t'enamoren
al fons, a l'horitzó.
Uns ulls que et miren com miro jo.

Enveja

És com si volgués venir d'un altre país,
a prendre'ns el que ens pertany
a tu i a mi.
Diu que va ser ahir que es va decidir,
en tornar, tornar i tornar a insistir
en tu i en mi.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Diuen que és reconeguda a nivell internacional,
diuen que també s'asseu al tron del regne animal...
I ha iniciat una revolució que ens destruirà a tots.

Si véns per quedar-te, marxo jo!
En canvi, si marxes ara, serà tot millor.

Abans

Començo a pensar que no vindràs amb mi,
encara que em diguis que sí.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Segueixo pensant que mai tindràs ningú
que t'entengui com t'entenc a tu.

Per un moment tots celebrarem:
que les coses que recordes no les has pensat abans,
que les coses que recordes no s'acaben mai.

Margarida

Margarida es va llevar un dilluns cansada,
i només aixecar el cap...

Va veure un munt d'ocells fent cua per menjar-se la seva ensaïmada,
i ja un cop despertada va pensar: com puc ser tan i tan amable?
Entra llum per la finestra, deu ser un dia d'aquells que el sol esclata,
corre, vesteix-te, posa't aquell vestit que et fa tan i tan guapa!

I va sortir a passejar a prop de la rambla,
i a la vorera del costat...

Va veure una senyora gran que passejava un gos de bona raça,
amb una jaqueta de pell d'una marca de França que li encanta!
Va començar a creuar la rambla i a empassar-se un munt de saliva,
i amb una veu ben dolça li va dir: ets la dona de la meva vida!

Perfecció

És curiós com tota perfecció
és fruit de la nostra imaginació.

Quan em mires i no ho veus;
quan m'abraces, no t'ho creus.

El millor moment de tots és quan et lleves
i encara ha de sonar el despertador.