Margarida

Margarida es va llevar un dilluns cansada,
i només aixecar el cap...

Va veure un munt d'ocells fent cua per menjar-se la seva ensaïmada,
i ja un cop despertada va pensar: com puc ser tan i tan amable?
Entra llum per la finestra, deu ser un dia d'aquells que el sol esclata,
corre, vesteix-te, posa't aquell vestit que et fa tan i tan guapa!

I va sortir a passejar a prop de la rambla,
i a la vorera del costat...

Va veure una senyora gran que passejava un gos de bona raça,
amb una jaqueta de pell d'una marca de França que li encanta!
Va començar a creuar la rambla i a empassar-se un munt de saliva,
i amb una veu ben dolça li va dir: ets la dona de la meva vida!