Dormies (despertes)

Despertes
I totes les tempestes
Que de matinada
Han banyat el camp
I ni ho senties
Les gotes contra els vidres
Petjades en la gespa
I el tro seguint el llamp
Però tu dormies
De la forma més senzilla
Somniant amb l'arribada
A una gran ciutat
I allà hi trobaves
Amors que ja pensaves
Que feia tant de temps que
Havies oblidat
El món girava
La lluna resseguia
Damunt de les teulades
Tots els vells fanals
I jo pensava
Que tu potser animada
Voldries tornar a veure'm
Per casualitat
Però tu dormies
De la forma més senzilla
En idiomes que inventaves
O més aviat arcans
I les paraules
O sons que pronunciaves
Els podies entendre
Però no pas explicar