25 d’octubre 2020
Llavis de sal
Una lluna va fent pel camí sideral,
però no li va bé passejar minerals.
No mirava ningú i s'ha descarregat
de la pedra i el plom del seu viatge habitual.
Ella ha sentit parlar
d'una flor animal
que fa gotes de mel
entre llavis de sal.
Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que té sal.
Té la llengua en la mel i les cames a dalt,
ni es queda del tot ni clarament se'n va.
Una lluna en la mel s'ha aturat a tastar
el sabor agredolç d'una flor que té sal.
I la lluna sóc jo
Si, la mel, la fas tu,
si el sabor agredolç
sóc tu quan estàs jo,
sóc jo quan estàs tu,
sóc tu quan estàs jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada