Com si no hi hagués demà

Som una idea que encara no té forma.
L'energia que tot ho transforma.
Som l'alegria, comença un nou dia.
Tu i jo en rebel·lia, sentint-nos la vida

Només pensar-hi ja ens posem a riure.
Fugir del pou potser és una utopia
però aquesta nit trobarem la sortida:
tenir-nos a prop, estimar el nostre joc.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí
És l'aire, que avui bufa que sí
Com si no hi hagués demà
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que amb una flor fas primavera.
Un estiu després de cada tempesta.
Amb tu la vida és una festa
encara que el que vulguin
és que ens regni la pena.

Ets la cançó que ja no espera.
Que ara surts al carrer a la primera.
Ets l'heroïna, la bruixa, la fera.
Junts som l'Akelarre que encén la foguera.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí
És l'aire, que avui bufa que sí
Com si no hi hagués demà
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que mai s'acabi aquest miratge.
Que cremin en la nit
les pors que encara ens marquen el camí.
Som el moment, sentir el present.
Poder-ho tot si estem a prop.
Amb tu i amb mi, ara i aquí.

Torna'm

Si sapiguéssim la resposta, si obeíssim als de dalt,
si el nostre cor no fos culpable d'haver-nos fet tant mal.
Si només amb un somriure tot s'hagués resolt,
si les bases del conflicte no fossin qüestions d'amor.

Si tu i jo no fóssim sempre partidaris de dir no
a totes les bogeries que vénen de l'altre món.
Si la terra no fos plana, si aquest somni fos finit,
et diria que t'estimo en la foscor.

Torna'm les paraules de les mans
que són les importants,
que amb els seu joc ens farem grans.

Torna'm aquelles ales de l'amor,
l'essència d'un sol cor,
junts serem sempre molt més forts.

Potser mai vam ser tan nobles per cridar-nos sense por,
un candau a cada orella per donar-nos la raó.
Però demà podrem parlar-nos cadascú des del seu lloc,
que tinc ganes d'estimar-te i que m'estimis tal com sóc.

Torna'm…

Finestres

M'he llevat cap a les dues, sense esperar-ne res,
Només una llarga dutxa per tornar-me a posar dret.
I per aquelles coincidències en les què jo mai creuré
Ha sonat el timbre de casa, he obert la porta del carrer.
Tu sense pujar les escales m'has cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I de sobte quatre núvols en tempesta han acabat,
No quedava alternativa, un regal al teu costat.
I amb la porta mig oberta hem trencat amb la bondat,
Les carícies s'han fet guerra i la guerra ens ha atrapat.
Jo sense pensar-ho massa t'he cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I la tempesta que ha vingut ens ha anat d'allò millor,
I encara que ningú ho sap me la vaig inventar jo.
I farem de cada gest una gran revolució,
Matarem quatre pardals asseguts al meu balcó.

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

Barcelona R2

Són els teus sons dels móns que donen voltes
Són el teu son la gent i la resposta
Són els seus crits d'una ciutat perfecta
Són els mussols que viuen del defecte
Ets els camins cap a enlloc en concret
Ets els petons en aquell carrer estret
Ets peruans a la plaça Catalunya
Ets tu i jo ballant a la llum de la lluna

Barcelona, Barcelona, Barcelon, enamorada de l'abisme
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Ets com ets, no com et volen fer
Ets com sones, no com estàs escrita
Enamorada de l'abisme, ets mar, rambla i gavines
Ets el soroll, sento alguna porta
Infracció si te la toco on no toca
És de colors el teu cor Barcelona
Ets bategant, encara que ells no volen

Ets shawarma al costat de la rambla
Ets mojito de nit a la platja
Ets samusa quan torno cap a casa
Ets ciutat de la nova esperança

Barcelona, Barcelona, Barcelon, enamorada de l'abisme
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Són el teu son la gent i la resposta
Barcelona, Barcelona, Barcelona
Barcelona, Barcelona, Barcelon

Deixa de pensar

Són els ulls de nena bona que ja sé que són mentida
Que els veig venir de seguida fa masses minuts que m'espies
I els problemes mai són tan problemes si t'abracen en lluna plena
Que diuen que la vida és bella que diuen que la vida és

Que si vens amb mi ja res em fa por, no hi ha cap tempesta que em tregui la son

Avui deixa de pensar, i fes-me somriure sense parar
Que la nit se'ns emporti i aquesta cançó sigui de debò, sigui de debò

Cada nit i cada dia, cada somriure i cada mirada
Cada vers escrit a la platja és massa tard per una retirada
Cap dilema avui ens fa ombra, és la vida que a tu i a mi ens omple
T'ho diré perquè crec que t'ho he de dir, t'ho diré perquè ho crec

Que si vens amb mi ja res em fa por, no hi ha cap tempesta que em tregui la son

Avui deixa de pensar, i fes-me somriure sense parar
Que la nit se'ns emporti i aquesta cançó sigui de debò, sigui de debò.

Rema

Diga'm quants mapes t'han servit, per trobar-te
Diga'm si algú mai t'havia dit on buscar-te
I una barca, no navega sense tripulants
I tu, no esculls el vent que trobaràs

Cada dia que passa és foc a la brasa que ens farà créixer
cada somni que es trenca és una altre promesa que viurà per sempre

Rema, rema, rema fins l'infinit, on comença la vida
Diga'm, diga'm, diga'm el que em vas dir que no paràvem de riure

Travessies, al desert, amb una barca sense rems
al costat em tens a mi si és que vols companyia
L'horitzó, que ve i se'n va
el punt d'arribada qui sap on serà

Cada dia que passa és foc a la brasa que ens farà créixer
cada somni que es trenca és una altre promesa que viurà per sempre

Rema, rema, rema fins l'infinit, on comença la vida
Diga'm, diga'm, diga'm el que em vas dir que no paràvem de riure