Pau

12- Pau (37:50)

Cada cop que estimes
tot es fa menys fosc
Arribarà un dia
que no tindràs por

Conchita

Entra el sol per la finestra
Brilla amb força i l'acarona
Sap que avui és especial
Sona el timbre de la porta
Es sobresalta, s'emociona
Sap que a fora hi trobarà...
Un missatge decidit…

El seu cor li dóna un tomb
En veure que hi ha tantes flors,
perfums d'un poema dedicat,
diu:
"són les flors més eixerides
Penso en tu de nit i dia,

La princesa del Raval"
Un missatge decidit…

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

Com s'enyora quan recorda
Que sortia i passejava
Rambla amunt i Rambla avall
Però les cames de la Conxa
ja fa un temps que no la gronxen
no la poden ajudar
Per la Rambla del desig

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

I ja no pot baixar, saltant per les escales
i ja no pot jugar, grimpant per les baranes
i ja no pot badar, passejar per les places
tan sols queda somiar, en poetes flors i fades

Arnau

Va trobar el que no buscava
el més lluny que va poder
Va saber que no aniria
més enllà d'on es trobés el seu saber

El missatge no aclaria,
no deia què calia fer,
era el risc de ser on era,
era el somni que s´adorm entre la gent

"ja no provis de quedar-te amb allò que havies de ser,
intenta reconciliar-te amb allò que volies fer
ja no provis d´amagar-te en allò que havies de fer,
intenta reconciliar-te amb allò que volies ser"

Hi ha qui diu que ho deixaria, que la vida és més que un sou
dona festa a les ferides, que els carrers són de tothom
Una opció és la d'allunyar-te, com més lluny millor es veu tot
fuig tant lluny com puguis, ser ben lluny sense anar enlloc

"ja no provis de quedar-te amb allò que havies de ser,
intenta reconciliar-te amb allò que volies fer
ja no provis d´amagar-te en allò que havies de fer,
intenta reconciliar-te amb allò que volies ser"

Hi ha qui diu que ho deixaria, que la vida és més que un sou
que a la plaça es quedaria, que els carrers són de tothom
Una opció és la d'allunyar-te, com més lluny millor es veu tot
fuig tant lluny com puguis, ser ben lluny sense anar enlloc

Equilibri

Sempre buscava,
aquell punt d'equilibri en l'univers.
Sempre trobava,
aquell porta que en serien dos.
Sempre buscava,
aquell moment que pararia el temps.
Sempre trobava,
la por que tornaria a aquell racó.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i escoltant.

Sempre tenia,
aquell neguit de fer-ho diferent.
Sempre volia,
aquell botó de conservar el present.
Sempre jugava,
a no voler tenir el que no he volgut.
I t'esperava,
sense saber si et voldria més.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i abraçats.

Esperant
Estimant
Ofegats
Ansiats
Amagats
Abnegats
Espolsant
Silenciós
En aquell bosc de

Ofegats
Ansiats
Abnegats
Amagats

Potser avui,
és demà
Potser avui,
és Nadal

Alba

Cada vegada,
Que s'amaga dels companys,
Sent vergonya de no ser qui hi ha davant seu al mirall
Potser vol la vida d'un altre,
Però el cert és un estrany,
(que) distorsiona la mirada i ens fa viure en un engany.

Que mira sempre a l'inrevés
Accelera en un carrer estret
Camina sense tindre en compte viure amb el cap dret
S'abandona a aquella fragància que l'abstrau de realitats
Son els seus somnis els que diuen que se'n van sense parlar

Cada vegada,
Que “un qui” sóc li estreny el cap
Sent la por d'una resposta que no agradi al capdavall
Tant de bo trobés la sortida
Sap segur “avui no serà”
Però el perfil d'aquella línia li diu que tampoc demà

Que mira sempre a l'inrevés
Accelera en un carrer estret
Camina sense tindre en compte viure amb el cap dret
S'abandona a aquella fragància que l'abstrau de realitats
Son els seus somnis els que diuen que se'n van sense parlar

Dorm

Dorm, no és mort
Dorm, no és plor
Dorm, no és dol
Dorm, no és blau
Dorm, no és clar
Dorm, no és mar
Dorm, no és ja
Dorm, no és mai
Dorm, no és no
Dorm, no és fals
Dorm, no val
Dorm, no és real
Dorm, no és vol, no
Dorm, no pot
Dorm, no és fa
Dorm, no és poc, no
Dorm, no és molt

Per un somni, petits detalls i dorm...
Saps que no se'n van, que en els somnis tot s'hi val, que la vida va passant...
Saps que guanyaran les donzelles i els cavalls, els dragons i els soldats...

Dorm, no és ell
Dorm, no ets d'ell
Dorm, no ets tu
Dorm, no és fum, no
Dorm, no és llum
Dorm, no és tot
Dorm, no és temps, no
Dorm, no és fets
Dorm, no és mans
Dorm, no és pell, no
Dorm, no és cor

Per un somni, petits detalls i dorm...

Bruna

Camina la lluna, vestida de pruna,
camina vestida de dol.
Son pare la crida, sa mare l'oblida,
son pare li diu que no pot...
Paraules... somiades.
Paraules...