Equilibri

Sempre buscava,
aquell punt d'equilibri en l'univers.
Sempre trobava,
aquell porta que en serien dos.
Sempre buscava,
aquell moment que pararia el temps.
Sempre trobava,
la por que tornaria a aquell racó.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i escoltant.

Sempre tenia,
aquell neguit de fer-ho diferent.
Sempre volia,
aquell botó de conservar el present.
Sempre jugava,
a no voler tenir el que no he volgut.
I t'esperava,
sense saber si et voldria més.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i abraçats.

Esperant
Estimant
Ofegats
Ansiats
Amagats
Abnegats
Espolsant
Silenciós
En aquell bosc de

Ofegats
Ansiats
Abnegats
Amagats

Potser avui,
és demà
Potser avui,
és Nadal