Barcelona

Tu saps que la teva nit
se m'escapa si ets amb mi,
ets mar per terrats i teulades.

I amb el Sol d'algun matí
et canto mig adormit
una rumba amb regust de sardana.

I mentre el Gòtic badalla
em segrestes en aquella plaça
on tenyíem de rosa
la vida amb un simple petó.
Els teus ulls, saps, encara m'atrapen quan brillen prop del Born.
Si m'abraces prometo portar-te
fins l'últim racó del món.

Ai... què tens Barcelona?

Raval amunt, Raval avall,
que ets filla de tants i tants anys.
"Nem" cap al MACBA, avui Kebab!

Fem un vinet a la "Reial",
allà on el teu perfum és sal,
la primavera no hi dorm mai.

I la lluna et conjura paraules
per fer-te més bruixa
quan la fosca acaricia el paisatge
nu dels teus carrers.
Una "birra" al costat de Sant Jaume i potser pagaré
la condemna de saber-te bruixa per tot l'univers sencer.

Ai... què tens Barcelona?
Vine a fondre'm Barcelona!