14 de febrer 2015
Em mires, et miro i rius
Després d'un llarg temps de silencis i secrets
ens perdem entre els luxes de la vida.
Després d'aconseguir el que crèiem impossible
és el moment de menjar-nos el món.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Deixem enrere els dies que hem perdut la son
enviant-nos enllaços de cançons d'amor.
Deixem enrere la malenconia
i obrim les portes a tot el que hem imaginat,
conscients de les nostres debilitats
i obrim les portes a l'alegria.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
El teu cor m'abriga de tots els rumors.
La vida no ens prepara pel fracàs.
Si busqués els teus llavis
i no hi trobés amor
et seguiria fins tornar-te a enamorar,
miraria la vida amb uns altres ulls
com un cec buscant la llum,
com jo buscant-te a tu
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada