El cant dels maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull
feu dolços de nata
i coques de brull,
polimenteu fustes
i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets,
aclariu la gola amb
vi de moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó
els peixos en l'aigua
i els amos al clot,
i si no l'empara
el Nostre Senyor
tallarem la cua a
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen,
més perill tindran.
Passeu-me la bota
i seguiu tocant.

Una història d'amor

Quantes nits de lluites i esperances
van estimar els carrers del teu únic estel
quants vaixells de promeses robades
van naufragar a les ribes del temps

Quants instants d'il·lusions clandestines
van bategar als poemes escrits en cançons
Quants canons contra paraules vives
van fer callar una història d'amor

Una història d'amor

Quants matins de tristeses vençudes
van despertar els secrets que viatgen al cor
Quants amors i companys d'aventures
van afusellar als amples horitzons

Quants combats perduts en la memòria
van enfrontar els somriures de fam i dolor
Quants traïdors dels ventres de la història
van fer callar una història d'amor

Una història d'amor

Però ara les nits han deixat de ser tristes
i els teus estels naixen de la foscor
l'hivern ha tornat a les nostres finestres
i amb els punys tancats hem tornat a cantar...

Una història d'amor

Mentides

Mentides als dies mentides als anys
als temps de silenci i als de soledat
mentides als barris, places i mercats
al futur dels pobles i a la gent del camp

Mentides als joves, obrers i estudiants
a les seues lluites i als vells milicians
mentides als presos i als represaliats
i a les esperances dels afusellats

Tot era mentida al país dels farsants
fins que la veritat els esclatà a les mans
van fer eleccions i la van derrocar
i la gran mentida tornà a començar

Trencant el mur de les mentides del seu món
Obrirem noves escletxes on cresquen les il·lusions
Segant les cordes que empresonen el teu cor
Tallarem al moviment que es disparen les cançons
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
combatent la hipocresia i encenent les emocions
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
Atacant sempre de front les mentides del seu món

Mentides de guerres mentides de morts
als llibres d'història i als televisors
mentides de llengües, banderes i noms
mentides al poble mentiren al món

Mentides als comptes dels ajuntaments
i a les grans poltrones dels seus parlaments
mentides en forma d'urbanitzacions
i xalets de luxe entre camps de golf

Tot era mentida al país dels farsants
fins que la veritat els esclatà a les mans
van fer eleccions i la van derrocar
i la gran mentida tornà a començar

Trencant el mur de les mentides del seu món
Obrirem noves escletxes on cresquen les il·lusions
Segant les cordes que empresonen el teu cor
Tallarem al moviment que es disparen les cançons
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
combatent la hipocresia i encenent les emocions
I aquí estem, aquí estem, i seguim i seguirem
Atacant sempre de front les mentides del seu món.

Quatre vents

A voltes sóc supervivent
Dels mates dels meus sentiments,
I en la tristesa
Del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.

Perdut a les nits d'occident
He après a viure resistent,
I a les mans porte
Cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

I en la tristesa del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.
I a les mans porte cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

A voltes sóc un nàufrag més
Als oceans dels sentiments,
I entre les veles
Del meu destí
Sent la revolta del meu temps.

Solcant el mar contra corrent
He après a sentir-me insurgent,
I per bandera
Porte un estel
Onejant sobre quatre vents.

I entre les veles del meu destí
Sent la revolta del meu temps,
I per bandera porte un estel
Onejant sobre quatre vents.

I en la tristesa del llarg camí
Sent les ferides del meu temps.
I a les mans porte cinc continents
I al puny tancat un món sencer.

Lluna de plata

Cauen les bombes
en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món

Tristos son els dies
que porten els anys
esperant no tindre fred
esperant no tindre fam

Tristes son les cendres
que t'han fet callar
recorrent el teu carrer
recorrent el teu passat

Tristes son els barris
que han bombardejat
els avions de la llibertat
en la nit dels oblidats

Tristos son els anys
que avui has celebrat
sense espelmes ni fanals
i amb la lluna de regal...

Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món

Cauen les bombes
en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món

Tristes son les cares
de la soledat
a les veles sense vent
a les platges sense mar

Tristos son els ulls
que no saben plorar
em la cua del mercat
sense ventre ni menjar

Tristes son les armes
que t'has preparat
amb les teus pròpies mans
per si tornen els soldats

Tristes son les bales
que tan disparat
Helicòpters de combat
contra pistoles de fang

Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món

Lluna de plata..
Pluja de plom...

Barricades

A la barricada antifeixista
la por entra als portals de la derrota i la ferida
Però amagada al calaix de la història
guardares el record de la teua antiga memòria
Una vella bandera
que al teu cor oneja
amb tres frases pintades:

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer!

A la barricada d´avui dia
la nit torna als carrers de la renúncia i la mentida
Però amagada al calaix de la història
hem trobat el record de la teua antiga memòria
Una vella bandera que al teu cor oneja
amb tres frases pintades:

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer!

Sense terra

Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.

Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.

Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.

Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.

Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l'Amazones.

Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.

Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.

Pres federal, pres del sistema.
pres per l'espera: Abu-Jamal.

Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l'esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.

Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà,
Camina esperança,
camina sense por.

Camina l'esperança

Crema el cel, crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.

Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.

Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.

Combat poders, vertaders culpables.
Tòquio, Brussel·les, Washington, Moscù.

Cante

Cante i cante trist
i al color despert del teu somrís
Cante a la incertesa
que em desperta a mig matí
Cante a aquelles nits
que no esborren els oblits
Cante a la tendresa del teu cor
i a l'amor que es canta amb tres acords
Cante i no m'espante que cantant no se patir
cante a l´esperança de veure't créixer amb mi

I ara jo et cante aquesta cançó
i te la cante amb el cor encès
perquè estic fart de mirar al món
de mirar al món i no entendre res.

Cante i cante trist
i al color despert del teu encís
Cante a les paraules
dels versos que mai t'he dit
cante al raig de sol
que ja no troba al teu llit
Cante a les tempestes del teu món
i als camins que han pres els teus timons
Cante a les fronteres que s'esborren amb els dits
cante a els banderes que hem cremat aquesta nit

I ara jo et cante aquesta cançó
i te la cante amb el cor encès
perquè estic fart de mirar al món
de mirar al món i no entendre res

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
a que t'ensenyarà cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

No tingues por

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat.
Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

Quan no hi ets

Units al despertar
al primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la misèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d'un mon que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cançons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara em parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets,

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il·lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú el va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...

Quan no ens queda res

Pels carrers del nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir-nos vius,
tendresa de qui ens ha criat.
Pels carrers del Cabanyal,
pels carrers del nostre temps
l'asfalt crema tots els moments
i amb ells la nostra realitat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

Resseguint tots els colors,
resseguint tots els carrers,
sentat mirant com trenca el mar,
la ràbia crema el seu plorar.
Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a cops d'asfalt.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels.

Caminant pels nostres carrers,
caminant pel nostre temps,
no tenim cap lloc on anar,
tampoc en tenim per recordar.
Intenten cremar el passat,
cremant la terra, el cel i el mar,
memòria d'un poble amagat,
història d'un temps imposat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Perdut als carrers del món

Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

El gran circ dels invisibles

El circ ha començat.

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
creuant els mars de la seua soledat,
la soledat que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres,
com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
per somniar un món sense carcellers.

El circ ha començat

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels silenciats,
els silenciats que engreixen les misèries de l´estat,
d'uns grans lleons, de la seua dignitat,
la dignitat que espera entre els pallassos del poder
fent malabars amb els propis sentiments,
els sentiments que es moren a les portes dels bordells,
dels domadors, dels somriures presoners.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l'humil decisió de lluitar.

El circ ha començat.

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
creuant els mars de la seua soledat,
la soledat que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres,
com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
per somniar un món sense carcellers.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l'humil decisió de lluitar.

El circ ha començat

La nit dels corbs

Xancles de goma
Samarretes brutes
rajoles roges
laberints foscos
calaveres tristes
anells de plata
nits tatuades
amors de plom
remors que pugen
llums de bengales
gossos que borden
tirotejos ràpids
vides al límit
bales perdudes
somriures fràgils
vespres de dol

I el sol que es pon
sobre un mantell de colors
ombres perdudes
que vetlen els perdedors
i els llums trencats
tremolen en la foscor
com les barraques
que s'enfilen pels turons
i un crit que es perd
en la nit plena d'estels
vides que lluiten
entre feres i records
l'aurora tem
la nit dels corbs

Llàgrimes negres
mirades tristes
il·lusions perdudes
cicatrius fondes
sants i rosaris
un ram de flors
vides barates
taüts marrons
fum de revoltes
punys que s'enlairen
orgull de barri
coratge i ràbia
rates corruptes
foc de sicaris
sagna la vida
volen els corbs

I el sol que es pon
sobre un mantell de colors
ombres perdudes
que vetlen els perdedors
i els llums trencats
tremolen en la foscor
com les barraques
que s'enfilen pels turons
i un crit que es perd
en la nit plena d'estels
vides que lluiten
entre feres i records
l'aurora tem
la nit dels corbs

Viure

Ara que estic trist
Intente recordar
Per les carreteres
De la meua soletat
I em torna aquella olor
De pólvora cremant
I el roig de les fogueres
De les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
La pluja d'estels
El 25 d'abril
Amb un nus als sentiments.
L'esperança als ulls
Les banderes al vent
I les ganes de viure
De la meua gent !

Lluitar, crear,
Construir poder popular!
Lluitar, crear,
Construir!

Ara que he tornat
Refaig els caminars pels carrers i les places
Del lloc on em vais criar
I em torna a despertar
Aquell vell campanar
I el soroll de les traques,
Muixerangues i gegants.
Les velles cançons,
Les noves emocions,
Els 25 d'abril
Construint les il·lusions !
La vida dins els punys
La lluita dins la pell
I les ganes de viure
De la meua gent

Lluitar, crear,
Construir poder popular!
Lluitar, crear,
Construir!

Del sud

Del sud,
d'allà on la terra mor,
d'allà on la calor
no em deixa veure el sol.

Sóc del sud
i el meu caminar
s'ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.

Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d'amargors
que sempre assequen plors.

Sóc del sud,
país que ja no hi és,
que s'amaga del temps
dins el cor de la gent.

Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d'uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls,
llàgrimes de lluita i futur.

Del sud,
d'allà on la terra mor,
d'allà on la calor
no em deixa veure el sol.

Sóc del sud
i el meu caminar
s'ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.

Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d'amargors
que sempre assequen plors.

Sóc del sud,
del front meridional,
del parlar refugiat
del somni exiliat.

Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d'uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls
llàgrimes de lluita i futur.

Seguirem

Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.

Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.

Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.

Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.

Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!

Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.

Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.

Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.

Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.

Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.

I si demà no tornara

La por em desvetlla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l'enemic
a trenc d'alba partim
seguint les llums del matí

Travessem l'aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l'últim front

Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar

La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d'una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat

I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d'amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat

Murals

Hi ha mirades
que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats

Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor

Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó

Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc

Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó
Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelats
llunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors