25 de desembre 2013
Camins
Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...
...vas navegant perdut
Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...
...vaig caminar perdut
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...
...hem cantat junts al vent
Sempre venies darrere
a que t'ensenyarà cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons...
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...
...hem cantat junts al vent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada