Només

Entre reixes escrius
els dies que fa
que no et miro els ulls.
T'han posat de genolls
però mai han pogut
prendre't el somriure
o ferir-te l'orgull.

I sents rere la paret
la dolça calor
de la teva gent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

I ara als pobles guarnits
et rebem conscients
de la llarga nit.
La llum dels balcons,
l'olor de l'estiu
i places enceses
que ens omplen el pit.

I ens floreixen les mans
d'alçar-les al vent
a contracorrent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.