21 de desembre 2013
Ja ho veus
Dius que enteníem en una cançó
el futur de les nostres vides.
I que has perdut l'ambició;
és cert que el temps s'ho pot endur tot.
Que abans tot era més fàcil que avui.
No et preocupis, que això sempre passa.
Pots empassar-te l'orgull o pots
intentar ser feliç amb algú altre.
Primer aguantarem, tindrem sempre present
que anirem perdent l'esperança.
Fins que ja dubtis de mi o
fins que puguis tornar quan vulguis a casa,
ja ho veus.
Dius que a vegades et vaig dir que no,
d'altres no he tingut paraules.
Que en molts moments hem perdut la raó
i d'altres hem vist coses clares.
Hi ha hagut oblits escampats pel camí
i records memorables.
I tantes coses que ens volíem dir
que ja ni recordàvem.
Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint a tota aquesta gent.
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'acaben.
Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint-nos, hi ha tanta altra gent!
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'escampen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada