Miris on miris

Miris on miris on miris on miris és aquest món un deliri
Miris on miris on miris on miris
Quanta riquesa i misèria, quanta por i quanta histèria
Miris on miris on miris on miris on miris

La gent

La gent no s'adona del poder que té

amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per ensorrar l'economia
paralitzar l'estat i demostrar
que les lleis que imposen no són
necessàries

La gent no s'adona del poder que té

No he desitjat mai cap cos com el teu

No he desitjat mai cap cos com el teu
mai no he sentit un desig com aquest
mai no el podré satisfer és ben cert
però no puc desistir a oblidar-te

és el desig de la teva nuesa
és el desig del teu cos vora el meu
un fosc desig vagament de fer mal
o bé el desig simplement impossible

torno al començ plena de pena i de fúria
no he desitjat mai cap cos com el teu
l'odi també perquè és odi també
no he desitjat mai cap cos com el teu

no vull seguir...
a mamar tots els versos!

Ball del vetlatori

Vida breu, mort petita
la teva veu deixa el cos
la prenen vents que arriben
i la canten pels volts
la teva veu deixa el cos
i els vents la sembren pels camps
i ets solc, llavor, herba i flor,
rosada, cançó de pardal
la teva veu deixa el cos
i els vents la duen als mars
i ets ona forta i remor
dels profunds de l'oceà
la teva veu deixa el cos

la cosa més dolça i fina
més que el millor pensament
i a tots els presents ens dol
que estigui de cos present
la cosa més dolça i fina

el pare i la mare ploren
no ploreu pel xiquet
que s'ha mort la criatura
i s'ha tornat angelet
el pare i la mare ploren

i el vetlatori a l'albat
xiquetes vol començar
que està ja tot preparat
i podreu anar ballant
la cosa més dolça i fina

A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

Tu saps

Jo
jo sols
jo sols vull

jo
jo sols
jo sols vull

jo sols vull
l'alegria

jo sols vull
l'alegria
quotidiana

jo sols vull
l'alegria
quotidiana
de viure

Jo sols vull l'alegria
quotidiana de veure't

Jo no canto per la veu (Cant de batre)

Jo no canto per la veu
ni tampoc per la seguida,
canto per un amic meu
que per mi donaria la vida

Jo no sóc la que veieu
ni tampoc la que s'espera,
sóc un camí de moments
que ballen a la foguera

Jo no canto per la veu
ni tampoc per la seguida
canto per un amic meu
que per mi donaria la vida

amor mío si te vas
avísame un día en antes
yo te enramaré el camino
de flores y de diamantes