Montsià

Jordi enfila Montsià amunt
en les xancles de la mar
no porta cantimplora
però sap qu'allà dalt hi ha una font i un mas.

I quan los primers brots de llum
ja puntegen pel cimal
ell s'atura i respira
pa pegar un primer cop d'ull cap a la vall.

I al mas de rosalea,
troba entre la malea,
una font
i beu com una bèstia
que'l camí que queda trau molt més que son.

I cantant un salm d'un autor local
qu'adeprès a l'orfeó
se sent més ple de vida que la gent qu'enca dormita pels llençols.

I quan arriba a la torreta
just al punt més alt de la terra que'l va parir
quan la mar li fa l'ullet mostrant-li'l delta, destapant la vall tots los seus pits
s'imagina acaronant-la dins del llit.

Resseguint la cresta del Montsià
se li apareix un bou
i domés fent-se a una vora
l'animal passa de llarg sens més renou.

I a la roca foradada mira l'hora,
alego la de dinar
s'acomiada de la mar
mos veiem l'atre domenge si fa clar.

I en un sol que bada roques tot suat
arriba a mas de comú
i se troba lo pastor qu'esquila ovelles
que'l convida a un vermut.

I parlant de tu a tu davant la vall
se li fa tan tard
que quan quan cau de la figuera
tota la seua família ja ha dinat

I qu'allà dalt a la torreta
just al punt més alt de la terra que'l va parir
quan la mar li fa l'ullet mostrant-li'l delta, destapant la vall tots los seus pits

Qu’allà dalta a la torreta
just al punt més alt de la terra que’l va parir
se li escapa’l temps per la punta dels dits
escapa’l temps i oblida els seus neguits.

Taiwan

No hi havia davantera més copiosa en tot taiwán
la nit que te vaig conèixer al bar internacional
ballant los dos damunt la barra
vam nar dixant que mos pugés lo xampany
i com l’scarlett i murray perduts dins la traducció mos vam trobar.

Tu erets una parisina visitant al seu papà
jo currava d’informàtic pa una multinacional
i tu tenies tot lo temps del mon jo bon feix de bitllets pa malgastar
i vam fingir un petit somni entre budes, cors de serp, dracs i ventalls

Tot i no pegar ni en cola vam quallar
mos vam saber adaptar a lo que hi ha
que viatjar t’obri les mires
i les ganes d’estimar
bec bec, quan veig una font bec.

Quan va arribar lo setembre
cada ovella al seu corral
jo’t trucava a totes hores
tu no’m feies molt de cas
per lo teu to podia deduir
que m’amagaves un petit detall
i’m vaig plantar a parís
per sorpresa “ei sóc jo estic a baix…”

i la place de l’italy
en un cafè i un pastís
me vas dir que tenies nòvio
i que hi comparties pis
que lo nostre domés havia estat un rollete d’estiu un més de tants
i’m vas dixar allí tirat ofegant les meues penes en ricard

I just a n'aquella barra
vaig conèixer a la Julie
una dolça camarera
que'm  va fer un lloc al seu llit
i perduts dins los seus llençols
vam dixar-mos portar per l'instint del desig
una setmana de lujo
per la ciutat de les llums en mon cheri.

Tot i no pegar ni en cola vam quallar
mos vam saber adaptar a lo que hi ha
que viatjar t'obri les mires
i les ganes d’estimar
bec bec, quan veig una font bec.

La voluntat

Los teus fills
lo teu cor
lo teu món de somnis i il·lusions.

sigues fort
dóna-ho tot
i no't fies mai d'un cop de sort.

domés viu i dixa viure
més d'un cop
t'hauràs d'empassar l'orgull
que un que's va fer mala sang
va perdre un ull.

és l'amor
lo motor
lo far que't durà sempre a bon port.

no hi ha hom
superior
no hi ha déu per damunt la raó
la confitura més dolça
és al pot més menudet del rebost
que mai ningú no te la prengue.

la voluntat
de creure en los teus somnis
la voluntat
secret dels teus propòsits
l'afany de viure'l dia com si fos lo darrer
la vida no és més vida per ser sempre'l primer
la voluntat.

que no't prenguen l'afany d'aixecar-te al matí
disposat a minjar-te'l món d'un mos
que no't prenguen los dubtes ni'ls plors.
que no't prenguen la veu, l'amor ni l'odi
que no't venguen la derrota ni'l podi.
i que no't prenguen la posta de sol al terrat
compartint un meló en la veïna del quart
la interacció, la complicitat,
la pèrdua de la por a la humanitat
la vida que't desperta en un somriure cada matí
i’t diu que t'estima sens més perquè sí

la voluntat
de creure en los teus somnis
la voluntat
secret dels teus propòsits
l'afany de viure'l dia com si fos lo darrer
la vida no és més vida per ser sempre'l primer
la voluntat.

De tant en tant

I és que de tant en tant cal baixar de l'escenari
contemplar la vida des de baix
passar de tot lo que't diguen al noticiari
ignorar'l rol que t'han imposat
i perdre'l temps en la primera tonteria
que te passe per davant com un estrany
com un estrany.

I és que da tant en tant cal trucar a la faena
i entre tos i tos dir que no hi vas
picar'ls amics en qui fa segles que no parles
quedar a l'endemà pa fer un tallat
sortir de festa en la bonica Macarena
que't va dixar entrar al seu llit l'últim cap d'any
sí l'últim cap d'any.

I és que de tant en tant cal que't mires a l'espill de dalt a baix
i't somrigues sense por a què diran de la panxa, de la barba i'ls mixelins
que't creixen per dins.

I és que de tant en tant cal parar-se a fer balanç
repassar los comptes del passat
formatejar los xips que no t'aporten res
instal·lar'l software actualitzat
i fer dissabte pels racons de la consciencia
oblidar tots los mal rotllos un instant
si més no un instant.

I és que de tant en tant cal que baixes del burro
i veigues que'l món del teu voltant
és una imatge de com tu lo vulgues vore
la teua percepció personal
que domés tu dones forma a la teua vida
no és un ent independent del teu afany
no és un engany.

I és que de tant en tant cal que't mires a l'espill de dalt a baix
i't somrigues sense por a què diran de la panxa, de la barba i’ls mixelins
que't creixen per dins.

I és que de tant en tant.
I és que de tant en tant.

Coratge

Mos ham dit lo nom del porc
tantes vegades
ham vist sortir lo sol
desprès de la foscor
ham seguir lo fil del llum
fins al final del túnel
de la mà de la paciència
i de la voluntat.

Ham forjat un camí junts
mos ham fotut hòsties
ham sabut refer lo marge
a cop d'escarments
i ham sabut trobar un punt mig
entre dos miratges
que separen les mirades
que mos fan diferents.

Som l'etern retorn
jugant en foc templant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.

Ham vist nàixer cent amors
que'ns ha donat ales
pa no perdre l'esperança
de tornar a estimar
ham sabut cuaidar'ls amics
n'ham après a perdre
mos ham fet forts dient adéu
als que mos han dixat.

I l'afany de la il·lusió
mos dóna'l coratge
per a prendre-mos la vida
com un full en blanc
sense lleis ni religions
que´ns faiguen de peatge
resseguint l'esperit lliure
que'ns fa més humans.

Som l'etern retorn
jugant en foc temptant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.

Metro

Entres al vagó
i asseguada a n'un racó
veus a la xica més guapa
que mai has vist al metro.

I en això qu'aixeca'l cap
i se te queda mirant
i't regala un somriure
més gran que'l Pakistan.

I tu que ja estàs mig cagat
veus com la felina fera
en un bon cop de cadera
va i se planta al teu costat.

I fen tripas corazón
tu li aguantes la mirada
i ella tota descarada
te demana "A on vas templat?"

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Tu li dius que'ts foraster
ella't diu que té un raser
i't fot una morrejada
que us porta hasta'l carrer

I entre jocs entremaliats
voleu cap el seu portal
i sortint de l'ascensor
neu los dos mig despujats.

I al seu pis atrotinat
per fi allibereu la fera
que se minja la banyera
i la manta del sofà.

I entre quiquis i kit-kats
comenteu la vostra vida
que dos cossos mai no enganyen
i emanen intimitat.

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Quan la nit cau a la terra

Quan la nit cau a la terra
lo silenci es fa senyor
i lo vol de l'angruneta
li diu bona nit al sol
quan lo cel muda de capa
i es vesteix de mil colors
ja se sent la veu del món cridar
“mengeu-me d'un mos”

Sóc home de poca fe
I no tinc més religions
que la dona, la família
los amics i les cançons
la pàtria de casa meua
per damunt de les demés
però totes les fronteres
no me valen de res

Que en mereix mateix respecte
lo d'aquí que el foraster
mentre no vagen pel món
tocant la pera a la gent
siga el viure i el deixar viure
la primera comunió
i les ganes d'estimar
faran de confirmació

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

Per això quan me pregunten
responc clar i català
jo no vull cap creador
jo vull llibertat per crear
que aniré per bon camí
però el que jo vulga triar
i si encara no existeix
xiquets, l'haurem de cavar
que quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar
quan no tinga altar faena més que recordar
voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!
No m'he deixat ni una goteta de vida per tragar
No m'he deixat ni un esporneta de vida per cremar…

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

Primavera

I arriba la primavera que la sang altera
los primers escots ja corren pel carrer
qu'estil·litzen la figura femenina
i alegren la vista tan a casats com solters
tan a casats com solters.

Flors de mils colors esclaten entre'ls marges
s'apodera del camp un verd insolent
que quan le tira los trastos a la pluja
si la tia afluixa lo verd torna més intens.

I un sol que bada les pedres s'ageganta
repartin a tort i a dret rajos d'amor
que per tot arreu ja sona la lloança
dels pardals dient adéu a un hivern que ja dorm
dient adéu a un hivern que ja dorm.

Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.

Primavera tu qu'ens tornes la vidilla
qu'ompli los bars i les terrasses de sol
dixa que m'embafe de la teua companyia
compartint una canyeta a n'un baret del port.

Primavera tu que mos rentes la cara
i mos tornes la falera per ballar
dixa que t'agafe per baix la cintura
i'ns dixem portar pel ritme d'un bo xa-xa-xa
pel ritme d'un bon xa-xa-xa.

Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.

Primavera princeseta tafanera
tu que mos traus les ganes d'estar tot sols
primavera balla amb mi la Macarena
qu'esta vida sense un cor és més dura
qu'un os sense un cor es més dura qu'un os.