Terra natal

Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Sobre la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.

No cal que m'esperis
no hi ha misteris, és la terra natal.

El record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.

No cal que m'esperis enlloc,
no hi ha misteris, és la terra natal.

Tu ja m'entens

Una paraula i moltes més
diuen tantes coses
unes molt, unes altres res
jo és que no sé explicar-me
encara no hi après.

Mirem de lluny, mirem d'aprop,
mire'm d'allà on tu vulguis
ara mateix tenc s'impressió
de que no sé explicar-me com tu vols
no se fer-me entendre, tu tens raó
i jo no.

Jo no som cap llibre obert
ni tan bo ni clar com s'aigua
som sa pedra d'un torrent
per on no hi passa sa corrent,
tu ja m'entens.
Jo no som cap llibre obert
ni tan bo ni clar com s'aigua
som sa boira que amb es vent
desapareix rápidament,
tu ja m'entens.

Vaig per amunt i al capdavall
qui no té cap té cames,
com sempre es dos tantes vegades
acabarem tirant-mos per ses murades avall…

I si guanyam o si perdem
això ho sabran es frares,
és evident que si no ho feim
mos quedarem amb ganes d'haver-ho fet,
no sé si m'explic, no sé si m'entens,
jo crec que sí…

Massa

Massa calentor.
riu ple de records,
maça que ho romp tot.
Riu i deixa els plors.

Bola de cristall
véu es teu mirall,
vola cap avall.
Veu de dos estranys.

Dona claror
as meus foscos focs,
fes-me viure.

Dona'm calor,
porta'm a algun lloc,
el pots escriure.

Dona, fes-me
veure que no som
dos estranys mons.

Entra as meu cap,
sé que no ho faràs.
Entre mons estranys
ser fort és normal.

Efecte mortal,
muntanya avall,
afecta as meu cant.
Dona'm aquest ball.

Dual

Podria estar amagat,
o ben visible,
o ser superficial,
o dins s'abisme.

Perdut as laberint
o fora, molt lluny d'ell.
Puc ser un cuc dolent,
puc ser un blanc ocell.

Som així i no t'ho creus,
som es dos i es dos som teus,
es que hi ha i es que no veus.
Som dual de cap a peus.

Voldria estar amagat
i ben visible,
i ser superficial,
i dins s'abisme.

Perdut as laberint
i fora a camp obert,
vull ser un cuc dolent,
vull ser un blanc ocell.

Som dual, a on estic.
Som dual, puc ser un amic.
Me l'estim com un germà,
som dual, el duc a dins.

Ball pagès

Pes febrer, quan canvia
flor per fulla s'ametller,
i es Pla Roig, amb nova brulla,
de roig torna verd.

Se'n va a ballar es jovent,
alegre de cel i vent.
Es tambor ja fan sonar,
sa flauta ja se sent.

A ballar, entre es vent, sota el cel.
A ballares fadrins de Sant Miquel!

Com una era hi ha davall,
i allí, a la tarda, és es ball.
A ballar, mentre es sol
brilla al cel. La nit no espera!

I modesta, s'al·lota avança,
volta el jove aquesta dansa
de tots es bots que sap fer.
No ballar no pot ser.

A ballar, entre es vent, sota el cel,
A ballares fadrins de Sant Miquel!

Amor a l'acte

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surt des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Tan natural, tan misteriosa i tan vital,
tan de debò, autèntica i essencial.
Sa veritat, això és lo que cant.
Un sentiment tan pur com animal.

S'anima el cor, veig més claror,
sang que creix vol moviment.
Venç el cor, sents sa calor,
sang que creix vol moviment,
quan es sent amor a l'acte.

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surts des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Emocions, són es blat que va llevant.
Són ses flors, i un sol d'abril les obrirà.
Són vibracions, electricitat.
És devoció que sent pes teu cos.

Ara anam!

Anam de 'cool', ara estam agobiats,
anam amb presses i tot són forats.
No és necessari girar-mos es cap,
deixar sa pell pes camí des penjats.

Na, na, na, ara anam...

Es temps que corren es van allunyant,
ja mos esperen i això és molt normal.
Amb tanta feina que hem d'acabar,
qui paga mana i això és natural.

Na, na, na, ara anam...

Tots a la junta, o potser casi tots,
estam igual, suportam sa pressió.
I es dia a dia es fa massa gros.
Ja no hi pensem, menjem-mos s'arròs.

Na, na, na, ara anam...

Ses cares

Ses cares són muntanyes
de difícil accés.
Vas dir-m'ho una vegada,
record es meu ascens.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

Ets sovint un ocell
que es llapis ha engabiat
entre aquestes quatre línies
de grafit enrabiat.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

Sé com

Adonar-se conta,
i no tenir límits.
Amollar s'instint no costa tant.

Alliberar de sa presó
a l'ànima captiva
és un pes gros com llençol de plom.
No sentir més por que por a sa por,
veure sa llum o que mos doni es sol.

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.

Sempre ens hem preguntat
si tenim sa clau
que obri portes i tanca panys.
No cal entrar en raó,
i no sortir-hi mai,
és bo anar i venir i anar provant,
equivocar-se i anar dubtant.
També desconfiar i creure en tot.
No val...

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.
Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Facem camí
sense bola ni cadena.

Si no és molt demanar

Ja sé que no som exemple clar.
Som fum, som aire, un núvol endut.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu.

Vaig agafar
dreceres que no ajudaven gaire,
i vaig sortir
amb tanta por perquè sempre hi tornava.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu

Vaixells

No hi ha millor viatge
que es de conèixer,
encara que costi tant conèixer-mos.
I aprenc a conèixer-me,
i aprenc a decidir.
M'ensenya sa distància de lo estimat.

Quants vaixells arribaran,
que venguin d'un port llunyà,
que vagin a alguna banda?
Escolto veus a la mar,
seran ses ones, que estan
cantant-l'hi a n'es meu viatge.

I, abans de sa pluja, em veuràs agafar
un d'aquests vaixells que s'allunyaran,
que s'allunyen.

Si no és molt demanar

Ja sé que no som exemple clar.
Som fum, som aire, un núvol endut.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu.

Vaig agafar
dreceres que no ajudaven gaire,
i vaig sortir
amb tanta por perquè sempre hi tornava.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu

Pa

Amor és sa resposta
que sovint costa respondre.
Molt més que una paraula,
és emoció, i vol voluntat.

Ja no vull més estar
baix tanta pols i tanta cendra.
No vull tancar-me al món,
ni profediar de l'amor.

No vull ser un sant,
vull ser un tros de pa,
fer sopes dins sa teua mel.
Lo que vull és tastar
es sucre des teu tacte.

Amor és sa resposta,
i crec que és sa millor proposta.
És una bona feina,
és es millor jornal que hi ha per guanyar.
Duc molt de temps pensant
si és bona idea, aquesta idea
de no anar remugant
i fer-ho cada dia millor.

No vull ser un sant,
vull ser un tros de pa,
fer sopes dins sa teua mel.
Lo que vull és tastar
es sucre des teu tacte,
i tot lo altre.

Junts

Un casteller tot sol no fa castell,
una flor de clavell no fa remell, mai ho farà.
Un mariner somia es seu vaixell

I es cel obert vola un ocell.

Es desig, es sentiment, és evident.
És s'estiu d'una cançó que canta el vent.

Junts, arribarem més lluny
serem es foc i es fum,
o el que tu vulguis,
però sempre junts,
arribarem més lluny,
serem es foc i es fum
o el que tu vulguis però sempre junts.

Un dia es fa de sol i lluna,
pensa en el símbol del Ying-Yang.
I amb ses dos cares d'un disc de vinil
es nostro món és terra i mar.

I és que som tan diferents i tan iguals,
compartint la vida i lo que ens donarà.

Junts, arribarem més lluny
serem es foc i es fum,
o el que tu vulguis,
però sempre junts,
arribarem més lluny,
serem es foc i es fum o
el que tu vulguis
però sempre junts.

Sa lluna damunt Formentera

Sovent semblava que queia
perquè no era pesant,
era com el vent, com l'aire,
com el somni d'un amant
que va creure que seria
durant molt de temps real,
però no tot i estimar-la
la lluna seguia dalt
La nit la portava sempre
al seu món alat, i mai
no va dubtar que ella era
l'amor únic i més gran.
l'estimava com seria
perquè no parlaven mai,
i no demanava gaire.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
la lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.

Dins la màgia dels seus anys,
joves e innocents eren.
Els ulls com estels, fanals
que brillaven si arribaba igual
sobre el bosc, sobre la casa,
damunt el pla i els estanys,
sempre groga dins el somni
i primera pel pardal.
Sempre somiada, la nit i el teu cant.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
la lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.

I tu què dius?

Una gavina vola un cel blau,
ella perd el control i cau.
L'ocell s'esfonsa ferit de mort,
l'au no arribarà a bon port.
L'arena a les platges té un altre color,
de negre no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

La rosa vermella a una mà,
i amb s'altre es varen marejar.
Pactes i tractes que tots pagarem.
De qui ens fiem? Ja no ho sabem.
I l'aigua a les platges té un altre color,
tan brutes no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

Que mos donim

Comencen a crèixer els dies
ja arriba la fantasia
ses dones van mig cunilles
i els hoes tres quarts de lo mateix.
Ja són aquí els maniquís
i la calor, la calentor
hi ha clubs de nit i clubs de platja
aquí ses modes són ventatges.

Mig món mos coneix, s'altre mig vol venir.
No hi queben, i encara així.
Mig món mos coneix, s'altre mig vol venir.
Som foraster al meu carrer.

El trànsit ve 'de ricules'
I el tràfic de les 'pirules'
I els xeriffs no se'n fan cas
Per poder-se untar es nas
Cada vegada veim més luxe
I això no ens importa, no ens asusta
Si hi ha alcohol, i postes de sol
Alguns hauran marcat un gol

Mig món mos coneix, s'altre mig vol venir.
No hi queben, i encara així.
Mig món mos coneix, s'altre mig vol venir
Som foraster al meu carrer.

Que mos donim.
Que mos donim.
Que mos donim.
Que mos donim.
Que mos donim.

No donis il·lusions al meu cor

No, no, no, no,
no donis més il·lusions al meu cor.
No, no, no, no,
que està cansat per no tenir repòs.
Dos passatgers
d'un viatge tràgic, dos viatgers.
Els dos dins un tren
que on mos porta no sabem molt bé.
No és un altre joc,
ni una altra broma, ni cap diversió.
L'amor està ple
de dies solejats i d'accidents.

Com oblidar
que hi ha records que no es borren?
No és tan senzill
si lo que queda és el meu món trencat.
Com oblidar
que hi ha records que no es borren mai?
No és tan senzill
si lo que queda és el meu món trencat
acostumant-se a viure amb la meitat.

No és qualsevol,
la nostra història és la lluna i el sol.
Junts no estirem,
jo necessit algú en qui confiar plenament.
I ara vens tu,
no t’esperava. Saps que això ha acabat.
No em vull fer mal,
no et donaré mai més del cor la clau.

L´home de goma

De plàstic, el meu cos el trobo fantàstic,
m'han dit que és molt pràctic.
Desig que em miri tot el món,
vull ser l'enveja de tothom.
Estàtics, els meus llavis, ara sintètics,
que no et donin fàstic,
no són per jo, són per sa gent,
si em veuen bé ja estic content.

Autèntics desordres emocionals,
lògic sentir que no som normal.
De sa front fins a n'es cul
no hi ha res meu tot és per a tu.

Silicona, de New York a Barcelona,
presumint la bossa em sona,
orgullós la lluiré,
i a tu què més et dona.
Silicona, de New York a Barcelona,
presumint la bossa em sona,
orgullós la lluiré,
jo som l'home de goma.

Ja estic pensant quin serà el pròxim canvi ,
que encara puc fer-ne més.
Com no m'agrada fer-me vell
em seguiré estirant sa pell.
Ja ho entenc, no puc parar el pas del temps,
ja no sé, això no té cap remei.
Cent anys jo no els compliré,
però ben guapo me n'aniré.

A la muntanya

No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí l'aire és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.

Lluny del centre capital més content no hi puc estar,
vull viure al natural, tu entre formigó i asfalt.
L'ansietat no sé què és, la brisa em calma la ment.
I com m'has d'esperar, si el fum em cau malament?

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.

No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí el cel és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.