Les nits es tornen

Serà la meva ideologia,
serà l'alba al despertar.

Les petjades a la sorra,
per si un dia vull tornar.

Serà blava la mar,
verda i espessa la vall.
Gran i dolça la muntanya
Serà un dia que durarà anys.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Sentir el viento.
Soñar despierto

Alzar el vuelo,
perdernos sin rumbo lejos.
Medir la distancia en tiempo,
que sea eterno.

Seré com el far encès,
seré el vent al seu favor.
Com un vaixell navegant,
que supera les tempestes i no dorm.

Seré el blau del oceà,
el verd, la calma, la vall.
Neu dolça de la muntanya
una imatge en un segon.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Seremos dos niños jugando en las olas en corrientes de papel,
tragando la tinta de esos versos rotos que ya no queremos ver.
He perdido el norte ni mapas ni tiempo que no necesitaré,
suerte en el viaje miraré a otra parte.

Tocar el fons amb els dits,
veure't al fons del camí.

Verte sin verte...

Las noches se vuelven letras, mirando la luna llena.
Les nits es tornen paraules, escrites amb lluna plena.

Las noches se vuelven.
Les nits es tornen.

Miradas, mirades.
Sonrisas, somriures.
Palabras, paraules.
Caricias, carícies.

Home llop

Et contaré el secret que mai he dit:
dormo a les nits al bosc des de petit.
No entendràs el que dic, però somriu,
els ulls canvien de forma a mitjanit.

Quan es fa plena,
sóc un llop.
I no em transformo, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser el caçador que va matar el llop.
Vull ser tu amb les flors veient-me a mi ferotge.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

T'amagues rere els arbres i tens por de mi,
no et veig, però amb l'olfacte sí que et puc sentir.
T'atures envellint un ram de flors,
a cada pas que dónes tu jo en dono dos.

Quan es fa plena,
un home llop.
No sóc un monstre, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines orelles més grans,
per sentir-te millor.
Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines dents més grans que tens,
per menjar-te millor.

Imagina't un nen

El mires fixament,
viatges en el temps.
Que no t'he vist marxar,
després d'aquell regal.

Camina distreta i es deixa portar
La crida el seu pare però no vol marxar.

Imagina't un nen, imagina't un nen.
Les teves passes ara diferents.
Imagina't un nen, imagina't un nen.

Un viatge en un instant,
M'he parat a recordar.
Un viatge en un instant.

I juga a aquell joc de mans que encara no has oblidat.
I veus aquell amulet que encara penses tornar.
I salta a la corda quan li cau de repent.
El veus i l'agafes t'apropes corrents.

Congeles el moment.

Recordes el seu vestit, el teu somriure és un crit
Quant et dona l'amulet que avui és el teu present.

Un tòtem a les mans.
Un somni o realitat.
Un tòtem a les mans.

Imagina't un nen,
imagina't un nen.
Imagina't un nen,
imagina't un nen.

Dos minuts desprès

He tornat a aquella foto

on estem plens de vida.
Ens abracem i ens mirem,
com si fóssim dos nens.

Tirats en aquell banc
on vam ratllar el nostre amor.
Te'n vas, me'n vaig, gires el cap,
hagués hagut d'esperar.

Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on creix una altra flor.
Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on canten els ocells.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on no creixen les flors.
Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on canten els ocells.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

No volíem tornar a casa,
sense estar a tots els llocs imaginats,
que volíem dibuixar.

Cada lloc una postal,
que enviàvem a casa.
Una frase amb la llengua,
que allí es parlava.
Sempre amb el mateix missatge,
que ara han quedat esborrades.

Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.

Mama

Entra a l'habitació
quan són més de les vuit,
i pensa per dins seu «deixa-li cinc minuts més».

Els monstres no vindran
que ja els hem espantat,
deixa'm el llum encès
per si n'hi ha algun d'amagat.

El semàfor canviant,
agafa't de la mà,
i creuem el carrer
quan ningú ens està mirant.

Em besa abans d'entrar a l'escola
li he fet que no amb el cap,
dient-li que sóc gran
que ja sóc gran!

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...

Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
Travessar els oceans, sentir-nos lluny.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
i creuar tots els deserts per estar junts.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...