Les nits es tornen

Serà la meva ideologia,
serà l'alba al despertar.

Les petjades a la sorra,
per si un dia vull tornar.

Serà blava la mar,
verda i espessa la vall.
Gran i dolça la muntanya
Serà un dia que durarà anys.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Sentir el viento.
Soñar despierto

Alzar el vuelo,
perdernos sin rumbo lejos.
Medir la distancia en tiempo,
que sea eterno.

Seré com el far encès,
seré el vent al seu favor.
Com un vaixell navegant,
que supera les tempestes i no dorm.

Seré el blau del oceà,
el verd, la calma, la vall.
Neu dolça de la muntanya
una imatge en un segon.

I el sol no apareix, si no trobo la llum que tu portes.
Contenc la respiració, al olor del teu perfum.

Seremos dos niños jugando en las olas en corrientes de papel,
tragando la tinta de esos versos rotos que ya no queremos ver.
He perdido el norte ni mapas ni tiempo que no necesitaré,
suerte en el viaje miraré a otra parte.

Tocar el fons amb els dits,
veure't al fons del camí.

Verte sin verte...

Las noches se vuelven letras, mirando la luna llena.
Les nits es tornen paraules, escrites amb lluna plena.

Las noches se vuelven.
Les nits es tornen.

Miradas, mirades.
Sonrisas, somriures.
Palabras, paraules.
Caricias, carícies.