El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar
Però guanyes poc, ja no tens sort
La sort també se'n va
I ets obligat a viure amb la teva por insultant
Tu vius un món que és irreal
Al pou dels mil petons
Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar
Perdo el control i caic adormit
A sobre d'una obra d'art
I encara no he viatjat prou, ni prou secrets guardats
Ho deixes tot per seguir viu
Al pou dels mil petons
I sovint quan la nit es suau
L'escòria i els creients
Recollim els cors i ens dirigim'
Al pou dels mil petons
Sexe abundant, amuntegats als limits d'aquest mar/
No quedaran més oceans
Per carronyaires com jo
Però vaig salvar aquell vaixell i vaig beneir a la gent
Consentint naufragar
Al pou dels mil petons
El poni fuig, la joventut, apostes per guanyar
Faig el carrer, em torno a xutar, em moc pel Buggy Bar
No crec que mai en tregui res venent els meus regals
I el teu record segueix tan viu, amb tu ho vaig fer tot
A excepció del que mai vam fer
Al pou dels mil petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada