Endevinalles atrevides

Un endrapador d'aquells
que deixen la taula neta
menjava a barres batents
en l'hostal de la paella.
Mentres estava molent
se'l mirava la mestressa
tement que s'ho mengés tot:
la taula, l'hostal i a ella.

Ell se n'adona i li diu:
“Hostalera, l'hostalera
lo que estic menjant
a tots dos nos reca,
a vós lo que prenc,
a mi lo que resta.”

Una hostalera prou garrepa! Però aquí aquesta mesada ha plogut molt. No hem pas de patir, que tindrem bona collita.

Bona collita sempre s'aprofita.

Va, va, va!, voleu parar? Quiets: endevinalla!
A veure si sabeu què és el que us toca
la cara i no ho veieu.

Una teranyina!

Ui, no, no, no!

És el vent!

I encara una altra!
No té cames i camina
carregat de dia i nit,

no és cap bou i porta banyes,
no té cames i camina
carregat de dia i nit,

no és ovella ni és cabrit.
Du-ru-ru-tap!

Jo ho sé... jo ho sé... és un cargol.

Carai que't fot! Molt bé!

Ei, això m'agrada! Però trobo que hi falta sal. Endevineu si podeu:

Una cosa, una cosa
que ens posa calents
i homes i dones
fa anar al llit corrents.

Una cosa, una cosa...

Et fot... és forta, aquesta. Però... no ho sé pas....

La febre! Què et pensaves, cap calent!

Vinga, va, que això s'anima....

El rector del Carme
té una arma

—Pater!—
que fica eixuta
i que es treu mullada.
Pater!

El rector del Carme...

Ei, això deu ser la neula! Oi?

Què dius? És el pinzell! Que no saps que el rector pinta?

No n'encerten ni una! On teniu el cap? Va, l'última i tornem a la feina!

Què és lo que du aquest frare?

Què és?Què és?

Què és lo que du davant?

Què du davant?

Què és lo que li degota?

Què és?Què és?

I que li degota tant?

Que li degota, li degota tant?

Què és lo que du aquest frare...
Què és lo que li degota tant?