24 de febrer 2014

Es cantava i es canta



De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo

Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó,
si no vols que faci a trossos les cordes del guitarró.

Les nostres jotes los parlen de coses del cada dia:
del treball i de la vida, d'amor i geografia;
i de consells populars, quina gran filosofia.

A la jota jota del ganxo del llum
que si no t'apartes, te'l tiro damunt.
De les allevances i dels malparlats
i dels maltequiero que Déu mone guard.

Tan si fa fred o calor, com si la terra està humida,
sempre ho emprenem en calma, que tot té la seua mida
i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida.

Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no els interessa que es digue la veritat.

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta.
Uns i altres tenen raó, Perquè es cantava i es canta.

Al que crida tots l'escolten, no fan cas del que no crida.
Tots los que treballen callen, lo món és una mentida.
Per aixó crido ben fort que vull un riu ple de vida!

Alça l'aleta, polleta, no em picaràs pollastret
Que la senyora Pepeta se casarà en Joanet
Alça l'aleta polleta, no em picaràs pollastret

El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.

No perdrem lo bon humor i mantenim la moral
ho cantem en alegria perquè és lo més natural
Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anar
Perque l'altre nit mos van arroixar
Al carrer del mig no hi volem anar

S’ha cantat moltes vegades de les virtuts d'anar a peu
Poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu

Mira si he recorrido mundo que he estado en los Freginales,
Madenverge, La Galera y el Mas de los Barberanes
Y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado.

Ai pistoles, pistoles, pistoles, ai pecatis mundi, ai miserenobis
Primentons, primentons i tomates la mas mala quiente son los estudiantes

I si de tan voltar pobles algun dia mos perdem, si no saben on trobar-mos
No so pensen ni un moment, collint olivetes fargues a la muntanya estarem

I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor:
que es quedin ben plens d'amor i lliures de malalties

som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.