23 de febrer 2014
És massa tard
Quan les coses no funcionen és millor deixar-ho estar.
Només puc callar la boca i assentar-me al teu costat,
i sentir-me un miserable per tractar-te com ho he fet.
Sé que t'és difícil creure'm, però et volia ser sincer.
Oh. Oh.
I vist com van les coses, només puc abaixar el cap.
I pensar mentre m'ignores.
Que cinc anys són masses anys
per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.
Però quan les coses es calmin
i no em despreciïs tant,
podem enganyar les coses i tornar-nos a mirar els ulls.
Potser aconseguim no veure més que un somriure entre tots dos,
però és que em mereixo que m'ignoris.
Per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser un covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah.
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.
Per ser un covard,
per ser un covard,
covard...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada