El camí cap a la lluna

Has trencat un somni a mitja nit
estrenyent els dits dins de la butxaca.
Hi has tornat, no has perdut el costum
de buscar-me ben tard, de matinada,
i comprovar i veure que sóc aquí,
que no he perdut ni la por ni el camí.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

Entre els dits m'has deixat un perfum
que ha omplert tots els carrers i, com la pols,
has descobert el teu secret de fum
que hem regirat mil cops entre els llençols.
I en un calfred al final de la nit
hem tocat els nostres somnis amb els dits.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

He trobat un racó del teu clatell
on comencem i acaben les proclames,
on sospiren i tremolen els moments
que ens fan seguir més junts a cada passa.
I hem respirat el mateix cop de vent
que empeny els nostres crits entre la gent.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
trontollant o empenyent aquesta lluita.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.