Promeses trencades

Sóc les pàgines en blanc que no recorde haver escrit
No et puc contar avui tots els somnis de la nit
Cercar un paradís, d'universos paral·lels
Sabors daurats per acabar aïllat
Promeses trencades, somrius a vegades
Promeses trencades, somrius d'amagades
Sotmès al teu desig, esclau d'inconformitat
M'hipnotitza el moment, m'atrapes per un instant
Trencant espills al mateix temps tractant-ho de justificar
Trencant espills al mateix temps

M'envolte en metàfores de gots mig buits i portes per tancar
Volten precipicis de somnis per somniar, per somniar

Promeses trencades, somrius a vegades
Promeses trencades, somrius d'amagades
Sotmès al teu desig, esclau d'inconformitat
M'hipnotitza el moment, m'atrapes per un instant

Trencant espills al mateix temps tractant-ho de justificar
Trencant espills al mateix temps
Oblida'm

Es mou la terra amb més d'una llàgrima
Es mou la terra
Sempre ens queda la llum
Sempre ens queda la llum enmig d'una nit obscura
Sotmès al teu desig, esclau d'inconformitat
M'hipnotitza el moment, m'atrapes per un instant
Trencant espills al mateix temps tractant-ho de justificar
Trencant espills al mateix temps

Deixem la ciutat

Deixem la ciutat,
aquesta ens queda gran,
no veig el cel, no veig estels.
Deixem la ciutat,
escapa, vine amb mi,
fora d'ací, d'aquest trist niu.

I no caurem sense tu
i no creurem sense tu...
sense tu.

Matins nuvolats,
disfresses de l'hivern,
paren el temps per descansar.

Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.

Deixem la ciutat...
Deixem la ciutat...
Escapa, vine amb mi...
Escapa, vine amb mi.
Escapa, vine am mi!

Em sent com el prota
d'algun llibre de Kafka,
com la gota que colma el got;
fora del meu lloc,
fora de l'atmosfera,
com si juntares gel i foc

Brolle el clavegueram
com si fos un geiser
el gris d'aquesta ciutat
no em deixa créixer.
Do re mi fa sol
per damunt de l'asfalt
ritmes pel carrer
i música per créixer

Ja no ens queda inspiració.
Per què no n'aprenem?
Per què no deixem de suportar el temps?
Tristes melodies impregnant
tot allò que passa al teu voltant,
El respirar tan sols és...
és la recompensa.

El color obscur de la ciutat
deixa un olor amarg,
carruatges de metall...
Equilibri dins la teva ment
determina l'actuar,
les paraules ja no ens valen...

I així t'ho dic,
ho intentarem,
aquesta nit escaparem.

En nom del vent

Tan bonic i abruptes el cel
Travessen els núvols l'hivern
Somnis d'argent suren a l'aire espès
Intencions sobtades frustrades sense fi
I es que l'oblit no es pot entendre

Tan profunds i clars els ull
Mirades fredes de rebuig
Intervenen en aquesta situació
Transmetent l'angoixa
que no pogueres triar
I es que l'oblit no es pot entendre

Sembla difícil estar ací
Si no veus la llum
Espera't
Sempre que ix el sol
Tu somrius de nou
Per saber qui ets i on vas
Saber qui ets i on vas

Vam buscar la veu del so, que hi ha no hi era
Cridarem en nom del vent


Enfilarem el destí, a una altra espera
Convençuts per començar

Busque la pau en la ment
El conflicte tanmateix
Lligasses de la glòria d'un temps passat
Esperant respostes que et diguen la solució
D'aquest laberint sense sortida

Sembla difícil estar ací
Si no veus la llum
Espera't
Sempre que ix el sol
Tu somrius de nou
Per saber qui ets i on vas
Saber qui ets i on vas

Vam buscar la veu del so, que hi ha no hi era
Cridarem en nom del vent

Enfilarem el destí, a una altra espera
Convençuts per començar

Sembla difícil estar ací
Si no veus la llum
Espera't
Sempre que ix el sol
Tu somrius de nou
Per saber qui ets i on vas
Saber qui ets i on vas

Difícil
Sembla estar ací
Lluitant contra l'oblit

Difícil
Difícil somrius
I ara tu em somrius

L'illa

Mire al fons del mar,
més enllà l'horitzó,
cansat d'aquest trist món,
somnies i esclau.

Potser altres trens partiran
i junt amb ells noves terres,
preguem tan sols
que el viatge siga llarg.

Faig del desig un plaer
i en un paper el món,
sense saber gairebé on som.

No faces amb pressa el teu camí,
fes que hi dure un llarg temps!,
cercant els núvols blancs,
jugant amb el vent.

No ho faces amb pressa
i busca el teu sender,
no importa a l'arribar
si véns amb mi.

Tal volta perc el temps
o el temps és qui em perd,
sols pense en retrobar
sortides al voltant.

Fes que no acabe mai la història,
eterna i llarga història
d'aquell viatger
que del port va marxar.

Faig del desig un plaer
i en un paper el món,
estúpid que es creu els errors.

No faces amb pressa el teu camí,
fes que hi dure un llarg temps!,
cercant els núvols blancs,
jugant amb el vent.

No ho faces amb pressa
i busca el teu sender,
fes que ell [el sender] dure un llarg temps
si véns amb mi.

Jugant amb el vent,

No faces amb pressa el teu camí,
fes que hi dure un llarg temps!,
cercant els núvols blancs,
jugant amb el vent.

No ho faces amb pressa
i busca el teu sender,
no importa a l'arribar
si véns amb mi.

I si em trobes sol
t'esperaré a l'arribar,
oh!, t'esperaré.

L'última veu

L'apologia que es disfressa d'inconscient
arrisca el temps per afrontar,
arriscar el teu destí per alliberar el seu
i contemplar ascendir sempre ha sigut la teva llum,
l'eina per aguantar.

Espenta el vent per formar un huracà i així estimar,
intenta ser tan sols un poc diferent d'aquesta gent.

L'aparença aletarà, t'acorralarà la por
i et detindràs, entendràs el que vol dir l'última veu
i encertar.

Espenta el vent per formar un huracà i així estimar,
intenta ser tan sols un poc diferent d'aquesta gent.

Si, avui eixirà el sol,
veuràs que la vida és una tempesta.
Fer vibrar el món,
omplint-lo de colors
paisatges que pintem amb la nostàlgia.

I ara que ha passat el temps
des de que et vas qüestionar
com diferenciar allò que esta bé del que és dolent
i adonar-se que la vida és relativa al teu costat
per continuar.

Herència cremada

Començàrem el viatge junts
Tanmateix sortia el sol
I les teves mans tremolaven de fred
T'agradava el vent gelat del nord
Que et feia tancar els ulls
Per imaginar, pensar en el què

Què està passant? Com hem arribat fins ací?
Mirem i no ens trobem
Herència cremada, arrasada
Que ens ha tocat, que ens ha ofegat i aguantem
Tragant el que vols dir

Ja està bé ja ens hem cansat de ser
El que paga els plats trencats
Sense trencar res et sens culpable i no,
No necessitem algú que espente,
Ni que estire d'aquest fil
Tan sols esperem que torne a començar

Què està passant? Com hem arribat fins ací?
Mirem i no ens trobem
Herència cremada, arrasada
Que ens ha tocat, que ens ha ofegat i aguantem
Tragant el que vols dir

I agafa'm de la mà
I no mires agafa't fort
I entre les llàgrimes
Que es sequen pel camí
Ens retrobarem amb ells

Representem tota força que ens ha abandonat
L'espenta
Hora de mirar, per on passa
I esborrar l'emprenta
Escolta'm el que et dic
I agafa'm de la mà

Tan sols esperem que torne a començar
Despertar allò, que estava

Sols esperem que tot torne a começar
Es l'hora de mira, pero on passa i esborrar
L'emprenta

Què està passant? Com hem arribat fins ací?
Mirem i no ens trobem
Herència cremada, arrasada
Que ens ha tocat, que ens ha ofegat i aguantem
Tragant el que vols dir

I agafa'm de la mà
I no mires agafa't fort
I entre les llàgrimes
Que es sequen pel camí
Ens retrobarem amb ells

Desperta!

Mirall

Aclamar els fets
A tindre el teu lloc en aquest mon alternatiu.
Agilitzar la ment
Per desemboirar el teu passat i compensar.

Et sents acorralat al teu món
Sense ànims per continuar.
Analitzant els teus sentiments
Per no confondre el present

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.

Aclarir els fets
I entendre el què està per fer
Dis-me el què fer.
Adonar-se a temps
Abans d'abocar el teus records
Apunta amb cautela.

I alfabetitzar els reculls
Que vas agafant al caminar
Sentir com s'accelera el teu cor
Sense ànims per descansar

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.
He buscat pel calaix
La forma d'entendre
Com materialitze el temps que he perdut

He necessitat mil dies per entendre
Tot el que esta passant
I comprendre que l'estima és tan important
He aprés de tot açò que la vida ens ensenya,
despreciar. Despreciar aquelles coses
que no son tan importants

He necessitat tant de temps!!!

He necessitat tant de temps!!!

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.
He buscat pel calaix
La forma d'entendre
Com materialitze el temps que he perdut

He mirat pel mirall,
I no he vist cap bèstia.
I aquest fil s'ha cansat d'estirar.

Alternativa

Estar sec un dia de pluja,
Caminar si vas descalç,
La textura de les pedres
Sobre les teves mans.
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Entre plors i desconsols,
Entre crits i un cor ferit,
No tinguérem bona sort
I junts volguérem fugir.
El que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró,
I si la pluja les mulla
Més ens valdrà sortir.

Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Crearem l’alternativa
Al seu joc idealitzat,
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac.
Decisions llegítimes,
Les accions didàctiques,
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Desperte a mitjanit
Tapat entre llençols,
És fosc per la finestra,
Sent la pluja colpejar.
Descalç vaig avançant
Amb por de trepitjar,
Cada passa em deixa veure
Que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
Els meus malsons.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Alacant -per interior-

A voltes necessites la cançó
Quan vols estar despert, alerta i sobri
Anant cap a Alacant -per interior-
On diuen que has guardat tots els teus codis

Quan ella t'acompanya no et sents nu
Vas construint amb ella un nou paisatge
La brúixola que et marca -com ningú-
Dreceres per a fer curt el llarg viatge

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

València necessita una cançó
Per a recuperar el vell somriure
De quan senyorejava sobre el món
Amb una ment desperta alerta i lliure

Dormida sota dècades d'asfalt
jugada -com la història- sense regles
Hereva del dolor d'un temps malalt
On cauen en l'oblit les veus i els segles.

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

Octubre necessita una cançó
Com un senyal ocult o una consigna
Camine a les palpentes pels racons
D'una ciutat desperta, alerta i digna

Les places -a parir- infantaran
Un dia nou i una nova esperança
La calma dels carrers arribarà
Quan trobe l'equilibri la balança

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

A voltes necessites la cançó...

Fills de la nit

Espera'm, no et distàncies més.
Enyore aventurar-me amb tu
Per la senda que marcàrem
Entre estranys els dos.
Curiosa caixa de records
En la cambra de l'oblit,
Ara oberta la memòria
I el que som avui.

Em mires enfadada als ulls.
No aixeque el cap, jo vull seguir.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.
Les ganes de plorar seran
Les ganes de seguir avant.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.

No hem deixat cap senyal;
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L'han esborrada amb la por,
Amb la seua por.

Serem l'herència del seu imperi,
que no oblidem aquell passat fosc.

Serem l'herència del seu imperi,
que no deixem de ser la llum.

Ja era tard, era de nit,
Tu amb el conflicte a l'esperit,
Ens han enganyat
I ens sembla divertida la funció.
Sabérem reaccionar a temps,
Crear els llaços d'unitat,
Que la resposta que volem
Siga de llum i foc.

I ara ja hem activat,
El compte enrere ha començat.
Que l'explosió de colors
Siga per alçar la pols.
No hem deixat cap senyal,
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L'han esborrada amb la por,
Amb la seua por.

Serem l'herència del seu imperi,
que no oblidem aquell passat fosc.

Serem l'herència del seu imperi,
que no deixem de ser la llum.

La força i l'estima d'aquells amants
Que al llarg de la historia amagaven l'amor.
La por que els teus avis van suportar,
L'hem heretada els fills de la nit.
Som fills de la nit.

Bonus track

Donar-li impuls a l'esperança
Mitjançant melodies que resonen
Que sonen per remoure emocions i despertar la vida
Agafem-nos de la mà i deixem la ciutat
Ens queden motius per continuar
Junts trobarem la manera d'espentar el vent i riure denou.

I mirarem pel mirall i no veurem cap bèstia
Per fer eixir el sol allunyant la tempesta
Equilibrant la teua ment determinarem l'actual
Farem vibrar el món i el pintarem de colors

Nit salvatge

Voldríem veure'ns en el nostre espai, el teu paratge preferit
Recorrerem la nit per ser més forts i anar més lluny desterrar la nostra por

Ballarem quan tu vulgues ballar, i ens direm, tu deixat portar, farem del fred calor
si la lluna ens mira inquieta perquè no sap el que volem, reflexarem la llum

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
Respirar-nos lentament

Pintare tu nombre en la pared, hasta la victoria siempre juntas
como dos locos en clandestinidad, gritando a voces, entre esta niebla densa

Ballarem quan tu vulgues ballar, i ens direm, tu deixat portar, farem del fred calor
si la lluna ens mira inquieta perquè no sap el que volem, reflexarem la llum

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
Respirar-nos lentament.

Y seguimos bailando, bajo este manto estelar, puños en alto,
no hay tiempo para el llanto, porque a tu lado el miedo nunca esta en mi bando
canto, porque el grito no es bastante, y la esperanza en mi plato anda menguante
mañana no se, pero hoy la victoria es nuestra, en tus ojos vi el camino y la respuesta
corre despierta que ha llegado nuestro día, saca tus fuerzas tu rabia y tu alegría
vamos a declararnos en rebeldía y acabaremos en tu cama o en comisaria
tu eres rebeldía atrevida, eres la gasa que supo cerrar mi herida,
y aunque mañana me despida, respira hoy es siempre todavía

El fred se'ns fica al cos, però dins del cor, la flama esclata
espurna d'un gran foc que mai no mor, que mai s'apaga

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge
(Alzaremos los puños en un mar de voces)
Resistirem per provocar, calor, calor
(en un mar de voces)
resistirem per provocar, calor, calor